×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb desorientar |
Freqüència total: 313 |
CTILC1 |
els homes en treuen algun profit. Almenys els és un bon pretext per | desorientar | -se, en contemplar-la, mentre caminen per la pròpia closa fosca. Quant a | euga, a la fi. "En arribar al pastorim —diu—, es veu que s'ha | desorientat | ". Amb sacs, cautelosament, recollim la minestra. Avancem sota el cel | d'ara, el posat com et gires, i el tors decanta i | desorienta | , concedit al moviment, la més pausada zona on dorm la | breus corregudes àgils, i ella li escapa, no ben fugint, sinó més aviat | desorientant | -lo amb passes de dansa.)] Rosaura Verge Santa! | seva fe religiosa i la seva tenacitat moral, un esdeveniment estrany va | desorientar | -lo. Ferran va creure que, en ell i en la seva vida més íntima, s'havia | que fa somriure el sacerdot. —Doncs, amb què omplirà el buit? Laura es | desorienta | . —Nostre Senyor no em deixarà sense defensa. —Ell no; som nosaltres que | gent. —En Pere? Ahir se'm va asseure al costat, als Felipons. Teresa es | desorienta | una mica; però de seguida reprèn: —Devies veure que la Ventura de ca | A la segona meitat del segle fa aparició un mot que, a primera vista, pot | desorientar | i ésser confós amb una banderola: el gallardet. A les lletres de | noi té intuïció... És turbulent i tímid. Això és una barreja estranya que | desorienta | . La mateixa vivor el fa ser turbulent, i serà tan atabalat com vulgui, | Julia. [(Tota aquesta relació que diu Julia per | desorientar | al Ton la comensa ab fingiment; pero entussiasmantse després, acaba | temps. Al principi, de tan excessiva, la vostra falta de cautela em va | desorientar | . Em costava de creure que la teva mare, amb un sentit tan agut de | que es torna a recollir per escoltar millor. Ara mateix el gest d'ella el | desorienta | : damunt la seva falda una mà busca l'altra com si intentés encoratjar-se | de casa i a una mena de mística que al principi, només al principi, em va | desorientar | . ""Què hi vols anar a fer, a missa, tu?"" Recordo la teva | i encara no hem tingut temps de parlar a soles. Gaspar es va asseure | desorientat | per la insòlita loquacitat del seu pare. —Has dit que no en volies... —I | -me el braç! —va dir a Cosme—. Estic segura que ens miren! Cosme, | desorientat | pel to comminatori de la veu de Mònica, s'apressà a obeir-la. Van seguir | esclafí una franca rialla. Mònica es va mossegar els llavis. Josep es va | desorientar | : el so d'aquella rialla i l'expressió d'amargor continguda de la seva | i la justícia, que és una apariència que ha enganyat a molta gent i ha | desorientat | l'opinió de Catalunya, i si vé Alemanya i ens diu que l'injustícia | que l'anàlisi de Marx deriva del seu caràcter dinàmic, així, | desorientats | pel caràcter literari "individuant" que la narració històrica té en el | conservació, segueixen uns camins i tenen unes exigències que sovint ens | desorienten | . No és el moment ara de fer un estudi de les condicions del creixement | Sovint serà com una estranyesa, allò que sentiré davant meu. Jo mateix em | desoriento | , no em conec, no sé com reaccionaré. No puc comptar amb mi amb certesa, | propòsit de llarg abast podria resultar una mica temerari. Per evitar de | desorientar | el lector, vull fer constar que les cites freqüents d'autors en el text | això, després, ha estat la presència de la ficció el que ens ha | desorientat | , en l'Art i en el joc, quan els hem volguts prendre massa seriosament, | o al marge d'allò que una ficció pot donar. La ficció ens | desorienta | perquè oblidem que només pot donar un rendiment si abans hem admès la | confusionària que sol portar a una imprecisió expressiva, i que | desorienta | l'espectador. Deia Alain: "Així que una estàtua obre la boca, ja no sé | diccionaris i d'una lectura. Seria, per tant, un error inicial que ens | desorientaria | del tot, quan parlem de llenguatge en alguna