×
Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb desparar |
Freqüència total: 156 |
CTILC1 |
| tic-tac de la màquina de Víctor i el trepig de la Merceneta, que acaba de | desparar | la taula, ficant-se finalment a la cuina. Es veu com s'arremanga els | | Merceneta. Escrits o sense? Víctor. Escrits. Quan has | desparat | la taula... Calla; vols mirar aquesta cadira, Merceneta? [(En senyala | | treballar sopava sense ni saber què estava menjant, i de seguida em feia | desparar | la taula i sota del llum amb el serrell de color de maduixa començava a | | una estona amb nosaltres, que li agradaria parlar amb ell. Jo ja havia | desparat | la taula i ja tenia el cobretaula posat i al mig el gerro de les senyores | | a sovintejar el traguet —el porró no es movia de la taula encara que la | desparessin | — i amb aquell al·licient s'animava una mica. Però seguien els badalls. | | faça, després de la missa major, l'acapte per la vila; un que pare i | despare | el pal·li que una vegada al mes s'ha d'utilitzar en la processó claustral | | [(Mirant que no hi ha ré.)] Mireu qu' es tot' una pega! S' ha | desparat | tota sola! Tant que la paro y may entra la rata que 'l ventre espera, | | que acabaran per exhibir-me com a marit model..." Quan entrà Elvira per | desparar | taula, Cosme deturà el seu braç. —Avui prendrem cafè, oi, Mònica? I una | | seves dues filles estaven convidades a casa donya Ramona. Encara no han | desparat | taula. Una mà distreta ha empès cap al mig les tasses de cafè buides, | | inquisitorials. En canvi, en Cassanella s'entretenia a armar-los i | desparar | -los amb una insistència esgarrifadora. Perillava d'agafar-se els dits, | | feu que s'estronqui el raig, de sobte; feu que els àngels i els arcàngels | desparin | miraculosament la taula i feu que s'acabi el dinar! I el dinar, per fi, | | els polzes que es tocaven sobre la sivella del cinturó. Somreia com si | desparés | una maquineta de ser ben educada, amb les intermitències d'un far, i | | d'empassar-me saliva, deia el pecat mortal, i, a mossèn Eudald se li | desparava | una cella, però callava. I quan jo havia acabat, en atenció potser al fet | | els braços d'una manera ridícula. I bé, en aquell moment la clauera | desparava | la taula; i el meu tutor, sense parar-li cap esment i girant-li i tot | | com una potestat davant una altra; engalta l'arma i: pam! pam! | despara | dues sacrílegues escopetades. ¡Oh inviolada mitja-nit mallorquina! Callen | | la tràgica majestat del silenci. I aquell enemic fantasmal que havia | desparat | el trabuc, s'era esvaït, dins la gran nit, com si l'haguessin engolit les | | persones. Si tornessin a donar permisos, en vindrien molts, altra vegada. | Desparen | la taula. Porta un mah-jong. Quatre xinesos comencen a jugar, | | inquietud: —Després em faràs creure que tu no passes ànsia, també! El | desparar | taula fou, aquell dia, una operació interminable. Per cada cosa un camí. | | a satisfer en silenci l'embranzida dels seus pensaments. Gerd, després de | desparar | , se'n va anar a la cuina a rentar els plats i Joan l'hi seguí per eixugar. | | lentament a la galeria. —Antònia —va dir en Xirinacs a la minyona que | desparava | la taula,— ja és ben tancat el safareig? —Jo mateixa l'he tancat amb clau, | | i que, a poc a poc, es tacava d'estrelles. —Valdria més que m'ajudessis a | desparar | la taula, en comptes de fer el senyor. Una oreneta va entrar xisclant. Ja | | en un, el amo de aquèst es tira a agarrarla mentres els atres fugen, i la | despara | contra el que be li sembla; al que li pega se li apunta un tanto i te que | | vist de la mateixa manera: semblen una nuella mal parada, però que no es | despare | mai. Vès dient, Juan, vès dient. —Doncs lo ruc i jo vam sortir de casa | | en profit d'ell, no és ver amic. T'estimarà mentre li siguis útil. Si li | despares | taula desapareixerà; i si