×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb desorientat |
Freqüència total: 458 |
CTILC1 |
Ha vingut en Benet Fornells amb permís. Diu que a Barcelona tothom està | desorientat | sobre la guerra, cansat. 10 juliol. Aquest matí he anat | al continent que hem deixat... Aquesta nit passada, un ocell que anava | desorientat | ha caigut al pont. O. M. l'ha agafat i l'ha tingut presoner dins la seva | engabiat en el fons del cor. Ara, aquest ocell vola mars enllà perdut i | desorientat | i anirà a morir, com Timi, en els ports de grues enormes i de fum espès, | Uns llavis i una boca que són com ara els teus... /Xela\. [( | Desorientada | .)] Andreu. [(Pausa. Ella l'esguarda fixament. Andreu li pren la mà. | Convenia mantenir el secret: convenia evitar comentaris. La malalta, | desorientada | , podia fer un disbarat, un testament nou, excitar-se. —Pobra senyora, en | Dic que no perdis feina; al jou, al jou! Víctor. [( | Desorientat | i temorenc, endevinant, però, la terrible situació.)] Ernestina... | criatura duta pel desesper? On anirà a raure, sola, amb les mans buides, | desorientada | ? —Hem de trobar-la, perquè pugui arribar en seguretat a la seva família. | carregades de paquets, i infeliços minyons estrangers deslluïts i | desorientats | que deuen haver arribat fent auto-stop. Una petita espera per | la meva ignorància! A més, jo era pobre, poc disciplinat en l'estudi i | desorientat | . La meva bona mare prou havia fet; ni els seus coneixements ni els seus | seu pare... —La seva obra ha estat immensa! —no pot estar d'exclamar-se. | Desorientat | , distret, però amatent com sempre, Humbert s'avé a fer d'eco. —Tota una | i els sentiments de tots dos. De fet, reculaven en el temps, i, si bé | desorientats | , es retrobaven tal com s'havien vist la darrera vegada, però com si d'una | Cosme?" Ho trobava perfecte. Els seus dos fills van entrar visiblement | desorientats | . Amb paraules que semblaven haver-se après de memòria van saludar el seu | seu braç perdia força i que finalment llanguia tot al llarg del seu cos. | Desorientada | , decebuda, va recular unes passes; es deturà. En un gest que li resultava | Sortí al defora. El sol enlluernava. Es portà la mà als ulls. Estava | desorientat | , confós... "No, no!": assaboria aquest mot ran de llavis, li servia d' | insuficients, inoperants. En el cas de la teva dona et confesso que estic | desorientat | . És innegable que pateix d'una anèmia; sé com tractar-la, però veig que | dones de barris miserables. Em besaven les mans tan agraïdes com | desorientades | . Sempre les anomenava interiorment o en veu alta amb un nom: el que | demanar per tornar a casa. —Així no et trobes bé? —li va preguntar Cosme, | desorientat | . La mirada que li va adreçar Mònica li produí esgarrifances. L'obligava a | Aquell insult, se'l sentia rebotre a ple front igual que un cop de pedra. | Desorientada | , nerviosa, anava i venia en busca de cotó, gases, iode, alcohol... | a les comarques de regadiu— constituiran la dreta rural, passiva i | desorientada | . Un altre sector de la propietat rural, mitjana i petita —del regadiu, és | D'ací venia que els pintors i els escultors es trobaven una mica | desorientats | en les èpoques en les quals era admès que calia escoltar els | de l'esdeveniment, i l'aparició de les lligacames, el tenen una mica | desorientat | . El matí, en llevar-se, ha intentat posar-se-les, i ha notat | amb un bri a la punta del bec, ara ensopeguem uns còbits que encara van | desorientats | i atuïts del viatge, ara ens trobem un bitxac, estarrufadet dins d'una | grisenc en aquella hora, però brillant entre la fosca de tota altra cosa. | Desorientat | , esmaperdut, el noiet prou va compendre que no podria tirar ni avant ni | Però, si precisament jo la suposava a la banda oposada! Em vaig trobar | desorientat | d'una manera, que no es pot dir. El mapa, que m'havia dibuixat dins el | d'altres, han passat per sempre més. El vell rellotge no va. Però, a més, | desorientat | en veure que tampoc no funciona cap altre mecanisme del seu