Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

naixement, i sense cap motiu, tan sols perquè la meva primogenitura la	destorbava	, perquè jo era el fill d'una unió més antiga i més noble. Va ordir contra
això? —pregunta la dona amb el llapis inclinat contra el bloc. Un pit li	destorba	el moviment i se'l recull cap a sota l'aixella. —No consta res que
remarca ningú. —No comprenc que els molesti que visitin la fossa comuna. —	Destorben	els funcionaris encarregats del recompte. Si es descompten han de tornar
que a dormir, obre la boca, però la torna a tancar amb un cop sec que no	destorba	els altres, embolicats en un principi de discussió, car l'orador dels
—comenta ell a la seva vegada tot blegant-la enrera perquè les natges no	destorbin	el pas de les peces interiors—. Diria... —Però aleshores calla, una mà
escriu sense fer preguntes al noi que té davant. Ell, xiuxiuejant per no	destorbar	-lo de nou, pregunta al xicot: —I com us ho feu? —No ho sé
S'esmunyen tan inconspícuament com poden cap a l'altre tram d'escales, on	destorben	un infermer que s'havia adormit i que en despertar-se crida cap dalt:
que indiquen: "Entrada", "Sortida". Hi penetren per l'escaient,	destorbant	una dona que es menjava un entrepà al costat d'uns fitxers i que en
penetrar la imprevisió a la seva nova casa. Ni una mica de soroll de vida	destorbà	la quietud del convalescent. Quan Jeroni sortia a passejar a hora baixa
Oblidaria els gestos, les mans, la veu i les paraules. Res no em	destorbaria	de mirar embadalida aquell cos que per primera vegada vaig veure nu, que
de debò. /Oscar\ I jo també. /Roser\ No us vull	destorbar	més: adéu-siau. [(Besa Amèlia.)] Adéu, Oscar. /Oscar\
Vés. Apaga aquesta mica de llum de la cuina, que m'acovardeix... em	destorba	. [(Es posa en actitud de dormir en la mateixa cadira d'abans,
puja cap a la seva cambra; Jovita va a seguir-lo, però la'n	destorba	, cridant-la, Rosaura, que de primer treu només el cap enfora de la
a veure, perquè quan sabia que en Quimet era a casa no s'acostava per no	destorbar	, i em va dir que era cosa de poques setmanes, que nosaltres ho teníem
un home que posseeix continuïtat en els seus actes i a qui el passat no	destorba	per a caminar amb decisió i fins i tot amb audàcia vers el futur. Per
de "senyores", vol dir; ja ens entenem. Però vostè té feina i l'estic	destorbant	... Sobretot per demà passat, eh? Miri que agafaria una enrabiada.
Laura no pensava que contràriament a la majoria de bèsties, que si no els	destorbeu	el tarannà natural mai no us agredeixen, la majoria dels homes no
pel braç amb una força convulsa. Dreta, severa, la Muntanyola diu: —No	destorbi	. És el començament de la venjança. La senyora de Torroella obre més els
la salut del nuvi, prou compromesa com ja era cosa sabuda de tothom, no	destorbés	la bona solució del festeig de la filla Terra Negra. Algú també va
sobretot, en aquell món, ningú no creia en cap canvi, en cap guerra que	destorbés	totes aquelles coses. Ni que poguessin canviar, si no era per a seguir
i la que he esmentat abans, perquè no és pas dubtós que allò que més pot	destorbar	o desfigurar les nostres percepcions i separar-les de la realitat és
de futbol és, no hi ha pas dubte, marcar gols, però com que hi ha qui els	destorba	i, per molt que s'hi mirin, no tenen la seguretat de ficar cada vegada la
la botiga. Era l'hora en què jo llegia i m'enutjava que ella em vingués a	destorbar	. El primer dia ja vaig comprendre que venia a cercar consol vora meu.
satisfet. —Si t'entenc, que em pengin. No em va voler escoltar més. Jo el	destorbava	. A l'escena hi havia la seva ídola. Era la "bella Cleopatra", que el
a beure una copa i em va donar alguns consells. Va semblar-me que	destorbava	llur conversa, i em vaig retirar. —/À toute à l'heure\, em va
