Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

camperoles; li agradaven els infants, les bèsties, i àdhuc les plantes li	despertaven	amor. Es compadia davant tota desgràcia, posseïa una fe sincera, assistia
terrats, el saludessin joiosament, com si en totes i en cadascuna d'elles	despertés	una palpitació del cor de la seva mare. "Tino Costa ha tornat! Tino
ja l'arribada de Tino Costa. Hi hagué, àdhuc, qui per aquest motiu fou	despertat	al llit. Ací i allà s'alçaven comentaris d'aquell retorn en els quals es
A Santa Maria hi havia, tanmateix, una casa on l'arribada de Tino Costa	despertava	alegria, i aquesta era la casa del vell Lino del Pont, un pagès que,
arribava fins a ell aquella veu que tenia oblidada? Quan res no la	despertava	, ¿com podia ella despertar en la seva ànima una tan pura emoció? Era la
veu que tenia oblidada? Quan res no la despertava, ¿com podia ella	despertar	en la seva ànima una tan pura emoció? Era la veu de la innocència, que, a
seu pare per res; hagueren de passar-li el llit a l'habitació d'ell i es	despertava	contínuament presa de terror enmig del son. A penes havia passat una
—un pastor jove, secardí i nerviós— aixecà el cap i els mirà com	despertant	. —Pensava en ella, en la mestressa... Quina dona! Sembla impossible que
princesa encantada al seu jardí, mentre dormia la bona padrina. Mila es	despertà	com atordida. La veu de mossèn Anselm ressonava una i altra vegada a les
això, la festa en ella mateixa, l'espectacle de sang i de crueltat, li	despertà	un tan viu malestar, tanta tristesa, que hagué de sortir de la plaça
les paraules, que tan profundament la commovien? ¿Què tenia a la veu, que	despertava	en la seva ànima aquell tumult d'anhels adormits? I a la mirada, què hi
seu com en acció de gràcies, ple de fervor, com si un vast i poderós	despertar	es produís en la seva ànima, com si en ella s'anunciés també la
aquell anhel d'un món millor que el que se li revelà al seu entorn al seu	despertar	de la consciència, aquella mena d'illes benaventurades on els seus ulls
l'autoritat marital; de submissions i despotismes, l'evocació dels quals	despertava	la nena amb suors d'agonia. Ara, aquesta nit, Mila, ja crescuda i
amb la resplendor de les últimes fogueres. Tornaren en si com si	despertessin	. —Haurem d'anar-nos-en —digué ell—; ens han vist i s'aturen
i hagué de fer llit uns quants dies, tal vegada més per la ira que	despertà	en ell la covarda agressió, que no pas per la gravetat de la ferida. En
la seva presència d'ànim en els perills i la seva energia sorprenent	despertaren	l'admiració general entre els caçadors. Però al cap d'un quant temps Tino
pagada, i més que pagada. Com t'ho sabria explicar? Mira, a vegades em	desperto	a la nit i em dic a mi mateixa... No la deixà acabar; la va estrènyer en
per què passava la passió d'ell, no era aquesta la que més emoció li	despertava	. Quan l'abraçava així, amb força i amb exaltada ardor, la transportava;
per no veure Randa, per fugir d'aquell desig violent d'envestir-lo que li	despertava	la vista de l'altre. Ell no va fer-ho. Però Randa mai més no s'oblidà
efecte, l'afecció primordial de la seva vida i tenia sempre la virtut de	despertar	en ell l'entusiasme. —Sí, sí —li digué, animat de sobte, però desviant-
suaument, com si el més mínim, el més insignificant dels seus gestos	despertés	en ell emoció. Què no hauria donat aquesta nit per estar amb Mila, en el
l'havia captivat també perquè en la companyia d'ell Tino Costa sentia	despertar	en el seu esperit com un ressò de les seves mortes alegries. Penjada en
a la fi... S'acostaven les santes festes de Nadal, que sempre han	despertat	en mi no sé quins nostàlgics sentiments de llar, quelcom així com un
vaig alçar-me i em vaig vestir sense fer soroll, tot procurant no	despertar	-la. Amb el peu vaig ensopegar amb la taula. Ella féu un moviment com si
