×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb deturar |
Freqüència total: 2177 |
CTILC1 |
canvià completament l'aspecte d'aquella casa, davant la qual m'havia jo | deturat | tantes vegades amb una mena de pesar i d'enyorament pel record de la dona | l'emoció i per la violència de la correguda. "Mano!... Tino!..." I es | deturà | : confusa davant d'ell, tota astorada. Tino Costa s'havia acabat de rentar | esperat desperta al llit en les nits de festa per veure si la ronda es | deturaria | sota el seu balcó perquè li havia semblat que l'hereu de Candaina l'havia | l'entusiasme d'aquella jornada, i ningú no reparà en el fet. El carro es | deturà | davant la masia, mentre la masovera i les seves filles, totes amb vestits | a les deveses. Arribats al camí que assenyalava el límit dels cultius, es | deturaren | . El sol brillava en un cel pur i radiant. Davant d'ells, l'ampla extensió | any, per les festes de primavera, ja cap a la matinada, la ronda es | deturà | sota el seu balcó, i en nom del seu promès li dedicaren belles cançons. A | inesperadament, com si hagués brollat de sobte de la terra, i quasi es | deturà | . Fixà en ella els ulls, suspens, i les mirades es trobaren. Mila del | direcció que el dia abans, en direcció a casa seva. A poc a poc s'anà | deturant | , i a la fi es dirigí recte cap a ella. —Mila, no et recordes de mi | la criada, que sortí corrents darrera la jove mestressa. Maria Àgueda es | deturà | : enmig de la seva angoixa es preguntà si, després d'allò que havia | el públic la mercaderia. Tino Costa passava casualment per allí i es | deturà | . Tal vegada l'atragué la tristesa de la noia; tal vegada, la seva gràcia | el desig de veure-la, la necessitat, es féu més ardent, obsessionant. Es | deturà | novament davant la casa, bo i escrutant balcons i finestres. Endebades: | de les bèsties, que s'allunyaven cap al poble; de tret en tret, es | deturaven | a llepar-se les parts mutilades i regaven la terra amb llur sang. Jaume | Santa Maria!... Ell, Tino Costa, en el girar dels seus records, s'hauria | deturat | en aquest, en qualsevol altre episodi semblant. I a qualsevol que hagués | suavitzar la situació, que apareixia ja penosa); obrí les portelles i es | deturà | un moment a mirar a l'exterior. Les estrelles brillaven en el cel alt amb | a la seva cambra, i poc després tornà a sortir amb el capell posat. Es | deturà | davant d'ella i, desviant la mirada, li parlà: —Mare; me'n vaig. Se | Però no hi arribà; es recordà, de sobte, de la seva decisió, i es | deturà | . Li calgué un esforç sobrehumà; fou com el deturar de cop el cavall del | la seva decisió, i es deturà. Li calgué un esforç sobrehumà; fou com el | deturar | de cop el cavall del seu desig llançat a un galopar desenfrenat, i sentí | la mirava estúpid, ple d'atordiment, sense forces per a reaccionar, per a | deturar | -la, com amb tanta ardor desitjava. Els cops a la porta es sentien cada | o tres homes el seguien alguns passos darrera seu; dos altres s'havien | deturat | per ajudar Quim Bisa, el qual havia pegat de cap contra una pedra i | volta amb la por d'haver-li fet mal de veritat, se li esvaí el furor i es | deturà | . Sortí de l'estança tremolant, com si fugís d'ell mateix i deixà que la | de saber d'ella". De sobte, Tino Costa insinua un gest d'irritació; es | detura | , es desvia bruscament del camí que seguia, i avança decidit en una nova | les parets emblanquinades eren brutes i esgratinyades. Tino Costa es | deturà | davant el taüt; estava tan blanc com el mort estès dintre la negra caixa, | i molesta; el vent gemegava als portals. No lluny del borratxo ella es va | deturar | davant d'una porta. —És aquí. Però... I si vingués? —No et preocupis. | en un repeu de la paret, il·luminava tota la nit el passadís. Ella es | deturà | i se l'apartà de la vora amb la mà. —És ací —digué breument. S'acostà | el cos, i els pits li penjaven com bufetes a mig inflar. Tremolava. Es | deturà | un