Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

—I els àngels, tots pàl·lids i esblaimats, aixecant-se,	desvelant	-se, afirmen que aquest jòc és la tragèdia "L'Home",
. "Fenomen", per tant, és allò que es posa a plena llum, o acte de	desvelar	, de "fer" acte d'anti-engany, o anti-falsedat, o "desvelació" contra
de servir... —¿De quants homes saps tu que la diguin en igual cas, que	desvelin	enterament les clandestinitats de la seva consciència davant la dona que
La psicoanàlisi es presenta com el gran paradigma d'una hermenèutica que	desvela	, que desxifra les efectives pulsions inconscients que determinen el
tant en l'art i la poesia com en l'amor humà". L'autor mateix ens	desvela	a través de tot el seu llibre que té un veritable projecte que, per ell,
que s'estima. Un món sense sofriment i sense pecat no hauria permès	desvelar	fins on arriba la bogeria de l'amor. Per això confiem que en l'eternitat
homes. Aleshores, la ciència és el real mateix, conegut per l'acte que el	desvela	en destruir les ideologies que l'encobreixen: en la primera fila
rogencs i liles del seu planeta, Gurg va desitjar amb totes les forces	desvelar	el secret dels plàcids verds de la Terra. La Comissió d'Assumptes
ans que es fa segons un esdevenir notat. Es treballa sempre amb allò ja	desvelat	per la natura i el cos, per més que les noves comprensions no siguin
passada, que també es raona dins d'ella mateixa d'acord amb el que es	desvela	, em facilita enormement les accions següents en això que, jo existint
unes possibilitats que no deuen res a l'altre, i que no fan més que	desvelar	una comprensió que només es pot donar tal i com es dóna: el mal de
només es diria "aquest-vermell"): un hom no ho inventa, ans ho	desvela	. De manera semblant, hi ha una raó en els símptomes interns d'una
el seu curs. Aquí, òbviament, un hom tampoc no pot inventar la raó: la	desvela	. Finalment, també es desvelen mil formes de raonabilitat, on entra
un hom tampoc no pot inventar la raó: la desvela. Finalment, també es	desvelen	mil formes de raonabilitat, on entra comprensió temporal ordenada amb
que el tema promet. Llavors és qüestió de tenir cura del fet que	desvelar	temporalment implica la forçositat de notar allò que es nota, i la resta
és a dir, les possibilitats d'altres notars. Implica que l'home només pot	desvelar	selectivament. Ara, com sigui que l'horitzó també es nodreix del
vertebrada altrament, seleccionada altrament. Llavors: perquè sempre	desvelo	selectivament, i tot el meu passat és selectiu, dic que la meva
lateralment, testimoniada per la indicació. Sóc evidentment jo qui	desvelo	per la meva llibertat el visual i el tàctil, i que encara bandejo, per
des de certa o certes perspectives i una certa presència tàctil: però	desvelo	una raó que no invento, una raó que trobo en l'activitat del meu joejar.
de l'experiència de la rosa no impedeix pas que la raó sigui simplement	desvelada	, que jo "me la trobi", que sigui interna a la individuació
etc.. Tot el que he après del domini del cos és, òbviament, simplement	desvelat	. Xuto la pilota, per exemple, gràcies a un reguitzell de seqüències
no s'oposa pas al simplement desvelat pel simple motiu que és simplement	desvelada	, almenys en la seva major part. La contraposició "cultura versus
part de la raó és raó interna: és a dir, que no la invento, que la	desvelo	pel joejar. D'aquí s'infereix que el dinamisme cultural no sigui tampoc
. Es fa obvi, per altra banda, que en el cas de la rosa recordo o-i	desvelo	una raó interna. Ara, també puc prendre consciència d'altres zones no tan
una mica més; jo sóc cultural i constitutivament social: tot el que	desvelo	o que aprenc a desvelar a través de l'altre fa una raó interna. És raó
