Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

dita: "M'ha deixat de pedra." Ignoro, però, a hores d'ara, el	desvergonyit	inventor de l'exclamativa sentència que ens és un sarcasme, perquè les
"Apa, tesqueló, que xano prou de quin pinré tu langues", es mofava el	desvergonyit	. "Tots dos ens camelem." El vell senyor s'envermellia. "Vine amb mi,
boja", va afirmar la senyora Magdalena Blasi. "On va, amb l'exhibició	desvergonyida	de pits i melic i amb les mans tan estranyament ocupades." "Sembla que
mandra, per esdevenir a l'últim una mena de silè a les acaballes d'una	desvergonyida	decrepitud. No governant-se ell, menys governaria l'Estat, el meu
passió; prometien gaudis misteriosos, més o menys insistents, més o menys	desvergonyides	, segons el grau de necessitat a què havien arribat. Després tornaven a
de la societat d'Occident. Són, evidentment, literatura i converses	desvergonyides	. I l'afecció per aquesta mena d'activitat verbal ha presentat, en totes
una capacitat d'invenció bastant limitada. Els vicis que reprotxava la	desvergonyida	ploma d'Aristòfanes —si és que els grecs ja escrivien amb plomes, que no
súmula. Quan arribarà a Cervera descobrirà que Mossèn Basili podia ser	desvergonyit	, lladre, mentider, supersticiós, però no tenia res d'estúpid. Poques
escarnia i maleïa l'indefens i assotat lladregot, i aquest, impenitent i	desvergonyit	, contestava les burles dels honrats ciutadans, amb ganyotes, gestos
llibres i sabates que en Catarineu, el criat, un minyó de disset anys,	desvergonyit	i lladre, procurava mantenir en ordre, i rentava i planxava les brodades
i robant, i això posava fet una fúria Bonsoms, i no sols contra el	desvergonyit	criat, sinó i sobretot contra la benèvola indiferència de Jeroni. I quan
benestar i el luxe que ell mateix sentia, usant del diner d'una manera	desvergonyida	, però recordem que Jeroni té dinou anys i ha entrat en possessió de la
d'ell mateix, fatigat, incapaç de reprimir l'instintiu fàstic que la	desvergonyida	humanitat li produïa, però desitjava que tanta misèria, tant dolor, tant
sol moment pogué pensar que Cèlia era alguna cosa més que una estúpida i	desvergonyida	criatura als ulls de Jeroni, no podia veure a través d'aquells ulls plens
no era res més, als ulls de la venjativa Carolina que una miserable noia	desvergonyida	i estúpida, un insecte danyós que calia rebutjar amb irreprimible fàstic.
no treballar... Ell la interrompia amb una grosseria, una dita procaç i	desvergonyida	contra les velles, que la feia prorrompre en insults: —Gandul!
la fira i sonaven les músiques, les músiques humils, pobres,	desvergonyides	. I dins del barracó honest del tir al blanc per dos
Sincerament, aquest local higiènic de l'hotel d'Uturoa és la cosa més	desvergonyida	i més impresentable que mai hagi vist. La mestressa del brillant
aquest. ¿No podries contar un d'àngels i de dimonis, avui? Adam.	Desvergonyida	! Eva. Per Jahvè! Mengeu i calleu. Abel. Conta, pare,
just dissimulada, i en els darrers segles abans del daltabaix, francament	desvergonyida	. Se'ns prometia una vida més agradable, una reducció de les hores diàries
No, no! Que el pare i la mare ens ensenyin com es fa... Eva.	Desvergonyida	! Quin jovent que puja! Adam. [(A Nara.)] ¿Que et vols
de la senyora, que deixava hereva universal la neboda perduda, la	desvergonyida	Violeta de Palma. Perquè a la fi el dimoni havia guanyat i, malgrat la
i se'n va.)] Víctor. [(Aterrat.)] Miserable!	Desvergonyit	! Miserables també nosaltres, Ernestina! [(Ell i les dues noies resten
lliure, i algunes senyores com Leocàdia, la trobaven cursi, ordinària i	desvergonyida	, i per això, si no gosaven negar-li el somriure i la salutació, de cap
Aquells funerals varen ésser una de les manifestacions monàrquiques més	desvergonyides	. Després, uns devots, que sortien dels funerals, assassinaren a un pobre
