Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

una realitat. I aquesta era una nova valoració, una exaltació de la	destresa	i de l'audàcia, l'oblit d'uns vells costums que havien semblat
corromput, i també quan enyorava el tracte distant dels barcelonins, la	destresa	a ignorar-se, l'instintiu rebuig de tota possible intimitat. Era cert que
de canyes desfetes i anava confeccionant cabassos i cistells que feia amb	destresa	, i fins de tant en tant entonava una cançó. Era feliç. A dintre la casa
actitud popular. Ara hi ha qui aconsella més vivor que treball, més	destresa	que esperit feiner. No hi fa res. El sentiment col·lectiu és tan ferm en
el sentit de les proporcions polítiques, la subtilesa diplomàtica, la	destresa	de maniobrar en el moment oportú sense capgirar revolucionàriament la
que sigui sempre un home que domina o que procura dominar amb la més gran	destresa	possible la tècnica del seu art. Les obres d'art catalanes són, a més
de saber-la dibuixar, hom el desdenya: es tracta, al capdavall, d'una	destresa	a l'abast de qualsevol deixeble avantatjat de Belles Arts, i sembla com
molta estona, i si bé Curial i el Sanglier palesaren una força i una	destresa	semblants, Aznar aviat superà Guillalmes i volgué ajudar el seu company.
—que per aquesta raó anomenem primitives— volen ignorar-la i, amb una	destresa	que subestimem, intenten de convertir estats que consideren "primers"
havia rebatut les idees del senyor Mata amb tanta de fúria i de	destresa	, que l'havia deixat "baldat, esclafat". D'antuvi, l'actitud d'aquell
El desequilibri entre la força que sentia dintre meu i la manca de	destresa	per a expressar-me em produïa una frisança, un neguit constant. Jo no
Quin art suprem no tenia aquell home per a expressar-se, i jo, quina poca	destresa	! Ja he dit més enrera que Goethe era el meu turment i el meu esperó.
blancs i negres. Els pendonistes solen mostrar llurs habilitats i	destreses	equilibristes. Portar el pendó alt fent-lo descansar en la palma de la mà
zoològica"" era un llibre que no deia res, absurd i fet amb prou	destresa	per a emmetzinar algú. Jo no n'he tret cap profit, ni un fet, ni una idea
—No. Es tracta de fets d'observació. La selecció de gallines feta amb	destresa	ha aconseguit tipus veritablement extraordinaris. La mateixa selecció de
la intel·ligència. Ruskin. —Així creieu que s'ha de pagar la "	destresa	" i no el "lloc". Ford. —La destresa professional s'ha de
que s'ha de pagar la "destresa" i no el "lloc". Ford. —La	destresa	professional s'ha de pagar bé, i a qualsevol preu que es pagui resulta
les mans i prou. Llogar mans és llogar esclaus, tinguin o no tinguin	destresa	, tinguin o no tinguin intel·ligència. Cal que destresa i intel·ligència
o no tinguin destresa, tinguin o no tinguin intel·ligència. Cal que	destresa	i intel·ligència estiguin posades legítimament al servei del
s'encén de pólvora. L'origen del conflicte és econòmic, per bé que la	destresa	universal és tan gran que vencedors i vençuts queden a la misèria. De
líquid sortit de dins el llac, una altra turba, d'una	destresa	sorprenent, fonia minerals molt feixucs, segons llurs classes,
un primer cop sense segon: dos èmuls per llur vigor i l'amatent	destresa	. Però l'espasa de Miquel, sortida de l'arsenal de
damunt de la raó i de la justícia. Com més	destresa	en aquest art obtinguis, més et tindrà com el seu cap, vençudes
que no alci ardidament la cua o no giri el cap a dreta i a esquerra. Sa	destresa	és incomparable. Sap treure o desenfilar d'una manera furtiva les
perillosos de tota la Patum. Els balladors que hi són a prop s'ajupen amb	destresa	i la cua els passa rabent per sobre el cap com l'aspa d'un ventilador.
