×
Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb dessagnar |
Freqüència total: 143 |
CTILC1 |
| penes vaig sentir-lo que es queixés, ni en el moment en què arribà quasi | dessagnant | -se, ni després, en la cura, que es feia amb sal i vinagre, cura habitual | | Catalana, el més menut dels quatre germans, quedà estès enmig del carrer, | dessagnant | -se per l'esquena i demanant auxili cada vegada amb veu més defallent. La | | en la soledat de les hortes; que tots eren lluny d'allí, i ell s'estava | dessagnant | a poc a poc. Damunt del mocador amarat, inhàbilment, i calmós alhora, | | en es ventre i després de fer-lo sofrir terriblement, quan quasi s'havia | dessagnat | , es tir de gràcia al front... El trobaren en una cuneta uns companys amb | | l'eina i el diner; no fatiguis taules, no | dessagnis | bots, no folguis amb dona si tires per' just. I ara | | calgué introduir al país mercenaris castellans i alemanys. Si el poble, | dessagnat | per la Germania, i suspecte, no podia intervenir-hi, els aristòcrates | | posa el parany i que et predica la remissió mentre et | desagna | i augmenta son guany. Al foc amb la Mort junyit! | | i Margarida, i elles i els veïns i les veïnes revolten el morent, qui es | dessagna | estès en terra; i el morent insulta a la seva germana, i aprofita els | | un ferit i el volgué transportar, mes el ferit, sentint que s'anava | dessagnant | i que li quedaven pocs moments de vida, li demanà que l'escoltés, i fou | | s'ha estret dues hores seguides l'artèria del braç amb les dents per no | dessagnar | -se. El sol surt, la nit arriba, les granades xiulen, la vida s'acaba. | | esvoranc a l'anca de Leer. Aquest gemega, es recolza en els braços i es | dessagna | ràpidament. Ningú no pot assistir-lo. Al cap d'uns minuts es doblega com | | aquests moments... Estès a terra, entre terregall i carbonissa i ombres, | dessagnant | -se. Podria ser que algú ensopegués amb el seu cos... què és això?... —És | | l'ombra es dissipa; hi ha estrelles que s'esfumen com si s'haguessin | dessagnat | ; d'altres, en canvi, s'apaguen en un postrem esclat de desesper... —Tu, ja | | conegut que et deixares. No. El sol, des del ponent —del dia i del viure— | desagna | els núvols de llevant, i el ventijol de la tardor travessa el vesprejar | | exemples: dessaborit (derivat de sabor), | dessagnar | (de sang), dessecació (de secar), dessuar (de | | el seu cor amb l'única mà que li resta i un braç mutilat que se li està | desagnant | . I, molt prop d'ella, hi ha un cos mig desvestit i terriblement | | amb tanta força contra Méchain que el llença contra una paret, i el deixa | dessagnant | -se a terra. El metge, de moment el creu perdut, després s'adona que | | inicial grega del nom de Déu. A la part baixa hi ha el Pelicà diví, | dessagnant | -se per a alimentar els petits i aspergint la seva Sang al voltant de | | amb la República. Per això, aquest, s'ha aixecat disposat a tot: a | dessagnar | -se, a morir. Tot menys tornar a caure a les mans d'una casta que l'ha | | el panorama nacional de patriotisme. Durant anys i anys, el país s'havia | dessagnat | en una guerra civil estèril, inútil i idiota. El patriotisme consistí | | xuclés, amb una set desesperada, com si jo fos la font i ella una bèstia | dessagnant | -se. Sorprès, gairebé alarmat, m'acostava a ella —sentia el seu | | aquestes porques metralladores. —Hi ha els ferits, comandant; s'estan | dessagnant | en aquell camp descobert. —No facis res abans de l'arribada dels morters; | | sabria explicar la meva angúnia; m'imaginava el pitjor, en Lluís malferit | dessagnant | -se en terra de ningú —¿no ho dieu així?