Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

baix per... per respirar!... Víctor. [(Molt desficiós.)]	Desvarieges	, Ernestina! Ernestina. Mai havia estat tan serena. I és estrany,
ha espantat? —Tal com li he dit. —La basca li ha durat duas horas, ha	desvariejat	un xich, després s' ha sossegat y desde llavors té aquest panteig y parla
una cullerada de medecina, que jo vaig empassar-me tot mormolant com qui	desvarieja	. Ells dos s'allunyaren. Disputaren. Callaren. Tornaren a disputar. La
avui no tornarà, ni tornarà mai més. És inútil que tanquis els ulls, que	desvariegis	, que et refiïs dels nervis o que somiquis com una noia romàntica. La
orfes, Taula, Aliment, Pau, Serenitat, Perfum, Convit, Mel i Llet..." —	Desvarieja	, pobre... —féu Zorbàs en veu baixa—; li tiraré una manta perquè no es
i l'estrenyia contra els seus pits flàccids, suats. —Ja comença a	desvariejar	—murmurà la tia Lenio—. Deu haver vist el seu àngel de la guarda i s'ha
havía sentit un moment. —Es lo que vostè creu, com jo matexa. —Càlla, no	desvariegis	. Jo'm guardaré prou de... —Oh, sí, vostè creu lo que jo, —replicà
no li permetía obehir ni veure clara la rahó. El cervell li bullía, y	desvariejava	com si estés patint una febre altíssima. Dels planys y agitacions
gota i... ecs!... rebatre de fàstic la copa contra la paret! S'enfebrava,	desvariejava	. De sobte s'adonà que s'havia fet tard. Uns quants oriols de vol
i, efectivament, allò eren bitllets. I bitllets de mil pessetes.	Desvariejava	o què? Com un esperitat corregué cap a la Delegació de Policia més
crisi sentimental que perillà de fer-li perdre el món de vista. Nit i dia	desvariejava	pronunciant el nom d'Isabel, i allargant els braços com si amb els dits
la mare millora. —Sí, sí, ja se sap. La mala herbota... Li tragueren quan	desvariejava	, cridant el seu nom. Era seu, ningú no gosaria arrabassar-li. I apretava
de senyora, orgull d'un llinatge d'aventurers i pirates. —Pauli...na...	Desvariejava	. Camins d'ones a banda i banda. Mar Adriàtica. Trieste. Pàl·lida
i de facilitat. No exalta com els camps de blat, ni com els olivars fa	desvariejar	. És més aviat una invitació al dibuix, al detall, a la qualitat. Convida
Quina llei de coses estranyes estava dient? És que s'havia tornat boig?	Desvariejava	? No, no; impossible. Allò que deia no es podia creure. Els diaris
cambra de la masia de Jaquim on Tallafer ja una altra vegada havia	desvariejat	. Tampoc ara Alina, sota la figura de la dolça Fenissa, no es movia del
alta de la Segarra i, tanmateix, desa una força fantasiosa que us fa	desvariejar	, un baf espirituós que se us filtra subtilment cap a dintre i us exalta
arran d'ell, ni el tocava ni desapareixia. Tomàs, això és la fi, tu	desvarieges	. Però veiam, un pas més. El borrissol esdevenia més intens i fins va
del Bajalta com amants adúlters de la seva dona, que l'hauria deixat	desvariejar	mentre la deixés tranquila, no comprenent prou l'horror que el seu marit
Els escolto assossegat, aconhortat de llur presència. Quines bestieses he	desvariejat	dins aquell embut! —Mira allà —m'assenyala Kat. En els parapets hi ha
va rodar el cap tristament: —No res d'això, Amfós! No t'ofenguis; però tu	desvarieges	. El primer que cal fer és restablir les valors morals de la humanitat. La
desarrugar el front, abandonar els acerats principis i, per una estona,	desvariejar	i delirar. En resum, caldrà que el savi esmentat acudeixi a mi, sí, a mi,
l'esperit i es vagin rejovenint. Ara bé —direu—, el que fan és delirar o	desvariejar	. Ho admeto. Però tornar a la infantesa és precisament això. Delirar i
Ho admeto. Però tornar a la infantesa és precisament això. Delirar i	desvariejar	, ¿no és el mateix que ésser infant? La manca de seny, ¿no és potser el
afegís una força d'esperit i una perspicàcia semblants? Així, el vell	desvarieja	gràcies a mi. Emperò el qui amb mi delira està lliure mentrestant de les
