Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

també que Orfeu sortís dels meus dominis, però hi torna a ser, en	destrossar	-lo les mènades. I saludem ara els jutges, solemnes en els setials. Èac, a
que el més veloç dels vents, i s'abaten damunt les seves víctimes, les	destrossen	amb unes llargues urpes i les devoren de viu en viu. Al principi eren
mar i, anellant-se entorn dels cossos, els premien, els esclafaven, els	destrossaven	i escanyaven el sacerdot i els dos escolanets, fills seus." "Que bé!",
que tremolaven grinyolant amb una abjecta por, intentaran, caiguda, de	destrossar	-me amb ràbia. Quant a les relacions entre el meu marit i jo, qui i amb
un sant Francesc nou, gairebé tot modelat per ell sobre l'antiga imatge	destrossada	: en el rostre del sant havia quedat imprès un sentiment nou, una mena
per a baixar a un fontanar en busca d'una font. Les seves espardenyes es	destrossaren	contra les pedres; els seus peus delicats sagnaren; la fatiga la rendia i
ràbia sorda i tan carnissera com l'obra d'aquells tres botxins que han	destrossat	la mare. Lluita doncs, es tomba, esgrimeix un puny que algú li bloqueja
estretors dels carrers mal pavimentats, que les carrosses i els carros	destrossaven	, tot prou estret i de gent amiga de viure fora de casa per donar la
fora i el van sentir tota la nit, debatent-se contra portes i finestres,	destrossant	-se els punys, el cap, i udolant com un animal, emplenant-los tots d'horror
els que van a les guerres, i la carn els fa por, i la	destrossen	i n'abusen. Tot emblemàtic, immemorial. La mala missió
Era la nota dominant d' aquella dolorosa elegía que tant temps há li	destrossava	'l cor. Las lleys socials y 'l qué dirán pesavan demunt d' ella com una
cavalleria rusticana?— es degollen dos, tres, o quatre corders. Un cop	destrossada	, la carn s'ha de coure en unes olles de test, enormes, de les anomenades
aquí 'ls torrents de llágrimas. Si encar tens lo cor mes negre fereixlo,	destrossa	'l, mata 'l: pero al meu devant, aqui, que jo pugui recordarme que 'l que
tan cruel y hasta 'm negas la esperansa, y tu mateix me llatjeras y 'm	destrossas	las entranyas? ¿Acás era hipocressía l' amor que avants me jurabas?
que 'l sol del dia ¿perqué del ánima mia vas arrencant ton arrel si al	destrossar	mon anhel d' injusticia 'm donas probas y apartant te, fins me robas tota
de gloria? Julia. Á vos potser la justicia del cel, vostre cor	destrossa	, que 'l qu' es traidor á la patria no mereix cantar victoria. Jo que sens
que tot m' aturdeix y espanta. Julia. (Remordiment que 'l	destrossa	.) [(ap.)] Ton. Mes me sembla (sí valor) [(ap.)
esposo ma vida y honra solts obtinch ta indiferencia que tot lo meu cor	destrossa	. Julia. ¡Es vritat! [(ab sentiment.)] Ton. ¿Y
li amor? Si perdó, ¿qué li has fet desventurada? Si amor, ¿perqué 'm	destrossas	lo meu cor? Solts devant Deu la dona s' agenolla, y á ningú més, si vol
y fins á mí 'm traicionas. Ofega tos pensaments que lo meu cervell	destrossan	: no donguis llum á ma vista, vull las tenebras, la fosca, qu' es la llum,
al final canta victoria? Será meva, será meva, la que avuy mon cor	destrossa	: la que avuy estima á un altre, sempre delirant y boja, al fí vindrá en
la realitat domina: era avants mon dolor feresta espina, ja es punyal que	destrossa	ab mes feresa. Lo dubte te dolor y te gaubansa: la negre realitat sols
la pau y calma. Julia. Remey per mí! Trovarlo es impossible sens	destrossar	mon cor y mas entranyas. Remey y malaltia se confónen en un mar de
No, no. Jo també veitg aquí un misteri que no comprench y que 'm	destrossa	l' ánima. ¿Per qué s' oposa al nostre amor, ma vida? ¿Se recorda tal volta
germans ¡oh, Roche! ja retornan com la maynada de sangrentas feras per	destrossar	las vidas y las honras dels braus patricis d' eixa noble terra.
