×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb despintar |
Freqüència total: 53 |
CTILC1 |
definitiva als seus passos. Feia ja més d'un any que se li havia | despintat | paulatinament la seva ànima d'aquell coloret de fe i de prejudicis morals | senyals (com unes ulleres) que duia damunt la caputxa estesa s'havien | despintat | i eren d'una color groga-pàl·lida. Tenia els ulls com robins i, tota | la claredat. L'aire, de tan fi semblava de vidre. Els plàtans urbans, es | despintaven | de verd polsós, tenien penjolls grocs i piguellats a les branques. Es | de la meva germana en la seva cadira, vora el foc de la cuina, no se'm | despintava | de nit ni de dia. Que aquell indret pogués ésser privat d'ella, era una | fins a mig oblidar com eren les dels homes i les dones, mai no se'm | despintava | la vostra. Quantes de vegades no em queia el ganivet de la mà en dinant o | i si era terrat o jardí el lloc on estava la dama. Lo que no se m'havia de | despintar | mai més va ésser la nova estrella que en el cel del bon to barceloní i en | i els gallarets al vent. El veieu ara mig tombat, tot groc de rovell, | despintats | els pals i caigudes les vergues. Per a desguassar un veler hom començava | agrupar-se amuntegar àrea avariat bisó caminador cer conflicte creixement | despintar | encerat filantròpic gripal intractable màrfega oblong piastra | gastro entèriques, amb les quals es confon en mescla inform, | despintant | el seu diagnòstic, i del coneixement del qual se'n deriven trascendentals | que vàrem dinar tots tres al "Lyon d'Or". Aquell àpat no se'm | despintarà | en tota la vida, perquè Unamuno em va fer l'efecte d'un personatge | personatge de raríssim valor, i d'aquests últims m'intrigava un home | despintat | pel noctambulisme i vestit refinadament, mig com un cangur australià mig | d'un purisme natzarenista, i s'orientà cap al grafisme tumultuós, | despintat | , fort fins a l'accent bàrbar, seguint una tendència que, quan les | que en la terra és, sinó etern, durador. Però el sol queia, i la visió es | despintava | , grisa, sense existir, com morta. Altres cops eren uns núvols que es | fonc en tu, per tenyir-me dels teus tons la vida! Et | despinto | de fulla en fulla, i m'assaono cada plec de la pell! | li ha donat un tractament que eslloma, ara que ell veu com es | despinta | el món, pensa: "Tota ella és un coixí de ploma que | fulles i fulles que algú havia pintat de verd i que el temps havia anat | despintant | . XXII Un llum vermell Asseguts com sempre de cara al mar, vam | Lo qu'es el llarch caragol sens fi, que va de darrera en davant, no se'm | despintarà | pas del magí may, maymés. --/Vaya, muchas gracias\,-- vaig fer | El caramel de l'aire es pot xuclar, i fins | despinta | el verd de les palmeres. Xiscles d'ocells marins, xiscles de trens... | uns quants dies, a la mar. Teresa: Senyora, la medalleta no es | despintarà | gens en el seu estoig, i la criatureta s'anirà fent més reeixida en el | més lleuger i més lleugeres les cames. I m'agrada el clarejar, quan es | despinten | les garses, quan l'aigua sembla d'anís i de llàgrimes cansades... | Rei I per què te n'havia de privar? Esther Se t'ha | despintat | ja la prescripció? Rei Ximpleries! Em reviscola veure't, | clau de ganxo damunt l'armari; la bombeta sense pàmpol, el recó | despintat | per les goteres... Aquella cambra humil avui li semblava miserable, | mai més ningú no es preocupava d'ells. El temps es cuidava d'anar-los | despintant | fins que esdevenien lamentablement negres. Havia tingut ocasió de | mateixa. Encara (recort d' aquells temps) en un recó de la cambra, ja mig | despintat | per la pols, se hi veya la comensada copia de la costa de Riucerdá qu' | de ma mare sens perdre de vista aquell rostre desencaixat que no se 'm | despintará | may. Era