l'estona. Els seus poemes alternen la Mare de Déu amb el joc d'escacs, la	destresa	amorosa de les vídues amb els miracles de sant Honorat, la descripció
"disponibles"— resideix una acumulació multisecular de vivències i de	destreses	, gràcies a la qual ens "expressem". L'expressió, interior o dirigida a
i al centralisme, que els Borbons practicaven a França amb més	destresa	que els Àustries a Espanya. Fins i tot hi devia haver qui se sentís
de Gual·lalà us mostren un ofici que barreja la tècnica primitiva amb la	destresa	manual i el sentit més pur de l'elegància de les formes. Les ruïnes de
no hi ha vent favorable ni bona mar que hi valguin, si manca la	destresa	a maniobrar de veles i de timó entremig dels esculls i de les seques.
període de temps (bo i sostenint escrupulosament i amb una miraculosa	destresa	aquest tarannar d'arrear-se idènticament que jo), s'havía arranjat, en
plaer hi pot venir en part del goig d'exercitar el cos i de fer servir la	destresa	adquirida, però en tant que són jocs hi resulta sobretot del fet de jugar
que no pot satisfer els joves. Els joves ho troben en l'esforç i en la	destresa	que els porten a posar un interès en la competició esportiva. Els adults
jocs —els jocs de cartes, sobretot— enclouen també l'exigència d'una	destresa	i unes majors probabilitats de guanyar pel qui juga més bé, però sempre
la durada del joc, amb la multiplicitat de les jugades possibles i amb la	destresa	amb què són fetes, absorbeix l'atenció del jugador, en tant que pot
. En els jocs d'atzar, en canvi, i en tant que hi és feta abstracció de la	destresa	del jugador, i que el temps efectiu del joc —aquell temps que en el
dir— "Alea jacta est", no hi ha pas dubte que la seva	destresa	de polític podia encara intervenir en el joc i en els resultats. Allò no
a la satisfacció que troba en l'exercici físic —a peu o a cavall— i en la	destresa	en la persecució i en l'ús de les armes, i en aquests aspectes, que
del seu joc com si fos real. L'element de satisfacció en la pròpia	destresa	, o en l'exercici muscular i nerviós —que trobem també en els altres jocs
en la caça —com en altres jocs esportius— trobem el goig de fer servir la	destresa	i la real satisfacció de l'instint animal de persecució i de domini
Tampoc no es tracta d'una major o menor perfecció en l'"ofici" —en la	destresa	en la utilització material dels mitjans i de la matèria— ni
aprendre de dibuixar, perd el sentit o queda reduït a l'adquisició d'una	destresa	manual de mena cal·ligràfica. Els mitjans, els recursos pictòrics,
en una atmosfera de graduada llagoteria, anava deixant caure amb tacte i	destresa	, avui una, demà una altra, en aquell cor que s'obria de bat a bat, sens
l'enginy té una frontera fixa i definida. Si d'una banda toca amb la	destresa	manual, de l'altra depèn de la intel·ligència. Traça i enginy, s'estenen
és indubtable que l'aptitud per les arts plàstiques és signe de	destresa	. N'és, doncs, una prova més, la gran varietat de l'escultura catalana
diari ab els que subgectaven ninotets ò butifarres de paper, que ab gran	destresa	tiraven enlayre y clavaven al sostre, promovent general xibarri y rialles
primera meitat d'aquest tros, vaig romandre més que mai astorat davant la	destresa	prodigiosa d'aquest home singular. No solament veia tota cosa en el temps
els drets a ésser mort com els morts. Solsment s'agraeix la manca de	destresa	ja que no han encertat el rellotge d'or que a la butxaca de l'ermilla fa
Un enginy encuriosit ens ha donat la natura i, conscient de la seva	destresa	i de la seva beutat, ens ha engendrat per a contemplar aquests grans
i contra els quals no hi valen rems, ni veles, ni màquines de vapor, ni	destresa	marinera. I veié la seva mare perduda, irredimible de la seva misèria.

Pàgina 1 (de 13)

50 següents