Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

vida: la imatge de les seves tristeses, de les seves angoixes, dels seus	desvaris	: la història del tremend enigma de la seva ànima, enfront de l'altre
Ell que dels guanys en deia estalvis, tenia l'esma o el	desvari	d'ajudar fugues i transports del diner lluny del seu
d'amor, amb sols el record d'un vell somni d'amor impossible, com un	desvari	. Ja prou li havia recomanat la Ventura, aquella mitja senyora recollida a
els rínxols ingenus de la primera Comunió i la malícia als ulls dels	desvaris	adolescents. Després, a catorze anys, aquell estiu passat a les
Laura. —Per què ments? Si no pot ser! —es dol Teresa, com en un	desvari	. —Estimant-vos, us hauria estat la mort no veure-us. Ments perquè no ho
que no fóra mai seu, el qual de segur no veuria més. Malalta d'aquest	desvari	, que la projectava vers un món enganyós, encara perdurava en ella aquell
mateix Pere: ¿què tenia de comú amb aquell ésser que acompanyà els seus	desvaris	a les Aulines, sofridor, delicat, generós, gairebé immaterial? Pere!; un
ho mereixia. Nit d'insomni per a Laura i Teresa; paroxisme d'angoixa, de	desvari	. Laura sent que ha arribat al límit de l'aventura conjugal; obstruïts
dintre sense saber-s'ho: que ella i tot, a estones... Estones terribles,	desvaris	innominables, desig de la mort. I els fums de les xemeneies, els núvols
divertit en que ningú perillava, que 'l torment passat á casa seva era un	desvari	de l' imaginació que res com la realitat dels fets aplacaría tan
La brega, la lluyta, lluny de parar creixía y arrastrava fins al	desvari	més complert á tots los assistents. Hi hagué un moment en que ja tots
per cert de que 'l vici y la trivialitat vinguessin á insultarla ab sos	desvaris	. Quan ella 's vejé lo primer afront, tractá d' escapar, d' esborrar son
'l pit)] Mata. Timb· ¡Matarte á tú! Sería aixó un	desvari	[(Deixantlo)] no venint front á front com l' atversari que solts
ciutat. Julia. (Al fí la realitat [(ap.)] me dará fatal	desvari	.) Quant disposéu surtiré. [(ab resolució)] (¡Pobre de mí!) [
com si no estimar-me a mi en fos una prova), segons com, en els meus	desvaris	, arribava a sentir aquesta alegria singular: que et salvessis estimant
Malthus. —Però escolteu; si és veritat que Amèrica ja viu aquest	desvari	, ja es deu haver adonat que aquest consum a ultrança té un límit. Quan el
fàcilment els Esperits apòstates en llur intent gosat i en llur	desvari	, llavors que, impius, es creien afeblir-te i separar
més gran saviesa: més, encara, tan sols és fum, buidor o absurd	desvari	, i en les coses que més ens concerneixen ens deixa
ric arabesc d'or. Vaig pendre un pregón interès —pot-ser el meu incipient	desvari	n'era causa— per aqueixes pintures, que penjaven de les parets no
als impulsos sobtats de la desesperació de fòra, ni d'eixida als	desvaris	de dins. L'abadía fou amplament proveída. Amb tals precaucions els
li feyeu? —Míri, lo qu'hi sabíem: aygarulles y brous, y quan li apretava'l	desvari	, jo la cobría de mostasses. —Y deyeu que se us va morir la sogra, la
en Blai de que la seguís, li preguntà amb to que semblava la follesa d'un	desvari	: —Vostè em promet que si em caso amb vostè es mirarà la dida i la seva
Còm amb major força s'avorría a sí mateix!... En aqueix punt dels séus	desvaris	, el cotxe es detingué, i en Blai, que s'havía entretingut més en estérils
és tan sòls en el teu pensament on resideix la causa de l'apenat	desvari	en que vius." "Vols ésser feliç, i creus que la felicitat no existeix
Però, si emana d'una d'aquestes naturaleses genials i hàbils qualsevol	desvari	que no troba la seva imatge oposada en el món real, no per això el seu
