×
Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb desvestir |
Freqüència total: 126 |
CTILC1 |
| el foc, vaig fer te, vaig menjar pa amb mantega, mel, taronges. Em vaig | desvestir | , vaig estirar-me al llit, vaig obrir la carta: "Mestre i neòfit deixeble | | es mira, que, quan els homes i les dones professen una òbvia inclinació a | desvestir | -se —en la mesura que el clima ho permet—, aparegui una colla de súbdits | | Perquè això és un altre afer: L'espècie humana, actualment, procura | desvestir | -se a la primera ocasió. L'ocasió, de vegades, és la platja, i de vegades | | falta de feina hagués de vestir a certes senyores que el seu ofici fós | desvestir | -se; que's volia plantar pel seu compte; que tenia molt bones mans (d'això | | el portier del rebedor i aparegué Eugènia. Tampoc ella no s'havia | desvestit | ; solament s'havia tret les sabates, per no fer soroll. Estava blanca com | | el viatge de noces. Eugènia, aquell mateix vespre, a l'hora de costum, | desvestí | la senyora Carme i l'enllità. Després, amb manyagueria, va acotxar-la ben | | a l'habitació per colgar-se, per primer cop els vaig mirar mentre es | desvestien | . Amb les grapades de treure's la roba, l'àvia es despentinava. Aquest | | eqüació. La pissarra semblava un quadre de Mathieu. A la classe on ens | desvestíem | i ens tornàvem a posar les bates d'anar pel col·legi, ni en Santi, ni els | | —Té gust d'escala. [(Riuen. El professor de llatí surt. Nausica comença a | desvestir | -se ràpidament. Mentre es despulla, canta, baixet, baixet. Es posa la | | la porta. Em digué: —Hola. —Com ha anat? Vaig arronsar les espatlles. Em | desvestia | sense dir res. Sense aixecar els ulls de terra. Enfront de la meva | | més llargs i les neus es fonen més. Com de fet, al mes de juliol tot s'ha | desvestit | ja de neu, o són certament pocs els llocs que encara n'estan coberts. | | el seu compost desteixir, i vestir amb els seus composts | desvestir | i revestir, admeten en valencià al costat de les formes incoatives | | desmeréixer desoir despendre desplaure desprendre desteixir destenyir | desvestir | desviure's detenir detindre deure difondre dir discórrer | | desfermar, desagafar, descollar, desajuntar, desembolicar, desenvolupar, | desvestir | , desabillar, desbolcar, desguarnir, desmoblar, desembeinar, | | —¿Seràs capaç d'empassar-te aquesta porqueria? —digué en Cruells tot | desvestint | -se; la claror de l'espelma projectava a la paret la seva ombra | | Narbonés de 589 que prohibeix al diaca, subdiaca y lector que la | desvesteixin | ans de terminada la missa. Les albes foren dites també camis y | | excel·lència cal presentar el missatge cristià d'una manera adequada, tot | desvestint | -lo dels seus mites i emprant un llenguatge concret i verificable. Essent | | tenint en compte que hom hi ha d'estar dret i accionar-hi per vestir-se i | desvestir | -se. Vegeu dos models de tendes de platja, que reproduïm. En la pràctica | | per a esser dut pel taller. És més: la majoria de treballadors es | desvesteixen | i vesteixen completament abans i després de la feina. No es tracta | | de capses buides al costat dels portals. L'amo li digué que podia | desvestir | -se, si estava cansat, perquè la feina estava llesta. El pagà i li donà un | | sovint servia de sagristia. Era fàcil, al capellà que allí es vestia i | desvestia | , fer una ratlla a la paret, cada vegada que deia una missa de difunts. | | Maurice, esborronat, no creia els seus ulls: el seu company, que s'havia | desvestit | d'una revolada, es disposava a entomar l'aigua de la carbassa amb posat | | dolços de taula a taula, ens n'anàrem a casa de la senyora Feliciana, per | desvestir | -nos. La meva mare i la senyora Feliciana —vestides de negre i amb un | | Em vaig asseure una estona damunt el matalàs, esperant que haguessin | desvestit | la núvia. Quan em semblà que la tenien llesta, hi vaig entrar. El vestit | | Pels