DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
desvari M 334 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb desvari Freqüència total:  334 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

vida: la imatge de les seves tristeses, de les seves angoixes, dels seus desvaris: la història del tremend enigma de la seva ànima, enfront de l'altre
Ell que dels guanys en deia estalvis, tenia l'esma o el desvari d'ajudar fugues i transports del diner lluny del seu
d'amor, amb sols el record d'un vell somni d'amor impossible, com un desvari. Ja prou li havia recomanat la Ventura, aquella mitja senyora recollida a
els rínxols ingenus de la primera Comunió i la malícia als ulls dels desvaris adolescents. Després, a catorze anys, aquell estiu passat a les
Laura. —Per què ments? Si no pot ser! —es dol Teresa, com en un desvari. —Estimant-vos, us hauria estat la mort no veure-us. Ments perquè no ho
que no fóra mai seu, el qual de segur no veuria més. Malalta d'aquest desvari, que la projectava vers un món enganyós, encara perdurava en ella aquell
mateix Pere: ¿què tenia de comú amb aquell ésser que acompanyà els seus desvaris a les Aulines, sofridor, delicat, generós, gairebé immaterial? Pere!; un
ho mereixia. Nit d'insomni per a Laura i Teresa; paroxisme d'angoixa, de desvari. Laura sent que ha arribat al límit de l'aventura conjugal; obstruïts
dintre sense saber-s'ho: que ella i tot, a estones... Estones terribles, desvaris innominables, desig de la mort. I els fums de les xemeneies, els núvols
divertit en que ningú perillava, que 'l torment passat á casa seva era un desvari de l' imaginació que res com la realitat dels fets aplacaría tan
La brega, la lluyta, lluny de parar creixía y arrastrava fins al desvari més complert á tots los assistents. Hi hagué un moment en que ja tots
per cert de que 'l vici y la trivialitat vinguessin á insultarla ab sos desvaris. Quan ella 's vejé lo primer afront, tractá d' escapar, d' esborrar son
'l pit)] Mata. Timb· ¡Matarte á tú! Sería aixó un desvari [(Deixantlo)] no venint front á front com l' atversari que solts
ciutat. Julia. (Al fí la realitat [(ap.)] me dará fatal desvari.) Quant disposéu surtiré. [(ab resolució)] (¡Pobre de mí!) [
com si no estimar-me a mi en fos una prova), segons com, en els meus desvaris, arribava a sentir aquesta alegria singular: que et salvessis estimant
Malthus. —Però escolteu; si és veritat que Amèrica ja viu aquest desvari, ja es deu haver adonat que aquest consum a ultrança té un límit. Quan el
fàcilment els Esperits apòstates en llur intent gosat i en llur desvari, llavors que, impius, es creien afeblir-te i separar
més gran saviesa: més, encara, tan sols és fum, buidor o absurd desvari, i en les coses que més ens concerneixen ens deixa
ric arabesc d'or. Vaig pendre un pregón interès —pot-ser el meu incipient desvari n'era causa— per aqueixes pintures, que penjaven de les parets no
als impulsos sobtats de la desesperació de fòra, ni d'eixida als desvaris de dins. L'abadía fou amplament proveída. Amb tals precaucions els
li feyeu? —Míri, lo qu'hi sabíem: aygarulles y brous, y quan li apretava'l desvari, jo la cobría de mostasses. —Y deyeu que se us va morir la sogra, la
en Blai de que la seguís, li preguntà amb to que semblava la follesa d'un desvari: —Vostè em promet que si em caso amb vostè es mirarà la dida i la seva
Còm amb major força s'avorría a sí mateix!... En aqueix punt dels séus desvaris, el cotxe es detingué, i en Blai, que s'havía entretingut més en estérils
és tan sòls en el teu pensament on resideix la causa de l'apenat desvari en que vius." "Vols ésser feliç, i creus que la felicitat no existeix
Però, si emana d'una d'aquestes naturaleses genials i hàbils qualsevol desvari que no troba la seva imatge oposada en el món real, no per això el seu
tres, expressivament dedicats, seguiren el camí del meu ablamat daler. O desvari! O realitat única! Aquella dolça aimia va desaparèixer carrer Nou enllà,
d'aquelles coses i parlaments. Qui no ha de creure que siguin filles d'un desvari unes figures, que apareixen i desapareixen d'una manera tan insòlita?
