Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
destí M 4676 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2013)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb destí Freqüència total:  4676 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

tots, sense excepció, a la necessitat i a la mort. I que els seus destins, mentre alenaven, durant una curta i molt precària vida, eren molt
treball sencer en les nostres espatlles. Jo filo i embullo a vegades els destins, tanmateix sense malícia. Tu, Làquesis, tries o estires d'un copiosíssim
pobre noi. I fixa't, parlant parlant, he barrejat sense solta molts destins. He de tallar fils, no hi ha més remei, i mirar si després ho endreço. Fes
nostres riotes malignes, àvides de celebrar l'acompliment del teu brusc destí, en la guia cap al lloc on t'esperen, atrevit sense seny, tan noi, els més
Aquesta, Euryalé, i jo som, a més, immortals i no envellim, un destí terrible per a uns monstres com nosaltres, en una tal constitució fixos,
i acata, humil, aquesta majestuosa llei, el teu particular i alhora comú destí. Com a pare, impreco només, amb les llàgrimes als ulls, Zeus, si es vol
l'aigua tranquil·la, i Euforió no és mai ningú, ni per comparança amb el destí que cregui més humil." Ate "Si algun cop t'inclines a fer mal o a
per assossegar-lo, de delicades atencions. Jacint coneixia, però, el seu destí, perquè el déu era poderós, força estrabul·lat, i el seu tarannà
confosos en la multitud que creix, sense ordre ni mesura, cap a un orb destí de rusc o de formiguer. Aquesta bondat tan ben servida com malentesa ens
Polimèstor. El rancuniós traci anunciava també a Hècuba el seu propi destí: ella es transformaria en una gossa d'ulls roigs i es llançaria, des de
d'una manera inexorable, piadosa, que s'acompleixi ben de pressa el meu destí, el meu desig d'emparar-me en el mur altíssim, en la llisa paret benigna
contradictòria o confusa, com li havia d'arribar o de retornar un destí més perillós i vell. Després algú la trobarà en el regne de les ombres o
la curta xolla. "Nen, et pronostico, en el més afortunat dels casos, un destí de xarxada, quan els pescadors surtin a sardinals", va sospirar el bon
històries que m'han envoltat, dels matisos i secrets de les quals el destí m'ha elegit com a clauera." Teseu "No crec que hagi passat res de greu,
seva filla. No obstant, convençuda de temps que res no canviaria el seu destí i resignada a la seva obligada viduïtat, tota la seva tendresa, tota la
tremolava tot ell de por d'interposar la seva ombriva influència en un destí com el d'ella, tan clar i tan segur. Tino Costa maldava amb totes les
camí. "Per aquest camí arribaràs lluny. Si l'abandones trairàs el teu destí, que és la més gran traïció que pot cometre l'home amb ell mateix i la
fugir de la solitud. Aquesta nit reflexionava una vegada més sobre el seu destí; pensava en aquella noia, la veia dreta davant la porta de la seva casa,
sempre de la casa paterna, o l'hauria escanyada entre les seves mans. Un destí tràgic semblava pesar sobre aquest home de front noble i d'expressió
no faria millor anant-se'n del poble i deixant que la noia seguís el seu destí. Tot això havia engendrat en ell un estat d'indecisió, de neguit,
interposessin llur mediació entre les indefenses criatures i llur atroç destí; no hi hagué miracle que els salvés. Tots foren trobats després —tots en
la platja, i s'havia atrevit a introduir-se entre ella i el seu brillant destí; s'havia atrevit a aixecar-se fins a la regió lluminosa en què ella vivia
la seva ànima, com una flor lluny del sol, es marciria. I ell, quin destí podia oferir-li? ¿Viuria, com un vulgar paràsit, de les riqueses d'ella? ¿
estava ja esperant-la, la temia, i tremolava tota sota el cop amb què el destí es preparava de nou a colpir-la. Quan, més tard, el veié aparèixer, en el