sóc cultural i constitutivament social: tot el que desvelo o que aprenc a	desvelar	a través de l'altre fa una raó interna. És raó interna la rosa i la
posterior: per exemple, un fracàs d'interrelació. Resumint: la raó és	desvelada	per una consciència, i així esdevé forçosament històrica; però la
és dissemblantment raonable, d'acord, justament, amb el desvelat. Que hom	desveli	històricament no implica que l'històric elucidi tal qual i de cap a cap
de la natura, els constants estudis de l'estètic i el plaent, i encara em	desvela	nous aspectes ètics. La cultura social, certament, m'ensenya noves
existeixo, que fa rebutjable l'amenaça; car que jo existeixi vol dir que	desvelo	. L'amenaça tracta de condicionar la meva existència: sempre, sí, sóc
no puc pas dir que em faig sense pugnar en pro del desvelament.	Desvelar	vol dir: anar obrint possibilitats, i així se'n van significant encara de
encara de noves. L'home que es fa exerceix la llibertat de	desvelar	. L'home que es fa té consciència d'aquest significar les seves
veritat passa per l'altre: en obrir jo èticament hi cap el notar aquest	desvelar	conscient; però la veritat no s'esgota amb aquest desvelar: l'ètic es
notar aquest desvelar conscient; però la veritat no s'esgota amb aquest	desvelar	: l'ètic es raona dins del món —món que ha estat desvelat i que es pot
amb aquest desvelar: l'ètic es raona dins del món —món que ha estat	desvelat	i que es pot notar com a veritat feta. Llavors: aquesta veritat de
aquesta dicció, la repeteix i s'hi eixampla —veu el món de nou, el	desvela	, des de la construcció estètica on l'artista fixà les seues vivències
y llarch de ton mantell. Ya que pe 'ls valensians vius y 't	desveles	Y tens lo Micalet per ton joyell: Tú que veus cada jorn baix de
per a cada cultura, i, com més va més, l'etnologia moderna s'aplica a	desvelar	els orígens secrets d'aquestes opcions més que no a dreçar un inventari
en termes de dicotomia. Mostra que la dualitat és factícia. Primerament,	desvela	la ideologia. És ella que enfosqueix i serveix de justificació. Ho és pel
de colp, era allí, clar com el dia: l'existència s'havia	desvelat	de sobte...; l'existència de l'històric castanyer del seu parc, tan
d' Entragues? esclamá lo sacerdot al qui aquests últims mots acabavan de	desvelar	lo segret del nom y posició de la persona ab qui sostenia 'l diálech. —Lo
Puig en Pravia la cort posà. 786. Per succeirli se	desvela	Alonso lo fill de Fruela, No obstàn de ser elegit,
D' en tant en tant una becada més forta ò un pessic de les joves el	desvel·laven	exclamant: —Mirau axò! M' agafa sòn! La conversa, única y general al
imposats a la dona amb el seu film. Alberto Lattuada també intenta	desvelar	el que ell anomena "l'enigma femení". Aquest propòsit, així formulat
grotesca, al blasme frenètic i fàcil! Reconec la meua covardia per a	desvelar	el meu pensament, per a donar a conèixer en vida la meua autèntica visió
li va dedicar dos versos: Réaumur, de mà tan sàvia i segura Ha	desvelat	tantes voltes la nit de la natura... Però no fou Réaumur qui va desvelar
desvelat tantes voltes la nit de la natura... Però no fou Réaumur qui va	desvelar	la nit de la natura, ni tampoc els seus devots seguidors de l'Acadèmia de
desig del meu segle per conèixer l'autèntica realitat de les coses, per	desvelar	totes les impostures i falsedats, per descobrir la veritat impersonal i
agosarat (Diderot hauria fet servir un qualificatiu menys elogiós) per a	desvelar	els secrets de tot el món, sinó que alhora pertanyia a la noblesa i la
Linné i jo passarem a la posteritat com a aliats en l'àrdua batalla de	desvelar	els misteris de la natura: el temps redueix totes les diferències, per a

Pàgina 1 (de 5)

50 següents