Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

tic-tac de la màquina de Víctor i el trepig de la Merceneta, que acaba de	desparar	la taula, ficant-se finalment a la cuina. Es veu com s'arremanga els
Merceneta. Escrits o sense? Víctor. Escrits. Quan has	desparat	la taula... Calla; vols mirar aquesta cadira, Merceneta? [(En senyala
treballar sopava sense ni saber què estava menjant, i de seguida em feia	desparar	la taula i sota del llum amb el serrell de color de maduixa començava a
una estona amb nosaltres, que li agradaria parlar amb ell. Jo ja havia	desparat	la taula i ja tenia el cobretaula posat i al mig el gerro de les senyores
a sovintejar el traguet —el porró no es movia de la taula encara que la	desparessin	— i amb aquell al·licient s'animava una mica. Però seguien els badalls.
faça, després de la missa major, l'acapte per la vila; un que pare i	despare	el pal·li que una vegada al mes s'ha d'utilitzar en la processó claustral
[(Mirant que no hi ha ré.)] Mireu qu' es tot' una pega! S' ha	desparat	tota sola! Tant que la paro y may entra la rata que 'l ventre espera,
que acabaran per exhibir-me com a marit model..." Quan entrà Elvira per	desparar	taula, Cosme deturà el seu braç. —Avui prendrem cafè, oi, Mònica? I una
seves dues filles estaven convidades a casa donya Ramona. Encara no han	desparat	taula. Una mà distreta ha empès cap al mig les tasses de cafè buides,
inquisitorials. En canvi, en Cassanella s'entretenia a armar-los i	desparar	-los amb una insistència esgarrifadora. Perillava d'agafar-se els dits,
feu que s'estronqui el raig, de sobte; feu que els àngels i els arcàngels	desparin	miraculosament la taula i feu que s'acabi el dinar! I el dinar, per fi,
els polzes que es tocaven sobre la sivella del cinturó. Somreia com si	desparés	una maquineta de ser ben educada, amb les intermitències d'un far, i
d'empassar-me saliva, deia el pecat mortal, i, a mossèn Eudald se li	desparava	una cella, però callava. I quan jo havia acabat, en atenció potser al fet
els braços d'una manera ridícula. I bé, en aquell moment la clauera	desparava	la taula; i el meu tutor, sense parar-li cap esment i girant-li i tot
com una potestat davant una altra; engalta l'arma i: pam! pam!	despara	dues sacrílegues escopetades. ¡Oh inviolada mitja-nit mallorquina! Callen
la tràgica majestat del silenci. I aquell enemic fantasmal que havia	desparat	el trabuc, s'era esvaït, dins la gran nit, com si l'haguessin engolit les
persones. Si tornessin a donar permisos, en vindrien molts, altra vegada.	Desparen	la taula. Porta un mah-jong. Quatre xinesos comencen a jugar,
inquietud: —Després em faràs creure que tu no passes ànsia, també! El	desparar	taula fou, aquell dia, una operació interminable. Per cada cosa un camí.
a satisfer en silenci l'embranzida dels seus pensaments. Gerd, després de	desparar	, se'n va anar a la cuina a rentar els plats i Joan l'hi seguí per eixugar.
lentament a la galeria. —Antònia —va dir en Xirinacs a la minyona que	desparava	la taula,— ja és ben tancat el safareig? —Jo mateixa l'he tancat amb clau,
i que, a poc a poc, es tacava d'estrelles. —Valdria més que m'ajudessis a	desparar	la taula, en comptes de fer el senyor. Una oreneta va entrar xisclant. Ja
en un, el amo de aquèst es tira a agarrarla mentres els atres fugen, i la	despara	contra el que be li sembla; al que li pega se li apunta un tanto i te que
vist de la mateixa manera: semblen una nuella mal parada, però que no es	despare	mai. Vès dient, Juan, vès dient. —Doncs lo ruc i jo vam sortir de casa
en profit d'ell, no és ver amic. T'estimarà mentre li siguis útil. Si li	despares	taula desapareixerà; i si va començar també acabarà. La vera amistat és
