×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb despacientar |
Freqüència total: 55 |
CTILC1 |
brillant llegenda, que cuyta a repetir a cada amich qu'acut allí, mal se | despacienti | y renegui per dintre l'infelís parroquià qu'espera la medicina com cap de | i reprimint l'aldarull de la nostra xerrameca. Teníem pressa i ens | despacientàvem | . I tantost la dona debatia els ous i la paella grillejava al foc, ens | i l'esperit molt superior, caureu en la vulgaritat d'enlleir-vos, | despacientar | -vos, de badallar o de llegir el diari. Realment, si el viatge s'escau en | Ella, lluny d'ell, comença de pregonament entristir-se; ell es dóna a | despacientar | -se. Ella oposa a les preguntes de galants i amigues un silenci sorrut; | Lilí, que, cansada d'escoltar sense entendre quasi res, s'havia anat | despacientant | , desplegà de cop el seu elegant ventall de seda embranillat de vori, i, | i cometien una temeritat ruïnosa. Entretant, els altres companys es | despacientaven | a fora. Amb el gec al muscle, resseguien amb la virolla de l'ombrel·la | de pensar en Eugènia a totes hores, com si fos un àngel benefactor. I es | despacientava | . L'hauria volguda tenir de seguida al seu costat. Creia bonament que el | que em va fer llàstima. —Adéu, Valèria. Veig que el vostre amic es | despacienta | . —El meu amic? Ai criatura! Fa uns quants dies que li consento que | planer i tan fàcil com el que li suggeria el Roig. Els "poiutxes" es | despacientaven | i diversos símptomes advertien En Lau que llur irritació arribaria a | Agrair i demanar a Déu els dons de la inspiració. En no obtenir-los, no | despacientar | -nos, sinó malfiar-nos dels afanys de l'orgull i abraçar amb amor la | A mesura que la muller oblidava l'absència de Zeni, Antoni se'n | despacientava | més, i els nervis foren més forts que ell: —A veure aquesta carta. Però | Cabrera no podia ni pensar per a què servirien. Aquest treball fou lent i | despacientava | el general. Sis nedadors de primera es capbussaven alternativament i, en | han delatat lo fet ó las paraulas. 15. La bona criansa veda fer | despacientar | als companys amagantlos cosas que creguin perdudas, donantlos noticias | comandes Carrer d'Urgell, té, veus? ara no recordo el número, però no us | despacienteu | sols a dit carrer pregunteu pel magatzem dels Lloros, tots els veins li | llágrima tremolosa:— Si per cada arbre que portarán al magatzém t' has de | despacientar | d' aquesta manera, ¡estás tú ben fresch! Pero, desde ara t' ho dich, ab | , si n'és avui el dia. —Bona la faríem si no ho era! —No es | despaciente | , senyoret... Per desgràcia, hi passaran. Transcorregué un quart d'hora | —Adéu!— quan preguntem Dins un somrís l'espera que exasperes | despacienta | els plors en moviment; corrent del temps, l'adéu sense riberes | Trobaré l'escudella reposada, però qui mana, mana. Sarg·. No et | despacientis | , que ja s'atansen. Ara mateix els he vist devallar la pineda d'en Barrot. | de la inútil sumptuositat dels coixins i les sedes. ¿Quin recurs evitarà | despacientar | -me? Que em llegeixin, a veure si trenco el son. A mi, els gentilhomes! | de la hipopòtama, o sia la femella del hipopòtam, la qual se | despacientava | al veure que'l seu espòs no tornava a casa. La femella havía eixit dos | bon jornal... D'uns dias ne vénen uns altres, però'l cas és menjar. —No'm | despacientis | , ni m'enverinis més, Quimeta; mira que ja estich en lo punt de dalt, y un | personas, que poden semblaros indiferents; per çó jo 'us ajudo. No 'us | despacientèu | . Ara com ara no hi ha perqué: mes endavant aquests signes d' impaciencia | sas botas. Es dir que dus pressa en saberho? —Molta, molta... y 'm feu | despacientar | no poch ni gayre... —Tonto! tonto! Si m' haguesses deixat esplicarte 'l | melsa. —Es dir, que un hom no pot reclamar lo que es seu! —No 's | despacienti | ; baguls ray, no n' hi mancarán: cada viatje 'n sobran! —Si no es lo meu | encara s' havia de pentinar, vaig encarregarli que cuytessen pera no | despassientar | á mon futur sogre. Mentres tots s' arreglavan jo 'm distreya taral·lejant | ha hagut aquella de quedar á casa. Y 't capficarás, y t' anyorarás y 't | despacientarás | y farás veure que 't dol un peu, perque la sabata rossa te l' estreny | jo no us demano pas hisenda ni cabals, Senyor bon Deu! —feya 'l rector, | despacientant | se.