Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

verd pobre o d'un blau de cobalt deixatat i en el qual sembla que hagi	destenyit	el bistre i el gris de les platges. No són com les nostres; són
ofrenat una corona de flors artificials. Les fulles de la corona es	destenyiren	i la caixa blanca es tornà verdosa. Amb la llum del capvespre i la rojor
verds i les botes bones de sola de goma; i el mostatxo, que començava a	destenyir	-se, se l'havia untat amb una pasta. Va córrer a rebre, com un gran senyor
el cap, un cap de lentes que s'apaguen, de cabells blancs que's	destenyeixen	, un cap patriarcal d'oficina, i amb gran esforç em va dir: Escolta fill
gat per llebra perqué no era la nostra missió, però de robes que es	destenyien	aixís que veien la llum del sol (tan saludable per a les persones i tan
les lloses. Si el gat del sabater els saluda (un gat blanc que s'ha anat	destenyint	), ni es dignen mirar-lo i van avant; si senten cridar una falzia, alcen el
aquell criteri del senyor Reguera, que a la fi va començar a	destenyir	sobre la rectitud ingènita de l'enamorat. Les múrries, les facècies dels
A les dotze, Santa Maria cau i s'hi enfonsa... Es	destenyien	les veus per la distància. Recomençaven: A la una, la mi-mula...
a partir del Renaixement. El llenguatge de relació amb el sagrat es	destenyeix	per les vores i perd àrees d'influència; per advertir-ho només cal veure
marc, l'aigua blava, meravellosament blava, de la badia, que es va	destenyint	i encenent de carmí a mesura que cau la tarda. I bé: ja s'ha fet fosc.
en baixar les escales... Còpia de còpies, però el paper de calc es	destenyeix	, s'aclivella, s'arruga... Jo acompanyo uns oficials; tu aniràs amb la
del tipus renyir. El verb tenyir i els seus composts	destenyir	i retenyir, tenen sempre conjugació pura segons el model de
desdir desfer desmeréixer desoir despendre desplaure desprendre desteixir	destenyir	desvestir desviure's detenir detindre deure difondre dir
presoners de la "superestructura" estatal que diuen combatre. D'aquest	destenyir	de l'Estat espanyol damunt les forces de la revolució n'han estat
entre jardins, aclarida pel sol de la tarda —un sol bondadós, moll i	destenyit	pels ruixats. Amb G. L., que ha arribat d'Edimburg, he anat a veure el
vestal. Si no ens entén, pitjor per a ell!— Va clarejar. La matinada	destenyia	el cel i de darrera les nostres posicions va pujar el sol, calmós. Des
sobretot que no es mullin aquests papers! L'aigua de mar els	destenyeix	, i quan són destenyits ningú no els arreplega. De tota manera, haver
perquè el pagès em digué: —No faci cas del color, perquè ja es	destenyirà	. No s'amoïni! Sap el que m'han costat aquests esclops? No vaig pas saber
Ara bé: el dia imprimeix presència i responsabilitat; la nit, per contra,	destenyeix	, produeix una minva de prestigi, és una mala nota. Una de les arrels de
i insignificants estrelles. A l'estiu, en el nostre país, tot es	destenyeix	i perd: el color, la llum, les formes, s'empastifen. Els cels de gener són
cristal·lí, afinat, prim. Els colors es subtilitzen. A l'estiu tot es	destenyeix	i s'empastifa. Les nits d'agost, humides, pesades, borroses, han passat
calia triturar unes mans. D'antuvi, l'home es va esverar. La cara roja va	destenyir	-se-li en un moment, mentre em suplicava que no el compliqués en un tal
tot el gas. Àdhuc els bons colors de les seves galtes semblen haver-se	destenyit	una mica, s'han tornat més pàl·lids. Davant de l'augment de la
des de l'any 1922 i fins el 33 no s'ha començat a	destenyir	. Capítol XII Els fixadors Els líquids emprats a fi de conservar