fa de molla bo i apretant les dents en acció de tancar-les un cop	desparat	el parany (fig. 6). Per a parar aquesta ratera, la deixen ben
gran escut de la fe perque pogueu apagar totes les fletxes de foc que vos	despar	el mal esperit, i preniu el casque que ès l'esperansa de la salvació, i
una altra conclusió: que nosaltres i les armes teníem el mateix valor. Jo	desparava	el mosquetó. La Idea, el Poder, em desparaven a mi. I, una nit que estava
teníem el mateix valor. Jo desparava el mosquetó. La Idea, el Poder, em	desparaven	a mi. I, una nit que estava d'avançadeta, protegint-me el cap amb una
exemple, que, fora les vegades que venia ordre superior, a la trinxera es	desparava	per tal de matar el temps. Passava que, després de moltes hores de
als defensors del Puig. 3. Però heus aquí que al moment d'anar a	desparar	la seva tenda de campanya, s'adonen que unes orenetes hi han fet el niu.
no permetrà que es faci cap mal als ocells: —"Atureu-vos —diu—: no	despareu	la tenda. Aquestes orenetes hi han vingut en la nostra fe, i fins i tant
de feynas ó interesos, surt de casa y se 'n va sol, ajudaran á la mare á	desparar	táula y quan tot siga á puesto l' acompanyaran ahont li siga agradable d'
y los dias de funerals pararán los altarets de sota las tronas y los	despararán	després de la última missa del dia en que hajan servit. XLIX. En
que Argüelles, segons confessió propria. A casa de l'Aixemús no's	desparava	mai la taula, segons deien els nostres pares; i en ella s'allotjaven tots
del Gardó. I tot d'un cop es desseparen, i més punyades es	desparen	, com maces qui de nou copegen el morter!... Hi van
però son ull parpellejava sota ses blanques celles i	desparava	el llamp. Mes ja sa rabia fòra mida cap a la fi pren
"Coquí". Albaes, castell, banderetes, música, tabalet y donsaina,	despará	, tot: tot ú tenien les festes de carrer y mes encara, perque tenien
la ratapinyada. Car no es mou la pineda clara; i cap folleig no	despara	el vast llençol de la mar. O serena de la mar... O
el bruit de l'aucellada s'apaga amb l'escopetada que	despara	el caçador. Arran del foc ningú manca; tothom en conversa
va sonar bruscament el vol d'unes quatre o cinc perdius, com uns ressorts	desparats	per una mà misteriosa, i el van agafar ben de sorpresa. Així i tot, els
se li imposava. Albert, tot sol dins la barraca de l'espera, sense haver	desparat	ni un sol tir, va rememorar aquell primer plaer esbalaïdor, aquella
del Candado i penseu si no pot ser l'anarquista obsessiu que	desparà	, el braç armat i inconscient d'altres forces poderoses i ocultes. Olcina
homes, uns dalt dels tallats espenjollant l'atrevit, i els altres al peu	desparant	contra les àguiles pares per defensar-lo. Massa feina i molt perillosa.
són rossos; riuen entre ells en silenci. La dona	despara	taula. El botxí pensa en la feina. Els fills del botxí
Cendra d'amor assenyala el portal. Però la lluna em dicta que	despari	el decorat —veus? l'arbre malferit serva a l'escorça la teva
aquella verda tela xarolada que la mare parava i	desparava	a la taula del nostre menjador? Del port venia i
molls deserts. I tu i jo, germà meu, els ulls cloíem,	desparada	la taula, guaites vençuts, a cap i cap del pont. Oh, pont
i meu, però, dos amb una verdor immortal de l'herba, Etiòpia no	despara	damunt la marxa dels eritreus i veiem les margalides de l'any,
[(Sona el timbre de la porta.)] Hi pot anar vostè, que jo he de	desparar	la taula? Ramon: M'agradaria saber què t'ha dit, aquella. Si
nit", "A reveure" i la rialla de Tusenbach. Amfissa i la cambrera	desparen	la taula, apaguen els llums. Amfissa cantusseja una cançó antiga. Apareix

Pàgina 1 (de 4)

50 següents