— Jo no més vos demano cor, esperit, braços que m'ajudin, cossos que 's | passas lluny, en lloch del món assolía a veure al jayo. Per això tot era | despacientar | se la pobre vella, y crida que cridarás ab la veueta esquerdada: —¡Joseph, | extenent los brassos ab desespero. Y mentras las dos vehinas ploran y 's | despacientan | , tothom mou bulla y esbalot. Los de dins de la botiga s' empenyan y 's | ventatja, trencant per un altre indret. Lo públich comensa á xiular y á | despacientar | se; los toreros, passada aquella impresió de prudencia y coneixent ab aquí | en Puñitos ni del Curriyo y no mata cap caball, lo poble 's | despacienta | y tracta 'ls toreros d' un modo que 'ls deixa com un drap tort. Las | altre cop, afegí: M' en tinch d' anar que 'l sopar es á taula y aquéll se | despacienta | . Vamos, donchs, estiga bonet; m' he alegrat de coneixe 'l. —Gracias; | los escrostonats de las vigas del recibidor. La senyora Pepa 's | despacientava | perqué volia fer fregar las rajolas del pis, y netejar ab terra d' | hi trobém. —¿Qué fa ara, que me la retrata? —No dona, no 's | despacienti | ; apunto las sevas entressenyas en aquesta llibreta. —Esbórrilas, | desde 'ls tercers pisos brandant y ondulantse ab molta gracia com si 's | despacientessin | esperant veure la sortija. Lo sol, al devallar cada dematí al carreró | que ja 's veya arborat sobre las costellas. A tot això, en Serrallonga 's | despacientava | , no el perdía de vista á n' ell, gruant la resposta y més encare l' | tants mils? Donchs prou s'ho té cobrat lo seu oncle.— En Jordi comensá á | despacientar | se. "Aquella dòna no volía entendre que á sò de tabals no's cassan | diners.— Duas cabussadas més d'en Jordi, portant la contra, acabaren de | despacientar | á n'en Foix. —Home, això fora una necedat. ¿No tinch á la má lo fer | dat per agraviada. —¿Bé y, fins aquí, què?— reconvení'l senyor Foix, | despacientat | per la contradicció. —Fins aquí res, si'ls dos se volguessin y tu'ls | ja recordava la conversa y la promesa de lo referent á la casa, que no's | despacientés | , qu'ell veuría, ho consultaría ab calma, y, si un día tornava á | contra'l pit l'aconsolá dihentli gayre bé á cau d'orella que no's | despacientés | , que tot s'arreglaría y qu'ell guardaría'l secret com un sagrari. —Anèm, | 's bellugá. "Sería un petit descuyt." Però al cap d'una estona, la gent, | despacientant | se, comensá á remoures, extranyada de que s'anés perllongant tant aquella | fica al quarto y, somiant ab l'Arsenal, vinga fer cálculs y més cálculs, | despacientant | se, enfurismantse, rebatent la ploma á cada pas, perque las operacions no | corrent elèctrich. —¡Probes de lo que diu! ¡Probes! —Càlmes, no's | despacienti | ,— observà l'Armengol, clavant sos ulls penetrants en lo jutge, qui | y sens veu, l'altra agitada. II La ressonanta mar se | despacienta | , prenent forsa y alè recula ombrosa, y llensantse | faltava casar l'hereu i encara que jove, ens començava a tia i a mi de | despacientar | -nos, perquè ell no semblava posar-hi gaire empenta. Era treballador i | del trajecte. De Grantham fins que van haver passat el Trent, el pare es | despacientava | amb extrem de la mala jugada i de les exigències de les quals sospitava | s'hi van avenir, per què no Tristram? Qui sóc jo per a patir o | despacientar | -me ni un moment per una cosa així? capítol xxviii | La filla tindria més possibilitats, aniria a escola... Ell començava a | despacientar | -se. Com si no hi hagués escola al poble! Aquella dona ja no el protegia, | sense un ral. Quan Leandre va començar a fer nit a La Bordeta es va | despacientar | . Fins i tot va pensar a parlar amb l'amo, necessitava saber si l'altre es |
|