Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

totes les palanques de la maquinària de l'Estat. El feudalisme l'havia	destarotat	: ¡aquella polseguera de miserables senyors feudals que eclipsava el sol
del jardí tremolessin de rialles i de sospirs, i perquè la "jazz"	destarotés	els que, arriscant-se a ballar, encara tinguessin la pretensió de no
sense que el cor supurés cap mena de substància idíl·lica d'aquelles que	destaroten	el compàs i treuen hores de dormir. Als divuit anys Maria Lluïsa deixà de
meu, si axò dura més?" "No'm desanimis, —feu ell,— no'm	destarotis	pas, que prou pena'n tinch! Lo del pare'm trenca tant el cor, que juro que
finalment (i imprudentment) de fer valer la naixença i antiguitat, i jo	destarotant	-li el seu Guillem el Conqueridor i armant-li bronquina amb Adam, a la
a una gran munió de persones com l'ombra al cos. Pel que es veu, arribà a	destarotar	Carles Soldevila de tal manera, que aquest pulcre i fi escriptor dedicà
unes paraules de compliment. L'acollida fou extraordinària, capaç de	destarotar	l'home més segur. —No sabia que tinguéssiu el sistema de curar els
les esperances, i el devessall de la memòria et guanyà. El trontoll et	destarotava	sovint la cronologia i aquesta et saltava, insospitadament, d'estampa a
estomacal, o pot provenir d'alguna necessitat de menjar o de beguda que	destarota	l'estómac. Els abusos d'alcohol i el tabac poden ésser-ne també
i ressonà traspassant l'espessor del Bruguer cap a la Font del Gurri.	Destarotat	per aquell esdeveniment fora de programa decideixo abandonar el mirador i
però les parelles que passaven ballant en feien caure alguna, i això	destarotava	a D. Francisco. Veient això, una vetllada, el meu pare, D. Antoni de
endormiscats i potser no anant plegats, 43 i sa boca	destarota	una torta de ganyota. 44 Entra a casa una herbolaria,
on flors de sang fan el paper de taques; tu m'has volgut	destarotar	de rom i m'has volgut embriagar de laques. Ara, però, paradoxal
el món... Però és un sol instant... Després prospera i em	destarota	el somni cristal·lí, l'enigma que he deixat al meu darrera
va escapar, frustrat i indignat. La Rita, en canvi, semblava no haver-la	destarotat	gens ni mica aquella ingerència estranya. Continuava amb el cap enrera
No, que em destorbaria. Millor demà. Neus: Com vulgui. M'ha ben	destarotat	. En dipòsit, únicament. Jeroni: Deixem-ho córrer. Adéu-siau.
no passis ànsia. Almenys vull deixar-li les coses a punt. Prou que les	destarotarà	després. [(L'àvia s'ha posat a la feina, que és poca, ajudada de la
No em vols ajudar? Creia que érem amics. [(En sentir-se tutejar, Andreu es	destarota	.)] Andreu. No és que no la vulgui ajudar. Anna [(pel
! Estic rabiós com un boig, oi; la pena que m'has donat, Anna, m'ha	destarotat	tots els nervis. [(Sobtadament, inclinant-se a ella i agafant-li el braç
tu, —digué el mul,— ets tu i els teus amics, els que heu vingut a	destarotar	el campament? Està bé. Ja us apallissaran, per això, quan sigui dia;
me saludá ab estrafeta cortesía. No sé perque sa presencia en lo ball vá	destarotar	me. Mirantme en un dels arrodonits trémols de la paret, entelats allavors
, desde son seti. —No; per Déu, no n' hi résis un mot; fora	destarotar	lo... —¡Si es lo secret del nunci! Cóm voleu que no m' arribi á las orellas
que en Francesch no hi era; aquest, ab las sevas bromas, l'hauría	destarotada	una mica. Y si la mare estava de mal humor, ¿còm ferli l'encárrech á
lo principal munyidor de vots que tenía á Vilaníu, entrá aquell matí á	destarotar	lo, manifestantli'ls temors qu'abrigava de que la elecció's perdría. Los
y que'l creuhen? Alf· Jo no 'm puch desafiá perque á tots els	destarota	la meva sanch freda gran. Sabeu que la mar no 'm proba? donchs habenthi
