DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
desviar V 1666 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb desviar Freqüència total:  1666 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

està cosit. —Vejam? I aquí, què hi tens? Em sembla que... El Sagristà es desviava fugitiu. —Cunyada, Déu mana que... —Vés, vés, i deixa estar Déu. I
trobà a mà i el llançà contra Randa amb tanta còlera, que, si ell no es desvia ràpidament, hauria estat aquella la darrera de les seves malifetes. Jaume
de despertar en ell l'entusiasme. —Sí, sí —li digué, animat de sobte, però desviant-se, com solia fer-ho sempre, de la idea amb què Tino Costa havia suscitat
després tornà a sortir amb el capell posat. Es deturà davant d'ella i, desviant la mirada, li parlà: —Mare; me'n vaig. Se n'anà així, sense una
aconseguia dominar el seu sentiment, i per a assolir-ho es veia obligat a desviar contínuament la mirada. Per la mateixa raó no volgué parlar-li de
hi havia el seu ex-nuvi. Mila l'esguardà sense emoció, sense por. Es desvià una mica per passar bo i separant-lo amb la mà. Ell la retingué pel braç.
angoixosament. Tenia els ulls fixos en ella feia una estona; els desvià. Ara percebia el clam aïrat de la tempesta, sentia el furiós batre de la
d'ella". De sobte, Tino Costa insinua un gest d'irritació; es detura, es desvia bruscament del camí que seguia, i avança decidit en una nova direcció. El
—es diu Mila, mentalment, com si resés—. Avançaré amb precaució; em desviaré del camí per si surten en busca meva. Procuraré orientar-me bé, i si Déu
poguessin trobar-la quan sortissin al seu seguiment, l'havia fet avançar desviant-se contínuament, creuant per dreceres, internant-se pels bardissars.
barranc sense deixar de córrer; s'endinsà pels oliverars camps a través: desviant-se de les senderes, saltant marges, malmetent-se els genolls contra les
tresor... Per què t'entestes a parlar així?... Parlava amb veu torbada, desviant el rostre, commogut. I amb tot, no comprenia clarament el que Mila volia
per a l'explotació de les riqueses —i dels homes— de les colònies, van desviar una mica aquella propensió literària al sentimentalisme salvatgistòfil.
dos es treuen els mocadors amb la intenció d'ajudar-lo. Ell torna a desviar la mirada cap als cirurgians que semblen haver avançat molt a despit de
no estic sol —li recorda ell—. He vingut amb un company. La noia, sense desviar l'esguard, diu a la dona: —Mira si pots saber on és, l'altre. L'
Comissari! —crida, segur de no equivocar-se—. Si us plau... L'individu es desvia cap a sota l'escala mentre una dotzena de subordinats enfilen els graons
torna: —Em cal un cotxe. L'ambulància que ens havia de recollir ha estat desviada cap al carreró, on diuen que ha caigut un dels nostres herois... De dalt,
de camions de gros tonatge. Sense deixar-se impressionar, però, es desvia cap a les escaletes fosques que s'obren al costat mateix de l'ascensor i,
ullant superficialment els rostres de cera de les difuntes recents, desviant l'esguard cada vegada que ensopega amb una cara devorada per la
que es treu de la butxaca. A ell li puja i li baixa la nou del coll i desvia d'esguard cap al pendís d'ossos que la pluja va remullant implacablement.
