Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

esperit. Va créixer esmunyedís i salvatge, capaç de pidolar, però, amb	desvergonyiment	una agomboladora dolcesa. Els seus primers records van units a la llum
i expulsades en processó de la ciutat. El càstig era proporcionat al	desvergonyiment	de què havien fet gala, car amb l'excusa d'anar a buscar aigua a les
Ni es pot dir que l'hagués estimat amb apassionat amor. Jo diria que el	desvergonyiment	, la falta de tota consciència moral de Nerina actuaven sobre Jeroni com
¿Què en saps alguna més enllà d'aquests turons? Adam. És gran el	desvergonyiment	d'aquest noi! Després del trasbals que acaba de promoure, encara gasta
els homes desitgem d'apagar la nostra set. [(La mira molt de prop amb	desvergonyiment	i passió.)] Júlia. [(Intentant desfer-se dels braços
se n'anirà; sí, cal que se'n vagi per sempre! Pepe. [(Amb molt	desvergonyiment	.)] He estat un imbècil, Ernestina. Amb calma podia arribar a assolir
reaccionari i tronat del Madrid de la restauració— Pilar hi oposava el	desvergonyiment	d'un nas arremangadet de modisteta i una mena de rialla que venia dels
acudits anaven venint d'un a un, primer amb timidesa, després amb un cert	desvergonyiment	; després ja eren usuals i ja havien perdut tot el pebre. Maria Lluïsa
veus on ens ha dut el teu modernisme; aquelles rialles! els vestits! el	desvergonyiment	de lluir els braços i les cames per fer l'estrangera! Gràcies a Déu, fins
superior. Venia d'un internat, en coneixia tots els vicis i ens contava	desvergonyiments	que ens engrescaven. Un altre era un xicot que per la grandària ja
la fèrula d'aquests xicots, esdevingué l'escola de l'oci, del furt, del	desvergonyiment	i del vici. Passàvem més temps al camp que a la classe. No respectàvem
feien escruixir. Un dia els veïns ens denunciaren al mestre per aquell	desvergonyiment	. En arribar a classe ens va fer posar tots els "galants" en renglera,
o un galàn tendre o un vell barba. Allò era un Mes de Maria amb flors de	desvergonyiment	; un convent desenfrenat; la congregació del desordre, i si el càstig és
en totes les cares; y, quan a cada hú d'aquells homes se li acudía un	desvergonyiment	de fàstich, qui cabalment saltà primer, fou el vell Molas, exclamant:
higienitzar l'expressió humorística pairal agredint el lirisme amb	desvergonyiment	desinfectat. Però el gest fàcil els ha traït també i llur guany no ha pas
a cercar aquella emoció. Tornem-hi. Tots ho provàvem, cada volta amb més	desvergonyiment	. En Xaneta deia amb fanfàrria: —Sa nit no es menja dingú. Ja podeu cridar
per això que hom compra joves esclaus procaços, i encara agusa hom llur	desvergonyiment	i els tenen sota un mestre el qual els ensenyi trufes premeditades. I no
això el marit, això saber el príncep i portar aquest prou enllà el seu	desvergonyiment	per contar, no cal dir a un consular, ni a un amic, ans simplement al
ara que no sóc gens ni mica hàbil en el parlar, em sembla ésser el	desvergonyiment	més gran de tots, llevat que no diguin que parla bé aquell que diu la
m'han acusat de tantes coses, no han pogut, amb tot llur	desvergonyiment	, presentar un testimoni que jo mai m'hagi fet un sou o hagi demanat res.
d'això. Em perdo per manca, certament, però per manca de gosadia i de	desvergonyiment	i per no voler dir-vos aquelles coses que us hauria estat plaent
llengua, que torna a entrar al camp literari amb una despreocupació i un	desvergonyiment	propis de la joventut sense experiència. Dos ulls tenen els que es
d'una finestreta estreta gairebé com una espitllera! I tots aquests	desvergonyiments	vénen de mica en mica: ja us ho explicaré, i, si no us interessa, passeu
La gola (fartaneres i embriagueses), la impuresa (lascívies i	desvergonyiments	) i les lluites inspirades per l'orgull (bregues i gelosies) se l'enduien
els cafès de senyoretes i els musich-halls del Paral·lel, que eren d'un	desvergonyiment	i d'una pornografia potser públicament mai vista. Fou en aquesta època