el peu vaig ensopegar amb la taula. Ella féu un moviment com si anés a	despertar	-se, mentre jo m'estava sense moure'm, contenint l'alè. No arribà a
mentre jo m'estava sense moure'm, contenint l'alè. No arribà a	despertar	-se: quedà amb el cap decantat sobre el costat dret, tal com jo l'havia
davant les seves rareses. Però no per això les seves paraules havien	despertat	en ell una emoció menys profunda i sincera. En aquell instant, a despit
i tot el passat fos un somni, i ella, la primera dona trobada en	despertar	. Mila és diferent: davant de Mila m'estaria sempre de genolls... Regnà un
bandes al seu costat, amb el pit inflat d'orgull veient l'admiració que	despertava	al seu pas. "Quan vindran les calors", havien dit. Però això era abans.
ara al fons d'aquesta felicitat que la commou, promptes, amb tot, a	despertar	al menor motiu, l'assalten, la persegueixen... El veu en aquell dia en
estava certa que en tenia), a despit de la indignada tristesa que havien	despertat	en ella les paraules de l'altra dona, aixecà la mà contra el seu propi
dolçament; la figura que entrava i sortia a passos silenciosos per por de	despertar	-lo: sa mare, Tino Costa a penes la veia. Feia dos dies que havia deixat
saludà breument. Maria Àgueda aixecà els ulls de la labor com si es	despertés	. —Ets tu, Sileta? Vina, seu. Sileta agafà una de les cadires i s'assegué
infantils, que, referits per ella, amb aquella seva gràcia innocent, li	despertaven	una tan pregona emoció. Tino Costa podria recordar d'ella coses tals que
havia ressuscitat en la seva ànima, augmentada ara per l'última impressió	despertada	en ella per la imatge. Mila esguardà Tino Costa una altra vegada encara,
selva, mentre la nit davallava insensiblement, traïdorament, i ell	despertés	de sobte, sol, entremig dels arbres gegants i de la fosca poblada de
Morir! Només això hauria desitjat: tancar els ulls com per dormir, i no	despertar	-se mai més. Però Munda del Roso no la maleí. S'havia posat a un costat de
mullada com anava, i tancà els ulls. Només desitjava una cosa: morir, no	despertar	més en aquest món. A fora, en aquell moment percebé clarament el
de Granada /(Meditaciones)\. Al dia següent Santa Maria sencera es	despertà	avalotada amb el succés; arreu dels carrers es veien grups comentant-ho.
d'ell, hagués quedat adormida en un son tranquil del qual no s'hagués de	despertar	, tota confiada que, en aixecar-se, hauria de trobar-lo al seu costat per
allò mateix que fou, potser, la causa principal de la seva fugida	despertava	en ell una tendra emoció, i la consciència d'aquest sentiment l'emplenava
ple de malestar, amb aquella mena de terror singular que sempre li havia	despertat	la presència de la mort, i més encara, si la veia reflectida al rostre
Tino Costa no contestà; pensava en Sileta. Aixecà el cap de sobte, com	despertant	-se, i allargà la mà a la germana. —Adéu, germana; li agraeixo molt les
deixat com anava, mig despullat, perquè tremolés de fred, perquè plorés i	despertés	així la compassió dels transeünts. Un impuls de còlera li encengué la
entristint-se o desfent-se en rialles, segons el sentiment que li	despertava	. No obstant, tampoc aquesta felicitat no venia exempta d'ombres. L'ancià,
, Mila està ja amb ell). La primera nit el veié amb tanta veritat, que, en	despertar	-se, estigué una llarga estona dubtant encara que fos somni i mirant al
"Anaves a...", repetia i la tornava a estrènyer i abraçar. Quan es	despertà	, Mila tenia els ulls inundats de llàgrimes, i mirava al seu entorn,
com si volgués enfonsar-s'hi. Tota l'amarguesa d'aquell dia que, en	despertar	, s'havia trobat sola al llit; d'aquell moment que havia pogut comprovar
fins al recó on es soplujava, va fuetejar-li el rostre. Tino Costa es	despertà	, i de seguida, es sentí trist pels seus pensaments, per aquell dolç

Pàgina 1 (de 164)

50 següents