la mirada que el segueix, desconfiada, però ell camina amb fermesa, es desvia cap a la dreta, on darrera la porta hi ha llum. No li cal arribar-hi,
llardosos i arremangats que transporten uns recipients monstruosos, es desvien cap una altra porta, igualment oberta, que els mena a una faixa de
En lloc d'anar cap al centre, on veu que s'adrecen els seus companys, es desvia cap a l'esquerra fins que ensopega amb una altra paret que va resseguint
la porta amb la balda, però en lloc de continuar cap al recambró es desvia a l'esquerra i puja al primer pis per una escala profusament encatifada
—Abans —repeteix simplement ell, sostenint-li la mirada. L'encarregat desvia la seva, esguarda cap a la dona que té els ulls clavats al seu damunt,
comptades. —Tots, em penso —reflexiona ella—. Només sé el que diuen. —Es desvia cap al llit—. Les heu agafades vós, les bragues? —Se les ha endut ella,
endavant, cercant la protecció dels arbustos, al límit dels quals es desvien a l'esquerra, sense penetrar-los. La testa de la noia es gronxa a tocar
una mica i avancen en direcció a la paret, ell guiat pel cap que es va desviant devers una taca més negra que sembla l'entrada d'una cova. —És ple
al coll, silenciosa i soferta... —A l'esquerra —comana el cap. Es van desviant, escometen una veritable paret de branques que cedeixen amb una mena
apreciació de les coses, ni l'audàcia calmosa. Ferrater i Mora l'ha desviat immediatament cap al bastiment de la continuïtat en la mesura,
un calamar, faig el ridícul: un raig fi de tinta ja desvia aquests monstres, ben poc crítics. Perduda l'abundància del
de beneits. Però, amb tot això, el director d'/El Adalid\ havia desviat la conversa del llibre de miss Nell... —¡Mos posa verds! —tornà l'ex
la ment catalana, i molt en particular la ment catalana que no ha estat desviada del que podríem anomenar el seu curs natural per una educació parcialment
particular que la ironia i l'expressió irònica tenen per al català. En desviar-nos de la drecera, en rodejar les coses per a contemplar-ne llurs límits
ni la monòtona gesticulació dels llavis. De vegades, la seva conversa es desviava pels camins de la tendresa i la moralitat, i afectava escruixir-se de tal
la llavor individualista aportada pel Renaixement: els protestants, però, desvien l'exaltació de l'individu, que l'Humanisme ennoblia, per encarar-lo una
L'únic que els era permès, i que assoliren efectivament, fou tallar-lo i desviar-lo —a penes assimilar-lo. Luter i els seus volien, com els teòlegs de
plàstics: si el contemplador s'interessa per la representació, es desvia de la veritable pintura. Un bon quadre, com diu Llorenç Artigas, es
mal clos al dormitori dels senyors de Muntanyola, topa amb un mirall i es desvia fins que s'atura al coixí dels nuvis. Laura, somnolent, d'antuvi no pot
protesta de l'amo Muntanyola, perquè l'atenció de tot Comarquinal s'havia desviat de Laura, interessada només pels esdeveniments de casa l'oncle Terra
encara" per al mateix ús o per a un ús diferent per poc que hom les desviï de llur primera funció. En segon lloc, ni les imatges del mite ni els
simplicitat i la grosseria "primitives" no haguessin, en molts casos, desviat els etnòlegs de la recerca d'informació sobre sistemes de classificacions
volia era retardar la meva confessió, que no em sentia amb cor de fer, i desviava la conversa cap a d'altres camins. Què em feia a mi el ridícul? Jo no m'hi
ésser exasperadament cruel amb mi. Aquesta exasperació de crueltat s'ha desviat algunes vegades cap al proïsme. M'ha fet sentir voluptats massa
podia impedir aquest final. Tot el seny de què és capaç l'home no hauria desviat aquestes lleis del meu cap. La meva saviesa inconscient ha estat de
costen de passar. —És estrany de no haver trobat cap poble. ¿No ens hem desviat pas del camí? —No, seguim la grande route. —Com ho saps, tu?
curta; el cel, tot gris, tapat; abans de les cinc seria fosc. ¿Havíem de desviar-nos de la ruta en busca d'un llit incert? ¿I si, com altres vegades,
—¡Traició! —va cridar aquet, sense adonarse de qu' era jo la que li feya desviar la estocada. —¡Vos sou lo traidor! —cridaba ple de ira 'n
ira 'n Fradalico en lo moment en que la Filomena, fent com jo, li desviaba lo cop qu' anaba á donar al meu amor. —¡Fradalico... per Deu!
teu pare. —Ignorem si ha estat l'última. Mònica s'aixeca. —Ningú no pot desviar d'un sol fil el seu propi destí —confessa en veu baixa, com si ho digués

  Pàgina 1 (de 34) 50 següents »