Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

mon germà: la primera, ofendre l'humil de cor; la segona, no ajudar el	desvalgut	... —¿I no diu res Déu —saltava Candaina— del qui, vivint amb l'esquena
ja per a l'assalt definitiu. La victòria de Satanàs sobre el pobre i	desvalgut	ancià s'acusava més de minut en minut, i al darrer moment, quan sant
les amors que ma vida han captivat, ungint de pau mes hores	desvalgudes	o sumint-me en les febres del pecat. Femenines dolçors del tot
se'n va a seure a l'altre cap de menjador. L'esquivesa d'aquella persona	desvalguda	, obtusa, cellajunta, entristí més Laura que no pas l'allunyament de tota
dolor. Beatriu s'acull a l'abraçada de la forastera amb el calfred d'un	desvalgut	que troba un recer on abrigar-se. —Ara sí, que li ho contaré tot —diu
que té més compte en mí qu' en sas fillas, potser perque m' ha vist més	desvalguda	. Es molt bona, molt bona! Y lo que més esvarada la té es lo temor de que
al teu pare; mes si 't vejés, si ell te vejés tan bonich, tan petitet, tan	desvalgut	, ab aquestos ditets que no poden pinsar un cabell, ab aquesta boqueta que
admiració que la vera, la pura caritat imposa, y 's sentía petita y	desvalguda	pera recompensar un dia 'ls afanys que per ella havía passat aquella
la companyia dels rics per acostar-me a la gent més pobre del poble, més	desvalguda	que jo. Lluny de trobar humiliació en aquesta actitud, jo hi trobava
la meva anàrquica formació espiritual, i aquell previ acostar-me als	desvalguts	que havia constituït el redreçament i la protesta de la meva
la raó. Estic "segur" que sóc un pària, un desheretat, el darrer dels	desvalguts	, i que l'Església i la Societat m'abandonen. Surt l'anarquista de l'època
dels homes i de llurs sentiments i em feia sentir com un home sol i	desvalgut	es pot trobar sense camins de defensa en una societat que ens és
posaria de llur costat, per un innat sentiment d'amor envers el petit, el	desvalgut	, que sempre m'ha fet obrar contra les pròpies conveniències i a favor
per raó de la més elemental humanitat. Jo era un home en aquells moments	desvalgut	, sense llit ni casa, amb la nit damunt meu, amb el fred dintre els ossos,
No! No era el mateix que un sac! Per fora començava a estar espellifada,	desvalguda	. Era de tan pobra condició, la mísera! No intentava ni imitar la pell.
en la meva situació. Sóc, en una ciutat puixant i riquíssima, un home	desvalgut	. Josep és un gegant, una potència comparat amb mi. La seva fermesa de
pensaments: li va semblar que estava sol, que dialogava amb aquell home	desvalgut	que a vegades el sorprenia i l'interrogava des del fons dels miralls, que
a parlar, com si es trobés sola i s'adrecés altra vegada a Déu, impotent,	desvalguda	... Cosme assistia desconcertat a la torbació de Mònica. La tenia davant
demanar-li? Que sofrís més encara? Que fes sofrir més encara l'home	desvalgut	i solitari que a vegades, dins els miralls i els vidres, descobria que la
més solitari que ella encara, i dipositava tota la seva petita vida	desvalguda	als seus peus torturats i quallats en sang... —Anem, mamà, ja és tard!
fill d'aquella època era ben bé aquell noi esquifit que ara tremolava tan	desvalgut	com ella entre els seus braços. El va mirar al fons dels ulls: ni una
però, a l'espècie humana i encara que sigui una criatura molt més	desvalguda	que la majoria dels animals joves, té, evidentment, les possibilitats
fem servir per a destruir el càncer, per a guarir malalts, per a retornar	desvalguts	, per a traspassar la pell, per a cremar la carn, etc.. Ciutadà.
exemple, permet fer distàncies que la fisiologia, la força física d'un	desvalgut	o d'un robust no permetrien mai. Ruskin. —No sé per què. Amb
Els avenços, les comoditats, el confort, tot és fet per salvar els	desvalguts	, per fer triomfar el feble, per posar traves a la selecció del més
