×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb destresa |
Freqüència total: 515 |
CTILC1 |
una realitat. I aquesta era una nova valoració, una exaltació de la | destresa | i de l'audàcia, l'oblit d'uns vells costums que havien semblat | corromput, i també quan enyorava el tracte distant dels barcelonins, la | destresa | a ignorar-se, l'instintiu rebuig de tota possible intimitat. Era cert que | de canyes desfetes i anava confeccionant cabassos i cistells que feia amb | destresa | , i fins de tant en tant entonava una cançó. Era feliç. A dintre la casa | actitud popular. Ara hi ha qui aconsella més vivor que treball, més | destresa | que esperit feiner. No hi fa res. El sentiment col·lectiu és tan ferm en | el sentit de les proporcions polítiques, la subtilesa diplomàtica, la | destresa | de maniobrar en el moment oportú sense capgirar revolucionàriament la | que sigui sempre un home que domina o que procura dominar amb la més gran | destresa | possible la tècnica del seu art. Les obres d'art catalanes són, a més | de saber-la dibuixar, hom el desdenya: es tracta, al capdavall, d'una | destresa | a l'abast de qualsevol deixeble avantatjat de Belles Arts, i sembla com | molta estona, i si bé Curial i el Sanglier palesaren una força i una | destresa | semblants, Aznar aviat superà Guillalmes i volgué ajudar el seu company. | —que per aquesta raó anomenem primitives— volen ignorar-la i, amb una | destresa | que subestimem, intenten de convertir estats que consideren "primers" | havia rebatut les idees del senyor Mata amb tanta de fúria i de | destresa | , que l'havia deixat "baldat, esclafat". D'antuvi, l'actitud d'aquell | El desequilibri entre la força que sentia dintre meu i la manca de | destresa | per a expressar-me em produïa una frisança, un neguit constant. Jo no | Quin art suprem no tenia aquell home per a expressar-se, i jo, quina poca | destresa | ! Ja he dit més enrera que Goethe era el meu turment i el meu esperó. | blancs i negres. Els pendonistes solen mostrar llurs habilitats i | destreses | equilibristes. Portar el pendó alt fent-lo descansar en la palma de la mà | zoològica"" era un llibre que no deia res, absurd i fet amb prou | destresa | per a emmetzinar algú. Jo no n'he tret cap profit, ni un fet, ni una idea | —No. Es tracta de fets d'observació. La selecció de gallines feta amb | destresa | ha aconseguit tipus veritablement extraordinaris. La mateixa selecció de | la intel·ligència. Ruskin. —Així creieu que s'ha de pagar la " | destresa | " i no el "lloc". Ford. —La destresa professional s'ha de | que s'ha de pagar la "destresa" i no el "lloc". Ford. —La | destresa | professional s'ha de pagar bé, i a qualsevol preu que es pagui resulta | les mans i prou. Llogar mans és llogar esclaus, tinguin o no tinguin | destresa | , tinguin o no tinguin intel·ligència. Cal que destresa i intel·ligència | o no tinguin destresa, tinguin o no tinguin intel·ligència. Cal que | destresa | i intel·ligència estiguin posades legítimament al servei del | s'encén de pólvora. L'origen del conflicte és econòmic, per bé que la | destresa | universal és tan gran que vencedors i vençuts queden a la misèria. De | líquid sortit de dins el llac, una altra turba, d'una | destresa | sorprenent, fonia minerals molt feixucs, segons llurs classes, | un primer cop sense segon: dos èmuls per llur vigor i l'amatent | destresa | . Però l'espasa de Miquel, sortida de l'arsenal de | damunt de la raó i de la justícia. Com més | destresa | en aquest art obtinguis, més et tindrà com el seu cap, vençudes | que no alci ardidament la cua o no giri el cap a dreta i a esquerra. Sa | destresa | és incomparable. Sap treure o desenfilar d'una manera furtiva les | perillosos de tota la Patum. Els balladors que hi són a prop s'ajupen amb | destresa | i la cua els passa rabent per sobre el cap com l'aspa d'un ventilador. | l'estona. Els