casa teva! El Conill, es veu que no vol acabar pas les baralles i té el	desvergonyiment	de fer-li una ganyota. La cara del conill quina gràcia que fa a la
sense veure la noia. (Kdija s'estimava més morir que no passar per un	desvergonyiment	semblant.) La medicina no féu cap efecte. Llavors en provaren una de
en aquests termes faria un exemple de vós. Brètol infernal, ¿com teniu el	desvergonyiment	de dir-me això? El client semblava tot esverat, però així mateix sorprès,
surt, augmenta el xivarri. —Quants petons us heu fet? Maria respon amb	desvergonyiment	: —Petons rai!... Altres coses... —Que n'ets, de fresca! —Alguna cosa
tot de petites coses, el país semblava decidit a burxar-lo. El formidable	desvergonyiment	del Borni de Cabrera, que havia gosat dir-li que es pensava que era dels
contribuït a posar el candor de la seva filla en contacte amb l'expert	desvergonyiment	de la vídua. I aquest candor, altrament, semblava ésser l'objecte d'una
no interessa. Una primera conversa és sempre una delícia d'eufòria, de	desvergonyiment	i d'oblit de tot. —Esteu trista... —vaig dir-li mirant-la fixament—
de les fàbriques, i en elles els són inoculats gèrmens d'immoralitat i	desvergonyiment	? No, no podem dissimular els greus perills que amenacen la moralitat de
Ben lluny d'això. No ha estat pas per manca de raons, sinó de gosadia i	desvergonyiment	, i per no voler dir-vos totes aquelles coses que tant us hauria agradat
res, per a descórrer tots els vels, per a fer triomfar la impudència i el	desvergonyiment	. Per tant, no val aquesta excusa de que... "ha acabat bé". IX
peripècia. El naufragi de la pubertat no ens arrossegava pel camí del	desvergonyiment	i de la grolleria, perquè érem religiosos practicants, amb una certa bona
a saltar-li davant del nas com un innocent cabrit i amb un absolut	desvergonyiment	li tustava l'esquena. Això deixava satisfet el marquès, el qual acabava
era el seu parlar volcànic i cru, empedrat de cultura teològica i de	desvergonyiments	actuals. Era massís, i fins de vegades feixuc i insistent, i a mesura que
de molts anys, eran plenes de ditades, de noms, de dibuixos matussers, de	desvergonyiments	dels visitants que hi pujavan en diades d'aplech; les aranyes, senyores y
millor és sofrir el que no pots esmenar. Si ets ofès per la malícia o el	desvergonyiment	d'algú, pensa si és possible que en el món no hi hagi ni malvats ni
poden, però, sortir a l'encontre les dues pendolades extremes, que són el	desvergonyiment	impúdic, d'una banda, i l'actitud exagerada d'hipertròfia del pudor, de
social correcta, curant de no exagerar aquesta obertura a fi d'evitar el	desvergonyiment	i, a la vegada, de no restringir-la de tal manera que sembli fingiment
A. Einstein la tractà d'"absurditat reprensible" i P. Langevin de "	desvergonyiment	intel·lectual". Però, queden incapaços de confutar-la. En efecte,
el llibre immortal de Leopardi. I el cas de Leopardi es pot transferir al	desvergonyiment	de Villon o a l'embriaguesa de Poe. No creiem fer cap traïció a l'art de
es decideixi a escriure un llibre per justificar-ho. I tingui el vanitós	desvergonyiment	de creure que serà un llibre pensat en marxista. 2. La revolució
o llargs, o ficades a les butxaques amb aire de suficiència i	desvergonyiment	, ben poc respectuós, o girats d'esquena al centre de la rodona, fent
un fil fet amb allò que alguns segurament considerarien un	desvergonyiment	complet, però que, en mirar-ho de prop, es veia que era fet amb una
creador que s'allunya de l'ortodòxia passatgera tot és lícit. ¿No té el	desvergonyiment	, també, de perseguir el crític, la competència del qual nega en els seus
arestes, retallat el brotó disforjo que el seu pobre cos havia tengut el	desvergonyiment	de treure. No li durava gaire, emperò, a na Martina, aquella comèdia. De
de senyals es produeix a través d'aquest tipus de CNV (la timidesa, el	desvergonyiment	, la inseguretat, la demanda d'ajuda, la dissimulació, l'afecte...).

Pàgina 1 (de 3)

50 següents