×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb desplaure |
Freqüència total: 283 |
CTILC1 |
més llunyana i estranya, gairebé una inconeguda. La teva descurança em | desplau | . Per què almenys no et pentines? Temo que enyores el món d'allà baix, el | instants ens sentim els homes millors del món. Quan la realitat ens | desplau | , sorgeixen l'enyor i la rebentada. L'enyor és trobar a mancar quelcom que | pena no tenir festejador?\ Si la rosa vos agrada potser us | desplau | el clavell, i la color de ma pell ofèn la vostra | al gust de Laura. Però la franca rudesa d'ell, per la mateixa novetat no | desplau | a Laura. La seva delicadesa femenina encaixa bé amb la vigoria del mascle | les combat com una de tantes plagues de l'endarrerida Espanya. Això els | desplau | . Evidentment, hem perdut interès als seus ulls. Un dels xicots, ajaçat, | al temple, i ha estat llavors quan jo més he resistit i ella m'ha | desplagut | . —Com triga, el teu amic, /il doit faire une belle labeur là-haut, il | l'aristocràcia és més excitant que això. Lió m'agrada, la seva gent em | desplau | . A la segona parada, pròxima a l'altre pont, no hi ha ningú. M'hi aturo | ¿per què vas permetre el meu? Júpiter. —No tots els crims em | desplauen | de la mateixa manera. Ens trobem entre reis, Egist, i et parlaré amb | les flors d'allí i els escampalls de gomes, que | desplauen | als ulls damunt del terra, demanen que els llevem, si cal que | les coses que Cebes ha provat d'explicar. Però, de totes maneres, no em | desplauria | de veure com t'ho has fet per demostrar-ho. Jo, féu Sòcrates, vet aquí | espinada mediterrània, vols que el passem i traspassem, lector? No et | desplaurà | . De Gerba fins a Malta ens voltaran ombres amigues. Sota d'un cel ardent, | sols els contemporanis i més acostats han pogut conèixer i valorar. No em | desplauria | si, tot passant, esbiaixava l'atmosfera, més pretèrita que no pas remota, | s'envolaren i arribà la profunda mitja-nit. La posició del canelobre em | desplaía | , i, estenent la mà amb dificultat, per no destorbar el sòn del meu | dir el teu mot d'enginy d'avui. Això de l'Adolf de la cultura no sabria | desplaure | 'm gaire. —T'enganyes —replicà l'altre;— millor dit: vols enganyar-te. | que tot allò que Déu diu i fa és dolent o guerxat. Tot judici de Déu li | desplau | , sobretot quan se'n veu reprotxat. Refusa de corregir-se seguint la | de tenir dona i fills i governar regnes. I et demano fortament que no et | desplagui | això que et dic, que no és pas el meu intent desairar-te ni afligir-te. | conegut millor i no hi ha altra mena d'homes que ens iguali." A ningú no | desplau | que el tinguin per cosa de bo, i l'ajust s'anà engruixint de tots els que | l'enginy, i explorar llargament la coneixença i el misteri, sense que els | desplagui | de riure una estona, quan ho porta el caient de la conversa. | pot ésser considerada bella o lletja com a tal casa, segons si plau o | desplau | a la vista, o per si faria o no faria de bon viure-hi, perquè és nova | fer cabal de tots els censors, que lleven cadascú l'indret que més els | desplau | . És una experiència provada que, si hom troba deu persones que esborrin | -lo", i hom l'allibera; hom veu que un paràsit no el fa riure, pot | desplaure | -li, hom li dóna comiat; l'hoste és prou feliç si Troile li deixa la seva | el més o el menys, ni estar, com diuen alguns, amatent a veure venir; em | desplau | aquell que, per la coneixença que tinc del seu costum i maneres d'obrar, | d'En Carulla—, però com a forma per traduir la /Ilíada\ | desplauen | , són un vestit que estreteja. Igualment desplauria que un poeta filòsof o | la /Ilíada\ desplauen, són un vestit que estreteja. Igualment | desplauria | que un poeta filòsof o conceptuós —l'Auziàs March, per exemple— emmotllés | Sobre aquest punt no voldríem parlar; però ens cal dir-ho tot, agradi o | desplagui | . El poble català és, en conjunt, intel·ligent. Intel·lectualment, el | les gràcies i prengué comiat. Mon còmplice continuà parlant: —Si no us | desplau | , els vostres cirurgians "de capçalera" i els nostres aniran al camp en | —Vaja, que si et faig nosa me'n baixo al vilatge. —No m'agrades ni em | desplaus | . Massa ho coneixes, Zidro. L'Isidro acotava el seu cap petit, rublert de | , aquei minyó. I bé: què hi diues tu, Llucieta? —Ni m'agrada ni em | desplau | , mare. —Te dic pas això, burranga! Te dic si t'hi vols maridar. La | més bella?