—, fins em semblava veure on | | terres estepàries: erms!); amb una artèria, sinistrement oberta, que ens | dessagna | : l'emigració; sense escoles, sense amor patri, sense esperit de fe; amb | | Contribuírem a duplicar la terra amb un altre món: per ell Espanya es | dessagnà | ; i ja el món roda en un altre hemisferi que no és el nostre: en poc temps | | l'arpó quan el dofí passa prop de la barca. El cetaci arponejat, es | dessagna | i mor tot seguit. Els dofins són molt perseguits i odiats pels nostres | | trenta minuts. Cocció: De trenta-cinc a quaranta minuts. 1. Feu | dessagnar | l'esquirol i guardeu-ne la sang. 2. Traieu-li la pell, buideu-lo | | de bous, les barcasses ancorades de proa en l'areny i la llum solar | dessagnant | -se de mica en mica entre la barreja sabonosa i translúcida de l'aigua del | | totes dugues duyan la sageta atravessada y poden pas viure; les atraparé | dessangnant | se dins del clot.— Arriba al clot més mort que viu, roda, cerca y mira, | | llamp em travessà i em sortí per l'esquena. Casada amb el llorer. S'ha | dessagnat | deien mentre em despenjaven i el papà em vetllà i l'Armanda plorava | | assegut ací per descansar. Només veig dues gotes, però és cert que es va | dessagnant | . —De moment el que interesa és que estem sobre un traç segur. Mira la | | exhalava tremolós d'alegria, veient com un gall n'anava | dessagnant | un altre, gairebé immòbils tots dos, electritzats. Mai com després d'una | | estel de l'alba. Cridava ordres, entre els guiscos de les bèsties que es | dessagnaven | , dins el pati vast il·luminat per les fogueres on bullien calderes de | | Asseguda grotescament a la cadira, el cap penjant-li, la vella Matilde es | dessagnava | . Va passar una hora, dues. Ningú no deia res. Després en Gaspar va | | en morir van somriure, asserenats per la dolçor del Camp. Els qui es van | dessagnar | abraçats als rostolls del Vallès. Els qui van lliurar la seva ànima al | | catalans d'Amèrica que restaren a Amèrica mentre el nostre poble es | desagnava | en defensa de Catalunya. Les felicitacions i encoratjaments anaven i | | feres carnisseres de l'imperialisme i de la reacció mundial. Catalunya es | desagna | pels quatre costats, companys!... Els catalans, però, no estan vençuts, i | | Americana, en comptes de fer esment de la ferotge dictadura que arruïna i | dessagna | el nostre país, fes una crida anticomunista, és a dir, una invitació a la | | a monopolizarlo; y en cada región toma un ©...". Castella es | dessagna | , doncs, en la colonització, perd el paper de nucli hegemònic a la | | el Tagus i el Dòria truncats a la frontera, de dues venes obertes per on | dessagna | el cos nacional. S'ha de renunciar, doncs, a les fal·leres d'expansió i | | Les escalopen i en fan daus més aviat gruixuts i matussers. Prèviament, | dessagnen | el peix fent-li un forat ran del cap i introduint-li un ferro paral·lel a | | arrencar-sel, sense que l ser moral més o manco se debiliti i se | desagni | . Passi que l jurisconsult, l'historiador, el critic, el publicista, | | milers de vides. En les primeres setmanes de 1931 Espanya es | dessagnava | pels milers de senders i camins de les muntanyes pirinenques. La retirada | | més li escau. Són: un card com una llança i set raves | dessagnant | -se i un gran peix daurat i blau. IV Gaia | | de València, en comptes d'annexar les noves terres al país que s'havia | dessagnat | per obtenir-les, una passà a entitat independent i l'altra autònoma. El | | la corona d'espines i d'abrulls i la divina testa que es | dessagna | . I jo tot sol: adés, fidel xiprer; adés, boca de calze; | | se'ns aniran tornant blanques i buides com d'un ferit que es | dessagna | al talús de grava, quan traspunta un matí gris, | | abandonada, i, sobretot, com una gran riquesa que es | dessagna | per la incúria dels altres i escarneix la trista i dilatada | | de la vista sensible; no el color tremoladís d'un núvol | dessagnant | -se, sinó allò que, vermell, com l'eco d'una llum, | | al món. Jo't veuré des del Cel y vetllaré per tú. Y al Francisco, que's | dessangnava | al costat séu, li va dir: Si vius, Francisco, no abandonis may a la meva |
|