Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
despatx M 3068 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2008)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb despatx Freqüència total:  3068 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

càrrec." Un furiós soroll de rovellades màquines d'escriure arribava del despatx del costat. "El matricidi és un assumpte una mica greu, però no ve d'un
que els representants del Sindicat d'Indústries Químiques van anar al seu despatx per recollir dos jornals dels obrers i la meitat del capital de la casa
moscovites (anuncia un "Curs de rus")... A l'hora de la sortida dels despatxos, molta gent. Cap capell femení; bastants de masculins i moltes boines. A
perquè l'enfoca amb esperit d'home d'afers. Treballo en el meu minúscul "despatx" del rebost, a l'escalf de la cuina econòmica i a la claror d'un quinqué
però després se'n torna cap dins i ell el sent tancar la finestra del despatx. També deu aprofitar per a desar el revòlver al calaix de la taula,
n'ha endut la porta i les finestres i ha saquejat l'habitació que feia de despatx, on només queden l'arxivador i un grapat de papers escampats per terra. A
un aire desil·lusionat: —No ha vingut, encara. A l'interior dels altres despatxos els altaveus de les ràdios bramulen amb entusiasme acrescut, saturen
amb els funcionaris que encerten a obrir, l'ordenança abandona de nou el despatx del vell i gairebé corre cap a la seva taula, on ara l'esperen dues
la bragueta i tot seguit corre en direcció a les escales. Els altres despatxos semblen funcionar normalment, ara la gent entren i surten sense
tercera torna a fer la seva aparició precipitada, avança veloçment cap al despatx, repeteix el gest de primer, recomanant una mica de paciència, però ara
cap a les escales, respectant però la parella que s'encamina al despatx del vell secardí, on el xicot té la precaució d'obrir sense trucar. Dins,
refusen, a peu dret mateix expliquen les circumstàncies que els menen al despatx, i l'encarregat va assentint mentre carrega una pipa. —Si correspon a
parlar a l'altre extrem, sempre allunyant-se, i algú riu. Ell examina el despatx, la cortina polsosa que tanca una finestra, unes prestatgeries
cançons, de les notícies i dels anuncis, es precipita impetuosament al despatx: "Solidaris amb les aspiracions de pau" oi que us agrada el pa ben
sé que vós no hi teniu cap culpa. —Em podia quedar ben tranquil·la al meu despatx... —i es moca sorollosament, la veu trencada pel disgust. Ell se li ajup
genolls, la consola: —No us ho agafeu així... Estic segur que al vostre despatx tot és més ordenat. Ella diu que sí amb el cap, lluita amb les paraules
l'orella mentre les veus cridaneres s'endinsen tumultuosament cap al despatx. "La situació econòmicament favorable" i l'amor no té fronteres
un bon favor. Mentrestant, nosaltres avançarem. —I on he d'anar? —Al despatx del vell, ja el deveu haver vist, un home secardí... —Sí, sí. —Li
amb un llibre al seu davant. Ell travessa apressat cap al despatx del vell secardí, on no s'entreté en l'inútil gest de trucar, sinó que
dels papers, la profunditza lleugerament, i ell torna a esmunyir-se al despatx, ajusta i contorneja la pilera. —Tot bé, oi? —pregunta l'encarregat, però
allarga la mà, la passeja per l'espai amb un gest que vol abraçar tot el despatx. —No ho és, això? —No. En tot cas, no és racional. Com
lo, mentre diu: —Ara no hi és, el propòsit. —No és l'hora de despatx, potser? —Sí, tot el dia —replica ella amb naturalitat—. Ha hagut de
que van pujant pels ganxets. —Veniu —fa la dona—. Us acompanyaré al despatx. En teniu per gaire estona? —No ho sé... Li ho puc contar, això dels
i la gran sala que havia estat després la seva biblioteca i el seu despatx era plena de trastos vells i teranyines. És probable que fos l'antiga
