Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

penes vaig sentir-lo que es queixés, ni en el moment en què arribà quasi	dessagnant	-se, ni després, en la cura, que es feia amb sal i vinagre, cura habitual
Catalana, el més menut dels quatre germans, quedà estès enmig del carrer,	dessagnant	-se per l'esquena i demanant auxili cada vegada amb veu més defallent. La
en la soledat de les hortes; que tots eren lluny d'allí, i ell s'estava	dessagnant	a poc a poc. Damunt del mocador amarat, inhàbilment, i calmós alhora,
en es ventre i després de fer-lo sofrir terriblement, quan quasi s'havia	dessagnat	, es tir de gràcia al front... El trobaren en una cuneta uns companys amb
l'eina i el diner; no fatiguis taules, no	dessagnis	bots, no folguis amb dona si tires per' just. I ara
calgué introduir al país mercenaris castellans i alemanys. Si el poble,	dessagnat	per la Germania, i suspecte, no podia intervenir-hi, els aristòcrates
posa el parany i que et predica la remissió mentre et	desagna	i augmenta son guany. Al foc amb la Mort junyit!
i Margarida, i elles i els veïns i les veïnes revolten el morent, qui es	dessagna	estès en terra; i el morent insulta a la seva germana, i aprofita els
un ferit i el volgué transportar, mes el ferit, sentint que s'anava	dessagnant	i que li quedaven pocs moments de vida, li demanà que l'escoltés, i fou
s'ha estret dues hores seguides l'artèria del braç amb les dents per no	dessagnar	-se. El sol surt, la nit arriba, les granades xiulen, la vida s'acaba.
esvoranc a l'anca de Leer. Aquest gemega, es recolza en els braços i es	dessagna	ràpidament. Ningú no pot assistir-lo. Al cap d'uns minuts es doblega com
aquests moments... Estès a terra, entre terregall i carbonissa i ombres,	dessagnant	-se. Podria ser que algú ensopegués amb el seu cos... què és això?... —És
l'ombra es dissipa; hi ha estrelles que s'esfumen com si s'haguessin	dessagnat	; d'altres, en canvi, s'apaguen en un postrem esclat de desesper... —Tu, ja
conegut que et deixares. No. El sol, des del ponent —del dia i del viure—	desagna	els núvols de llevant, i el ventijol de la tardor travessa el vesprejar
exemples: dessaborit (derivat de sabor),	dessagnar	(de sang), dessecació (de secar), dessuar (de
el seu cor amb l'única mà que li resta i un braç mutilat que se li està	desagnant	. I, molt prop d'ella, hi ha un cos mig desvestit i terriblement
amb tanta força contra Méchain que el llença contra una paret, i el deixa	dessagnant	-se a terra. El metge, de moment el creu perdut, després s'adona que
inicial grega del nom de Déu. A la part baixa hi ha el Pelicà diví,	dessagnant	-se per a alimentar els petits i aspergint la seva Sang al voltant de
amb la República. Per això, aquest, s'ha aixecat disposat a tot: a	dessagnar	-se, a morir. Tot menys tornar a caure a les mans d'una casta que l'ha
el panorama nacional de patriotisme. Durant anys i anys, el país s'havia	dessagnat	en una guerra civil estèril, inútil i idiota. El patriotisme consistí
xuclés, amb una set desesperada, com si jo fos la font i ella una bèstia	dessagnant	-se. Sorprès, gairebé alarmat, m'acostava a ella —sentia el seu
aquestes porques metralladores. —Hi ha els ferits, comandant; s'estan	dessagnant	en aquell camp descobert. —No facis res abans de l'arribada dels morters;
sabria explicar la meva angúnia; m'imaginava el pitjor, en Lluís malferit	dessagnant	-se en terra de ningú —¿no ho dieu així?—, fins em semblava veure on
terres estepàries: erms!); amb una artèria, sinistrement oberta, que ens	dessagna	: l'emigració; sense escoles, sense amor patri, sense esperit de fe; amb
Contribuírem a duplicar la terra amb un altre món: per ell Espanya es	dessagnà	; i ja el món roda en un altre hemisferi que no és el nostre: en poc temps
