Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
desorientar V 292 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb desorientar Freqüència total:  292 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

els homes en treuen algun profit. Almenys els és un bon pretext per desorientar-se, en contemplar-la, mentre caminen per la pròpia closa fosca. Quant a
euga, a la fi. "En arribar al pastorim —diu—, es veu que s'ha desorientat". Amb sacs, cautelosament, recollim la minestra. Avancem sota el cel
d'ara, el posat com et gires, i el tors decanta i desorienta, concedit al moviment, la més pausada zona on dorm la
breus corregudes àgils, i ella li escapa, no ben fugint, sinó més aviat desorientant-lo amb passes de dansa.)] Rosaura Verge Santa!
seva fe religiosa i la seva tenacitat moral, un esdeveniment estrany va desorientar-lo. Ferran va creure que, en ell i en la seva vida més íntima, s'havia
que fa somriure el sacerdot. —Doncs, amb què omplirà el buit? Laura es desorienta. —Nostre Senyor no em deixarà sense defensa. —Ell no; som nosaltres que
gent. —En Pere? Ahir se'm va asseure al costat, als Felipons. Teresa es desorienta una mica; però de seguida reprèn: —Devies veure que la Ventura de ca
A la segona meitat del segle fa aparició un mot que, a primera vista, pot desorientar i ésser confós amb una banderola: el gallardet. A les lletres de
noi té intuïció... És turbulent i tímid. Això és una barreja estranya que desorienta. La mateixa vivor el fa ser turbulent, i serà tan atabalat com vulgui,
Julia. [(Tota aquesta relació que diu Julia per desorientar al Ton la comensa ab fingiment; pero entussiasmantse després, acaba
temps. Al principi, de tan excessiva, la vostra falta de cautela em va desorientar. Em costava de creure que la teva mare, amb un sentit tan agut de
que es torna a recollir per escoltar millor. Ara mateix el gest d'ella el desorienta: damunt la seva falda una mà busca l'altra com si intentés encoratjar-se
de casa i a una mena de mística que al principi, només al principi, em va desorientar. ""Què hi vols anar a fer, a missa, tu?"" Recordo la teva
i encara no hem tingut temps de parlar a soles. Gaspar es va asseure desorientat per la insòlita loquacitat del seu pare. —Has dit que no en volies... —I
-me el braç! —va dir a Cosme—. Estic segura que ens miren! Cosme, desorientat pel to comminatori de la veu de Mònica, s'apressà a obeir-la. Van seguir
esclafí una franca rialla. Mònica es va mossegar els llavis. Josep es va desorientar: el so d'aquella rialla i l'expressió d'amargor continguda de la seva
i la justícia, que és una apariència que ha enganyat a molta gent i ha desorientat l'opinió de Catalunya, i si vé Alemanya i ens diu que l'injustícia
que l'anàlisi de Marx deriva del seu caràcter dinàmic, així, desorientats pel caràcter literari "individuant" que la narració històrica té en el
conservació, segueixen uns camins i tenen unes exigències que sovint ens desorienten. No és el moment ara de fer un estudi de les condicions del creixement
Sovint serà com una estranyesa, allò que sentiré davant meu. Jo mateix em desoriento, no em conec, no sé com reaccionaré. No puc comptar amb mi amb certesa,
propòsit de llarg abast podria resultar una mica temerari. Per evitar de desorientar el lector, vull fer constar que les cites freqüents d'autors en el text
això, després, ha estat la presència de la ficció el que ens ha desorientat, en l'Art i en el joc, quan els hem volguts prendre massa seriosament,
o al marge d'allò que una ficció pot donar. La ficció ens desorienta perquè oblidem que només pot donar un rendiment si abans hem admès la
confusionària que sol portar a una imprecisió expressiva, i que desorienta l'espectador. Deia Alain: "Així que una estàtua obre la boca, ja no sé
diccionaris i d'una lectura. Seria, per tant, un error inicial que ens desorientaria del tot, quan parlem de llenguatge en alguna d'aquelles arts,
