Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

més llunyana i estranya, gairebé una inconeguda. La teva descurança em	desplau	. Per què almenys no et pentines? Temo que enyores el món d'allà baix, el
instants ens sentim els homes millors del món. Quan la realitat ens	desplau	, sorgeixen l'enyor i la rebentada. L'enyor és trobar a mancar quelcom que
pena no tenir festejador?\ Si la rosa vos agrada potser us	desplau	el clavell, i la color de ma pell ofèn la vostra
al gust de Laura. Però la franca rudesa d'ell, per la mateixa novetat no	desplau	a Laura. La seva delicadesa femenina encaixa bé amb la vigoria del mascle
les combat com una de tantes plagues de l'endarrerida Espanya. Això els	desplau	. Evidentment, hem perdut interès als seus ulls. Un dels xicots, ajaçat,
al temple, i ha estat llavors quan jo més he resistit i ella m'ha	desplagut	. —Com triga, el teu amic, /il doit faire une belle labeur là-haut, il
l'aristocràcia és més excitant que això. Lió m'agrada, la seva gent em	desplau	. A la segona parada, pròxima a l'altre pont, no hi ha ningú. M'hi aturo
¿per què vas permetre el meu? Júpiter. —No tots els crims em	desplauen	de la mateixa manera. Ens trobem entre reis, Egist, i et parlaré amb
les flors d'allí i els escampalls de gomes, que	desplauen	als ulls damunt del terra, demanen que els llevem, si cal que
les coses que Cebes ha provat d'explicar. Però, de totes maneres, no em	desplauria	de veure com t'ho has fet per demostrar-ho. Jo, féu Sòcrates, vet aquí
espinada mediterrània, vols que el passem i traspassem, lector? No et	desplaurà	. De Gerba fins a Malta ens voltaran ombres amigues. Sota d'un cel ardent,
sols els contemporanis i més acostats han pogut conèixer i valorar. No em	desplauria	si, tot passant, esbiaixava l'atmosfera, més pretèrita que no pas remota,
s'envolaren i arribà la profunda mitja-nit. La posició del canelobre em	desplaía	, i, estenent la mà amb dificultat, per no destorbar el sòn del meu
dir el teu mot d'enginy d'avui. Això de l'Adolf de la cultura no sabria	desplaure	'm gaire. —T'enganyes —replicà l'altre;— millor dit: vols enganyar-te.
que tot allò que Déu diu i fa és dolent o guerxat. Tot judici de Déu li	desplau	, sobretot quan se'n veu reprotxat. Refusa de corregir-se seguint la
de tenir dona i fills i governar regnes. I et demano fortament que no et	desplagui	això que et dic, que no és pas el meu intent desairar-te ni afligir-te.
conegut millor i no hi ha altra mena d'homes que ens iguali." A ningú no	desplau	que el tinguin per cosa de bo, i l'ajust s'anà engruixint de tots els que
l'enginy, i explorar llargament la coneixença i el misteri, sense que els	desplagui	de riure una estona, quan ho porta el caient de la conversa.
pot ésser considerada bella o lletja com a tal casa, segons si plau o	desplau	a la vista, o per si faria o no faria de bon viure-hi, perquè és nova
fer cabal de tots els censors, que lleven cadascú l'indret que més els	desplau	. És una experiència provada que, si hom troba deu persones que esborrin
-lo", i hom l'allibera; hom veu que un paràsit no el fa riure, pot	desplaure	-li, hom li dóna comiat; l'hoste és prou feliç si Troile li deixa la seva
el més o el menys, ni estar, com diuen alguns, amatent a veure venir; em	desplau	aquell que, per la coneixença que tinc del seu costum i maneres d'obrar,
d'En Carulla—, però com a forma per traduir la /Ilíada\	desplauen	, són un vestit que estreteja. Igualment desplauria que un poeta filòsof o
la /Ilíada\ desplauen, són un vestit que estreteja. Igualment	desplauria	que un poeta filòsof o conceptuós —l'Auziàs March, per exemple— emmotllés
Sobre aquest punt no voldríem parlar; però ens cal dir-ho tot, agradi o	desplagui	. El poble català és, en conjunt, intel·ligent. Intel·lectualment, el
