Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

idees que guardaré en un fons d'home solitari i secret. Orió T'han	despullat	de l'armadura d'or, t'han pres la brillant espasa, i ja no pots seguir
parentiu és força llunyà." I es va dirigir al seu dormitori, es va	despullar	i es va ficar al llit. "Per sort, la cornucòpia, que val una fortuna, és
bonica, que no la gosa deixar. A penes se'n va ell, la sogra la	despulla	dels seus rics vestits, l'obliga a cobrir-se amb pobres robes camperoles
no volgué escoltar més: s'aixecà i la féu aixecar, i li ordenà que es	despullés	. Ella es posà a plorar, volgué explicar-se. Ell no la deixà parlar, i en
tan terrible, tan irrevocable, que ella no pogué sinó obeir. Quan s'hagué	despullat	, ell agafà una corda que tenia preparada, plegada en dos doblecs, i li
insistir; sens dubte estava ja acostumada a semblants mudances. Començà a	despullar	-se. Ell, des que eren ací, no l'havia mirada. Ara la considerà un moment
del seu cos. Tino Costa sentia créixer el seu malestar. La mirava	despullar	-se, i pensà que tal vegada li hauria valgut més deixar que li contés la
recolzada al seu braç i sanglotava. La dugué fins al llit; l'ajudà a	despullar	-se; hagué àdhuc d'ajudar-la a pujar al llit, i a penes ajaguda Mila va
d'aquells dies. Se n'entrà a la masia, s'allargà sobre el llit, sense ni	despullar	-se i al cap de poc s'havia ja adormit, amb un son feixuc i profund.
àgata", com diu un poema viladrauenc d'en Joan Teixidor). Com s'ha	despullat	la muntanya aquests tres dies! Ja és tota moradenca, només amb alguna
doll de llum enlluernador, s'arrengleren potser dues dotzenes de dutxes. —	Despulleu	-vos —els mana. Els homes obeeixen, pengen els vestits als ganxos clavats
al replà de l'altra banda, darrera una cortina impermeabilitzada, els	despulla	de llurs accessoris i un metge els examina la gargamella, les fosses
En aquell replà, defensat del canal per una barana baixa, anaven	despullant	de pèl els rucs, els cavalls, les eugues i els muls del poble; també de
Em sembla que això seria trair la confiança que ella diposità en mi,	despullar	la seva intimitat. Jo només tenc dret a donar la meva versió dels fets,
un mes que sortírem de Marsella—, els diàlegs de bord han aclarit i han	despullat	les ànimes. Mr. Marcel Catule, l'home del jaqué de llagosta de rostoll i
als peus amb unes bates horribles. Però el pintor trobà manera de fer	despullar	unes quantes vainés i uns quants xicots i situar-los entre la sang
fortes minories dirigents i nombroses masses entusiastes, si l'Estat,	despullant	-se d'inútils prevencions, hagués recollit la seva força ingent, la seva
una bona fe admirable i una paciència benedictina l'escola castellana ha	despullat	milers de documents i ha regirat i conjuminat les fórmules
Aina Cohen no sols analitzava els vestits de la pageseta, sinó que la	despullava	peça per peça: Sota el gipó la camisa amb entredós de
anys, que ella mateixa havia vestit de pagesa, per tenir el gust de	despullar	-la en vers: "Poques vegades", traduïm d'/El Adalid\ que estava
espès de família tota carca! No voldria pas	despullar	-ne ni un, de tota aquella gent. El mal és que són
pujar. Ja els despenjarem el dia que ens en sabrem	despullar	. Aquestes són les penyores, Déu ens les vulgui
volar. Si sentiu la carn que us pesa, sapigueu-se'n	despullar	; si vostra carn és tan morta que no sent ja el meu
la moto. Ruuuuuuuuu... ruuuuuuuuuuu... Com llampecs. A la nit, mentre em	despullava	, ja se sabia, avui, com que és diumenge, farem un nen. L'endemà es llevava
nit de nuvis. Vam fer setmana de nuvis. Fins aquell moment, i mentre es	despullava	, es pot dir que mai no me l'havia acabat de mirar ben bé. Estava asseguda
