×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb desviar |
Freqüència total: 1795 |
CTILC1 |
està cosit. —Vejam? I aquí, què hi tens? Em sembla que... El Sagristà es | desviava | fugitiu. —Cunyada, Déu mana que... —Vés, vés, i deixa estar Déu. I | trobà a mà i el llançà contra Randa amb tanta còlera, que, si ell no es | desvia | ràpidament, hauria estat aquella la darrera de les seves malifetes. Jaume | de despertar en ell l'entusiasme. —Sí, sí —li digué, animat de sobte, però | desviant | -se, com solia fer-ho sempre, de la idea amb què Tino Costa havia suscitat | després tornà a sortir amb el capell posat. Es deturà davant d'ella i, | desviant | la mirada, li parlà: —Mare; me'n vaig. Se n'anà així, sense una | aconseguia dominar el seu sentiment, i per a assolir-ho es veia obligat a | desviar | contínuament la mirada. Per la mateixa raó no volgué parlar-li de | hi havia el seu ex-nuvi. Mila l'esguardà sense emoció, sense por. Es | desvià | una mica per passar bo i separant-lo amb la mà. Ell la retingué pel braç. | angoixosament. Tenia els ulls fixos en ella feia una estona; els | desvià | . Ara percebia el clam aïrat de la tempesta, sentia el furiós batre de la | d'ella". De sobte, Tino Costa insinua un gest d'irritació; es detura, es | desvia | bruscament del camí que seguia, i avança decidit en una nova direcció. El | —es diu Mila, mentalment, com si resés—. Avançaré amb precaució; em | desviaré | del camí per si surten en busca meva. Procuraré orientar-me bé, i si Déu | poguessin trobar-la quan sortissin al seu seguiment, l'havia fet avançar | desviant | -se contínuament, creuant per dreceres, internant-se pels bardissars. | barranc sense deixar de córrer; s'endinsà pels oliverars camps a través: | desviant | -se de les senderes, saltant marges, malmetent-se els genolls contra les | tresor... Per què t'entestes a parlar així?... Parlava amb veu torbada, | desviant | el rostre, commogut. I amb tot, no comprenia clarament el que Mila volia | per a l'explotació de les riqueses —i dels homes— de les colònies, van | desviar | una mica aquella propensió literària al sentimentalisme salvatgistòfil. | dos es treuen els mocadors amb la intenció d'ajudar-lo. Ell torna a | desviar | la mirada cap als cirurgians que semblen haver avançat molt a despit de | no estic sol —li recorda ell—. He vingut amb un company. La noia, sense | desviar | l'esguard, diu a la dona: —Mira si pots saber on és, l'altre. L' | Comissari! —crida, segur de no equivocar-se—. Si us plau... L'individu es | desvia | cap a sota l'escala mentre una dotzena de subordinats enfilen els graons | torna: —Em cal un cotxe. L'ambulància que ens havia de recollir ha estat | desviada | cap al carreró, on diuen que ha caigut un dels nostres herois... De dalt, | de camions de gros tonatge. Sense deixar-se impressionar, però, es | desvia | cap a les escaletes fosques que s'obren al costat mateix de l'ascensor i, | ullant superficialment els rostres de cera de les difuntes recents, | desviant | l'esguard cada vegada que ensopega amb una cara devorada per la | que es treu de la butxaca. A ell li puja i li baixa la nou del coll i | desvia | d'esguard cap al pendís d'ossos que la pluja va remullant implacablement. | la mirada que el segueix, desconfiada, però ell camina amb fermesa, es | desvia | cap a la dreta, on darrera la porta hi ha llum. No li cal arribar-hi, | llardosos i arremangats que transporten uns recipients monstruosos, es | desvien | cap una altra porta, igualment oberta, que els mena a una faixa de | En lloc d'anar cap al centre, on veu que s'adrecen els seus companys, es | desvia | cap a l'esquerra fins que ensopega amb una altra paret que va resseguint | la porta amb la balda, però en lloc de continuar cap al recambró es | desvia | a l'esquerra i puja al primer pis per una escala profusament encatifada | —Abans —repeteix simplement ell, sostenint-li la mirada. L'encarregat | desvia | la seva, esguarda cap a la dona que té els ulls clavats al seu damunt, | comptades. —Tots, em penso —reflexiona ella—. Només sé el que diuen. —Es | desvia | cap al llit—. Les heu agafades vós, les bragues? —Se les ha endut ella, | endavant, cercant la protecció dels arbustos, al límit dels quals es | desvien | a l'esquerra, sense penetrar-los. La testa de la noia es gronxa a tocar | una mica i avancen en direcció a la paret, ell guiat pel cap que es va | desviant | devers una taca més negra que sembla l'entrada d'una cova. —És ple | al coll, silenciosa i soferta... —A l'esquerra —comana el cap. Es van | desviant | , escometen una veritable paret de branques que cedeixen amb una mena | apreciació de les coses, ni l'audàcia calmosa. Ferrater i Mora l'ha | desviat | immediatament cap al bastiment de la continuïtat en la mesura, | un calamar, faig el ridícul: un raig fi de tinta ja | desvia | aquests monstres, ben poc crítics. Perduda l'abundància del | de beneits. Però, amb tot això, el director d'/El Adalid\ havia | desviat | la conversa del llibre de miss Nell... —¡Mos posa verds! —tornà l'ex | la ment catalana, i molt en particular la ment catalana que no ha estat | desviada | del que podríem anomenar el seu curs natural per una educació parcialment | particular que la ironia i l'expressió irònica tenen per al català. En | desviar | -nos de la drecera, en rodejar les coses per a contemplar-ne llurs límits | ni la monòtona gesticulació dels llavis. De vegades, la seva conversa es | desviava | pels camins de la tendresa i la moralitat, i afectava escruixir-se de tal | la llavor individualista aportada pel Renaixement: els protestants, però, | desvien | l'exaltació de l'individu, que l'Humanisme ennoblia, per encarar-lo una | L'únic que els era permès, i que assoliren efectivament, fou tallar-lo i | desviar | -lo —a penes assimilar-lo. Luter i els seus volien, com els teòlegs de | plàstics: si el contemplador s'interessa per la representació, es | desvia | de la veritable pintura. Un bon quadre, com diu Llorenç Artigas, es | mal clos al dormitori dels senyors de Muntanyola, topa amb un mirall i es | desvia | fins que s'atura al coixí dels nuvis. Laura, somnolent, d'antuvi no pot | protesta de l'amo Muntanyola, perquè l'atenció de tot Comarquinal s'havia | desviat | de Laura, interessada només pels esdeveniments de casa l'oncle Terra | encara" per al mateix ús o per a un ús diferent per poc que hom les | desviï | de llur primera funció. En segon lloc, ni les imatges del mite ni els | simplicitat i la grosseria "primitives" no haguessin, en molts casos, | desviat | els etnòlegs de la recerca d'informació sobre sistemes de classificacions | volia era retardar la meva confessió, que no em sentia amb cor de fer, i | desviava | la conversa cap a d'altres camins. Què em feia a mi el ridícul? Jo no m'hi | ésser exasperadament cruel amb mi. Aquesta exasperació de crueltat s'ha | desviat | algunes vegades cap al proïsme. M'ha fet sentir voluptats massa | podia impedir aquest final. Tot el seny de què és capaç l'home no hauria | desviat | aquestes lleis del meu cap. La meva saviesa inconscient ha estat de | costen de passar. —És estrany de no haver trobat cap poble. ¿No ens hem | desviat | pas del camí? —No, seguim la grande route. —Com ho saps, tu? | curta; el cel, tot gris, tapat; abans de les cinc seria fosc. ¿Havíem de | desviar | -nos de la ruta en busca d'un llit incert? ¿I si, com altres vegades, | —¡Traició! —va cridar aquet, sense adonarse de qu' era jo la que li feya | desviar | la estocada. —¡Vos sou lo traidor! —cridaba ple de ira 'n | ira 'n Fradalico en lo moment en que la Filomena, fent com jo, li | desviaba | lo cop qu' anaba á donar al meu amor. —¡Fradalico... per Deu! | teu pare. —Ignorem si ha estat l'última. Mònica s'aixeca. —Ningú no pot | desviar | d'un sol fil el seu propi destí —confessa en veu baixa, com si ho digués |
|