seus poemes alternen la Mare de Déu amb el joc d'escacs, la | destresa | amorosa de les vídues amb els miracles de sant Honorat, la descripció | "disponibles"— resideix una acumulació multisecular de vivències i de | destreses | , gràcies a la qual ens "expressem". L'expressió, interior o dirigida a | i al centralisme, que els Borbons practicaven a França amb més | destresa | que els Àustries a Espanya. Fins i tot hi devia haver qui se sentís | de Gual·lalà us mostren un ofici que barreja la tècnica primitiva amb la | destresa | manual i el sentit més pur de l'elegància de les formes. Les ruïnes de | no hi ha vent favorable ni bona mar que hi valguin, si manca la | destresa | a maniobrar de veles i de timó entremig dels esculls i de les seques. | període de temps (bo i sostenint escrupulosament i amb una miraculosa | destresa | aquest tarannar d'arrear-se idènticament que jo), s'havía arranjat, en | plaer hi pot venir en part del goig d'exercitar el cos i de fer servir la | destresa | adquirida, però en tant que són jocs hi resulta sobretot del fet de jugar | que no pot satisfer els joves. Els joves ho troben en l'esforç i en la | destresa | que els porten a posar un interès en la competició esportiva. Els adults | jocs —els jocs de cartes, sobretot— enclouen també l'exigència d'una | destresa | i unes majors probabilitats de guanyar pel qui juga més bé, però sempre | la durada del joc, amb la multiplicitat de les jugades possibles i amb la | destresa | amb què són fetes, absorbeix l'atenció del jugador, en tant que pot | . En els jocs d'atzar, en canvi, i en tant que hi és feta abstracció de la | destresa | del jugador, i que el temps efectiu del joc —aquell temps que en el | ho va dir— "/Alea jacta est\", no hi ha pas dubte que la seva | destresa | de polític podia encara intervenir en el joc i en els resultats. Allò no | a la satisfacció que troba en l'exercici físic —a peu o a cavall— i en la | destresa | en la persecució i en l'ús de les armes, i en aquests aspectes, que | del seu joc com si fos real. L'element de satisfacció en la pròpia | destresa | , o en l'exercici muscular i nerviós —que trobem també en els altres jocs | en la caça —com en altres jocs esportius— trobem el goig de fer servir la | destresa | i la real satisfacció de l'instint animal de persecució i de domini | Tampoc no es tracta d'una major o menor perfecció en l'"ofici" —en la | destresa | en la utilització material dels mitjans i de la matèria— ni | aprendre de dibuixar, perd el sentit o queda reduït a l'adquisició d'una | destresa | manual de mena cal·ligràfica. Els mitjans, els recursos pictòrics, | en una atmosfera de graduada llagoteria, anava deixant caure amb tacte i | destresa | , avui una, demà una altra, en aquell cor que s'obria de bat a bat, sens | l'enginy té una frontera fixa i definida. Si d'una banda toca amb la | destresa | manual, de l'altra depèn de la intel·ligència. Traça i enginy, s'estenen | és indubtable que l'aptitud per les arts plàstiques és signe de | destresa | . N'és, doncs, una prova més, la gran varietat de l'escultura catalana | diari ab els que subgectaven ninotets ò butifarres de paper, que ab gran | destresa | tiraven enlayre y clavaven al sostre, promovent general xibarri y rialles | primera meitat d'aquest tros, vaig romandre més que mai astorat davant la | destresa | prodigiosa d'aquest home singular. No solament veia tota cosa en el temps | els drets a ésser mort com els morts. Solsment s'agraeix la manca de | destresa | ja que no han encertat el rellotge d'or que a la butxaca de l'ermilla fa | Un enginy encuriosit ens ha donat la natura i, conscient de la seva | destresa | i de la seva beutat, ens ha engendrat per a contemplar aquests grans | i contra els quals no hi valen rems, ni veles, ni màquines de vapor, ni | destresa | marinera. I veié la seva mare perduda, irredimible de la seva misèria. |
|