DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
deturar V 2139 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb deturar Freqüència total:  2139 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

canvià completament l'aspecte d'aquella casa, davant la qual m'havia jo deturat tantes vegades amb una mena de pesar i d'enyorament pel record de la dona
l'emoció i per la violència de la correguda. "Mano!... Tino!..." I es deturà: confusa davant d'ell, tota astorada. Tino Costa s'havia acabat de rentar
esperat desperta al llit en les nits de festa per veure si la ronda es deturaria sota el seu balcó perquè li havia semblat que l'hereu de Candaina l'havia
l'entusiasme d'aquella jornada, i ningú no reparà en el fet. El carro es deturà davant la masia, mentre la masovera i les seves filles, totes amb vestits
a les deveses. Arribats al camí que assenyalava el límit dels cultius, es deturaren. El sol brillava en un cel pur i radiant. Davant d'ells, l'ampla extensió
any, per les festes de primavera, ja cap a la matinada, la ronda es deturà sota el seu balcó, i en nom del seu promès li dedicaren belles cançons. A
inesperadament, com si hagués brollat de sobte de la terra, i quasi es deturà. Fixà en ella els ulls, suspens, i les mirades es trobaren. Mila del
direcció que el dia abans, en direcció a casa seva. A poc a poc s'anà deturant, i a la fi es dirigí recte cap a ella. —Mila, no et recordes de mi
la criada, que sortí corrents darrera la jove mestressa. Maria Àgueda es deturà: enmig de la seva angoixa es preguntà si, després d'allò que havia
el públic la mercaderia. Tino Costa passava casualment per allí i es deturà. Tal vegada l'atragué la tristesa de la noia; tal vegada, la seva gràcia
el desig de veure-la, la necessitat, es féu més ardent, obsessionant. Es deturà novament davant la casa, bo i escrutant balcons i finestres. Endebades:
de les bèsties, que s'allunyaven cap al poble; de tret en tret, es deturaven a llepar-se les parts mutilades i regaven la terra amb llur sang. Jaume
Santa Maria!... Ell, Tino Costa, en el girar dels seus records, s'hauria deturat en aquest, en qualsevol altre episodi semblant. I a qualsevol que hagués
suavitzar la situació, que apareixia ja penosa); obrí les portelles i es deturà un moment a mirar a l'exterior. Les estrelles brillaven en el cel alt amb
a la seva cambra, i poc després tornà a sortir amb el capell posat. Es deturà davant d'ella i, desviant la mirada, li parlà: —Mare; me'n vaig. Se
Però no hi arribà; es recordà, de sobte, de la seva decisió, i es deturà. Li calgué un esforç sobrehumà; fou com el deturar de cop el cavall del
la seva decisió, i es deturà. Li calgué un esforç sobrehumà; fou com el deturar de cop el cavall del seu desig llançat a un galopar desenfrenat, i sentí
la mirava estúpid, ple d'atordiment, sense forces per a reaccionar, per a deturar-la, com amb tanta ardor desitjava. Els cops a la porta es sentien cada
o tres homes el seguien alguns passos darrera seu; dos altres s'havien deturat per ajudar Quim Bisa, el qual havia pegat de cap contra una pedra i
volta amb la por d'haver-li fet mal de veritat, se li esvaí el furor i es deturà. Sortí de l'estança tremolant, com si fugís d'ell mateix i deixà que la
de saber d'ella". De sobte, Tino Costa insinua un gest d'irritació; es detura, es desvia bruscament del camí que seguia, i avança decidit en una nova
les parets emblanquinades eren brutes i esgratinyades. Tino Costa es deturà davant el taüt; estava tan blanc com el mort estès dintre la negra caixa,
i molesta; el vent gemegava als portals. No lluny del borratxo ella es va deturar davant d'una porta. —És aquí. Però... I si vingués? —No et preocupis.
