Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

'l front bombat, y molt sovint sos cabells caragolats y tossuts se li	despenyavan	per ell com las enredaderas que coronan los penyals. Sos ulls negres y
la comitiva arremolinada, gayre be rodolant los uns sobre 'ls altres, se	despenyá	per l' escala, confonent sos crits ab las veus discordants que pujavan
pas una blana foscor: el camí sembla tallat per un abisme; però en anar a	despenyar	-vos us trobeu envaïts d'una penombra agradosa. Els troncs dels arbres,
el seu cos és martiritzat per la tramuntana fins que ve l'alba i ell es	despenya	. Acompanyen el poema una sèrie de notes sobre les tradicions de Montgrony
seua memòria recorria flamejant de ràbia els graons del precipici on se	despenyava	lo seu voler despreciat... ¡Ah! Però ell fingiria, faria per agradar-li,
ramat i empenye'l cap al turó més proper, estrenyent el rengle, fent-los	despenyar	al fons de la clotada, per a tenir en ells àpat durant qualques dies. En
de fissures que ens permetran de guanyar uns ferros, des dels quals ens	despenyarem	uns tres metres fins a una cornisa situada a la nostra esquerra i que ens
sense cap mena de dubte, una estampa heroica. 22 La muntanya es	despenyava	en replans semicirculars cap a la mar, que espillejava vasta al fons dels
origen a les famoses catarates Victòria. En aquestes catarates el riu es	despenya	d'una alçada de 72 metres, veient-se la columna de vapor que
estany d'aigua clara i cristallina, les que formen un caudalós ríu que	despenyant	se per un llit de formoses roques, va a desembocar a n'el riu Fluvià
de la nostra vida espiritual, y en la grossería de vida que porta, se	despenya	en l'abim de la blasfemia per qualsevol contrarietat que sufresca, y
penyes á fí d' evitar un bot de més de cent metros; la sòrt del qu' es	despenya	es que cau en blanet, pues va á parar á l' aigua. Recitant vèrsos del
A pochs passos de sa sortida corre per un planet de poca inclinació y s'	despenya	luego servint pera regar ó aumentar lo caudal del Llobregat. La
dit torrent porta per lo regular escassíssim caudal d' aygua, que s'	despenya	á una considerable altura formant un salt junt al edifici qu' en altre
¿quí pensa en aquests temps en semblants tonteries? que la joventut es	despenya	i es perpetua en la barbàrie, no importa; la única missió del catedràtic
a Pere Comac Ribas, de 22 anys, de Barcelona, qui es va	despenyar	amb la moto que feia la cursa, sofrint contusions a l'esquena. * *
corrent, més ó menys impetuosa que vaigi deixant á son pas invasor, ara	despenyant	se en son naixement desde lo més alt de nostras escabrosas montanyas, ara
arrivá l' art pictorich de Catalunya, y despres, de cop com si s' hagués	despenyat	d' aquellas alturas no trobem un sol cuadro digne de sa importancia fins
y vaig tornar a sentir la brunzidera axordadora d'aquella cascata	despenyant	se als abims. Y l'he sentida sempre! Y la sento encara! Baró de
que encara la ambiciò hi tè sòn imperi quan al abisme un' ánima 's	despenya	? Perdona lo mèu prech. Suplicá 'm toca pe 'l rey, fins á mirarte
pera darme la mort, ó si hi ha sols una finestra per ahont hajan de	despenyar	me. Y manifestant la major resolució y resignació, penetrá dins de la
i sa mare, encara que jove, cubrixen fils d' argent sa testa. L' espós es	despenyà	des de l' alt d' un cingle. Fon la culpable una ovella a la que salvà la
amb pluges fosques la tempesta fosca i el cel inassequible se	despenya	, i en el desordre del diluvi emporta-se'n les brulles
s' hi enfanga lo darrer; y ab tant per est abisme la génera 's	despenya	, que abiat serás ¡oh terra! un vil podrimener. Oh terra
vé contra mí. M'amague darrere un chóp, y d'allí, á la gata-mau em	despeñe	presurós en una séquia profunda, que duhiá bastant rególf, flanquechada
de cera; als que pujan més amunt, de més amunt lo	despenyan	. XCVII Es un tancar y obrir d'ull lo
en montanya capgirellant al fons. Dintre l' pou de l' abisme pregon tot	despenyant	se s' escabellan y afonyan los fronts ennegrehits, y á
furiós, Que desde lo mes alt de la montanya Se	despenya	á lo vall impetuós... Y romp de pronte ab atronant bramit
Y mes qu' el eco estrepitós m' agrada Del torrent qu' es	despenya	en lo desert, Mes que del rosinyol la veu preada Qu'
em posava de puntetes per semblar més alt. Si hagués tingut eines hauria	despenyat	jo mateix la porta perquè la nit i la serena em fan por. ¿Però qui fa cas
—li va dir el saltejador. Va donar una empenta al ruc i la bèstia es	despenyà	llenasques avall fins al riu. El pobre home es donava a tots els dimonis:
i el fard dels maquillatges. Potser Ernst, el nostre noble fotògraf, s'ha	despenyat	en un revolt de la carretera i haurem de posar per a un epitafi. Quina
cimals, però, recer dels llamps coents, allí on la roca en zel	despenya	bèsties, el cridaner perjura: segur de si mateix,
magnicidi. D'un costat, el dolor i la lleialtat per l'amic que ha estat	despenyat	a l'abisme són com dagues que se li poden clavar a l'ànima; si no fa
cabells i barba, fet que el faria desistir de veure ningú. Un dia Mir es	despenyà	al Torrent de Pareis, mentre treballava enfilat a les roques. L'accident
trenqueu els pals i cèrcols de la seva roda i feu-la	despenyar	pendent avall, del cel fins als abismes de l'infern.»
pensava que deies sangardilla i el to em feia somniar esglais com quan et	despenyes	. La nostra presència va interrompre les paraules entre l'oncle i tu. —Què
havia engegat el motor del cotxe, havia avançat uns metres i s'havia	despenyat	al fons del mar. Nicolau Batet esperava que Abadal i Lluís Colomer li
whisky a les mans. Buit, completament buit. I va sentir que començava a	despenyar	-se. L'endemà, va cridar a la fàbrica i va dir que tardaria una mica a
cos despert i aire de mar, potent com una roca immensa que es	despenya	, bernat com montserrat, sagrada penya,