Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

Un moment, entre somriures i xuclades de tabac, la mà de Maria Lluïsa	despentinà	la cabellera negra de Pat; va sacsejar-li el crani, i la galta de Pat
tan directa i tan simple de Maria Lluïsa. Ella li agafava el braç, li	despentinava	els cabells i li besava els llavis, amb la naturalitat més gran, com si
I el guarniment de les fulles verdes, que l'aura tot jugant pentina i	despentina	!" Silenci. Silenci en el cel, silenci en la terra. La Gran Mare reposa,
riuen i canten i juguen amb el vent esbojarrat que els pessigolleja i	despentina	, tots rumbejant les belles túniques que els acaba de dur la primavera.
de fullatges tendres abandonats al bon humor del vent, que els pentina i	despentina	com rosses cabelleres. Res d'aquell xerroteig sense fi del fullatge,
seda. Un altre, amb una revolada escaient, li va copsar el capell sense	despentinar	-li ni un fil de la testa. Un li donava aiguamans i un altre li prenia. El
mentre es desvestien. Amb les grapades de treure's la roba, l'àvia es	despentinava	. Aquest descabellar la tirallonga d'oracions a sants i a morts de
d'una es para i tocant-se el front diu a mitja veu: Formidable. Es	despentina	, s'embena el cap amb el mocador, es desfà la corbata, s'espitrega, etc..
el cel d'un blau sense malícia. S'han obert els crisantems que el vent	despentina	. N'hi ha de monstruosos com un malson i fan pudor de cosa amarga. Que no
neu en les clivelles. Moltons pasturen arreu, dispersos. El vent fred els	despentina	les llargues crineres intonses. De sobte l'horitzó s'entreobre i destriem
testos minúsculs, al mig de cadascun dels quals unes cabelleres semblaven	despentinades	pel vent. Aquells cactus servirien de barca de salvació per a Agustí, que
una vegada passà damunt d'ells, a uns sis mil metres d'altura, l'havia	despentinat	. Ai, Jacobé, Jacobé! Jacobé literaturitzada!, dic jo, també paladejant-li
cavall lligat en un arbre. Rose era a penes més baixa que jo. El vent li	despentinava	els cabells i l'aire li assecava els llavis, que de tant en tant
acabament, fins que quasi t'envoltaren les parets damunt de les quals es	despentinaven	les branques. I et quedares un moment indecís. Una noia amb vestit llarg
o fulla es una arma ofensiva capaç d' entortar al que 's descuyde,	despentinar	al més cuydadós y d' arrapar al més llèst. Per això tota la gent formal
incultes. I el fet de mullar-se la roba, i omplir-se de fang, i	despentinar	-se i engegar crits estridents i molestar-se els uns als altres són jocs
cabells llargs; potser per això de jove el molestava el vent: perquè el	despentinava	. Ara tant li feia que el vent l'escabellés o que no l'escabellés... pels
fibra del teixit airejada de misèria, pensava en el vent del parc que el	despentinava	quan era petit. Hi havia pensat tant, en el parc... però de mica en mica
. —¿Per què et cont aquestes coses? Ets molt dolent, oncle Tonet. —No em	despentinis	la perruca. ¿Aquestes arracades són bones? —Sí. ¿Per què? Oh, no et
enèrgic, un capità. Tenia la pell colrada de sol, però mira, el vent el	despentinava	i duia sempre el front ple de rulls. Sens dubte a don Toni li succeïa el
i me la menjaré a besos quan li done el regal... —Deixa'm, foll, que em	despentines	... Pere, no sigues embafós, ¿vols? —dirà més tova que tova. —¡Ai
els dits dolçament per les plomes de paó que Ramon, en canvi, no sap sinó	despentinar	. Aquest heretatge, però, està destinat, com el barquet de joguina amb
precís per mirar-se al mirall i passar-se la pinta si la jeia l'havia mal	despentinat	, ell sortia a la finestra. Ella ja solia esser a la seva. Es despertava
quan l'aigua fosca es revolca per les timbes, quan el vent furiós	despentina	brancatges al rocam, quan el fred i la neu esgarrinxen les carns... Camí
