Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

robins, ametistes, topazis, safirs. Jo els confonc, però Persèfone els	destria	amb una ullada. Els mortals aprecien també el marbre, encara que no tant,
lentitud les delicades menges, perquè la nostra fam insaciable en	destriï	els mil gustos dels bocins. Ens pertanyen també unes sandàlies alades, un
confondre els sàtirs amb els silens. Tanmateix, sembla que Plató no els	destriava	amb prou nitidesa. I Pausànias afirmava que els segons no eren sinó
arribava a la fi la claror de l'alba, i el feliç matrimoni emmudia per	destriar	, entre els primers cants dels ocells just desvetllats, els avisos plens
caurà el segon, que serà l'últim, i els meus ulls entelats per la mort no	destrien	si sóc ferit amb destral o amb espasa. En el camp dels asfòdels començaré
era contínuament sacsejada per impulsos tan oposats, sense que ell pogués	destriar	quin havia d'obeir? ¿Que potser quan se n'anava del poble hauria sabut
seu entorn i els crits de l'odi muntaven també com altres pedres, ell anà	destriant	les veus i identificant els qui les tiraven. Allí hi havia Randa (ja
els darrers fulgors de la lluna amb la naixent claredat de l'alba, es	destriava	un munt informe de pedres; sota les pedres, gairebé sepultat, jeia el
estranya— el cridà amb el nom amb què el cridava de petit. —Tinet...	Destrià	el cos d'ell gairebé amagat sota les pedres; endevinà, més que no veié,
Les nostres petites misèries, i les nostres petites virtuts, que a penes	destriem	en la rutina quotidiana, es revelarien tremendament, èpicament
lluents. Les poncelles de la glicina s'han allargat molt i al lilà ja es	destrien	les fulles menudes. 23 març. Ha nevat i pedregat diverses
i endevinar cavalls i temporals llunyans; aclarir,	destriar	, amb l'orella apegada, aplicada a la terra, la pobra i bruta
una nebulosa: era Funchal. Aquest borrissol s'anà engrandint, precisant i	destriant	. Funchal, disposat en hemicicle i mig abraçant la badia, arribava per un
Fort de France és immensa, i dintre d'aquesta badia es formen cales i es	destrien	primers i segons termes de massa muntanyenca, però tot dintre la
s'ha intensificat en la corba de popa. La calor àcida i greixosa va	destriant	i barrejant olors i les va passejant, amb una calma cruel, per les
escarlates i dels morats més humits, a mesura que les palmeretes s'anaven	destriant	en les parts baixes, i la vegetació, com un teixit de llana d'un verd de
de la casa. Va venir a suposar que Timi se'ls havia aparegut i que havien	destriat	, entre el vent, clara i neta, la veu del germà que agonitzava a Colombo.
en el camp dels afers. Com dèiem més amunt, al català li costa	destriar	l'afer de la casa, l'eina de la feina. Però compensa aquesta inclinació
del feudalisme era ja escolada en la nostra història. Tot seguit es pogué	destriar	en fets categòrics. L'antiga harmonia feudal en el camp es trencà per a
derivades dels canvis d'estructura. Aquest encarcarament li permet de	destriar	els valors permanents de les troballes accidentals i de restar fidel a la
En l'actuació alhora brillant i dramàtica d'un Morgades, és difícil de	destriar	on comença el sentiment individual i on el sentit de responsabilitat
acceptarem humilment aquell mot, amb la convicció que fàcilment es	destriarà	l'aportació concreta de la nostra originalitat creadora. De la mateixa
XVII fou un procés subversiu molt complex. Els moderns estudis	destrien	diverses causes. Ben entès, la primera de totes fou la resistència d'un
nivell mitjà de l'illa, quasi tots amb posició acomodada, es feia difícil	destriar	les obscures raons d'un tal masoquisme. No és ja que volguessin viure
