Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

brillant llegenda, que cuyta a repetir a cada amich qu'acut allí, mal se	despacienti	y renegui per dintre l'infelís parroquià qu'espera la medicina com cap de
i reprimint l'aldarull de la nostra xerrameca. Teníem pressa i ens	despacientàvem	. I tantost la dona debatia els ous i la paella grillejava al foc, ens
i l'esperit molt superior, caureu en la vulgaritat d'enlleir-vos,	despacientar	-vos, de badallar o de llegir el diari. Realment, si el viatge s'escau en
Ella, lluny d'ell, comença de pregonament entristir-se; ell es dóna a	despacientar	-se. Ella oposa a les preguntes de galants i amigues un silenci sorrut;
Lilí, que, cansada d'escoltar sense entendre quasi res, s'havia anat	despacientant	, desplegà de cop el seu elegant ventall de seda embranillat de vori, i,
i cometien una temeritat ruïnosa. Entretant, els altres companys es	despacientaven	a fora. Amb el gec al muscle, resseguien amb la virolla de l'ombrel·la
de pensar en Eugènia a totes hores, com si fos un àngel benefactor. I es	despacientava	. L'hauria volguda tenir de seguida al seu costat. Creia bonament que el
que em va fer llàstima. —Adéu, Valèria. Veig que el vostre amic es	despacienta	. —El meu amic? Ai criatura! Fa uns quants dies que li consento que
planer i tan fàcil com el que li suggeria el Roig. Els "poiutxes" es	despacientaven	i diversos símptomes advertien En Lau que llur irritació arribaria a
Agrair i demanar a Déu els dons de la inspiració. En no obtenir-los, no	despacientar	-nos, sinó malfiar-nos dels afanys de l'orgull i abraçar amb amor la
A mesura que la muller oblidava l'absència de Zeni, Antoni se'n	despacientava	més, i els nervis foren més forts que ell: —A veure aquesta carta. Però
Cabrera no podia ni pensar per a què servirien. Aquest treball fou lent i	despacientava	el general. Sis nedadors de primera es capbussaven alternativament i, en
han delatat lo fet ó las paraulas. 15. La bona criansa veda fer	despacientar	als companys amagantlos cosas que creguin perdudas, donantlos noticias
comandes Carrer d'Urgell, té, veus? ara no recordo el número, però no us	despacienteu	sols a dit carrer pregunteu pel magatzem dels Lloros, tots els veins li
llágrima tremolosa:— Si per cada arbre que portarán al magatzém t' has de	despacientar	d' aquesta manera, ¡estás tú ben fresch! Pero, desde ara t' ho dich, ab
, si n'és avui el dia. —Bona la faríem si no ho era! —No es	despaciente	, senyoret... Per desgràcia, hi passaran. Transcorregué un quart d'hora
—Adéu!— quan preguntem Dins un somrís l'espera que exasperes	despacienta	els plors en moviment; corrent del temps, l'adéu sense riberes
Trobaré l'escudella reposada, però qui mana, mana. Sarg·. No et	despacientis	, que ja s'atansen. Ara mateix els he vist devallar la pineda d'en Barrot.
de la inútil sumptuositat dels coixins i les sedes. ¿Quin recurs evitarà	despacientar	-me? Que em llegeixin, a veure si trenco el son. A mi, els gentilhomes!
de la hipopòtama, o sia la femella del hipopòtam, la qual se	despacientava	al veure que'l seu espòs no tornava a casa. La femella havía eixit dos
bon jornal... D'uns dias ne vénen uns altres, però'l cas és menjar. —No'm	despacientis	, ni m'enverinis més, Quimeta; mira que ja estich en lo punt de dalt, y un
personas, que poden semblaros indiferents; per çó jo 'us ajudo. No 'us	despacientèu	. Ara com ara no hi ha perqué: mes endavant aquests signes d' impaciencia
sas botas. Es dir que dus pressa en saberho? —Molta, molta... y 'm feu	despacientar	no poch ni gayre... —Tonto! tonto! Si m' haguesses deixat esplicarte 'l
melsa. —Es dir, que un hom no pot reclamar lo que es seu! —No 's	despacienti	; baguls ray, no n' hi mancarán: cada viatje 'n sobran! —Si no es lo meu
encara s' havia de pentinar, vaig encarregarli que cuytessen pera no	despassientar	á mon futur sogre. Mentres tots s' arreglavan jo 'm distreya taral·lejant