a despart d'alguna família que rosegava una ceba a l'ombra d'un ase	desvalgut	o d'una mula guita. Allavores, seguint el camí de la gent, En Martí i
transporten llurs amos amb les mandíbules. Els amos són tan absolutament	desvalguts	que quan Huber en va deixar trenta sense cap esclau, però amb un
seu braç redreci la injustícia i castigui la supèrbia i trobin humils i	desvalguts	, a l'ombra del seu coratge invicte, tranquil recer i assegurat refugi. I
cor ple d'estels i cantadissa de calàndries. Ell sap que més d'un pobre	desvalgut	podrà cobrir-ne la seva nuesa, per pocs diners. I quan sigui treballada
i a la vinya. D'un campanar a l'altre, sometent de la humana angoixa	desvalguda	, els pobles aixequen el toc de mal temps. Voguen les campanes com en
el dolor present i tota la pena que veuen venir, dotze mesos d'espera	desvalguda	, dotze mesos que faran més llargs i més inclements la fatiga certa i el
si només fossis il·lusió engendrada pel desig d'emparar la nostra feblesa	desvalguda	, ¿d'on, llavors, ens vindria aquest gran daler de perfecció, i aquesta
els homes del camp o de la vinya, i amaneix un plat d'escudella al pobre	desvalgut	que truca a la porta. El regne del cel? Bella esperança. A qui passa els
gent desentranyada. Que és la manera més segura de mostrar el bon amor al	desvalgut	i al feble. Així també el roure. Res no ha de témer d'ell la bona gent que
el semblant de festa; de totes les seves vides esguerrades, de tots els	desvalguts	que no es resignen a perdre la vergonya; dels nàufrags que no volen
els ulls esfereïts, la cara sagnant i les mans lligades, tot sol i	desvalgut	entremig de tanta gent ben armada i rabiosa, i el cor se m'encongia i els
distribuïdor al comptat de recompensa i pena, protector de la bondat	desvalguda	, perseguidor i estussador de poderosos malignes, compendi i resum de tota
deixés perfumada la roba. Adéu, noble i amable ciutat d'Avinyó, empar del	desvalgut	i consol de l'afligit, port i refugi en la tempesta desfermada! qui et
teutons, inventors d'una nova mena de cavalleria contra l'indefens i el	desvalgut	que no comporta cap perill, mentre a la pantalla desfilaven les ciutats
i l'alça i la baixa, i la jugada bruta; tots els tècnics d'escanyar el	desvalgut	i explotar la fam i defraudar de la soldada justa qui no és prou fort o
com natural necessitat i no deure difícil, i tothora veié defensar el	desvalgut	contra la prepotència i la supèrbia, i respectar en els altres la
senzill apropiar-se d'una deixia, o del pa dels infants o d'altra persona	desvalguda	. Però en quan es presentava un pillatge de mèrit, llavors feia de les
l'altre costat, on Alícia pogué veure'l com intentava, d'una manera tota	desvalguda	, de volar al cim d'un dels arbres. Quan ella va haver agafat el flamenc i
volgut separar-lo de Ramona, a base d'aquella teoria de l'home feble i	desvalgut	entre les urpes de la terrible vampiressa. Tan poca experiència eròtica
que hi ha a la dreta i així successivament, es trobaria absolutament	desvalgut	; de res no li serviria conèixer els signes, ni l'idioma dels mots formats
viril ben disposada a renunciar al dret del fort davant la feblesa del	desvalgut	o de l'inferior, el qual es veu tractat amb amatent paternalisme. Tot i
per mort i no preocupar-se més que de la seva salvació, lligà el meu cos	desvalgut	de faisó que els embats de la mar no em poguessin arrencar de la barca, i
un altre ha fet parlar d'ell. Aquests quatre seguien desafortunats,	desvalguts	, anònims com en els temps d'estudiants, fóra Vilaret qui començava
per què un hom no en veu uns altres a l'entrada de cada un dels nostres	desvalguts	monuments, que diguin: "Respecteu els enamorats"? Sí; respectem-los i
cosa: veure que encara n'hi ha de més extenuats, de més embrutits, de més	desvalguts	que nosaltres, que ens esguarden amb uns ulls molt badats com si fóssim

Pàgina 1 (d'11)

50 següents