Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

ausberg, que hem enregistrat des dels més antics textos, cau en	desuetud	al segle XV. Que ja sonava com a cosa arcaica, ho revela el
creguem que l'escut, amb les seves diverses modalitats, hagués caigut en	desuetud	. Els documents procedents d'arxius valencians enregistren l'escut
pseudo-faceciós del bar, ressuscitava una forma d'expressió caiguda en	desuetud	, i deia: —No voldríeu pas un obre-ulls?.— Tot l'ambient era
tan sovint ha succeït amb altres institucions, els gremis caigueren en	desuetud	davant l'empenta de les noves tendències socials que infantaren el
castellana, sinó simultaniament ab aquesta llengua) quan caygué en	desuetut	la /e\, introduheix en la nostra escriptura un fenomen gràfich
i rebujar més o menys tot allò que eixe parlar ha deixat caure en	desuetud	per clàssic que siga i per viu qu'estiga en altres regions del domini de
de procurar de no perdre el pronom altri, que tendeix a caure en	desuetud	pel sol fet que l'espanyol no posseeix cap mot que li correspongui
a la llengua una construcció perduda, una paraula gramatical caiguda en	desuetud	, per tal que, al costat de l'existent, vingui a augmentar els mitjans
són utilitzades o ho deixen d'ésser. A diferència de la mort, la	desuetud	és un procés reversible." Aquest procés es dóna en el gallec i,
la pròpia llengua no el va dur ni a la replega i repertori de vocables en	desuetud	en mig del devessall d'aragonesismes que s'infiltraven a les comarques
"nombres qualificats" (positius o negatius) en matemàtiques. Aquesta	desuetud	l'origina probablement la viva reacció de la ciència dels temps moderns
s'ha desfet dels contactes directes i freqüents amb la naturalesa, la	desuetud	li hagi arraconat un plaer que no enyora i que les generacions següents,
cabellera esborifada i la xalina, falsos testimonis avui sortosament en	desuetud	. La confiança és en veritat la paga digna de l'arquitecte, i jo encara
a una espècie d'anomia o buit de guies de comportament en caure en	desuetud	les existents i no haver encara arrelat prou les noves. Pot menar també
la llengua dels erudits. L'hebreu modern ha sobreviscut a dos mil anys de	desuetud	i, certament, ha recuperat la seva antiga condició com a llengua viva
total per mitjà de la revolució hagi caigut purament i simplement en	desuetud	. La tercera condició, de bon tros la més important, és que els membres
han estat recollits en la Compilació perquè en realitat havien caigut en	desuetud	i ja no s'aplicaven de feia molt temps, en bona part per haver estat
a l'estructura social i econòmica de la família rural, han caigut en	desuetud	als centres urbans, on l'organització familiar tradicional ha estat
redactades pels nostres notaris, sense que hàgim de dir que ha caigut en	desuetud	, sí que podem afirmar que no es practica en la forma i en la manera en
que es pot qualificar d'arcaic, puix actualment quasi ha caigut en	desuetud	, quan menys pels que no són fills de les comarques on la Sardana per
que havien existit antigament, feia ja anys i segles que havien caigut en	dessuetud	. Malgrat tot, però, es tocava a combregar o per anunciar el viàtic; i val
pompes àuliques, confés d'experimentar com una sensació d'esgarriament i	desuetud	dins aquest palau de l'alt saber. A la gentil benevolença dels membres
El nom de l'orde de la Trapa, o de monjo trapenc, actualment va caient en	desuetud	. Els monjos de la seva obediència tendeixen a usar el nom que oficialment
inventariats fins avui, "des del mot antic completament caigut en	desuetud	fins al mot dialectal més insignificant i àdhuc els castellanismes i tots
la imāla, Mélica (o Mèlica). Aquestes variants, en	desuetud	des del s. xvi, perviuen en el nom d'una varietat de
noms nous per a designar entitats noves i que d'altres puguin caure en	desuetud	. a) Tradicionalment, els noms es classifiquen en comuns
una situació posterior a l'acte de parla. Aquest ús, tanmateix, caigué en	desuetud	i en l'actualitat serien estranyes oracions del tipus Si el sopar serà
a) En certs casos han fixat formes que han caigut en	desuetud	o es mantenen només en determinats parlars, com ara els subjuntius