×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb deu |
Freqüència total: 88393 |
CTILC1 |
mena de coses i fenòmens. "El més gran dels poetes assegura que tots els | déus | varen néixer de l'Oceà i de la seva dona Tetis. Si això és encertat, el | per la lletgesa i en temia el poder. Res més estimat que el poder, pels | déus | i pels homes. Ningú no l'abandona mai de grat, i Uranos no en va ser una | va encadenar i va obligar-lo a retornar, plens de vida, tots els petits | déus | englotits. O Cronos els conservava sencers en el seu ventre, com en un | administració, amb l'expressa reserva d'una sobirania inapel·lable. Com a | déu | màxim, es va quedar en exclusiva amb el cel i la llum. Va cedir | complex o senzill, que hagin atorgat, que és el que ofèn més, tant els | déus | com els homes. Moira "Quan els homes començaven a reflexionar, es varen | que m'és lícit d'assegurar-te que la Moira és anterior, de molt, als nous | déus | olímpics i a la seva victòria, que tant hem de patir. La Moira es | l'ajudava. Acabats els espantosos aldarulls amb la victòria dels nous | déus | olímpics, Zeus es va casar amb Themis, sospitem que reduint prèviament la | il·lusió d'un escrúpol de sort. Metis Metis sabia més coses que tots els | déus | i tots els homes plegats. Per tant, era un perill i una grossa desgràcia. | Ares l'alliberava. Ja mort, al regne d'Hades, Sísif va explicar al | déu | i a Persèfone una falsa història contra la seva dona i els suplicava que, | infinit. De segur que es tracta de la burla d'algun d'aquests nous | déus | olímpics, de rialla inextingible. Aquesta, Euryalé, i jo som, a més, | més que et previngui ara contra les riqueses de Plutó, contra tots els | déus | , benèvols o perversos, i contra els homes, sovint més perillosos i més | Citaré Arió, el corser meravellós d'Adrast, engendrat tal vegada pel | déu | del mar amb Demèter. I Pegàs, el poltre amb ales, sorgit amb Crysaor de | àvia. "No sé com Nostre Senyor permetia o permet aquestes coses." "Que | Déu | el faci bo", apuntalava la Ignasieta. "Oh, si s'assabentaven dels munts | agençament, el jove es disposava a esperar amb una humil paciència. El | déu | el tractaria amb un apassionat afecte, imperatiu i tendre alhora, i | de delicades atencions. Jacint coneixia, però, el seu destí, perquè el | déu | era poderós, força estrabul·lat, i el seu tarannà comportava, per tant, | de les converses, solien jugar una estona al llançament de discs, i el | déu | no tolerava que l'efebus el guanyés. Encara que no gaire instruït, Jacint | un disc causaria, d'un moment a l'altre, la seva mort. A contracor del | déu | , ens és forçós d'admetre-ho. Ferit al cap, de la sang de Jacint naixeria | ruixims que enceten la primavera." "Són tan boniques i duren tan poc, | Déu | meu, tan poc!", es lamentava la senyora Magdalena Blasi. "Prometo, | refiat i irresponsable, que es va atrevir a desafiar l'hel·lènic Apol·lo, | déu | citarista, poderós i, com a immortal, d'una eterna, primmirada i, en | però fascinadora contarella sense sentit de la vida. Asclepi "El | déu | metge porta en una mà un bastó de caminant", enunciava des d'un | ciutat i va fer que es vessés a dolls, sota l'impassible somriure dels | déus | , la sang de molts innocents. Però no he de contar la història que tothom | mort del seu marit Apsu, va organitzar, pel que sembla, contra els joves | déus | assassins, una revolta d'una host de monstres nascuts del mar, potser | nyeu-nyeu, un rosec d'arna", va assentir la senyora Marigó. "Que | Déu | l'hagi perdonada, que tant se me'n dóna", enllestia la senyora Magdalena | la senyora Magdalena Blasi. "Doncs miri, no", rectificava Pulcre. "Els | déus | li varen concedir la immortalitat i la varen aparellar, als Camps Elisis, | Itis, també el seu fill, el seu únic hereu, els antics afirmaven que els | déus | , sempre misericordiosos, el varen convertir en puput. És característica | prolongada, de segur, o Lòxias m'hauria enganyat, i no, és paraula d'un | déu | , i quin!, i m'aprecia massa per burlar-se de mi. Caram, les dones | precedents, exemplar, incomparable, meravella dels altres candorosos | déus | i dels homes, qui gosarà en cap ocasió, fins a la meva segona remota | intel·lectual, que mai no ens enganya. I us sentireu potser més propers a | Déu | , existeixi o no, compti o no per a molts, per a pocs o per a ningú, | per a molts, per a pocs o per a ningú, que l'estadística no ens importa. | Déu | , alhora tot i no-res, comprensiu, sense límits, del tot i del no-res. | en grau extrem, distant, personal, impassible, inconcebible, indicible, | Déu | , acte pur, "s'estima a si mateix amb un amor intel·lectual infinit". I | i això són també misèries", va envestir, sarcàstica, la meva àvia. " | Déu | n'hi do!", se li va esllavissar a la Ignasieta. "Però com vol que opini | la senyora Tecleta Marigó. "Si amb això som a les acaballes, gràcies a | Déu | ", afermava amb jaculatòria la senyora Magdalena Blasi. "I no deixa de | Ni tan sols la visita quotidiana de l'amable príncep que demà, si els | déus | ho volen, serà el teu marit. No, avui no. No fóra considerat decorós, i | . Mira com llueixes, preciós, bonic, bonic, com l'avicio. I fins demà, si | Déu | vol", acariciava, amb ronquera que procurava sense èxit d'estovar, el | de gossos i de voltors, més freda fosca a trenc d'alba, gràcies als | déus | per a mi la darrera. I els guardes em prendran ara mateix i em portaran | notar que és un monarca poderós, encara que ple de dissort." "Valga'm | Déu | !", s'impacientava la senyora Magdalena Blasi, filla d'un gran | damunt teixits sumptuosos, i vet aquí que de pressa venia el càstig dels | déus | ", s'anava trencant el darrer fil del pensament del rei. "No he tingut | fi em sentia còmode, relaxat, amb la pell neta, llisa, fina, després de | deu | anys de pols i de llot. Destral o espasa? Sota l'una o l'altra perdo la | catifes brodades amb massa riquesa, un privilegi que pertany només als | déus | . La mesura restablerta a un preu avinent, m'endinso en l'ombra amb | mica? I em plou sobre mullat en presentar-se'm, arrogant i amo, al cap de | deu | anys de refrigeri, no amb esvorancs de xarxa, com per mèrits i a dreta | un sol. I dolent, indòcil, millor, prova de salut, gràcies a | Déu | , fins els pediatres en aquest punt s'avenen. Demà al matí me'n vaig a | d'una illa estesa i estreta, en la qual hi ha una alta muntanya on | déus | grans i implacables es complaïen a néixer. Quan el sol s'enfonsa en un | —Però, després del que ha fet, com gosa tornar? —No coneix temor de | Déu | , però ja li arribarà l'hora. —És un escàndol! —I a ella, on la | del Menut. Diu que en donaren quatre roves d'or: més de quatre i més de | deu | en deu tenir. Tiago, fill únic i l'hereu de tot; presumit però simpàtic, | expressà quasi amb llàgrimes el seu contentament: —Quina parella que fan! | Déu | els beneeixi! Aquell acte fou com el segell definitiu posat al | si res. —Hola, germà; bon dia! O bé: —Et veig mala cara. | Déu | faci que no sigui res. Que Déu ens ajudi a tots! Mentrestant, Candaina | bon dia! O bé: —Et veig mala cara. Déu faci que no sigui res. Que | Déu | ens ajudi a tots! Mentrestant, Candaina s'allunyava tot rondinant. Ara el | plagasitat. Només ell es mantenia apartat de la gatzara general, com un | déu | , en un isolament en què no se sabia si entrava més el menyspreu o la | follia. La veu del padrí de Mila tornà a sonar: —Però, Candaina...! Per | Déu | , Candaina! No facis imprudències! Per Déu, Candaina! En aquell moment, | sonar: —Però, Candaina...! Per Déu, Candaina! No facis imprudències! Per | Déu | , Candaina! En aquell moment, quan la festa era al bo i millor, i tot, a |
|