d'aquelles arts, | allò que llegim en una llengua coneguda. Si ho admetíem així ens | desorientaríem | , perquè oblidaríem que, allò que "entenem" quan llegim, és només el que | literària com a tal art. Convé d'insistir encara més, perquè si ara ens | desorientàvem | perdríem el bon camí. L'art literària pren com a matèria la | l'art literària i totes les altres. L'artista, però, pot ésser també | desorientat | en el seu propòsit per la manera com li ha estat dit que l'havia de | dels termes del gran problema de l'expressió en les arts pogués | desorientar | el lector. I l'examen teòric d'aquestes matèries porta sempre a alguna | a enfrontar-nos amb realitats concretes, la riquesa de la realitat ens | desorienta | . Diria que és impossible de fer cap mena d'inventari prou complet dels | de pintar. Però ara em cal afegir —perquè no ens hem pas de deixar | desorientar | pels raonaments i pels exemples— que, per molt que les actituds siguin | sobrepassats o per inesperats, i fins a vegades gent experta es deixen | desorientar | per uns certs entusiasmes o per unes certes incomprensions temporals o | se'ls emmenava fora del comarc, o una garrinada que els descompartia i | desorientava | els homes. En ocasions, no massa sovint però, els somreia la victòria. La | esbalaïda d'estupor. L'afany d'épater le bourgeois, de | desorientar | tothom, no ha presidit mai la confecció de les seves teles, car, pel que | corpulent com un bou, i tenia un mirar enganyós de bon-jan que hauria | desorientat | el més eixerit. Quan va veure la Marianneta, i abans que ella es pogués | ajupint-se per dins dels alts fonolls, giragonsant seguidament per | desorientar | en tot cas el seu perseguidor. Així arribà a l'últim a la torrentera i, | i m'ho prengués seriosament. Em mirava amb uns ulls d'home astorat i el | desorientava | l'element camperol, una mica agre, profundament greu que jo portava a la | Home de pau enmig de la cridòria i de les passions desfermades, es trobà | desorientat | i gairebé sense lloc. El pavelló que més li plaïa hissar era el de la | polític i cultural de primer ordre, té un aire de cosa acabada de fer que | desorienta | absolutament. Els seus carrers tirats a cordill, les cases de fusta i de | No s'explicava com l'antic propagandista que tantes vegades havia | desorientat | la policia, que tantes fulles i fins edicions clandestines havia fet | El crom de la República, per exemple, per què l'havia de tenir? Per a | desorientar | ?... Passar-se la vida desorientant, ben mirat, era ridícul. Bo que per | per què l'havia de tenir? Per a desorientar?... Passar-se la vida | desorientant | , ben mirat, era ridícul. Bo que per fugir de les molèsties dels esbirros | serveixin a l'home per a destruir-se? Amfós i Claudi callaren. Ferrer els | desorientava | com un desconegut. Ell, adonant-se'n, afegí: —Us estranya, oi?... | per aquí davant!" Aquesta tan lleu justificació li semblava que la | desorientaria | , i, en canvi, li permetria de veure-la i de fer-li companyia, | fogós propagandista, hi havia l'home indecís i poruc. Les tretes per a | desorientar | la policia tan admirades de son pare, no eren res més que astúcies de la | desembarc a la Terra Promesa; tanta delirant efusió patriòtica us | desorienta | i contorba. Formez vos bataillons, talment com si el | —després d'haver-me donat una mirada que em semblà inquisitiva i que em | desorientà | un moment. —Ens hem d'entendre! —digué finalment—. He vist que heu | tímida. —Senyor mestre! —va repetir més alt. I el plor del més petit va | desorientar | a tots. Uns corrien escales avall; altres apartaven d'una revolada la | sense follia, i vaig trobar en la seva rèplica una tendresa que acabà de | desorientar | -me... Arribàrem a G·... lloc final del viatge, i en començar a | contentes sempre tancades? —Sí... sí... és clar... La meva pregunta les | desorienta | . Es veu que no han somniat mai a ésser lliures. Avui les tanca el pare, |
|