×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb desprendre |
Freqüència total: 4198 |
CTILC1 |
bella, si s'entén per bellesa la perfecció de les faccions, però que es | desprenia | d'ella una gràcia tal, una tan especial simpatia, que captivava els cors. | a somriure, per a reincidir-hi quan el cas es presentava. Per això es | desprenia | d'ella una força de seguretats que imposava i la col·locava per damunt de | consoladora i trista alhora: consoladora per la pau i la serenitat que es | desprenia | d'aquella noble figura, de l'ànima i de les paraules del bon vell; | Però, què hi havia d'insòlit en aquella figura? Quin misteri de terror es | desprenia | de la seva actitud? Què buscava aquella doneta, caminant cega enmig de la | , Tiago... —Anava a demanar-li perdó, però es contingué. Per a què? Es | desprengué | de la seva mà i continuà caminant en la doble nit de l'exterior i de la | esverat sota la pluja sense saber què succeïa. Es veié de sobte Tiago | desprendre | 's de la mà del rival aferrada al seu braç, mentre que amb una forta | es veia un Crist de vori clavat en una gran creu negra. Del cadàver es | desprenia | no se sabia quin mut horror, que el tètric ambient que l'envoltava feia | social del seu sexe—: l'important és que, avui, les dones s'han | desprès | de moltes subjeccions, legals o no, i s'acaren amb l'home en un tuteig | mai de les mans de l'avar: ell és un "agarrat". I la seva resistència a | desprendre | 's dels diners, en el fons, no s'origina tant en la por a la dissipació o | poden, així mateix, i sense gaire violència del seu sentit essencial, | desprendre | 's de tota significació. Però la poesia i la novel·la viuen de l'home, es | de Jordi Dimitrov, pronunciats el mes d'agost del 1935. Se'n | desprèn | el paper directiu de Rússia a la III Internacional i la por de | carn trinxada, budells, sang damunt les taules i l'olor densa que se'n | desprèn | arriben a fer angúnia. Però els camperols mengen, bromegen, conten | castanyer d'Índies es despleguen, com una mà vegetal, les fulles que es | desprenen | del borró vermell i envernissat, totes cobertes d'un borrissol agrisat, | Molí: ortigues, cicuta amb tènue flor de vori, cenyint la casa d'on es | desprèn | una vaga olor de farina. L'aigua brogeix pel saltant ombrívol, on el mur | pins para-sol de neu encesa. 30 juliol. Dels diaris es | desprèn | que hi ha nous corrents d'harmonia entre Anglaterra i Itàlia. Sembla que | abstret, il·luminat, rilkeà. 23 desembre. Dels diaris es | desprèn | que a Terol hi ha encara forts nuclis de resistència. Diu que el general | publiquen un comunicat oficial extraordinàriament lacònic, del qual es | desprèn | que grans zones de Terol no han estat ocupades pels republicans. A mitja | amorfs que se'ls queden a les mans, separen braços i cames que es | desprenen | del tronc com una fruita excessivament madura, decapiten un vell amb un | tot al seu davant, vells i velles imprudents, mocosos que s'han | desprès | de les faldilles de la mare... Els carrets trontollen pels rocs, | cap enlaire. El sostre és negre de sutge i, de tant en tant, se'n | desprèn | un fragment que s'estavella contra les lloses, on els peus dels homes el | però vós esteu interessat en els fets i en la veritat que se'n | desprèn | ... si se'n desprèn alguna. Aleshores la lògica del pensador que manipula | esteu interessat en els fets i en la veritat que se'n desprèn... si se'n | desprèn | alguna. Aleshores la lògica del pensador que manipula conceptes | —acaba amb paraules—. Després em deuen haver deixat aquí. S'ha | desprès | de la paret i fa una passa cap al centre del carreró, on comprova la | s'havia acabat l'àpat. Tota la ciutat, inconscient o malintencionada es | desprenia | del seu passat: un any s'autoritzaven representacions teatrals en temps | Universitats, no tan dures com de la publicació de les lleis es podria | desprendre | , car, com sabem, la fatiga llima la voluntat del