en un racó, sense gosar moure'm, i a l'últim va dir, si et fa vergonya	despullar	-te davant meu, sortiré, i, si no, començaré jo perquè vegis que no n'hi
era a dins del llit, per donar-me exemple, com va dir, em vaig començar a	despullar	. Sempre havia tingut por d'aquell moment. M'havien dit que s'hi arriba
En Quimet l'estenia a tota amplada amb els braços enlaire perquè jo em	despullés	al darrera. Es reia de mi, perquè es veu que feia riure, amb un ventre
com si tinguessin enteniment. I en un racó hi havia un paravent per	despullar	-se al darrera. XXXVIII Em va costar d'aixecar el cap, però de
i acabada la festa vaig entrar al dormitori de la nena i la vaig ajudar a	despullar	-se i, mentre plegava els enagos damunt del llit, la nena va dir que una
i pensar que gairebé li havia sortit de les seves mans. Sempre ens	despullàvem	darrera del paravent per poder tenir el dormitori sense roba esbarriada
de cada puny. L'Antoni, al principi, em va explicar que el costum de	despullar	-se darrera del paravent li venia de la seva mare. La tela del paravent,
fred... Vaig deixar el ganivet damunt de la consola i vaig començar a	despullar	-me. Abans vaig tancar els finestrons i per la mica d'escletxa entrava
poruga, que la casa tira al gel de la clina i a l'arbre que es	despulla	, fent el camp rostollat, sec com el canyissat
són: ironitzar equivalia a confondre i no a destriar. Així, el romàntic	despullava	la ironia d'allò que li atorga el més evident atractiu: la humilitat.
xofer. Antoni i Conxa deixaren l'habitació mig oberta; ella es començà a	despullar	, ell també. El xofer xiulava baixet. Antoni Mates en un estat d'excitació
Frare" l'acompanyà a la cambra, i el francès tancà la porta per dins. Es	despullà	a les fosques, per no despertar Dorotea. Quan es ficà al llit, sentí a
menys escrupolós, i potser més tolerant amb les humiliacions; és a dir,	despullant	-se ella de la pacotilla de dona fatal i ell resignat a acumular unes
gairebé de sardanista. Al cap de deu mesos d'aquell joc, Conxa accedí a	despullar	-se en presència d'ell i a ficar-se al llit en la seva companyia. De moment
punta de vanitat pueril i amb una punta de transcendència tolstoiana, per	despullar	-se el cor davant de la xicota. Pat usava per enraonar aquella gramàtica
cambra, Maria Lluïsa va descloure els llavis per dir-li: —Si vols que em	despulli	has d'apagar el llum. Es quedaren completament a les fosques, i amb el
categoria i d'història, als gigolós que tenien massa feina a vestir-se i	despullar	-se en altres latituds més gastades. Maria Lluïsa i Bobby es trobaren una
tardes se li plantava a la cel·la del convent. Allí podia plorar, podia	despullar	la puerilitat de la seva ànima amb tot l'impudor. El P. Mainou estava
sobre un camp erm, prop de la mar, maleeixen la llum del dia que les	despulla	de la força de llurs encantaments i deixa indefens el "Castell d'Iràs i
minvant, sota l'assot de la secor, gemega. La terra se	despulla	; són esquelets els arbres desnus de fruit i fulla; si
poble, consirosa, veié llurs cases submergir. Veié l'església	despullar	de ses relíquies venerades, i de les tombes desolades
publicar versos coixos amb intencions verdaguerianes al setmanari local. —	Despulla	-la, i ja veuràs si és menjar fi. —No us hi encaparreu més —adverteix el
abans que Laura hagi tingut temps de cometre l'horrible pecat de	despullar	-se davant d'ell, despullat; de mostrar-li els pocs indrets inèdits que
En un moment determinat al /Libre dels feyts\ es descriu com és	despullat	un ballester: "E tolguem-li el caval, e·l perpunt, e·l capel de
científica girada cap al rendiment pràctic —que els manca— no ha	despullat	aquestes nocions (i tantes d'altres) de la major part d'un sentit que

Pàgina 1 (de 36)

50 següents