li semblava com si haguessin estès una negra cortina entre ella i el seu destí, i com si darrera la negra cortina tramessin no sabia quins paranys
en les seves decisions, semblava menar-lo també aquesta nit cap al seu destí. Tornava al capvespre i tampoc ara —potser ho havia sabut mai?— tampoc no
ser casada, ¿no se'n va anar ell per això, per a què ella seguís el seu destí? Potser deurà tenir fills; ell no la veurà. No la veurà, però li bastarà
en el fons no la satisfeia plenament, però, una vegada acceptat aquell destí, Sileta s'hi havia consagrat en cos i ànima. Fossin quins fossin els seus
de la seva existència; tal vegada havia de representar-la així, i el destí, sense que ell ho volgués, l'havia ajudat en la seva obra. Però allà al
tingut el nas una mica més llarg o una mica més curt, en efecte, el destí del món hauria estat un altre. Segons sembla, aquella insigne dama fou
"liberals". Una primera raó que ens fa d'Erasme un veritable germà de destí és el drama mateix de la seva activitat d'escriptor. Sens dubte, en una
que l'assassinat de milions d'homes sigui digne de penes judicials: el destí de qualsevol Eichmann convicte i confès és matèria de debat entre sectors
una resistència lúcida i vigilant, els ciutadans es vegin condemnats a un destí d'obnubilada passivitat. La majoria dels súbdits d'una dictadura,
o bé són pobles excel·lits —complets o en via d'acomplir-se en el seu destí normal de poble—, o bé són pobles frustrats en un grau gairebé
titular de tantes virtuts, creador d'arts i de filosofies, predilecte del destí, abdica sobtadament totes aquestes prosopopeies i es lliura als jocs de
i punts suspensius: "de victòria en victòria convertirem els destins en futur immediat!..." no renti amb sabó, senyora "avançarem com un sol
aquest home extraordinari no es pot explicar en una senzilla carta. El destí del nostre poble està a les seves mans rectes i segures i no pot fallar.
car es preparen uns bons temps per als barcelonins. Estúpida burla del destí, pensa Jeroni, Carles d'Augereau ha fracassat davant d'Hostalric i el Duc
estat d'esperit momentani de l'exiliat poeta, sinó aquella rara visió de destí perdut, d'inutilitat absoluta, que dominà tota la seva vida, encara que
parenta pobra i es podia creure definitivament mestressa del destí d'aquell home. Ni un sol moment pogué pensar que Cèlia era alguna cosa
moltes, de verdes i de madures, i sobretot, de verdes, que era el destí d'ell. El tio Jaume havia estat a Cuba els anys darrers de la
-li atxe, nomena-la com vulguis, però no em negaràs que hi ha coses en el destí de les persones que fan pensar. —Que fan pensar que ets... —Ja ho sé, això
ocorregut al prostíbul un vespre, durant una baralla, va canviar el destí de dues criatures; va fer, de dos dissortats, dos éssers venturosos. Ara
traslladat amb llurs companyes, empesos per llur inclinació o llur destí. La vida era això, i la vella Pigada els havia acompanyats decidida i
les tempestes i sobretot la desfeta de tants d'ideals i el nostre incert destí... Durant la travessia vaig conèixer Helena. Helena, Helena! Quantes
havíem nascut i on un dia també, n'estava segur, ens hauríem trobat si un destí ben hostil no ens hagués arravatat la victòria. —No és just el que han
"Tot retorna, agrupant-se, i és una sola història, un amor, un destí: perdura sense noms, sols els noms d'uns carrers, l'amor, el
Tot retorna, agrupant-se; és ja una sola història, un amor, un destí. Carrers de Sant Vicent, de la Mar, de la Pau,
Mr. G., de família de navegants i d'aventurers, va a barallar-se amb el destí i a escanyar-se probablement. —/Voyez, c'est la vie!\ —va
i sense que endevineu per què, davant d'aquesta senyora apallissada pel destí i feta a les esgarrapades d'una vida animal, us quedeu parats com si de

  Pàgina 1 (de 94) 50 següents »