tres, expressivament dedicats, seguiren el camí del meu ablamat daler. O	desvari	! O realitat única! Aquella dolça aimia va desaparèixer carrer Nou enllà,
d'aquelles coses i parlaments. Qui no ha de creure que siguin filles d'un	desvari	unes figures, que apareixen i desapareixen d'una manera tan insòlita?
ho seria qualsevulla d'altra per l'estil; mes no pas les figuracions d'un	desvari	tan sense to, ni so, ni cap, ni centener com el que havia patit. S'encarà
repetjó. Ni tan sols se n'adonava que caminés. Vivia en un somni, en un	desvari	. Amunt, amunt... Anava a descobrir els misteris profunds de tres cors; i,
esperitats del vent, branquejaven, brogien, verbejaven, reflectint el	desvari	de l'encervellat pagès. I ell els entenia i s'hi comunicava a onatge
estalocs, que esquinçaven el vent. Tota la naturalesa s'unia al gran	desvari	: aire, terra, plantes... I flotava una blasfèmia per sobre aquell somni.
confeccionava, tot maleint, maleint, serien un símbol pàl·lid d'aquell	desvari	, on bullien dins una mateixa fervor l'amor i l'odi, la curiositat i
pagès, no pogué menys de sentir-se més i més cohibit a cada pas. Ja el seu	desvari	no podia triomfar de la natura, que el voltava. Una sensible imposició
que tot allò, que n'alteri l'ordre o la naturalesa, ha de semblar-vos un	desvari	. Aquesta veritat i les altres, que has après, no les oblidaràs pas i, si
efigies mig-evals, uns ulls grossos, febrosament engrandits, oberts pel	desvari	o per una mòrbida visió interior. Per aquí tothom diu que és una imatge
de l'avi ¿hauria estat només que una visió filla del somni o del	desvari	? Així pensava la pobreta Marianna, tot mirant incansablement cap aquell
veu i aquella oració eren producte de la seva imaginació excitada, o	desvari	de la seva ment. —Déu meu! —exclamà. —Mercès pel consol que m'envieu.
blancs de la tarda s'estén, s'ajeu al sol com si reposés d'un llarg	desvari	. És un paisatge intens, sense closca ni faramalla, de terra viva i pura.
i perspectives que la seva visió conjunta us deixa en l'esguard com un	desvari	de bellesa. Tot ascendint per la banda d'Andraitx, que és la més
de força que es congrià dins el cos de Tallafer, es vessà en un terrible	desvari	. El qual durà tot un dia. Fóra inútil de repetir les paraules
turgent i vividora com una mossa colrada i fresca. Veieu, ara, quin	desvari	, quina follia de fruits i de coloraines? Això és Butsènit. La vida, aquí,
amplitud de visions, la mateixa transparència en l'aire, el mateix	desvari	en el cel, la mateixa sucositat de mel en la terra i el mateix
sol, quan la terra de l'Urgell va sortint de mica en mica del fogueral en	desvari	i el garbí encalça de pressa les flames cap a serè, i es va aclarint i
matronals, començà a besar-me follament i a mossegar-me els llavis amb	desvari	rabiós. Quina dona més descarada. S'hi podia posar un escambell! Pugnant
refregant sos pits en ma sina, xerriquejant-li les dents, els ulls en	desvari	, la boca dalerosa, els narius eixarramplats... D'ençà d'aleshores, quan
més que un bon sopar, una hora horriblement caliginosa i un perpetu	desvari	pel record voluptuós d'aquella dona bella i saborosa sobre tota
i després una altra. El cas és que tant si allò era una il·lusió del seu	desvari	com si no ho era li feia venir ganes de riure, movia en el seu cor
de tants estels que, en el trànsit d'una sensació real a l'altra, el	desvari	de llur amor els hi escampava pertot arreu un mantell de tissú. El
foscor encara. Claudi veié desfilar, a banda i banda de l'auto, com en un	desvari	, arbres i arbres, estrafets de formes i de colors, que fugien reculant,
nit en què la seva mare estava de cos present, fou una nit de tenebrosos	desvaris	. L'endemà al matí Demetrio va dir-li: —/¡Por Dió, Salvaor, ánimo

Pàgina 1 (de 7)

50 següents