ho seria qualsevulla d'altra per l'estil; mes no pas les figuracions d'un desvari tan sense to, ni so, ni cap, ni centener com el que havia patit. S'encarà
repetjó. Ni tan sols se n'adonava que caminés. Vivia en un somni, en un desvari. Amunt, amunt... Anava a descobrir els misteris profunds de tres cors; i,
esperitats del vent, branquejaven, brogien, verbejaven, reflectint el desvari de l'encervellat pagès. I ell els entenia i s'hi comunicava a onatge
estalocs, que esquinçaven el vent. Tota la naturalesa s'unia al gran desvari: aire, terra, plantes... I flotava una blasfèmia per sobre aquell somni.
confeccionava, tot maleint, maleint, serien un símbol pàl·lid d'aquell desvari, on bullien dins una mateixa fervor l'amor i l'odi, la curiositat i
pagès, no pogué menys de sentir-se més i més cohibit a cada pas. Ja el seu desvari no podia triomfar de la natura, que el voltava. Una sensible imposició
que tot allò, que n'alteri l'ordre o la naturalesa, ha de semblar-vos un desvari. Aquesta veritat i les altres, que has après, no les oblidaràs pas i, si
efigies mig-evals, uns ulls grossos, febrosament engrandits, oberts pel desvari o per una mòrbida visió interior. Per aquí tothom diu que és una imatge
de l'avi ¿hauria estat només que una visió filla del somni o del desvari? Així pensava la pobreta Marianna, tot mirant incansablement cap aquell
veu i aquella oració eren producte de la seva imaginació excitada, o desvari de la seva ment. —Déu meu! —exclamà. —Mercès pel consol que m'envieu.
blancs de la tarda s'estén, s'ajeu al sol com si reposés d'un llarg desvari. És un paisatge intens, sense closca ni faramalla, de terra viva i pura.
i perspectives que la seva visió conjunta us deixa en l'esguard com un desvari de bellesa. Tot ascendint per la banda d'Andraitx, que és la més
de força que es congrià dins el cos de Tallafer, es vessà en un terrible desvari. El qual durà tot un dia. Fóra inútil de repetir les paraules
turgent i vividora com una mossa colrada i fresca. Veieu, ara, quin desvari, quina follia de fruits i de coloraines? Això és Butsènit. La vida, aquí,
amplitud de visions, la mateixa transparència en l'aire, el mateix desvari en el cel, la mateixa sucositat de mel en la terra i el mateix
sol, quan la terra de l'Urgell va sortint de mica en mica del fogueral en desvari i el garbí encalça de pressa les flames cap a serè, i es va aclarint i
matronals, començà a besar-me follament i a mossegar-me els llavis amb desvari rabiós. Quina dona més descarada. S'hi podia posar un escambell! Pugnant
refregant sos pits en ma sina, xerriquejant-li les dents, els ulls en desvari, la boca dalerosa, els narius eixarramplats... D'ençà d'aleshores, quan
més que un bon sopar, una hora horriblement caliginosa i un perpetu desvari pel record voluptuós d'aquella dona bella i saborosa sobre tota
i després una altra. El cas és que tant si allò era una il·lusió del seu desvari com si no ho era li feia venir ganes de riure, movia en el seu cor
de tants estels que, en el trànsit d'una sensació real a l'altra, el desvari de llur amor els hi escampava pertot arreu un mantell de tissú. El
foscor encara. Claudi veié desfilar, a banda i banda de l'auto, com en un desvari, arbres i arbres, estrafets de formes i de colors, que fugien reculant,
nit en què la seva mare estava de cos present, fou una nit de tenebrosos desvaris. L'endemà al matí Demetrio va dir-li: —/¡Por Dió, Salvaor, ánimo

  Pàgina 1 (de 7) 50 següents »