per força aquell dolcíssim desvari." I tenia raó: eren ells els qui	desvariejaven	i necessitaven de debò l'el·lèbor, car es pensaven que una follia tan
tant. XXXIX. En realitat —us ho dic jo, la Follia— com més hom	desvarieja	més feliç és, a condició que es mantingui en la mena d'insensatesa que
ésser invisible. El noi romania quiet al seu recó. Va escoltar-lo com	desvariejava	, fins a ben entrada la nit. Li entrà por i volgué plorar. Més tard, sobre
"La muller de Compeyson i jo el vam posar al llit altra vegada, i ell	desvariejava	terriblement. —Oh, mireu-la! —es posa a cridar.— Sacseja la mortalla cap
abans que els sociòlegs estatistes i el socialisme doctrinal haguessin	desvariejat	amb pretingudes panacees d'assegurances socials de complicat mecanisme i
famejar; set, sedejar; ànsia, ansiejar; cabòria, caboriejar; desvari,	desvariejar	; fantasia, fantasiejar; porfídia, porfidiejar; carena, carenejar; costa,
i bellugar intransitiu, negociejar i negociar,	desvariejar	i desvariar, gloriejar-se i gloriar-se,
del llit, plegava les mans o doblegava els llençols sense adonar-se'n o	desvariajant	, tot allò volia dir que no en sortiria. El signe exterior més visible
feta del nen i li dol d'haver callat. A la nit cal vetllar el malaltó que	desvarieja	. Parla d'un cavall sense ulls i diu que vol menjar núvols. Repartiran la
i aleshores el meu cap quedaria lliure, compreneu?...— Martel	desvariejava	. Per tant, la febre seguia essent alta. Anna passà un instant de por,
criatures del primer matrimoni, jo podria creure que parla de debò quan	desvarieja	d'aquesta manera. Deixar la seva dona per mi! Confessi que tal
em passa alguna cosa, es pensarà que ha estat per ella... —Em sembla que	desvarieges	. ¿Què t'ha de passar? ¿I què té a veure la Trini amb el que et
de l'espècie." "¿Què t'empatolles?, vaig dir jo; em sembla que	desvarieges	." "Aquest poder de transmetre una forma ens puja al cap, Lamoneda; res
que em fas entomar la serena de la nit..." "Lamoneda, et penses que	desvariejo	i és que tracto de fer-te comprendre unes coses massa senzilles perquè
de la llengua, o no aplicar-los, com l'embriac i el febricitant que	desvariegen	, a les idees corresponents. Nosaltres no parlem llengües mortes, però ens
del real és el primer pas de tota vida creadora. Qui la refusa,	desvarieja	i la seva acció deixa de seguir el bon camí. Però aquesta acceptació no
les crisis de febre i els calfreds cada cop eren més forts i la comtessa	desvariejava	. La notícia de la malaltia es va estendre per tot el país; multituds de
efectivament, la terra és un punt. No passes de la condició d'un pobre	desvariejant	, si en un punt estableixes regnats, fundes senyorius. Ningú no esdevé
que la tinta vermella era missatgera de la mort. Quan un malalt, mentre	desvariejava	, demanava per vestir-se, era senyal que havia de morir aviat. Si en morir
més grandesa que la del desordre. Arribà, com a bon dictador, a	desvariejar	en nom de Déu. El seu poder no durà ni vint anys i totes les victòries
es perfeccionaran tant que viatjarem per l'aire... Li agradava de vegades	desvariejar	. 5 Al Seminari teníem un bon professor de música. El Pare Pi
plena edat de la innocència... Tenen por de perdre-ho tot, i això les fa	desvariejar	. ¿Què dieu? ¿Les violacions del Congo? ¡Jo no sé per què van sortir a
estabornit, botit i rebotit com un galàpet. Set dies entre vida i mort,	desvariejant	dins un desvari de dimonis. Vol revenjar-se, i, per fer-ho, demana una
dins la casa un avalot de paraules i la mare va sortir d'una revolada,	desvariejant	súpliques i amenaces. Va comprendre, en Sebastià, que li envidarien una
va arribar que només la idea del membre d'ell empenyent-la la feia	desvariejar	. Caminant dificultosament, el sergent Benet va partir cap a la caserna.

Pàgina 1 (de 5)

50 següents