l'arpó quan el dofí passa prop de la barca. El cetaci arponejat, es	dessagna	i mor tot seguit. Els dofins són molt perseguits i odiats pels nostres
trenta minuts. Cocció: De trenta-cinc a quaranta minuts. 1. Feu	dessagnar	l'esquirol i guardeu-ne la sang. 2. Traieu-li la pell, buideu-lo
de bous, les barcasses ancorades de proa en l'areny i la llum solar	dessagnant	-se de mica en mica entre la barreja sabonosa i translúcida de l'aigua del
totes dugues duyan la sageta atravessada y poden pas viure; les atraparé	dessangnant	se dins del clot.— Arriba al clot més mort que viu, roda, cerca y mira,
llamp em travessà i em sortí per l'esquena. Casada amb el llorer. S'ha	dessagnat	deien mentre em despenjaven i el papà em vetllà i l'Armanda plorava
assegut ací per descansar. Només veig dues gotes, però és cert que es va	dessagnant	. —De moment el que interesa és que estem sobre un traç segur. Mira la
exhalava tremolós d'alegria, veient com un gall n'anava	dessagnant	un altre, gairebé immòbils tots dos, electritzats. Mai com després d'una
estel de l'alba. Cridava ordres, entre els guiscos de les bèsties que es	dessagnaven	, dins el pati vast il·luminat per les fogueres on bullien calderes de
Asseguda grotescament a la cadira, el cap penjant-li, la vella Matilde es	dessagnava	. Va passar una hora, dues. Ningú no deia res. Després en Gaspar va
en morir van somriure, asserenats per la dolçor del Camp. Els qui es van	dessagnar	abraçats als rostolls del Vallès. Els qui van lliurar la seva ànima al
catalans d'Amèrica que restaren a Amèrica mentre el nostre poble es	desagnava	en defensa de Catalunya. Les felicitacions i encoratjaments anaven i
feres carnisseres de l'imperialisme i de la reacció mundial. Catalunya es	desagna	pels quatre costats, companys!... Els catalans, però, no estan vençuts, i
Americana, en comptes de fer esment de la ferotge dictadura que arruïna i	dessagna	el nostre país, fes una crida anticomunista, és a dir, una invitació a la
a monopolizarlo; y en cada región toma un ©...". Castella es	dessagna	, doncs, en la colonització, perd el paper de nucli hegemònic a la
el Tagus i el Dòria truncats a la frontera, de dues venes obertes per on	dessagna	el cos nacional. S'ha de renunciar, doncs, a les fal·leres d'expansió i
Les escalopen i en fan daus més aviat gruixuts i matussers. Prèviament,	dessagnen	el peix fent-li un forat ran del cap i introduint-li un ferro paral·lel a
arrencar-sel, sense que l ser moral més o manco se debiliti i se	desagni	. Passi que l jurisconsult, l'historiador, el critic, el publicista,
milers de vides. En les primeres setmanes de 1931 Espanya es	dessagnava	pels milers de senders i camins de les muntanyes pirinenques. La retirada
més li escau. Són: un card com una llança i set raves	dessagnant	-se i un gran peix daurat i blau. IV Gaia
de València, en comptes d'annexar les noves terres al país que s'havia	dessagnat	per obtenir-les, una passà a entitat independent i l'altra autònoma. El
la corona d'espines i d'abrulls i la divina testa que es	dessagna	. I jo tot sol: adés, fidel xiprer; adés, boca de calze;
se'ns aniran tornant blanques i buides com d'un ferit que es	dessagna	al talús de grava, quan traspunta un matí gris,
abandonada, i, sobretot, com una gran riquesa que es	dessagna	per la incúria dels altres i escarneix la trista i dilatada
de la vista sensible; no el color tremoladís d'un núvol	dessagnant	-se, sinó allò que, vermell, com l'eco d'una llum,
al món. Jo't veuré des del Cel y vetllaré per tú. Y al Francisco, que's	dessangnava	al costat séu, li va dir: Si vius, Francisco, no abandonis may a la meva

Pàgina 1 (de 3)

50 següents