×
Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb despentinar |
Freqüència total: 86 |
CTILC1 |
| Un moment, entre somriures i xuclades de tabac, la mà de Maria Lluïsa | despentinà | la cabellera negra de Pat; va sacsejar-li el crani, i la galta de Pat | | tan directa i tan simple de Maria Lluïsa. Ella li agafava el braç, li | despentinava | els cabells i li besava els llavis, amb la naturalitat més gran, com si | | I el guarniment de les fulles verdes, que l'aura tot jugant pentina i | despentina | !" Silenci. Silenci en el cel, silenci en la terra. La Gran Mare reposa, | | riuen i canten i juguen amb el vent esbojarrat que els pessigolleja i | despentina | , tots rumbejant les belles túniques que els acaba de dur la primavera. | | de fullatges tendres abandonats al bon humor del vent, que els pentina i | despentina | com rosses cabelleres. Res d'aquell xerroteig sense fi del fullatge, | | seda. Un altre, amb una revolada escaient, li va copsar el capell sense | despentinar | -li ni un fil de la testa. Un li donava aiguamans i un altre li prenia. El | | mentre es desvestien. Amb les grapades de treure's la roba, l'àvia es | despentinava | . Aquest descabellar la tirallonga d'oracions a sants i a morts de | | d'una es para i tocant-se el front diu a mitja veu: Formidable. Es | despentina | , s'embena el cap amb el mocador, es desfà la corbata, s'espitrega, etc.. | | el cel d'un blau sense malícia. S'han obert els crisantems que el vent | despentina | . N'hi ha de monstruosos com un malson i fan pudor de cosa amarga. Que no | | neu en les clivelles. Moltons pasturen arreu, dispersos. El vent fred els | despentina | les llargues crineres intonses. De sobte l'horitzó s'entreobre i destriem | | testos minúsculs, al mig de cadascun dels quals unes cabelleres semblaven | despentinades | pel vent. Aquells cactus servirien de barca de salvació per a Agustí, que | | una vegada passà damunt d'ells, a uns sis mil metres d'altura, l'havia | despentinat | . Ai, Jacobé, Jacobé! Jacobé literaturitzada!, dic jo, també paladejant-li | | cavall lligat en un arbre. Rose era a penes més baixa que jo. El vent li | despentinava | els cabells i l'aire li assecava els llavis, que de tant en tant | | acabament, fins que quasi t'envoltaren les parets damunt de les quals es | despentinaven | les branques. I et quedares un moment indecís. Una noia amb vestit llarg | | o fulla es una arma ofensiva capaç d' entortar al que 's descuyde, | despentinar | al més cuydadós y d' arrapar al més llèst. Per això tota la gent formal | | incultes. I el fet de mullar-se la roba, i omplir-se de fang, i | despentinar | -se i engegar crits estridents i molestar-se els uns als altres són jocs | | cabells llargs; potser per això de jove el molestava el vent: perquè el | despentinava | . Ara tant li feia que el vent l'escabellés o que no l'escabellés... pels | | fibra del teixit airejada de misèria, pensava en el vent del parc que el | despentinava | quan era petit. Hi havia pensat tant, en el parc... però de mica en mica | | . —¿Per què et cont aquestes coses? Ets molt dolent, oncle Tonet. —No em | despentinis | la perruca. ¿Aquestes arracades són bones? —Sí. ¿Per què? Oh, no et | | enèrgic, un capità. Tenia la pell colrada de sol, però mira, el vent el | despentinava | i duia sempre el front ple de rulls. Sens dubte a don Toni li succeïa el | | i me la menjaré a besos quan li done el regal... —Deixa'm, foll, que em | despentines | ... Pere, no sigues embafós, ¿vols? —dirà més tova que tova. —¡Ai | | els dits dolçament per les plomes de paó que Ramon, en canvi, no sap sinó | despentinar | . Aquest heretatge, però, està destinat, com el barquet de joguina amb | | precís per mirar-se al mirall i passar-se la pinta si la jeia l'havia mal | despentinat | , ell sortia a la finestra. Ella ja solia esser a la seva. Es despertava | | quan l'aigua fosca es revolca per les timbes, quan el vent furiós | despentina | brancatges al