—, el disbauxat pensà: —Si li dic la veritat, al rei, podré | desplaure | 'l oblidant la que més prefereixi i fent-me enemic de les altres dues, que | Entre cella i cella li veuré aquell séc que se li fa a vegades, quan li | desplau | el que diu la seva mare. Jo li diré: "No li havia contat que ens havíem | dels ludi saltandi, portava el mateix nom. Això no li va gens | desplaure | , admirador com era de la ballarina diletant que ell havia tingut ocasió | sa filla per esclava, no n'eixirà ella tal com ixen els esclaus. Si ella | desplau | als ulls de son senyor, cas de no haver-la desposada, ell l'acomiadarà; | que constitueix el fons més permanent de l'evangeli de Ruskin; però em | desplavía | i em desconcertava l'anàlisi pueril, per minuciós, que, segons el mestre, | Innumerables són les varietats del vici, però un sol és el seu efecte: | desplaure | 's a si mateix. Això neix del mal humor de l'esperit i de la timidesa o | sagrades i, en haver-ho après, ho ensenyen. Demostraré també que això no | desplau | als estoics, no pas perquè m'hagi imposat la llei de no aventurar res | Senyor, el jove escriptor de raça que esperi segur que el seu treball em | desplagui | ? Confessió Com un agravi ens retreuen certs escriptors instintius les | veurás tot seguit, estimat lector. La meva mare era caritativa, y no li | desplavian | els pobres vellets que entravan á casa á demanar una almoyna. A mi també | que era un gallec no gaire llest, però suggestionable i temerós de | desplaure | els superiors, havia sortejat els homes que calia mobilitzar. Ni que es | anar, a condició de presentar-se cada quinze dies. Aquesta condició | desplagué | molt l'hereu Aspriu. De manera, discorria ell, que la innocència d'un | he contestat envermellint i amb un posat esporuguit que molt deu haver-li | desplagut | ?" No van passar molts dies —continuà explicant la senyora Isaura— que el | amb una certa acritud que prou s'esforçava a suavitzar. —¿I això us | desplau | , senyor? —li demanà la dama, una mica sorneguera. —Ben content que | una sobtada tranquilitat en veure que la seva actitud, en comptes de | desplaure | al senyor baró, com ella temia, encara li agradava i en feia un elogi. | dient-li el seu pare. —Un no-res et fa abaixar els ulls... No em | desplau | pas, però quan parles amb el teu pare no cal pas mostrar-te tan | el brou de l'escudella, que aquell dia és de fideus o macarrons, si no li | desplauen | a la mestressa. Passaré per alt, i no perquè no en faci cabal, sinó | i a cavall de l'euga se'n tornà a casa seva. La pubilla no li havia | desplagut | : tenia bon físic i mostrava no cap mal caparró. Cal dir també que a la | ara, a Mallorca! —exclamava en una rauxa passional.— Aquest poble em | desplau | , em desfarina el cor. Massa gran, massa gent, massa tèrbol, massa trist. | cala Tuies, cala Garrons i altres retirs de la mateixa mena. No em va | desplaure | la franquesa de l'Eudalt; al contrari, m'agraden els caràcters clars i | de gala, balls, tecs i brillants cavalcades. Tot aqueix traüt em | desplaïa | enormement. Jo anava per repòs i quietud, i em trobava amb un aldarull de | l'hauria fet callar. Certament que no era la Lluïsa la primera dona a qui | desplaïen | els avatars més o menys polítics i filantròpics de l'home, que per aqueix | ni la calidesa de les coses cordials. Bella, però freda, dura. Tant li | desplagué | que l'ostra fou foragitada de la nostra mar. Per això les ostres d'aquí |
|