vidres rellisquen gotes d'aigua, empeny la boira. Medito, mentre em | desvesteixo | , que m'hauria agradat conèixer el tinent. Sempre m'han engrescat els | | d'acord amb el temperament arravatat i espectacular de la família, es | desvestí | d'elles, les llançà davant de tots els reunits, proclamant l'anatema i | | * * * [52] Luz verde Teatro Victoria La revista es | desvesteix | de gala amb la supervedette Lorena El mag de l'humor Santi Sans i el | | caminant va dihent l' Evangeli de Sant Joan, y vá á la seva capella y 's | desvesteix | . De la benedicció y coronació d' un rey Quines son les ceremonies més | | uns personatges abillats a la moda contemporània, al costat d'altres | desvestits | com els que figuren en les composicions clàssiques. A partir dels | | Vora el mar, melodia del vestir-se dels arbres i | desvestir | -se, purs, del color i la paraula. El mar resta tenaç | | ta figura. La cort dels bels de l'aire en ta figura vesteix i | desvesteix | de sons l'undosa font negra del cabell i, lluminosa, | | Sant Francesc d'Assís Despullant-se de ses robes, es | desvestia | del món. Fora la seda, la plata. Fora plers i | | Va a la fàbrica. Taladra el cartró amb l'hora d'entrada i entra. Es | desvesteix | . Es posa la granota. Toca la sirena —mateix xiulet d'abans—. Es posa a | | cal enfonsar-ne una altra tan sensible com la primera. Per què cal | desvestir | un sant, tot tractant de fornir roba a un altre? Senyor director, | | El dia que es posà els primers pantalons llargs, a la nit, quan ens | desvestíem | , es va asseure en una cadira i, mentre se'ls treia, deia: "Desitjava que | | Sí, Lluís. Lluís. ¿La nit del dia que et vas casar, per poder-te | desvestir | sola, vas enviar el pare a cercar un vas d'aigua? Elvira. | | una claror verda i blava: la claror de la lluna del poble. Andreu es | desvesteix | en silenci. Lluís llegeix un llibre.)] Andreu. És interessant | | Sempre teu i... [(Es perd la veu en el silenci de la nit. Elvira comença a | desvestir | -se. Quan està mig desvestida, queda un instant immòbil, com si se li | | una noia en l'esclat de la primavera i com la cosa més natural del món la | desvestí | d'una revolada i exercí en ella el dret de mascle ancestral com devia | | i ella estava tan espantada que no podia reaccionar i començava a | desvestir | -se d'esma, mirant plorosa l'objectiu, no et treguis els mitjons!, | | Aidí camina. A paravent de joncs s'ha | desvestida | . Un dring de cel del seu cos fa eixida, | | a tornar a la sagristia després d'apagats els ciris. El capellà s'havia | desvestit | ja de tots els ornaments i els anava estenent, ben plegats, dins la | | jovenívol aplegava fins a la sagristia de l'esglesiola. Mossén Llorenç es | desvestia | dels ornaments més que de pressa i donava "gràcies" sense perdre altre | | però abans m'he adonat que se m'ha adormit un peu, mentre caminava i em | desvestia | el vent. Vagabund 1: Quina olor de fruita! Sempre dieu les coses | | per no pensar en l'escena de Rafelet. Quan la mare acabà, ella encara es | desvestia | . Entrà a l'habitació i li digué a la xica que eixes coses no fan mal a | | si em veiessis, puix que ni jo mateixa em reconec. [Comença a | desvestir | -se.] El meu cos t'esperava eriçat, esperava que tu el descobrissis i me'l | | impossible continuar vivint", es repetia el senyor Julià Rigau mentre es | desvestia | amb gestos mecànics i amb una orella escoltava els sorolls de la casa per | | trobava més bé; entrobrí la boca i resava: puta, puta. I reia mentre es | desvestia | i l'Enric Turmeda li esparracà alguna veta i ella respongué trencant-li | | braços al pati. Quan vaig haver retornat, m'enviaren a ca meva. Quan em | desvestia | per colgar-me va resultar que m'havia vengut la regla per primera vegada. | | cap a ella. I com que ja tots dos se li apropaven en actitud d'anar a | desvestir | -la, es lliurà a deixar-los fer. La deixaren en pèl, i ella, que |
|