Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

la durada, el moviment i la successió. Aquesta era tan contínua, que va	desvetllar	aviat el recel de Cronos. Oblidant o recordant massa el que havia comès
inflamable, el petroli, que ha esdevingut un tema que encén guerres i	desvetlla	les passions i les accions més odioses i abominables dels humans, que
reposem damunt els cims de l'aigua enfurida, i la blancor de l'escuma	desvetlla	als navegants el terror de la nostra presència. Ens hi endevinen, i
de boques i llavis, la qual cosa augmenta, si és possible, l'esglai que	desvetlla	el seu aspecte. Però encara t'afegiré una lliçó més espantosa, solemnial
abstenir d'atansar-s'hi amb un excés d'apassionat afecte, fins al punt de	desvetllar	la gelosia de Circe o de la mateixa Amfitrite, que la varen metamorfosar
sorprenent, envejable comoditat. I nosaltres sortim de puntetes, per no	desvetllar	-la abans d'hora i perquè entenem que la nostra comesa no ens obliga més
es confon amb les Erínies. Em penso que Ara té la missió primordial de	desvetllar	-les i d'incitar-les a la seva infatigable i implacable caça. Llatzèria
lletres en un bocí de racó, pels quals, si els encetava, sospito que se'm	desvetllaria	una rara estima. En resum, ens hem referit a algú que exhibia, tant si
aventures, deliciosos i tristos contes... I Mila, a les nits,	desvetllada	per aquelles històries, somniava. Però el temps passà, i a poc a poc la
Allà per Orient —tal vegada la seva impaciència li ho fingí— semblava	desvetllar	-se una minsa tremolor lluminosa. A la masia i fora d'ella tot estava en
del capçal del llit. A aquella casa, tant la mare com les filles s'havien	desvetllat	per servir-la, sobretot després d'haver sabut qui era. Estava malalta;
La situació creada és totalment nova, i aquesta "novetat" desconcerta i	desvetlla	inquietuds que acaben convertint-se en desconfiança: desconfiança envers
Porteu-lo on toca el sol. Tocant-lo suaument, abans el	desvetllava	a la llar, murmurant-li dels camps que encara la llavor no
llar, murmurant-li dels camps que encara la llavor no tenen. El	desvetllava	sempre, àdhuc a França, fins a aquest matí i aquesta neu.
de fulles seques de roure i d'avellaner. Però avui feia massa vent i m'he	desvetllat	molt d'hora: no he gosat prendre el bany de sol. Hem segut al turó,
dels racons profunds i plens de ressons ara que ell i el carceller	desvetllen	la quietud que els acull com un enemic. Una altra porta, aquesta sense
que multiplica llur contingent, surten al pati buit on llurs petjades	desvetllen	ressons remots i debilitats per la distància, el travessen en diagonal,
les altres bèl·liques. El joc d'ambdues tendències, contínuament	desvetllat	pel flux i reflux de les circumstàncies històriques, engendra, en primer
primari i casolà que fa suspectes les millors actituds. Sobretot,	desvetlla	un sentimentalisme torbador, que ens duu a mesurar el món amb els batecs
selectes a Catalunya. Jerarquia feudal. Poca gent com la nostra es	desvetllà	al món històric amb una organització oligàrquica tan ajustada. Naixérem
que la invasió de la Pesta Negra i la successió de fams i mortaldats	desvetllaren	arreu d'Europa onades d'histerisme popular, de falsa i perillosa
i polítiques, discutides en aquelles sessions. L'abrivada revolucionària	desvetllada	per la detenció del príncep de Viana a Lleida, triomfant per la
Els acompanyà —i això també determinà llur tria— la il·lusió hispànica	desvetllada	pels humanistes. Penso que aquest fet és irrevocable, malgrat la decepció
imperialistes de Lluís XIV sobre les poblacions de Cap de Creus i Roses,	desvetllaren	el més obtús. França no era la solució i calia tornar a apamar la vella
català. És en aquesta atmosfera que cal comprendre l'antipatia que	desvetllà	el govern de Godoy, malgrat que els seus amics, com Cabarrús,