desfer malentesos. En aquest moment intervingué Jeroni. Es presentà al despatx de l'amargat Casanova, acompanyat d'Uranx d'Amelin, llavors governador de
de la presó de Montjuïc per instal·lar-se més furiós que mai al seu despatx de Comissari. La labor política activa de Jeroni havia durat exactament
mal il·luminada per un balcó estretíssim, hi havia un llit, una taula de despatx, una banyera de porcellana, un rentamans, un braser de tres peus, i una
que anaren omplint tots els gerros, en es menjador, a sa sala, en es despatx, a ses cambres... Es primers dies es meu homo, que mai no reparava res, a
el nas al defora de les quatre parets del nostre obrador, del nostre despatx, del nostre afer. L'eina ens subjuga com una vareta màgica i ens decanta
redacció d'/El Adalid\ donava al jardí de Dona Obdúlia. Des del despatx es veia la finestra de l'habitació on la senyora esperava els seus últims
un cap de casa carregat de preocupacions. I bé: encara treballa al despatx dels Surroca? Segui, home. [(Pica amb la mà en el seient d'una cadira
vímet, ahir, a les vuit del vespre, a l'hora que el meu marit arriba del despatx, el vam sentir que, des del rebedor, cridava, pugeu, pugeu! Pujo. Al
que ella havia passat tan enamorada, però que jo tenia feina a netejar despatxos i a treure pols i a cuidar-me dels nens i que totes les coses boniques de
dues hores perquè l'endemà m'havia de llevar dematí per anar a netejar despatxos. I a la senyora del meu pare es pot dir que no la vaig veure mai més. Em
molt. Em sabia greu haver-los de deixar cada dematí per anar a netejar despatxos. En Quimet va dir que allò dels llums blaus el feia posar de malhumor i
al món. Una professora jove se'ns va acostar i ens va fer entrar en un despatx i vam haver de travessar tota la terrassa i passar per entremig dels
el papà? I Leocàdia, mig entre ganyota i sospir, afegí: —És al seu despatx; ha passat una mala nit, està una mica fatigat... per Déu, fill meu, que
Tomàs es passava tot el dia encauat dintre d'allò que ell en deia el seu despatx. En definitiva, la paraula "despatx" era supèrflua i obeïa al vici de
dintre d'allò que ell en deia el seu despatx. En definitiva, la paraula "despatx" era supèrflua i obeïa al vici de don Tomàs d'emfasitzar les coses. En
donat un consell a ningú, sempre hi havia les habitacions destinades a despatx. El més que s'hi feia era rebre algun administrador, firmar els rebuts
Tomàs, en el seu pis del carrer de Mallorca, havia volgut conservar-hi el despatx, i això que aleshores tot el que feia referència a les finques, a cobrar
quedat reduït a unes pàrvules proporcions. Don Tomàs feia servir el seu despatx per sucar secalls, per trencar becaines, per estossegar en una forma de
ofici ni benefici que van de casa en casa explicant malalties, donava al despatx de don Tomàs l'aspecte d'una cosa que no acabava d'ésser ben bé del tot
canten el mateix tango, don Tomàs havia volgut fer viure dintre del seu despatx aquella barreja personalíssima i una mica olla de la decoració de les
els estils i s'hi arreconaven les peces més absurdes. Els mobles del despatx de don Tomàs —uns del seu avi, altres del seu besavi, altres comprats per
i reaccionari, i només li sortien les dents de drapaire en el seu despatx i en els infinits consells d'administració dels quals formava part. Sense
com somreia significativament; i tingué la barra de ficar-se en el propi despatx del Baró, de conversar amb els seus dependents més importants. Antoni
apreciava un doble sentit en les coses més innocents. En el seu despatx, en les seves visites de compromís amb gent de la més granada, en els
ésser una mena de cicuta per al pobre don Tomàs. Es va tancar dintre del despatx a plorar sota l'efígie del seu avi; don Tomàs estava vençut, no creia en
confià a un comptable foraster el lloc que ocupava Jaume en el despatx fins l'hora en què el segon fill pogués encarregar-se'n. A més, al cap de

  Pàgina 1 (de 62) 50 següents »