Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
destriar M 2 oc.
destriar V 1329 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2013)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb destriar Freqüència total:  1331 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

robins, ametistes, topazis, safirs. Jo els confonc, però Persèfone els destria amb una ullada. Els mortals aprecien també el marbre, encara que no tant,
lentitud les delicades menges, perquè la nostra fam insaciable en destriï els mil gustos dels bocins. Ens pertanyen també unes sandàlies alades, un
confondre els sàtirs amb els silens. Tanmateix, sembla que Plató no els destriava amb prou nitidesa. I Pausànias afirmava que els segons no eren sinó
arribava a la fi la claror de l'alba, i el feliç matrimoni emmudia per destriar, entre els primers cants dels ocells just desvetllats, els avisos plens
caurà el segon, que serà l'últim, i els meus ulls entelats per la mort no destrien si sóc ferit amb destral o amb espasa. En el camp dels asfòdels començaré
era contínuament sacsejada per impulsos tan oposats, sense que ell pogués destriar quin havia d'obeir? ¿Que potser quan se n'anava del poble hauria sabut
seu entorn i els crits de l'odi muntaven també com altres pedres, ell anà destriant les veus i identificant els qui les tiraven. Allí hi havia Randa (ja
els darrers fulgors de la lluna amb la naixent claredat de l'alba, es destriava un munt informe de pedres; sota les pedres, gairebé sepultat, jeia el
estranya— el cridà amb el nom amb què el cridava de petit. —Tinet... Destrià el cos d'ell gairebé amagat sota les pedres; endevinà, més que no veié,
Les nostres petites misèries, i les nostres petites virtuts, que a penes destriem en la rutina quotidiana, es revelarien tremendament, èpicament
lluents. Les poncelles de la glicina s'han allargat molt i al lilà ja es destrien les fulles menudes. 23 març. Ha nevat i pedregat diverses
i endevinar cavalls i temporals llunyans; aclarir, destriar, amb l'orella apegada, aplicada a la terra, la pobra i bruta
una nebulosa: era Funchal. Aquest borrissol s'anà engrandint, precisant i destriant. Funchal, disposat en hemicicle i mig abraçant la badia, arribava per un
Fort de France és immensa, i dintre d'aquesta badia es formen cales i es destrien primers i segons termes de massa muntanyenca, però tot dintre la
s'ha intensificat en la corba de popa. La calor àcida i greixosa va destriant i barrejant olors i les va passejant, amb una calma cruel, per les
escarlates i dels morats més humits, a mesura que les palmeretes s'anaven destriant en les parts baixes, i la vegetació, com un teixit de llana d'un verd de
de la casa. Va venir a suposar que Timi se'ls havia aparegut i que havien destriat, entre el vent, clara i neta, la veu del germà que agonitzava a Colombo.
en el camp dels afers. Com dèiem més amunt, al català li costa destriar l'afer de la casa, l'eina de la feina. Però compensa aquesta inclinació
del feudalisme era ja escolada en la nostra història. Tot seguit es pogué destriar en fets categòrics. L'antiga harmonia feudal en el camp es trencà per a
derivades dels canvis d'estructura. Aquest encarcarament li permet de destriar els valors permanents de les troballes accidentals i de restar fidel a la
En l'actuació alhora brillant i dramàtica d'un Morgades, és difícil de destriar on comença el sentiment individual i on el sentit de responsabilitat
acceptarem humilment aquell mot, amb la convicció que fàcilment es destriarà l'aportació concreta de la nostra originalitat creadora. De la mateixa
XVII fou un procés subversiu molt complex. Els moderns estudis destrien diverses causes. Ben entès, la primera de totes fou la resistència d'un
nivell mitjà de l'illa, quasi tots amb posició acomodada, es feia difícil destriar les obscures raons d'un tal masoquisme. No és ja que volguessin viure
res. Aquell pagès, però, li havia donat una lliçó (moral o social, no ho destriava), a ella, que representava la baronia més antiga d'Europa. "Ja no crec
per un principi ben trenat que el seu cervellet no destria: una temptació, tan viva que els mariques i els
perquè de ballar no en sabies: un cop que el record us destria (ja havia oblidat algun nom), abans no us reprengui
signe de carícia? Ratlles d'un cos i un altre no es destrien. Deixeu que us avingui l'abraç esbalaït. La mà
per a assenyalar el que no són: ironitzar equivalia a confondre i no a destriar. Així, el romàntic despullava la ironia d'allò que li atorga el més
escurrialles de cafè amb llet i sucre. Totes aquestes matèries s'havien destriat, i una gata exsangüe —que probablement devia haver saltat per una
amb el banquer Xuclà, la personalitat de Pilar s'anà afinant, s'anà destriant de mica en mica. Al seu barcelonisme tradicional i popular, s'hi ajuntava
se'n conserva un retrat del pintor Ripoll a casa del col·leccionista D.. Destriant de la pintura la part de passió personal que hi posà l'home de la barba
tendra i confusionària, i manca l'ésser concret per canalitzar, per destriar els elements. Manca la persona per establir el contacte. No s'ha trobat
(clariana en la nit, ombra en el jorn) fins que destria la blancor llunyana d'una ciutat, i palmes a l'entorn. És
damunt la mort. Mes al matí, la ribera tranquil·la es destriarà: /Rossinyol de primavera ja pots començar a cantar\.
fantasies cantaven a l'unison a dins mi, per poder destriar les llunyanies que els ulls vegeren clares al matí. Una mica
es pot reduir. Això no obstant, per damunt les antinòmies que s'hi destrien, i independentment de qualsevol altra coincidència que s'hi rastrege, la
com era aleshores i, privat de la síntesi poètica, se'm fa difícil de destriar-lo i de contar-lo. No m'he proposat pas, aquí, de llançar-me
armer, ahont l' explendent llum de grans aparatos de gas se multiplicava, destriantse en lo brill de las brunyidas armas, vegé á en Lluís, entretingut ab una
de cara al cel. El sol penetrava dins la seva barba espessa, negra, i en destriava els pèls. Cada pèl era un bri de claror, el sol els feia semblar
les he vistes sinó per llurs moviments. Ara que hi fito l'esguard, o les destrio, en veig a centenars, potser a milers, confonent-se unes amb altres.
les cavalleries. Giren, ertes, les orelles dels animals percaçant crits i destriant les ordres dels renecs, i els ròssecs ratllen la carretera fent una remor
manifestacions d'amor que Amor mai ha conegut. Els fadrins s'han destriat en colles. Els més amics van junts, en una camarada. És de nit. Ronden el
a arrimar fins que els malucs quasi es toquen. Després l'enorme rogle es destria en molts rogles menuts i es balla un bolero. Seguidament es balla una
així: les dones emblanquinant els panys de les cases, i els homes destriant-se en dues comissions populars. Els fadrins, per un cantó, encarregats de
confuses es precipitaven en la seva imaginació, i ella s'esforçava a destriar-les, a ordenar-les. El seu pecat era evident, monstruós, i ara calia
també amb tu seré implacable!" Es despullà a estrebades. Apagà el llum. Destriava els moviments convulsos dels sanglots de Mònica. Es tapà amb els
moure. Abocat a la finestra escoltava amb aguda atenció per si podia destriar algun crit, algun lament, d'entre la fressa que feien la seva mare i els
i que, en canvi, aquestes característiques químiques són totalment destriades per l'ostra jacobea. Darwin. —¿I aquí s'acaba el món de
al món de les activitats mentals, amoroses, estètiques i morals, i en destria subtilment tot el tros d'inconegut, d'enigma, d'incògnita, grollerament

  Pàgina 1 (de 27) 50 següents »