Si el nou món ens plau, quedem captivats per la imatge mental que	desvetlla	. Estem encisats. En l'encisament es reflecteix el sensualisme de
no els veu ningú! Venia del cel o del mar? O es	desvetllava	ran mateix de mi? Qui mai haurà pogut merèixer i apreuar tanta
quan un llavi retroba la sal insolent d'una pell. Costa de	desvetllar	matins, i les tardes caminen per un or a clapes malsanes, que
la mort, que les sirenes dia i nit oïa com li anaven	desvetllant	el cor. Un dia es féu una claror d'albada i del fons
calent, ens quedàvem i corríem cap al pis amb els ulls mig tancats per no	desvetllar	-nos i dormíem damunt d'una flassada perquè no teníem ni un matalàs. I
els nostres s'entrelluquen fins a ser una claror que	desvetlla	, tan íntima, una vida pregona en son cor de formiga;
tradició i a totes les essències sentimentals autòctones que s'anaven	desvetllant	de mica en mica. Les guerres civils contribuïren al suïcidi econòmic i
tard i Guillem encara no havia donat senyals de vida. Leocàdia entrà a	desvetllar	-lo. Va sentir al seu fill que gemegava i es rebolcava pel llit com si
i més adequats a la rebel·lia carregada de sang de les adolescències, per	desvetllar	la floració malencònica, per interceptar el sospir ample i animal amb una
del seu ventre de divuit anys. Pat li havia fet la gràcia de	desvetllar	-la a la vermellor d'un món insospitat. Amb la seva mà, Maria Lluïsa
ni glòria. A quarts de sis del matí, el seu criat entrà precipitadament a	desvetllar	-lo. A Bobby, malgrat la reacció d'última hora, no li va venir de nou,
mar. Sols el meu llum, la Vostra llum demana, sols el meu cor la nit vol	desvetllar	. Si he perdut el tracte de la terra, on tot és lluita, tempestat i dol, m'
del record pregon." Ja s'ha apagat, a poc a poc, la febre que	desvetllava	el fèrvid esperit, i han tornat el consol i la tenebra
posicions simètriques a les dels seus enemics. Reforma i Contrareforma	desvetlen	una religiositat que sembla derivar-se d'un sentiment culpable, com
ha ofert amb la seva divina generositat. —Oh, sí! —exclama tot d'una, com	desvetllant	-se, —sí, que t'estimo! —I la seva mà coberta amb la camussa del
la cunyada i li diu amb la seva veu més temperada per una efusió que es	desvetlla	: —No ho diguis mai més això que si he de ser mestressa o fer el que
fangueja pels sembrats amb els gossos de flanc panteixant. La ciutat es	desvetlla	. Ja de bon matí que el sol malda amb la boira, fins que tard, potser a les
fer-se'l ben seu; emmotllar-li l'ànima ben a to de la seva ànima:	desvetllar	-li la sensibilitat, enclotada en els llims de la ignorància més desolada
gran porta per deixar passar la claror i l'aire fresc. En un segon, es	desvetlla	en Laura el gran desig d'enraonar amb franquesa, d'abandonar-se a la
repetia mentalment; n'aspirava el perfum. El ressò d'aquella veu clara el	desvetllava	de nits, com un dring cristal·lí que li suggeria l'evocació de tots els
I en la seva vida de dona desaparellada reverdí una gran tendresa, que li	desvetllà	tots els elements de la seva sensibilitat, condormits o a punt de
treu el cap al balcó per orejar-se en l'assossec de la nit clara. Teresa,	desvetllada	pel neguit, per l'enyorament de l'absència de Pere, sent el trepig de
xiscle anuncia la crisi nerviosa; plors, convulsions i crits ofegats que	desvetllen	Teresa i el servei. La germana de Tomàs és qui aplica les compreses de
els cabells sobre l'orella. És la revelació de la Dona; l'incentiu que	desvetlla	el desig; la dona sola amb ell, enamorada, assequible. S'hi acosta
acceptar-ho mig com a càstig, mig per fatiga; però aquell esclavatge li	desvetllà	l'orgull; va adonar-se que havia de sotmetre la seva independència a les

Pàgina 1 (de 51)

50 següents