després d'un dels seus rampells. I l'hi haurem de donar. Si no ens ho	destarota	tot abans. Un silenci malastruc acompanyà els darrers mots del senyor
va ser quan em vaig adonar que plorava. Això sí que em va acabar de	destarotar	. —No us n'aneu, si us plau, pel que més vulgueu —implorava ell, entre
ell diria que el fessin passar. El rebria a contrallum i allò acabaria de	destarotar	-lo, d'abaixar-li els fums que li quedessin si és que li'n quedava algun.
de la tripulació, era un dels pocs que no havia vacil·lat a saludar-lo.	Destarotat	per la sirena, el nou ocupant del llit de la vídua, el "macarró
amb la contundència d'unes proves irrefutables. La veu de la Susanna va	destarotar	l'escena de la tragèdia shakespeariana, trasplantada de les bromes
però sospirant amb un to de pietat tan personal a l'acabament, que va	destarotar	el pare fins a la fibra més profunda. A l'instant es va treure l'agenda,
. Trucava a Lola més que no a cap altra i fos de dia o de nit, perquè em	destarotava	l'ànsia de membre masculí que la descordava i perquè el seu marit es
i començà a gemegar: molt Opus i molta Generalitat, però la follera la	destarotava	. Potser sí que els mallorquins vam patir el Decret de Felip V, però com
fugida fou tempestuosa i suposo que ja s'entén: una autèntica tempesta em	destarotava	per dintre, però de portes enfora gairebé ningú no va assabentar-se que
amor de debò? —M'atabales. —Perdona. —Només sé que t'estimo i tu em	destarotes	amb preguntes. M'atipes. —Potser és que no m'estimes. Pigmalió
del gandesà. L'hoste no entenia el desinterès per la notícia que havia	destarotat	la funció. *** D'ençà que la fondista va enviar-la discretament a
que surt.) Ernest (a la Maria): Ho has	destarotat	tot, tu, com sempre. Maria: Jo? Jo només li he parlat
amb fardells, maletes, cistelles, coves, garrafes i panistres, va	destarotar	-me. Vaig adquirir el bitllet per Mequinensa en una taquilla del vetust
a obeir l'ordre del cervell. A més, pateixo de vertigen, l'altura em	destarotava	. Com li deia abans, a la família, sempre acabem encolomant les decisions
—Felicitats, Crònides! L'auguri, tan jovial com intempestiu, l'havia	destarotat	. Mentre se li acostava pel passadís, el doctor Beltran, impecable, amb la
comentari. Només l'àvia va dir al cap d'una estona: —Aquesta visita l'ha	destarotat	. No els ha pogut dir el que volia dir-los perquè la gent que mana no vol
Va fer una pausa per llançar un sospir i va afegir: —I a mi també m'ha ben	destarotat	aquest escorcoll. Es va quedar d'esquena a nosaltres, feinejant pels
Jo vaig fer que sí amb el cap, sense gaire convicció. Aquells canvis em	destarotaven	. —A ella li han dit que la tia Enriqueta ha hagut d'anar-se'n una
i les incomprensions i injustícies dels altres. I també, com he dit, el	destarotaven	molt les incongruències de l'Església. De tant en tant tenia necessitat
és a dir al de la seva dona, per damunt del seu propi llinatge, i haver	destarotat	els rituals amb músiques no pertinents. El text insinua també un delicte
exòtiques —el Prunus serotina procedeix del nord-est d'Amèrica—	destaroten	la representació d'un bosc "proper a la natura"
fet un petó al front. Jo vull que siguis com la teva germana i que no	destarotis	a tothom, sobretot al pare, que sempre parla suau fins que tu t'enfades i
i posen traves als usuaris, perquè aquesta forma de democràcia directa no	destaroti	els sotmesos als sermons oficials. Anorèxia informativa. Passa amb
volta i marxà. El doctor Petit era de l'opinió que la maternitat sempre	destarotava	la ment femenina, i si el nounat arribava malalt, el desequilibri que
que reflecteix la inesperada dissonància. Una nota descarada que et deu	destarotar	la melodia i t'agreja la cara. Nyic. Obres els ulls, esparverat. Et

Pàgina 1 (de 2)

50 següents