×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb despatxar |
Freqüència total: 956 |
CTILC1 |
ell havia mort molta gent. "Al principi em feia angúnia; però després | despatxava | els homes amb la mateixa tranquil·litat amb què tu mates les | A Uturoa hi ha un hotel. Els amos de l'establiment paguen l'impost per | despatxar | vi, i ja des de primeres hores les taules d'una peça que fa de menjador | sotracs. Veieu?, jo immediatament vaig començar a suprimir despeses: vaig | despatxar | a la mainadera. Júlia. Sí, està clar... Per què ens calia ja la | d'anar a ballar, ni tenia ganes de sortir, perquè m'havia passat el dia | despatxant | dolços, i les puntes dels dits em feien mal de tant estrènyer cordills | pobre home, no m'havia dit mai una paraula més enllà de l'altra i que | despatxar | dolços m'agradava i que si em feia plegar a veure què... Em va dir que a | Una de les minyones em va semblar que la coneixia de vista. L'adroguer va | despatxar | les dues minyones i la senyora, i a mi les cames em feien mal d'estar | i mirant a totes bandes. Jo li vaig preguntar com el podia veure si | despatxava | , i em va dir: ¿que no recorda que tenia els sacs de les veces al carrer? | les veces? Només pensava en això. Quan els nens no eren a casa i l'Antoni | despatxava | a la botiga, anava amunt i avall del passadís com si l'haguessin fet | abocar-s'hi el personal de l'"Excelsior"; la florista a la porta anava | despatxant | rams de roses i a la cuina apretava la feina. En una de les tauletes de | estones que descansava de la butaca, regava les orquídies del seu jardí i | despatxava | la seva correspondència científica. Teodora Macaia el va convèncer que | de cóm la serveixen, se n' haurá cansat també mentres seré á fora; la | despatxará | y quan jo torni, tot lo d' avuy no haurá sigut sinó un capitol més dels | a saber plegar paperets, remenar morters segons art, fer un ungüent, | despatxar | una medecineta, manipular l'espàtula, pesar amb escrúpol, arrodonir una | conservar sempre, però jo li coneixia que estava content. Gairebé sempre | despatxà | les fórmules ell, que en això era molt escrupolós. Jo li portava | caixa de vidre. Més tard, de vegades ell em portava les substàncies i jo | despatxava | la fórmula davant seu. Quan vaig saber lligar al morter un | és el millor camí. Tu fas versos a la rebotiga i el practicant et | despatxarà | les receptes. Així mai no et mancarà pa." Jo m'arronçava d'espatlles. La | obrir la botiga, treure la pols, escombrar, rentar ampolles i morters i | despatxar | al taulell. El regent arribava a quarts de deu (no dormia a la casa), | més a l'hotel. Algú l'havia delatat i els amos l'havien amenaçat amb | despatxar | -lo si portava companys a la seva cambra. Vàrem dormir al ras i això va | Aquella tarda l'havien avisat junt amb altres. El fort de l'estiu. | Despatxaven | gent. Hi havia crisi de treball. Quan no n'hi ha? A Barcelona, a Marsella, | tot França en pes. Jo estic esfondrat. A la Poste restante no | despatxen | perquè és diumenge. "Fins demà al matí, de nou a dotze", ens diu el | en que jo sortia, per anar á dir á la mare que 'l majordhom nos habia | despatxat | , lo porter, es á dir, lo manco, 's presentaba á preguntar: —¿Que hi | ha? ¿Que suchseeix, senyor Ramon? —Res, —contestá aquet:— qu' acabo de | despatxar | á n' aquesta bandarra... ¡Ja tinch dit que no vull ganduls á casa! Me | —preguntaban á sa vegada totas las obreras. Y al saber que 'ns habian | despatxat | á mi y á la mare, se va aixecar un crit general d' indignació en totas | las quadras. —¡Pobreta! —deyan las mevas amigas— ¿Y perque l' han de | despatxar | ? Una obrera, mes resolta y decidida que las altras, me va agafar pé 'l | —Vinam aqui, filla meva, y digam la veritat: ¿com es que t' han | despatxat | ? ¿Qu' has fet?... Digasmho, a mi ja m' ho pots dir... — | has lográt retardar la despedida, dient que si yo tornaba al punt me | despacharía | ; y no m' amenases mes ni esperes ya que m' en ixca. Teresa. Pero | Teresa. Así están les botelletes, y ha dit el qu' em | despachaba | , qu' aspayet en la beguda, y mucho más en errarla, pues que ni ha una | meu té dit yá, si no hu duc, de la soldá seu cobra y luego em | despacha | . Pedro. Pues yo no quiero perder mi capa. Pilar. Ni yo la | es l' ofisial que pa entrar tú sen aná. Cosme. Perque vosté em | despachá | ! Serap· Pos si afaitabes tan mal! Mirantho estic y em pareix | és que mireu el vostre negoci de cara al vostre interès. | Despatxeu | homes. Augmenteu els parats. Si enteneu que amb els mateixos homes dóna | o els parats? És a dir, és la crisi de venda el que ha obligat a | despatxar | obrers i fer parats o bé són els parats, els que en retirar-se del | A prop meu un xicot que moments abans havia vist rondant el lloc on | despatxen | gin, colpeja frenèticament el pit d'una de les bèsties amb una gorra. | molts. Tanmateix, són intractables, i fins i tot alguns han estat | despatxats | amb gran eficàcia i diligència. En tot cas, els matemàtics, els físics, | no se sabien avenir que sols en un obrir i tancar d'ulls es pogués | despatxar | la feina de enviar un infant a l'andèn, amb tanta pressa i deslliurament. | eren i que no hi serien mai més. No hi havia postres, no hi havia plats, | despatxaven | a la minyona i el pare no sapiguent ni què fer, ni què dir, ni què rompre, | que era fill. El document era retrassat de vuit dies (temps sobrer per | despatxar | assumptes d'urgència com el morir-se), però el cor va dir-me que el meu | em volien encolomar dos o tres noies del meu ram, d'aquestes que per a | despatxar | -les les tenen de carregar d'un dot que quasi no el poden portar i que | toçuderia, potser tancaria la casa. Però aquest estanquer, fet i fet, | despatxa | als parroquians. Tancat an aquella capsa, no s belluga, però va fent, i | si sel troba llegint els partes de /La Almudaina\, no | despatxa | fins que ha llegit. N'hi han que, aixís que entra un comprador, treuen | al celler, ni saben lo que és tenir botiga. Allò no és vendre: allò és | despatxar | . Aquí, la tendeta és tan xica, que pensen "Si vèns, quedarà vuida!..." | paper; es ven a tant". Ha de conèixer fins l'ensenya del llibrer que el | despatxa | ; la seva follia és voler-ne fer la crítica. El sublim del periodista és | d'haver tossit, alçat la gira de randes, estès la mà i obert els dits, | despatxa | greument els seus pensaments quintessenciats i les seves raons | del port de patrullar per les davanteres, fent l'ull viu. —Bé, senyor. — | Despatxeu | detectius amb vestits corrents per tots els ferrocarrils, pel Nord fins | paraula és feble. Eternament: aquesta és la paraula, senyor. Tod, | despatxeu | amb llestesa tot això, i envieu-ho a l'adreça del senyor sense pèrdua de | xocolata amb una finestreta on amb prou feines hi passa el puny. Allí es | despatxen | els passatges de l'auto que va a Artesa del Segre. Al primer cop de vista | pila de vegades amb veu tremolosa. Pujà i baixà escales. Unes noies que | despatxaven | sabates es rigueren d'ell, i una altra de la secció de joguines el | hi va estar acoblat a l'entorn. El moliner, tan bon punt ho va saber, va | despatxar | un propi per avisar els civils, i, a Puigcerdà, el jutge. Va venir el | la taula: tots els altres ja eren prous per a acabar-la d'omplir. Anàvem | despatxant | amb força gana tot allò que d'una manera rudimentària ens havien cuinat. | definitiva, dient que jo era un las egoista, i aquest matí he hagut de | despatxar | la cuinera, que em robava, i els meus amics són morts o desapareguts en | els arbres, ens contàrem tumultuosament les nostres impressions. Vàrem | despatxar | un peó al campament, amb un paper per En Josep Botey, que li deia la | ni altra moneda que el dòlar. Si aneu a una botiga, us haureu de | despatxar | vós mateix o esperar fins demà. Si per atzar us convingués d'anar a un |
|