cumpliu. Mes temo á voltas que á sos fills aborreix la ingrata fera que	destrossa	los somnis de ventura, y son hermós pervindre desarrela. Roch·
També tu em fas por. Eres tan bonica, ahir! Es diria que una bèstia t'ha	destrossat	la carn amb les urpes. Electra. —Una bèstia? El teu crim.
humits, i els arbres graciosos, que estenen llur brancatge, ja	destrossen	; a cercar millor abric això ens obliga, i a cercar
esgrogueïdes cartes d'amor, vestits vells... Parlava el grec així així,	destrossava	les paraules, embrollava les síl·labes; si volia dir almirall, deia
han desertat el vesper i no hi tornaran mai més. El ficeró esgarrafinya,	destrossa	les cambres amb la golafreria d'arrapar les darreres larves que s'hi
un gran encant —semblant al del Saler, de València—, però que avui el van	destrossant	unes urbanitzacions precipitades i suïcides. Amb tot, l'albufera
Ningú no podia preveure que arribés el moment en què aquells que van	destrossar	-se brutalment durant les guerres de la Reforma, aconseguissin de conviure
y d'espardenyes ab que poder mudarse les que, de tan esparracades, els hi	destrossaven	els peus. Sòrt que la nit, havent sigut de les més fosques y tebies del
de queixa en contra d'ells i cal la ràbia encesa d'una gran dolor perquè	destrocem	els indrets on els homes dormen —digué Hathi dubitativament. —¿Sou
estrets, repenjant-se amb força sobre els murs, a dreta i esquerra,	destroçant	les portes esvinçades i esclafant els ràfecs, mentre els seus tres fills
un viu s'acosta a l'entrada de l'infern Cèrber s'atansa amenaçador i el	destrossa	a mossegades, tot clavant-li les seves dents negres, que destil·len verí,
fa les coses de qualsevol manera. De vegades crema una església i	destroça	una obra d'art. Però, si us haig d'ésser franc, això m'és perfectament
les vaques aterressin els plançons dels àlbers de la riera, i la canalla	destrocessin	els fruiters i matessin les figueres, enfilant-s'hi després d'haver
econòmica, que dedicava als companys mandrosos o mal acostumats. Anava a	destroçar	un parell de bones espardenyes pel feroç garrigal de Montaspre, a
Poblet i Santes Creus, on la part més ignorant del poble català va	destroçar	i escarnir les mòmies, els ossos i les cendres d'aquelles tombes i les
per l'afany salvatge de revenja, alçava la destral amb la intenció de	destrossar	a cops del tallant els indefensos aguilots. L'ànima generosa d'en Boi
quan Erbok, desesperat en veure que els seus salvadors anaven a ésser	destrossats	per aquella dotzena de feres, tingué l'acudit de dir a l'arraix: —¿Què
de nassos contra el filferro de l'home de davant i reneguem. Uns camions	destroçats	per la metralla ens barren el pas. Un altre avís: —Apagueu cigarretes i
si els haguessin morts una altra vegada; però cadascun d'ells, en ésser	destroçat	, n'ha salvat un de nosaltres. La tanca està destruïda; els rails del tren
nu. És un munt de carn picada, amb resquills d'os. L'articulació ha estat	destroçada	. Aquest minyó mai més no podrà caminar. Li frego els polsos amb els dits
saltar a trossos el parapet, regiren amb fúria la terra de les rampes i	destrocen	els blocs superiors, de ciment armat. Tots remarquem el xoc sord i
als quals un obús ha segat els peus; segueixen corrent a tomballons,	destroçant	-se els monyons sangonosos, fins a l'embut més proper; un soldat de
ulls que m'observen, i una granada de mà està a punt d'ésser llançada per	destroçar	-me. Miro de dominar-me. No és pas la primera patrulla que faig, ni tampoc
tu; demà, jo. Però si en surto, camarada, lluitaré contra això que ens ha	destroçat	a tots dos. A tu arrabassant-te la vida... i a mi?... La vida,
cosa així; majorment quan d'ací a uns quants dies és segur que ho hauran	destroçat	tot a canonades. Kat i jo fem un petit reconeixement de patrulla per les

Pàgina 1 (de 18)

50 següents