rocam, quan el fred i la neu esgarrinxen les carns... Camí | | Les llàgrimes rodolaven quietament, galtes avall. Aire marí | despentina | la finor dels seus cabells. Enmig de nit i de boira, | | XV Dits d'ungles esqueixades del terral | despentinen | prims cabells. Per la boira de freds carrers, imatges | | i aquest groc d'oli ranci dels pallês. I més amunt l'aulet que | despentina | de tant en tant la mà del garberol, i si us plau un | | país de salabror marina, veient com el gargal et | despentina | l'or del cabell cargoladís; com que és amb tu, que he | | L'engavanya la sina quan renta al riu. Si el vern la | despentina | encara riu. Com una daina mostra potsê el turmell, | | ànima ni espina; palmeres, deliri verd que la mandra | despentina | . Engomats galifardeus, estam, cotó, i mussolina, | | pudents de vi i de la femta de l'amor. L'hereu Escampa Qui t'ha | despentinat | , Rossa? Amb qui has perdut la nit que t'ha deixat tan fondes les conques | | ¿per què t'ho cont? Ets ben dolent, oncle Tonet. Senyor. No em | despentinis | la perruca. ¿Aquestes arracades són bones? Xima. [(Sèria)] Sí. | | Avui no em puc entretenir gaire: he d'anar a la perruqueria. Vull que em | despentinin | una mica. No llegeixis tant, home. Deixa de fer lleis i de prendre | | Camp i el de l'Hospital d'En Santacreu. Quan Barcelona s'ha fet gran, ha | despentinat | les rieres que baixaven de la muntanya, però ens ha conservat la clenxa | | Aviat voldries enllestir, tu. [(S'arregla el cabell.)] ¿Veus? M'has | despentinat | tota. [(El senyor Miquel s'aixeca.)] Àvia. Dormirem plegades, | | sent florista de la Rambla de les Flors. Lluís Mireu com se | despentina | ! Quins crits i quina calor! Ja es pot guardâ aquest sermó a dins d'una | | L'abraça.] Cases: Estàs contenta? Lídia: Em tornaré a | despentinar | . Cases: I què? Cony de restriccions, no et puc veure ni quan | | tot sent, fa poc, tant ras i nèt, i el ventijol com | despentina | l'extens sembrat, que's plany de sed! Mireu el sol | | rebreguí el coixí i els llençols. Cèlia llevà el cobertor de l'espill, es | despentinà | els cabells i s'allargassà damunt el llit, nua. —Vesteix-te. Te'n véns amb | | pel sexe endurit o esbullant-li els cabells polits i ordenats i | despentinant | -lo del tot, triomf de la passió, l'únic instant en la vida que el senyor | | era seca. És que odiava aquell home i s'hi sentia atreta. El podia | despentinar | de nits i pegar-lo, tenir-lo a les mans, el senyor, un home jove | | dos, al mar, a l'hivern... Que malament estem, amb els abrics a la sorra i | despentinats | pel vent! Jo estic de puntetes, per semblar més alt que tu... Te'n | | tréurer y l' altre volentli posar lo casquet.)] Simon. No 'm | despentineu | ; té, ja m' habeu embullat la clenxa. Aneu á... veniu. [(Se 'n van | | , y s' veu la cambra de la Dama Blanca, qui s' treu les flors del cap y va | despentinant | se y despullantse, al davant d' un mirall, mentres canta. Jan la contempla | | poc abans d'enfosquir, acudia l'esbart a recerar-se entre les palmeres | despentinades | . La palmera era vella i tenia molta rama seca sota el plomall de fulles. | | la treia del corral. L'embastava procurant de no embrutar-se la camisa ni | despentinar | -se i, després, li penjava les cartres amples de mercat. Un cop a la Pobla, | | superfície, mentre les algues fosques onegen sense parar, com flocs que | despentinés | una misteriosa tramuntana. Disposen d'una mitja hora i no volen abusar de | | el carro cridant cosa de no dir. S'hi havien afegit unes quantes donotes | despentinades | i espelleringades que provaven desesperadament d'abastar el carruatge. | | quan van maldades, conduir l'assemblea al terreny que li convé sense | despentinar | -se ni perdre aquell fimbreig d'elegància que el caracteritza. És un tipus | | I també: —No et belluguis tant, que perdràs la teva americana i et | despentinaràs | ... Mentre cridava i ens insultava vàrem tenir la idea de desvestir-lo. El |
|