de closca d'escarabat amb un reflex metàl·lic tirant a violeta, un nas	desvergonyit	, una mica bestial, de base ampla, una boca molt endins de la pintura de
II); la rata està prohibida especialment a les noies perquè és	desvergonyida	, roba la mandioca quan hom la renta i les noies perillarien d'ésser,
volta s' havía errat. Era un desconegut. ¡Cóm diantre havía suposat tan	desvergonyit	al bon estudiant! Y com diantre 'l confonía ab tanta gent! ¿per ventura
anys de col·legi, em veuria amb cor de fer el llibre més pintoresc, més	desvergonyit	, més salvatge, més verídic i més edificant que hom pugui imaginar. Perquè
les grolleries i porqueries adreçades a les prostitutes, les respostes	desvergonyides	d'aquestes, llurs converses obscenes, les blasfèmies de tots plegats, els
xaruc que afina un violí. Vora seu una noia jove, bonica, d'una bellesa	desvergonyida	, ofereix els seus ulls provocadors, els seus pits poderosos a tots els
esparver, y, roja de vergonya, vaig apretar á corre cap á la cuadra. Lo	desvergonyit	reya, mentres me cridaba: —¡Adeu, hermosa, adeu...! Ja 'ns veurem un altre
estampar la bofetada mes solemne que 's puga haber figurat en sa vida. —¡	Desvergonyida	! —va exclamar la fera al veures perdut lo plet— ¿Com s' enten? ¿Com
però l'esperit de l'home és allí, precisament allí. Al diable, el	desvergonyit	! Va picar de mans. —Mosso —cridà—. Porta beure per a tots! Zorbàs
Pavlí que deia: "Si no em caso amb ella, em mataré!" Però ella, la	desvergonyida	, no el vol. "Mocós", li diu. —Anem —va repetir Zorbàs, que
els grunys, i potser també els escàndols. Perquè és com una euga, la	desvergonyida	; renilla així que veu un home. I, si no s'hi hagués casat, això hauria
podran produir massa fets sensacionals. Sols el contraban i l'especulació	desvergonyida	dels moments de necessitat faran possible l'acumulació de considerables
els mals instints— sinó que arriba en sos atacs al poble mateix, covard o	desvergonyit	, que es deixa representar i conduir per hòmens d'aquella mena. Això ha
que tinch l'ussía.— Tothom callà, ajupint el cap de vergonya, menys un	desvergonyit	que, al mitx d'aquell silenci, tothom sentí que deya: —Mosca! Quín
aplaudiment més xardorós. —Per què no s'ho fa, vostè, d'esbirro? —cridà'l	desvergonyit	Baxeres, movent la hilaritat de tots. —No segurament per que
duya... y la bona senyora va haver d'aplaudir. "Nada, que aquests	desvergonyits	sempre guanyen; ¡tot els hi està be!" —va exclamar, a la fi, entre
és predestinada a moure's segons l'oscil·lació d'aquest dringament	desvergonyit	. Teniu... veu's-aquí que em retorna: "Vuit cèntims el que és blau costa
en el ballar i que es dominessin i els deia que tots els joves eren uns	desvergonyits	i que es volien aprofitar de llur innocència. Si la noia era promesa...
de la Isabel. La Isabel fa un xiscle, pensant que el professor és un	desvergonyit	, i el pobre Melrosada cau a terra com un sac: tot això ràpidament, en un
bandejat de la seva boca i del seu pensament. Són molts i dolents, bruts,	desvergonyits	, i desitgen (si es pot dir que tinguin algun desig) cridar l'atenció del
gros que un cabridet, perquè (vaja, que aquests Bandar-log són uns	desvergonyits	) et fan por les banyes —anà dient Bagheera dolçament. Ara bé: una serp, i
Tal volta faran de més bon veure que els altres. Fitre, que	desvergonyits	! Aquests sí que juguen a la xerrada. Però què? Sàtrapes, més que
la venjança, de pensar que no mancarà qui faci pagar la seva pena al	desvergonyit	i superb i injuriós, car aquests vicis no esgoten pas el seu verí contra
on emparar-se per a no mostrar la seva satisfacció d'una manera massa	desvergonyida	. Una exploració manual va trobar-li un cigar, i el minyó el va encendre
el dia i cap a Vilafant falta gent! Els esperaven amb una curiositat	desvergonyida	. A l'hora de l'ofici tothom era a l'església. Al cap d'unes quantes notes

Pàgina 1 (de 10)

50 següents