les gràcies i prengué comiat. Mon còmplice continuà parlant: —Si no us	desplau	, els vostres cirurgians "de capçalera" i els nostres aniran al camp en
—Vaja, que si et faig nosa me'n baixo al vilatge. —No m'agrades ni em	desplaus	. Massa ho coneixes, Zidro. L'Isidro acotava el seu cap petit, rublert de
, aquei minyó. I bé: què hi diues tu, Llucieta? —Ni m'agrada ni em	desplau	, mare. —Te dic pas això, burranga! Te dic si t'hi vols maridar. La
més bella?—, el disbauxat pensà: —Si li dic la veritat, al rei, podré	desplaure	'l oblidant la que més prefereixi i fent-me enemic de les altres dues, que
Entre cella i cella li veuré aquell séc que se li fa a vegades, quan li	desplau	el que diu la seva mare. Jo li diré: "No li havia contat que ens havíem
dels ludi saltandi, portava el mateix nom. Això no li va gens	desplaure	, admirador com era de la ballarina diletant que ell havia tingut ocasió
sa filla per esclava, no n'eixirà ella tal com ixen els esclaus. Si ella	desplau	als ulls de son senyor, cas de no haver-la desposada, ell l'acomiadarà;
que constitueix el fons més permanent de l'evangeli de Ruskin; però em	desplavía	i em desconcertava l'anàlisi pueril, per minuciós, que, segons el mestre,
Innumerables són les varietats del vici, però un sol és el seu efecte:	desplaure	's a si mateix. Això neix del mal humor de l'esperit i de la timidesa o
sagrades i, en haver-ho après, ho ensenyen. Demostraré també que això no	desplau	als estoics, no pas perquè m'hagi imposat la llei de no aventurar res
Senyor, el jove escriptor de raça que esperi segur que el seu treball em	desplagui	? Confessió Com un agravi ens retreuen certs escriptors instintius les
veurás tot seguit, estimat lector. La meva mare era caritativa, y no li	desplavian	els pobres vellets que entravan á casa á demanar una almoyna. A mi també
que era un gallec no gaire llest, però suggestionable i temerós de	desplaure	els superiors, havia sortejat els homes que calia mobilitzar. Ni que es
anar, a condició de presentar-se cada quinze dies. Aquesta condició	desplagué	molt l'hereu Aspriu. De manera, discorria ell, que la innocència d'un
he contestat envermellint i amb un posat esporuguit que molt deu haver-li	desplagut	?" No van passar molts dies —continuà explicant la senyora Isaura— que el
amb una certa acritud que prou s'esforçava a suavitzar. —¿I això us	desplau	, senyor? —li demanà la dama, una mica sorneguera. —Ben content que
una sobtada tranquilitat en veure que la seva actitud, en comptes de	desplaure	al senyor baró, com ella temia, encara li agradava i en feia un elogi.
dient-li el seu pare. —Un no-res et fa abaixar els ulls... No em	desplau	pas, però quan parles amb el teu pare no cal pas mostrar-te tan
el brou de l'escudella, que aquell dia és de fideus o macarrons, si no li	desplauen	a la mestressa. Passaré per alt, i no perquè no en faci cabal, sinó
i a cavall de l'euga se'n tornà a casa seva. La pubilla no li havia	desplagut	: tenia bon físic i mostrava no cap mal caparró. Cal dir també que a la
ara, a Mallorca! —exclamava en una rauxa passional.— Aquest poble em	desplau	, em desfarina el cor. Massa gran, massa gent, massa tèrbol, massa trist.
cala Tuies, cala Garrons i altres retirs de la mateixa mena. No em va	desplaure	la franquesa de l'Eudalt; al contrari, m'agraden els caràcters clars i
de gala, balls, tecs i brillants cavalcades. Tot aqueix traüt em	desplaïa	enormement. Jo anava per repòs i quietud, i em trobava amb un aldarull de
l'hauria fet callar. Certament que no era la Lluïsa la primera dona a qui	desplaïen	els avatars més o menys polítics i filantròpics de l'home, que per aqueix
ni la calidesa de les coses cordials. Bella, però freda, dura. Tant li	desplagué	que l'ostra fou foragitada de la nostra mar. Per això les ostres d'aquí

Pàgina 1 (de 6)

50 següents