sobre un trosset ronyós de cobertor, d'un teixit ínfim, que a força de	destenyir	-se havia agafat la pal·lidesa de l'aiguacuit, i amb penes i treballs
s'ha fet tant i tant imprecisa, que ja no es veu, com si el cel s'hagués	destenyit	i hi haguessin escrit que la moral és la única religió. Nosaltres, que
feta per obra i gràcia de l'Impressionisme, es perllongà massa. Fins a	destenyir	-se. ¿Voleu, en efecte, res més desproveït de color que un encolorainat
com la mosca en un vas de vi. En un poble, l'esperança és una tela que	destenyeix	, com la roba de les gitanes. Una espera que surti el sol, per poder
el portal, aferrat a la paret, un cartell de propaganda republicana es	destenyia	al sol. Arrebatades a l'arbre del davant, sempre hi havia dues o tres
un de gris d'abans de la guerra, vaig pensar que la meva persona	destenyia	. En posar-me davant el mirall i veure'm emmarcat en aquelles bases de
vegades les cascades, i si li haguessin posat pintura dèbil s'hauria	destenyit	. Com a vestit només portava un eslip. Al cap, un plomall esponerós, roig.
Es celebraran a Mendoza; Argentina, on radiquen uns catalans que no es	destenyeixen	: bons èxits els hi desitgem! * * * [2] Televisio en
amb el carrer, s'ha patinat de vell, d'un color de capot de pastor,	destenyit	pel sol i la pluja. Per fruir tot l'encís del carrer, hom ha de
gelosos de tot allò que defineix i afirma la seva personalitat i no volen	destenyir	-la, ni esborrar-la, ni deformar-la, sols aquests van endavant i creixen.
com venir. com concluir. desavenirse. despedir.	destenyir	. desobstruir. destituir. destruir. desoír, desaténdrer. diferir. digerir,
i l'esbarzer. Entre la nit i el dia, ja el cel es	destenyia	poquet a poc. Les llengües de les flames despullaven
qui m'il·lumina el pas. ¿Et són més tristes unes coloraines	destenyint	-se al teu plor? No ploris: són, ai las!, les galindaines
l'epíleg de l'esternut. ¡Oh gaudi voleiadís que	destenyeix	i patina els maneguins de llustrina i el ventre
perles que estogen les gotes de sang que nodreixen la meva zoantropia.	Destenyits	per la pluja, amagats tota la tarda en un estret passadís entre bocois,
gaire propi per a les mullenes! Senyora Lo més que podrà fer és	destenyir	-se. Tomasa Però aneu-lo a cercar!... Esteve A
de cavaller del sigle XVI és un pellingot infecte de color gris,	destenyida	pels anys i per la pols de la tomba. Dues cames grises i esprimatxades
son color, com l'emboyrada visió del paysatge que, ja al segon terme, se	destenyía	y perdía dins de vaguetats infinites, van posarla neguitosa, no la
duyan uns trajos balders, fets d'una roba de vellut obscura, fosca, però	destenyida	pel frech de la broça y dels terrossos, aixís... com d'un to dubtós, que
amb una pinturota... Dona 3. I la roba? No me'n parleu! Et	destenyeixen	amb cloro totes les peces de color...! Dona 4. No digueu res,
es aixó— seguirém jayent aquí, entre bastidors, y la pols acabará de	destenyir	nos y farém nosa... Y ja no'ns quedará, sense noció de res, ni'l consol d'
Badocava davant la jovenea bruna: les fesomies quasi	destenyides	per la colradura, on els únics punts blancs eren la
molt lluny, rebordonia ésser de noi vitenc amb Daniel que ja	destenyia	; el dictaven; el menaven; ja no jeia de caire, la
camisa de llista duen arromangada, ben remulls els calçons molt	destenyits	pel sol. Aquests homes amics no manlleven cap xarxa,
encesos per l'esperit del carrer que passa, tenyeix,	destenyeix	, com una claveguera amb un passat gloriós que visqué
enèrgicament de tot recel. El blau dels seus ulls, només, se n'havia	destenyit	una mica. Pauline el reclamava: «Suzanne, heu de venir a Londres amb mi.

Pàgina 1 (de 2)

50 següents