res. Aquell pagès, però, li havia donat una lliçó (moral o social, no ho	destriava	), a ella, que representava la baronia més antiga d'Europa. "Ja no crec
per un principi ben trenat que el seu cervellet no	destria	: una temptació, tan viva que els mariques i els
perquè de ballar no en sabies: un cop que el record us	destria	(ja havia oblidat algun nom), abans no us reprengui
signe de carícia? Ratlles d'un cos i un altre no es	destrien	. Deixeu que us avingui l'abraç esbalaït. La mà
per a assenyalar el que no són: ironitzar equivalia a confondre i no a	destriar	. Així, el romàntic despullava la ironia d'allò que li atorga el més
escurrialles de cafè amb llet i sucre. Totes aquestes matèries s'havien	destriat	, i una gata exsangüe —que probablement devia haver saltat per una
amb el banquer Xuclà, la personalitat de Pilar s'anà afinant, s'anà	destriant	de mica en mica. Al seu barcelonisme tradicional i popular, s'hi ajuntava
se'n conserva un retrat del pintor Ripoll a casa del col·leccionista D..	Destriant	de la pintura la part de passió personal que hi posà l'home de la barba
tendra i confusionària, i manca l'ésser concret per canalitzar, per	destriar	els elements. Manca la persona per establir el contacte. No s'ha trobat
(clariana en la nit, ombra en el jorn) fins que	destria	la blancor llunyana d'una ciutat, i palmes a l'entorn. És
damunt la mort. Mes al matí, la ribera tranquil·la es	destriarà	: /Rossinyol de primavera ja pots començar a cantar\.
fantasies cantaven a l'unison a dins mi, per poder	destriar	les llunyanies que els ulls vegeren clares al matí. Una mica
es pot reduir. Això no obstant, per damunt les antinòmies que s'hi	destrien	, i independentment de qualsevol altra coincidència que s'hi rastrege, la
com era aleshores i, privat de la síntesi poètica, se'm fa difícil de	destriar	-lo i de contar-lo. No m'he proposat pas, aquí, de llançar-me
armer, ahont l' explendent llum de grans aparatos de gas se multiplicava,	destriant	se en lo brill de las brunyidas armas, vegé á en Lluís, entretingut ab una
de cara al cel. El sol penetrava dins la seva barba espessa, negra, i en	destriava	els pèls. Cada pèl era un bri de claror, el sol els feia semblar
les he vistes sinó per llurs moviments. Ara que hi fito l'esguard, o les	destrio	, en veig a centenars, potser a milers, confonent-se unes amb altres.
les cavalleries. Giren, ertes, les orelles dels animals percaçant crits i	destriant	les ordres dels renecs, i els ròssecs ratllen la carretera fent una remor
manifestacions d'amor que Amor mai ha conegut. Els fadrins s'han	destriat	en colles. Els més amics van junts, en una camarada. És de nit. Ronden el
a arrimar fins que els malucs quasi es toquen. Després l'enorme rogle es	destria	en molts rogles menuts i es balla un bolero. Seguidament es balla una
així: les dones emblanquinant els panys de les cases, i els homes	destriant	-se en dues comissions populars. Els fadrins, per un cantó, encarregats de
confuses es precipitaven en la seva imaginació, i ella s'esforçava a	destriar	-les, a ordenar-les. El seu pecat era evident, monstruós, i ara calia
també amb tu seré implacable!" Es despullà a estrebades. Apagà el llum.	Destriava	els moviments convulsos dels sanglots de Mònica. Es tapà amb els
moure. Abocat a la finestra escoltava amb aguda atenció per si podia	destriar	algun crit, algun lament, d'entre la fressa que feien la seva mare i els
i que, en canvi, aquestes característiques químiques són totalment	destriades	per l'ostra jacobea. Darwin. —¿I aquí s'acaba el món de
al món de les activitats mentals, amoroses, estètiques i morals, i en	destria	subtilment tot el tros d'inconegut, d'enigma, d'incògnita, grollerament

Pàgina 1 (de 28)

50 següents