moment i es gratà l'espatlla, arran del muscle amb un soroll com si | la seva ànima estava més desolada que la nit en la qual caminava. Es | deturà | ; es passà la mà pels ulls com si apartés una invisible teranyina. I tot | que poden sortir-li al pas, ni el record de la maldat del món, la poden | deturar | ; tampoc la presència del seu pare allí a la vora, ni la consciència del | nuat el seu mocador al cap. Després resa la seva darrera oració. Mila es | detura | un moment. Tal vegada s'acomiada mentalment dels éssers que estima: del | a dormir a l'estable, i a les quals els gossos bordaven de lluny. Mila es | deturà | de bell nou. La nit avançava, i una ombra d'angoixa se li retratà a la | una figura. Era gairebé una nena —malgrat la nit la veia molt clara— i es | deturà | allí vora seu, severa. Devia estar sobre les aigües, i, no obstant, els | en un moviment brusc i instintiu, però irrefrenable, mira la porta i hi | detura | els ulls un moment; la seva mirada té una lluïssor al·lucinada, febrosa. | esglaiat, com si de sobte s'hagués sentit una mà amorosa sobre el pit, | deturant | -lo. Un tremolor més íntim li fa flaquejar els genolls; es passa novament | quasi un esclat de follia. —Sileta! Sileta! Obre'm! Obre'm, Sileta! Es | deturà | . Déu! No seria capaç de comprendre tota l'angoixa, tota l'atroç orfenesa | La sacsejà: de primer, suaument, i de seguida, amb més força. Es | deturà | panteixant i la tornà a cridar; en la seva veu tremolava la ira | estrenyent, mentre la sacsejava cada vegada amb més violència. Es | deturà | de sobte, aterrit davant l'abandó total del cos d'ella, i es digué, | corregué àgil per la sendera amb una joiosa facilitat. Guanyà el cim i es | deturà | per primera vegada per mirar devers el poble. A penes si la seva mirada | corria per tot el cos. I tot d'una, com en una sobtosa il·luminació, es | deturà | . Allà baix, al peu del replà on es trobava, sota la feble claror de la | espectral sota la vaga resplendor de la lluna, de primer antuvi es | deturaren | vacil·lants. Però de seguida es produí la reacció: una veu irada s'aixecà | la rodejaven, havia sortit quasi corrent al carrer. Ni tan sols s'havia | deturat | davant l'habitació de Sileta, on noves dones, a la llum del gresol, | seu cervell, nascut del desig de veure'l, la féu contenir tement que la | deturarien | , que la privarien d'anar fins al lloc on era el seu fill. S'amagà en un | el seu pare i li parlava com si el tingués davant, i, de sobte, es | deturava | i tornà a reclamar silenci: —Xst... No el desperteu! Vingué de molt | àdhuc alguns infants que esguardaven amb ulls esverats. Quan el carro es | deturà | davant la porta no es sentia el més petit soroll en tot el carrer, i els | fixos al carro en una ansiosa expectació, tots emocionats. El carro es | deturà | davant mateix de la porta, tant per amagar Mila a la indiscreció de la | Comentaven així. Munda del Roso, des de l'interior, sentí el carro que es | deturava | davant la porta i s'aturà a escoltar. El cor li defallia; les cames se li | Es trobava ja quasi a la sala principal contigua al menjador. Mila es | deturà | i sentí esglai per la seva mare, que no venia. Maria del Carme li | sobre ella mateixa, amb el cap caigut sobre el pit i plorava. Mila es | deturà | davant seu; li posà la mà sobre el muscle, i la cridà: —Mare... Ella | amb les seves festes i els seus dols. Sinó que el vigilant ja no es | detura | cada nit plantat davant la vella església on s'agenollaren els seus avis; | confieu en la victòria dels governamentals?" Fa una ganyota: "Si pot | deturar | -se la tramesa en massa d'alemanys..." Assegura que els italians també | envià el Govern de València amb motiu dels successos de primers de maig. | Deturaven | tots els cotxes. Diu que pregunten als qui van en cotxe cap a la | que potser encara ho podia fer. Les reflexions d'abans tornaren a | deturar | -lo. Pensà que, a més a més, les plantes ho necessitaven, i a ell l' |
|