temps, sembla | us lliuraran de sofrir sorpreses, i de trobar-vos, quan sereu a l'Àfrica, | desorientats | i com aquell que veu visions. Em recordaré molt temps del nostre primer | per acabar de curar-se. Al principi de l'accident se sentí completament | desorientat | : no sabia el que tenia, el que li passava, el que havia de fer ni el que | s'hi passavan; perque noy hi havia que al dar los tres vols quedava tan | desorientat | y esmaperdut, que emprenía resolt la marxa cap á Ponent, en lloch de anar | endavant; corre a ajudar-los, si tens prou força. Car ja veus com estem | desorientats | . Digues-nos què penses que és el coratge, sostraient-nos la dificultat i | serà un ninot desinflat. Si dius això veuràs que, tot primer, et miren | desorientats | . Si passat aquest moment aguantes el posat seriós, veuràs per la manera | coreogràfics de Diaghilew. L'Europa occidental assistí, extasiada, | desorientada | , a la invasió russa. Rússia exportà a l'estranger els seus pintors, els | el tradicionalisme més mansoi." Tots dos s'esveraren i quedaren molt | desorientats | . I al cap d'un quant temps el nordamericà Evan Shipman el portà a casa de | en la nit. Feia gairebé mitja hora que caminava. Els darrers moments, | desorientat | , indecís, amb un començ de desconfiança en la seva pròpia decisió. | mi. De dia no cal comptar-hi; o dorm o estudia... Els dos amics estaven | desorientats | , ja dubtaven de reveure mai més a Joan Antoni. Però com la mare els | parlar més. I, en llevar-se de taula, va retirar-se a l'habitació. | Desorientat | , va sentir una gran buidor dintre seu. En aquests estats d'esperit orfes | la seva persona, la seva virtut i la seva influència, resten completament | desorientats | . La seva virtut continua obrant en prodigis semblants als que feia en | tu tampoc no em coneixes a mi, i has d'esforçar-te a entendre'm. Calles, | desorientat | , tens por de perdre-la. Hi ha coses per no ser dites en veu alta, l' | en l'encrostissada terra de Texas... Què? No res. La Miquela us mira | desorientada | i s'arronsa d'espatlles, amb cara de no entendre-us. A l'Aureli se li ha | desert, la nit ha assistit a l'atribolat repòs d'uns emigrants rendits, | desorientats | , però sostinguts per una fabulosa esperança: aconseguir el benestar, la | lluna. —Perdona, Climent. A estones vas tant en tu mateix, et trobes tan | desorientat | que, sense ni adonar-te'n... —No pateixis, més d'una vegada també em passa | va tornar-se vermell, es va arronsar d'espatlles, i se l'anava mirant, | desorientat | , de cua d'ull... Entengui-ho, li va contestar, amb cabronades com | infal·lible. En un interval de les sardanes de la tarda, trobo Gori | desorientat | i incert. —Aquestes festes majors —em diu— em trenquen les oracions i no | més adequat per a estar sol. Al cap de poca estona de seure —una mica | desorientat | — a una tauleta de la Biblioteca, el jove bibliotecari, que m'ha rebut tan | ben escrites", com em retreus tu, potser sigui perquè estic tan buit i | desorientat | que he de refugiar-me en les frases que, per altra banda, crec que són | d'una butxaca de l'americana. —...és clar que avui dia un jove es veu més | desorientat | que en el meu temps per a decidir el seu futur. Jo ho comprenc. Llavors, | i una noia, que semblaven germans, vestits pobrament, mirant el llibre, | desorientats | i perduts com /Hansel und Gretel\. El salt de les pàgines els | de la modesta flama. Allà lluny, en la foscor de la nit, els vaixells | desorientats | beneïrien la llum salvadora que, un minut darrera l'altre, una nit i una | com si volgués lliurar-se inútilment del seu fantàstic perseguidor. | Desorientat | com corria, anà a topar de cap a una paret; va donar un cop que em creia | carrerons estretíssims, però infinitament lluminosos, de l'Oest, una mica | desorientades | i pensant què faríem i on aniríem. Tot d'una sentírem el so d'una gaita | en el rostre del funcionari. Vaig veure la fesomia més torturada i més | desorientada | del món. Novament (com al despatx del Comissari a Tetuan) va recar-me que |
|