en un repeu de la paret, il·luminava tota la nit el passadís. Ella es deturà i se l'apartà de la vora amb la mà. —És ací —digué breument. S'acostà
el cos, i els pits li penjaven com bufetes a mig inflar. Tremolava. Es deturà un moment i es gratà l'espatlla, arran del muscle amb un soroll com si
la seva ànima estava més desolada que la nit en la qual caminava. Es deturà; es passà la mà pels ulls com si apartés una invisible teranyina. I tot
que poden sortir-li al pas, ni el record de la maldat del món, la poden deturar; tampoc la presència del seu pare allí a la vora, ni la consciència del
nuat el seu mocador al cap. Després resa la seva darrera oració. Mila es detura un moment. Tal vegada s'acomiada mentalment dels éssers que estima: del
a dormir a l'estable, i a les quals els gossos bordaven de lluny. Mila es deturà de bell nou. La nit avançava, i una ombra d'angoixa se li retratà a la
una figura. Era gairebé una nena —malgrat la nit la veia molt clara— i es deturà allí vora seu, severa. Devia estar sobre les aigües, i, no obstant, els
en un moviment brusc i instintiu, però irrefrenable, mira la porta i hi detura els ulls un moment; la seva mirada té una lluïssor al·lucinada, febrosa.
esglaiat, com si de sobte s'hagués sentit una mà amorosa sobre el pit, deturant-lo. Un tremolor més íntim li fa flaquejar els genolls; es passa novament
quasi un esclat de follia. —Sileta! Sileta! Obre'm! Obre'm, Sileta! Es deturà. Déu! No seria capaç de comprendre tota l'angoixa, tota l'atroç orfenesa
La sacsejà: de primer, suaument, i de seguida, amb més força. Es deturà panteixant i la tornà a cridar; en la seva veu tremolava la ira
estrenyent, mentre la sacsejava cada vegada amb més violència. Es deturà de sobte, aterrit davant l'abandó total del cos d'ella, i es digué,
corregué àgil per la sendera amb una joiosa facilitat. Guanyà el cim i es deturà per primera vegada per mirar devers el poble. A penes si la seva mirada
corria per tot el cos. I tot d'una, com en una sobtosa il·luminació, es deturà. Allà baix, al peu del replà on es trobava, sota la feble claror de la
espectral sota la vaga resplendor de la lluna, de primer antuvi es deturaren vacil·lants. Però de seguida es produí la reacció: una veu irada s'aixecà
la rodejaven, havia sortit quasi corrent al carrer. Ni tan sols s'havia deturat davant l'habitació de Sileta, on noves dones, a la llum del gresol,
seu cervell, nascut del desig de veure'l, la féu contenir tement que la deturarien, que la privarien d'anar fins al lloc on era el seu fill. S'amagà en un
el seu pare i li parlava com si el tingués davant, i, de sobte, es deturava i tornà a reclamar silenci: —Xst... No el desperteu! Vingué de molt
àdhuc alguns infants que esguardaven amb ulls esverats. Quan el carro es deturà davant la porta no es sentia el més petit soroll en tot el carrer, i els
fixos al carro en una ansiosa expectació, tots emocionats. El carro es deturà davant mateix de la porta, tant per amagar Mila a la indiscreció de la
Comentaven així. Munda del Roso, des de l'interior, sentí el carro que es deturava davant la porta i s'aturà a escoltar. El cor li defallia; les cames se li
Es trobava ja quasi a la sala principal contigua al menjador. Mila es deturà i sentí esglai per la seva mare, que no venia. Maria del Carme li
sobre ella mateixa, amb el cap caigut sobre el pit i plorava. Mila es deturà davant seu; li posà la mà sobre el muscle, i la cridà: —Mare... Ella
amb les seves festes i els seus dols. Sinó que el vigilant ja no es detura cada nit plantat davant la vella església on s'agenollaren els seus avis;
confieu en la victòria dels governamentals?" Fa una ganyota: "Si pot deturar-se la tramesa en massa d'alemanys..." Assegura que els italians també
envià el Govern de València amb motiu dels successos de primers de maig. Deturaven tots els cotxes. Diu que pregunten als qui van en cotxe cap a la
que potser encara ho podia fer. Les reflexions d'abans tornaren a deturar-lo. Pensà que, a més a més, les plantes ho necessitaven, i a ell l'

  Pàgina 1 (de 43) 50 següents »