un home petitó, rabassut, de faccions cantalludas, pelat de | sa galta florida; del ull que l' ha vist may més se | despinta | . III L' una díuli: —Ahir vegíl á trench d' | d'ayre pur?... Tornarém á ésser fusta!... Sí: 'l día que'ls ulls se'ns | despintin | , y la boca se'ns esberli y'l nas se'ns escarboti... Ah, Cristeta! ¿Creurás | tot estirar. La mare sempre diu que hi ha passat l'esponja, que se li ha | despintat | dins la memòria la casa on va néixer, els animals que tenien i la terra | telegrafiar a la vila. La nit estalzinava els racons del saló després de | despintar | els geranis de la balconada; a l'Ebre calmós ja suraven estels. Però la | vora de l'Ebre. Els records afluïen sense parar. ¿Com se li hauria pogut | despintar | de l'esment la figura d'Antoni Canals quan, des del mig del riu, en | I dansa, airós, damunt un tronc de fum; Tota et | despintes | i enfloques la trena, I el rom fermenta al ras. Ones | Vaig rascar una gota de sang del terra i la facilitat amb què l'ungla va | despintar | la taca em va donar una idea més o menys exacta de les hores | supurava per les parets, les fotografies dels morts a les làpides es | despintaven | ... A cada herència, els nínxols anaven a parar gairebé capriciosament a | enllà, potser, en el mateix passadís, en el mateix hotel, la Maria s'ha | despintat | els llavis, s'ha desempolvorat el rostre i llegeix papers antics | del corral, fotocopiava d'altres records anteriors perquè no se li | despintessin | del magí. La memòria li pesava com un mort, ja que cada vegada les | de femelles vives no puguin entendre aquesta elementalitat. Que se't | despinta | la posa? Doncs fes-ne una de nova. Que has oblidat el teu paper? Doncs | és concebible una pintura d'aquests girs, una pintura que girés, que es | despintés | si convenia, tot fent passar quadres per forats, mig esborrada de | jo li havia salvat la vida. Encara que un tràngol com aquell no se't deu | despintar | mai, ni que siguis general, el senyor Bernat, per si de cas, a més del meu | blaus, tan artificial que feia mal als ulls i semblava que l'haguessin de | despintar | en qualsevol moment. —Són relíquies de la guerra dels carlins —deia | punt de girar, ell s'acosta a una via morta on hi ha dos vagons retirats, | despintats | , sempre he pensat que són buits i tancats. Malgrat ser grassonet, empenta | d'un Lluís Vilà que retia el seu particular homenatge a la pintura | despintant | ) ens mostrava un Sierra prolífic ens els apunts o en el dibuix i que es | el que em va fer adonar, d'una banda del fet que feia estona que l'anava | despintant | i, de l'altra, que durant tot aquell temps havia quedat embadalit pensant | qual moltes vegades prestem fins i tot els ulls (és a dir, els dits que | despinten | i arrenquen; els ulls que s'ho miren i dirigeixen l'acció) però no | amb la marca dels braços a la cara i, segurament, despentinada, els ulls | despintats | . Va abocar al de la porta que el pare no hi era i que ella s'havia | un raig de llum camí del no-res. La sensació d'exili que ens acompanya ho | despinta | , ho esborra i ho lleva tot: La llum i el no-res acaba | Pel Xino amb Joan Colom em faig fotos amb macarres, em | despinto | tot el jo i em bec les quatre barres. Ploren les putes del | i descarregar la tensió, però les llàgrimes et poden diluir la tinta i | despintar | el poema. • Llibre d'entrevistes. Cabrera Infante és rotund quan | i la reconstrucció redimirà l'artista, tot | despintant | el jo amb Himnes del no ésser del desésser | les larves t'han fet lloc a la retina. A una dama que es | despintava | una ungla en temps de Pablo Casado Per suprimir la negror | Si és que hi estava. Com a mínim, tenia una habitació, rònega i estreta, | despintada | per la humitat, amb un llit per ajeure's. No podia assegurar que net de |
|