depèn d'un moment. Una circumstància qualsevol, en aquell moment, la	destorba	. Després el moment favorable no es produirà mai més. I les dues vides
En conta tantes, que acaba per exasperar-me. Li agafo antipatia,	destorba	els meus pensaments; no el vull escoltar més, em crec no escoltar-lo. Ara
va tornar á casa, la primera vegada que la Filomena y jo poguérem	destorbar	lo desafio, l' Esparver lo va empendre á solas y li digué: —¿L' heu mort?
que entressin al menjador fins després de dinar. Li podrien fer nosa,	destorbar	els seus plans. Necessitava concentrar per a ella sola tota l'atenció del
ínfima penombra lligava profundament amb el seu estat d'ànim. No el	destorbava	de pensar... Era fàcil suposar què pretenia: una segona, però inútil,
En tot cas, no ho oblidis, ja et cridarem. —No tingui por: ningú no els	destorbarà	, senyor Cosme; bona nit! Cosme donà una mirada circular pel menjador. Tot
d'eludir la conversa. El recurs de sempre! Isolar-se, desaparèixer, no	destorbar	. I, si pretenia intimar amb els seus, l'invariable sentiment de revolta
a desaparèixer. Gràcies a ell s'ha fet molta cosa bona. Ara comença a	destorbar	. Vegem la seva bona obra. El senyor Distribuïdor ha estat un gran senyor
aquest, contesta desdenyosament; prepara la resistència; però,	destorbat	per un signe del Cel, es fa escàpol del Paradís.] Oh aquella
un argument de més noblesa per a exaltar el meu nom, si no ho	destorben	la feixugor dels anys o el fred del clima, tornant-me
invita, i que té la virtut de fer-te savi. ¿Què em	destorba	, llavors, d'aconseguir-lo nodrint el cos i l'esperit tot
soca, sóc un home; em vaig fer mal. Però, ja t'ho he dit, em	destorbava	el treball. I me'l vaig tallar. Es va pondre el sol, la mar calmà una mica
que jo anava a dir—. Tallar-se això, l'idiota! Si aquest beneitó mai no	destorba	. —Com? —vaig dir—. Destorba, i molt! —De què? —D'
això, l'idiota! Si aquest beneitó mai no destorba. —Com? —vaig dir—.	Destorba	, i molt! —De què? —D'entrar en el regne dels cels. Zorbàs em va
i feia com si seguís el vol de les mosques. Un santet! Evidentment, jo el	destorbava	, perquè mentre m'estava capficat, perllongava son diàleg de senyals o
i de l'abandó de tot l'any. Les dones no hi penetraven mai. Haurien	destorbat	la festa. Ell mateix feia les compres al mercat i preparava la minestra
el meu Jaume tornava de la taverna amb no sé quin ram de gelosia que em	destorbava	la dansa, jo l'encoratjava a beure altra vegada. I no anava la beguda
l'economia valenciana experimenta una creixença bastant impetuosa a penes	destorbada	pel desgavell polític vuitcentista, i això havia d'atreure la gent de
de cara al públic, una població marinera i pobra. L'estretor dels carrers	destorba	sovint la perspectiva dels monuments que per ací i per allà, testimonis
Dolç moment de calma i solitud: cap persona no veig ni cap soroll no em	destorba	. De sobte, de l'acostament de dues dates salta una guspira: al temps que
és necessària per al desgruixament de la persona, però perilla de	destorbar	-la a cada instant amb un gruix inesperat. La Literatura és com el fòsfor:
L'escriptura artesanal, situada a l'interior del patrimoni burgès, no	destorba	cap ordre; privat d'altres combats, l'escriptor posseeix una passió que
una veu particular que, definida per uns accidents ben recognoscibles,	destorba	l'aparició de la Història, amb una unitat paràsita, i dóna a la novel·la
del canelobre em desplaía, i, estenent la mà amb dificultat, per no	destorbar	el sòn del meu vailet, vaig posar-lo de guisa que aviés els seus raigs
creuat el meu camí, no l'havía creuat sinó per frustar els plans, o	destorbar	les accions que, d'haver reeixit, n'hauría resultat dany amarg. Pobre

Pàgina 1 (de 23)

50 següents