Les llàgrimes rodolaven quietament, galtes avall. Aire marí	despentina	la finor dels seus cabells. Enmig de nit i de boira,
XV Dits d'ungles esqueixades del terral	despentinen	prims cabells. Per la boira de freds carrers, imatges
i aquest groc d'oli ranci dels pallês. I més amunt l'aulet que	despentina	de tant en tant la mà del garberol, i si us plau un
país de salabror marina, veient com el gargal et	despentina	l'or del cabell cargoladís; com que és amb tu, que he
L'engavanya la sina quan renta al riu. Si el vern la	despentina	encara riu. Com una daina mostra potsê el turmell,
ànima ni espina; palmeres, deliri verd que la mandra	despentina	. Engomats galifardeus, estam, cotó, i mussolina,
pudents de vi i de la femta de l'amor. L'hereu Escampa Qui t'ha	despentinat	, Rossa? Amb qui has perdut la nit que t'ha deixat tan fondes les conques
¿per què t'ho cont? Ets ben dolent, oncle Tonet. Senyor. No em	despentinis	la perruca. ¿Aquestes arracades són bones? Xima. [(Sèria)] Sí.
Avui no em puc entretenir gaire: he d'anar a la perruqueria. Vull que em	despentinin	una mica. No llegeixis tant, home. Deixa de fer lleis i de prendre
Camp i el de l'Hospital d'En Santacreu. Quan Barcelona s'ha fet gran, ha	despentinat	les rieres que baixaven de la muntanya, però ens ha conservat la clenxa
Aviat voldries enllestir, tu. [(S'arregla el cabell.)] ¿Veus? M'has	despentinat	tota. [(El senyor Miquel s'aixeca.)] Àvia. Dormirem plegades,
sent florista de la Rambla de les Flors. Lluís Mireu com se	despentina	! Quins crits i quina calor! Ja es pot guardâ aquest sermó a dins d'una
L'abraça.] Cases: Estàs contenta? Lídia: Em tornaré a	despentinar	. Cases: I què? Cony de restriccions, no et puc veure ni quan
tot sent, fa poc, tant ras i nèt, i el ventijol com	despentina	l'extens sembrat, que's plany de sed! Mireu el sol
rebreguí el coixí i els llençols. Cèlia llevà el cobertor de l'espill, es	despentinà	els cabells i s'allargassà damunt el llit, nua. —Vesteix-te. Te'n véns amb
pel sexe endurit o esbullant-li els cabells polits i ordenats i	despentinant	-lo del tot, triomf de la passió, l'únic instant en la vida que el senyor
era seca. És que odiava aquell home i s'hi sentia atreta. El podia	despentinar	de nits i pegar-lo, tenir-lo a les mans, el senyor, un home jove
dos, al mar, a l'hivern... Que malament estem, amb els abrics a la sorra i	despentinats	pel vent! Jo estic de puntetes, per semblar més alt que tu... Te'n
tréurer y l' altre volentli posar lo casquet.)] Simon. No 'm	despentineu	; té, ja m' habeu embullat la clenxa. Aneu á... veniu. [(Se 'n van
, y s' veu la cambra de la Dama Blanca, qui s' treu les flors del cap y va	despentinant	se y despullantse, al davant d' un mirall, mentres canta. Jan la contempla
poc abans d'enfosquir, acudia l'esbart a recerar-se entre les palmeres	despentinades	. La palmera era vella i tenia molta rama seca sota el plomall de fulles.
la treia del corral. L'embastava procurant de no embrutar-se la camisa ni	despentinar	-se i, després, li penjava les cartres amples de mercat. Un cop a la Pobla,
superfície, mentre les algues fosques onegen sense parar, com flocs que	despentinés	una misteriosa tramuntana. Disposen d'una mitja hora i no volen abusar de
el carro cridant cosa de no dir. S'hi havien afegit unes quantes donotes	despentinades	i espelleringades que provaven desesperadament d'abastar el carruatge.
quan van maldades, conduir l'assemblea al terreny que li convé sense	despentinar	-se ni perdre aquell fimbreig d'elegància que el caracteritza. És un tipus
I també: —No et belluguis tant, que perdràs la teva americana i et	despentinaràs	... Mentre cridava i ens insultava vàrem tenir la idea de desvestir-lo. El

Pàgina 1 (de 2)

50 següents