ha hagut aquella de quedar á casa. Y 't capficarás, y t' anyorarás y 't	despacientarás	y farás veure que 't dol un peu, perque la sabata rossa te l' estreny
jo no us demano pas hisenda ni cabals, Senyor bon Deu! —feya 'l rector,	despacientant	se.— Jo no més vos demano cor, esperit, braços que m'ajudin, cossos que 's
passas lluny, en lloch del món assolía a veure al jayo. Per això tot era	despacientar	se la pobre vella, y crida que cridarás ab la veueta esquerdada: —¡Joseph,
extenent los brassos ab desespero. Y mentras las dos vehinas ploran y 's	despacientan	, tothom mou bulla y esbalot. Los de dins de la botiga s' empenyan y 's
ventatja, trencant per un altre indret. Lo públich comensa á xiular y á	despacientar	se; los toreros, passada aquella impresió de prudencia y coneixent ab aquí
en Puñitos ni del Curriyo y no mata cap caball, lo poble 's	despacienta	y tracta 'ls toreros d' un modo que 'ls deixa com un drap tort. Las
altre cop, afegí: M' en tinch d' anar que 'l sopar es á taula y aquéll se	despacienta	. Vamos, donchs, estiga bonet; m' he alegrat de coneixe 'l. —Gracias;
los escrostonats de las vigas del recibidor. La senyora Pepa 's	despacientava	perqué volia fer fregar las rajolas del pis, y netejar ab terra d'
hi trobém. —¿Qué fa ara, que me la retrata? —No dona, no 's	despacienti	; apunto las sevas entressenyas en aquesta llibreta. —Esbórrilas,
desde 'ls tercers pisos brandant y ondulantse ab molta gracia com si 's	despacientessin	esperant veure la sortija. Lo sol, al devallar cada dematí al carreró
que ja 's veya arborat sobre las costellas. A tot això, en Serrallonga 's	despacientava	, no el perdía de vista á n' ell, gruant la resposta y més encare l'
tants mils? Donchs prou s'ho té cobrat lo seu oncle.— En Jordi comensá á	despacientar	se. "Aquella dòna no volía entendre que á sò de tabals no's cassan
diners.— Duas cabussadas més d'en Jordi, portant la contra, acabaren de	despacientar	á n'en Foix. —Home, això fora una necedat. ¿No tinch á la má lo fer
dat per agraviada. —¿Bé y, fins aquí, què?— reconvení'l senyor Foix,	despacientat	per la contradicció. —Fins aquí res, si'ls dos se volguessin y tu'ls
ja recordava la conversa y la promesa de lo referent á la casa, que no's	despacientés	, qu'ell veuría, ho consultaría ab calma, y, si un día tornava á
contra'l pit l'aconsolá dihentli gayre bé á cau d'orella que no's	despacientés	, que tot s'arreglaría y qu'ell guardaría'l secret com un sagrari. —Anèm,
's bellugá. "Sería un petit descuyt." Però al cap d'una estona, la gent,	despacientant	se, comensá á remoures, extranyada de que s'anés perllongant tant aquella
fica al quarto y, somiant ab l'Arsenal, vinga fer cálculs y més cálculs,	despacientant	se, enfurismantse, rebatent la ploma á cada pas, perque las operacions no
corrent elèctrich. —¡Probes de lo que diu! ¡Probes! —Càlmes, no's	despacienti	,— observà l'Armengol, clavant sos ulls penetrants en lo jutge, qui
y sens veu, l'altra agitada. II La ressonanta mar se	despacienta	, prenent forsa y alè recula ombrosa, y llensantse
faltava casar l'hereu i encara que jove, ens començava a tia i a mi de	despacientar	-nos, perquè ell no semblava posar-hi gaire empenta. Era treballador i
del trajecte. De Grantham fins que van haver passat el Trent, el pare es	despacientava	amb extrem de la mala jugada i de les exigències de les quals sospitava
s'hi van avenir, per què no Tristram? Qui sóc jo per a patir o	despacientar	-me ni un moment per una cosa així? capítol xxviii
La filla tindria més possibilitats, aniria a escola... Ell començava a	despacientar	-se. Com si no hi hagués escola al poble! Aquella dona ja no el protegia,
sense un ral. Quan Leandre va començar a fer nit a La Bordeta es va	despacientar	. Fins i tot va pensar a parlar amb l'amo, necessitava saber si l'altre es

Pàgina 1 (de 2)

50 següents