allò que llegim en una llengua coneguda. Si ho admetíem així ens desorientaríem, perquè oblidaríem que, allò que "entenem" quan llegim, és només el que
literària com a tal art. Convé d'insistir encara més, perquè si ara ens desorientàvem perdríem el bon camí. L'art literària pren com a matèria la
l'art literària i totes les altres. L'artista, però, pot ésser també desorientat en el seu propòsit per la manera com li ha estat dit que l'havia de
dels termes del gran problema de l'expressió en les arts pogués desorientar el lector. I l'examen teòric d'aquestes matèries porta sempre a alguna
a enfrontar-nos amb realitats concretes, la riquesa de la realitat ens desorienta. Diria que és impossible de fer cap mena d'inventari prou complet dels
de pintar. Però ara em cal afegir —perquè no ens hem pas de deixar desorientar pels raonaments i pels exemples— que, per molt que les actituds siguin
sobrepassats o per inesperats, i fins a vegades gent experta es deixen desorientar per uns certs entusiasmes o per unes certes incomprensions temporals o
se'ls emmenava fora del comarc, o una garrinada que els descompartia i desorientava els homes. En ocasions, no massa sovint però, els somreia la victòria. La
la gent esbalaïda d'estupor. L'afany /d'épater le bourgeois\, de desorientar tothom, no ha presidit mai la confecció de les seves teles, car, pel que
corpulent com un bou, i tenia un mirar enganyós de bon-jan que hauria desorientat el més eixerit. Quan va veure la Marianneta, i abans que ella es pogués
ajupint-se per dins dels alts fonolls, giragonsant seguidament per desorientar en tot cas el seu perseguidor. Així arribà a l'últim a la torrentera i,
i m'ho prengués seriosament. Em mirava amb uns ulls d'home astorat i el desorientava l'element camperol, una mica agre, profundament greu que jo portava a la
Home de pau enmig de la cridòria i de les passions desfermades, es trobà desorientat i gairebé sense lloc. El pavelló que més li plaïa hissar era el de la
polític i cultural de primer ordre, té un aire de cosa acabada de fer que desorienta absolutament. Els seus carrers tirats a cordill, les cases de fusta i de
No s'explicava com l'antic propagandista que tantes vegades havia desorientat la policia, que tantes fulles i fins edicions clandestines havia fet
El crom de la República, per exemple, per què l'havia de tenir? Per a desorientar?... Passar-se la vida desorientant, ben mirat, era ridícul. Bo que per
per què l'havia de tenir? Per a desorientar?... Passar-se la vida desorientant, ben mirat, era ridícul. Bo que per fugir de les molèsties dels esbirros
serveixin a l'home per a destruir-se? Amfós i Claudi callaren. Ferrer els desorientava com un desconegut. Ell, adonant-se'n, afegí: —Us estranya, oi?...
per aquí davant!" Aquesta tan lleu justificació li semblava que la desorientaria, i, en canvi, li permetria de veure-la i de fer-li companyia,
fogós propagandista, hi havia l'home indecís i poruc. Les tretes per a desorientar la policia tan admirades de son pare, no eren res més que astúcies de la
desembarc a la Terra Promesa; tanta delirant efusió patriòtica us desorienta i contorba. /Formez vos bataillons\, talment com si el
—després d'haver-me donat una mirada que em semblà inquisitiva i que em desorientà un moment. —Ens hem d'entendre! —digué finalment—. He vist que heu
tímida. —Senyor mestre! —va repetir més alt. I el plor del més petit va desorientar a tots. Uns corrien escales avall; altres apartaven d'una revolada la
sense follia, i vaig trobar en la seva rèplica una tendresa que acabà de desorientar-me... Arribàrem a G·... lloc final del viatge, i en començar a
contentes sempre tancades? —Sí... sí... és clar... La meva pregunta les desorienta. Es veu que no han somniat mai a ésser lliures. Avui les tanca el pare,

  Pàgina 1 (de 6) 50 següents »