va començar també acabarà. La vera amistat és | | fa de molla bo i apretant les dents en acció de tancar-les un cop | desparat | el parany (fig. 6). Per a parar aquesta ratera, la deixen ben | | gran escut de la fe perque pogueu apagar totes les fletxes de foc que vos | despar | el mal esperit, i preniu el casque que ès l'esperansa de la salvació, i | | una altra conclusió: que nosaltres i les armes teníem el mateix valor. Jo | desparava | el mosquetó. La Idea, el Poder, em desparaven a mi. I, una nit que estava | | teníem el mateix valor. Jo desparava el mosquetó. La Idea, el Poder, em | desparaven | a mi. I, una nit que estava d'avançadeta, protegint-me el cap amb una | | exemple, que, fora les vegades que venia ordre superior, a la trinxera es | desparava | per tal de matar el temps. Passava que, després de moltes hores de | | als defensors del Puig. 3. Però heus aquí que al moment d'anar a | desparar | la seva tenda de campanya, s'adonen que unes orenetes hi han fet el niu. | | no permetrà que es faci cap mal als ocells: —"Atureu-vos —diu—: no | despareu | la tenda. Aquestes orenetes hi han vingut en la nostra fe, i fins i tant | | de feynas ó interesos, surt de casa y se 'n va sol, ajudaran á la mare á | desparar | táula y quan tot siga á puesto l' acompanyaran ahont li siga agradable d' | | y los dias de funerals pararán los altarets de sota las tronas y los | despararán | després de la última missa del dia en que hajan servit. XLIX. En | | que Argüelles, segons confessió propria. A casa de l'Aixemús no's | desparava | mai la taula, segons deien els nostres pares; i en ella s'allotjaven tots | | del Gardó. I tot d'un cop es desseparen, i més punyades es | desparen | , com maces qui de nou copegen el morter!... Hi van | | però son ull parpellejava sota ses blanques celles i | desparava | el llamp. Mes ja sa rabia fòra mida cap a la fi pren | | "Coquí". Albaes, castell, banderetes, música, tabalet y donsaina, | despará | , tot: tot ú tenien les festes de carrer y mes encara, perque tenien | | la ratapinyada. Car no es mou la pineda clara; i cap folleig no | despara | el vast llençol de la mar. O serena de la mar... O | | el bruit de l'aucellada s'apaga amb l'escopetada que | despara | el caçador. Arran del foc ningú manca; tothom en conversa | | va sonar bruscament el vol d'unes quatre o cinc perdius, com uns ressorts | desparats | per una mà misteriosa, i el van agafar ben de sorpresa. Així i tot, els | | se li imposava. Albert, tot sol dins la barraca de l'espera, sense haver | desparat | ni un sol tir, va rememorar aquell primer plaer esbalaïdor, aquella | | del Candado i penseu si no pot ser l'anarquista obsessiu que | desparà | , el braç armat i inconscient d'altres forces poderoses i ocultes. Olcina | | homes, uns dalt dels tallats espenjollant l'atrevit, i els altres al peu | desparant | contra les àguiles pares per defensar-lo. Massa feina i molt perillosa. | | són rossos; riuen entre ells en silenci. La dona | despara | taula. El botxí pensa en la feina. Els fills del botxí | | Cendra d'amor assenyala el portal. Però la lluna em dicta que | despari | el decorat —veus? l'arbre malferit serva a l'escorça la teva | | aquella verda tela xarolada que la mare parava i | desparava | a la taula del nostre menjador? Del port venia i | | molls deserts. I tu i jo, germà meu, els ulls cloíem, | desparada | la taula, guaites vençuts, a cap i cap del pont. Oh, pont | | i meu, però, dos amb una verdor immortal de l'herba, Etiòpia no | despara | damunt la marxa dels eritreus i veiem les margalides de l'any, | | [(Sona el timbre de la porta.)] Hi pot anar vostè, que jo he de | desparar | la taula? Ramon: M'agradaria saber què t'ha dit, aquella. Si | | nit", "A reveure" i la rialla de Tusenbach. Amfissa i la cambrera | desparen | la taula, apaguen els llums. Amfissa cantusseja una cançó antiga. Apareix |
|