mal, com la voluntat del | segurs que la seva versió havia de ser entusiasmadament falsa, com es | desprèn | de totes les referències que en fa en les seves cartes, sobretot quan | trucs, sempre variats i reeixits. Una vegada era la sabatilla que es | desprenia | del peu i Carolina enrogia de l'espant i recollia la sabatilla, i llavors | defenso per més injust que sigui. Contradir-la, ofendre-la, obligar-la a | desprendre | 's del seu aire amesurat i sever em produeix el més agut plaer, encara que | onada d'alegries i d'entendriments. S'acostaven a la casa. Ella s'havia | desprès | del braç del germà, no veia ningú i anava quasi corrents. Aquella nit el | pels àrabs més pobres i més ganduls. Abans s'haurien deixat matar que | desprendre | 's de llur fes i de llur turbant; en canvi, amb la resta del vestit no | de lloc de repòs, i quan el ca, egoista, començava a trencar el son, vaig | desprendre | 'm dels seus pèls i de la seva olor dubtosa i vaig anar cap a la meva | ombra de vida; solament, amorrat a la platja, una mena de llagut semblava | desprendre | 's de tota realitat entre els corals i les cloves de marisc desfets per | i vaig anar a cercar la mica de roba de la qual tan olímpicament m'havia | desprès | . Jo no sóc supersticiós, però la troballa de les tres dentadures, el | i tova, amb un peu ja inflat d'elefantiasi, de la qual Madame Tu s'ha | desprès | , i ha estat adoptada per una vella d'Afanui. Les criatures més boniques | aquest sentit es pot dir que bona part dels catalans no ha acabat mai de | desprendre | 's del tot de les formes menys plaents d'aquell règim. Em refereixo a la | als monestirs i convents. Ni les mateixes comunitats tenen facultat per a | desprendre | 's dels béns que els sobren, però que la pietat dels fidels ha posat per | època no podien fer camí enrera sense renegar d'ells mateixos, sense | desprendre | 's d'un esperit pactista essencialment ancorat en llur mentalitat. No és | dóna'm una margarida... "La gràcia ingènua que es | desprèn | d'aqueixa composició", havia escrit al seu dia un crític local, "no | diuen que és seva, amb bona voluntat. Fins que ella se'n | desprèn | . La boca, oberta encara, li traspua rialla. Una | mai indispensables. Tot al contrari: Espanya sembla alleugerir-se quan es | desprèn | del que Unamuno anomenava la seva "història de mort", del que s'ha | panteixant d'aquest desig, però fent veure que no li passava res, anava | desprenent | preguntes que el jove contestava amb evasions i mitges paraules, i amb la | al carrer del Cid, s'adonaren del color tètric de roig de farmàcia que es | desprèn | del gran anunci lluminós de "La Criolla". Tiraren avall, i es trobaren | mare no li deia res al cor, com no li deia res ningú!... Guillem es va | desprendre | de Leocàdia, i se'n anà engegat com una bala a la cambra de bany. | s'adonava perfectament d'això, s'adonava àdhuc de l'embrutiment que es | desprenia | dels seus èxits. Corria el perill d'ésser una màquina fisiològica muntada | però a Maria Lluïsa li agradava molt, i li agradava encara més quan es | desprenia | d'elles, i quan tot sol es barallava amb el seu out-board i omplia | un problema de la seva vida íntima i res més. Pat, amb el costum, anà | desprenent | -se de tota la poesia dels contactes, arribà a considerar el cos de Maria | la que fos, agafava el ritme de l'establiment: un ritme d'ossos bullits | desprenent | -se de la carn, amb convulsions líriques i filantròpiques, i sobretot un | sumptuaris i econòmics. Havia venut alguns dels seus quadros i pensava | despendre | 's de moltes altres coses. Hortènsia tenia la intenció de retirar-se a un | secretament, no sense que el botxí, sacrificant les víctimes, sentís | despendre | 's quatre roses mastegades de la punta del seu cor. Quan Hortènsia va | magnífic, m'agrada molt... Em faig càrrec que a tu potser et farà pena | despendre | -te'n... —No, pena no, no ho creguis. La idea de vendre'm aquesta |
|