×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb deure |
Freqüència total: 57291 |
CTILC1 |
mort dels Curetes, sense recordar-ne els antics serveis, als quals tant | devia | . Heus aquí l'agraïment del senyor de l'Olimp, que és l'habitual dels | imaginem que amagava la seva enorme pedanteria amb un somriure afable. | Devia | semblar plàcida i ser una mica grassona, amb un punt de sotabarba. "És | els asfòdels t'agraden. Filla, jo he d'acomplir moltes lleis i molts | deures | i no m'entretindré, perquè no puc, a reflectir de nou en els teus ulls la | a les orelles humanes. Res, però, de més perillós. Qui les escolta oblida | deures | , família, pàtria, tota rectitud, i corre cap a elles, als prats plens de | el transgressor del bé. Algú l'ha anomenada filla venerable de Zeus. | Deu | haver estat un somrient funàmbul del perillosíssim escarn o un vulgar i | o la llança, altres s'inclinen que amb un núvol de fletxes. Assenyat, | devia | triar les sagetes i atènyer l'ingredient de cabra del monstre, en el punt | fissura de les fèrries defenses de l'òrgan muscular cardíac, aquest li | devia | bategar amb una molt relativa blanesa, allí on la Quimera amagava ben | d'aire, no-res. Però com Cerber s'alimenta de gernacions de no-res? Hi | deu | haver alguna substància darrera els noms? De què deuen aquests estar | de no-res? Hi deu haver alguna substància darrera els noms? De què | deuen | aquests estar compostos? Quedarà dintre el no-res algun bri de matèria | no una borda ni una molossa, sinó una nanella d'una raça pura. Erígone | devia | jugar amb Maira, s'hi distrauria, l'aviciaria. Maira lladrava, corria, | els passos cap a la volta que ens empara. Perquè la nostra esperança no | deu | ignorar que, sota l'aparença del glaç de la mort, caliu de la nostra | per la pròpia closa fosca. Quant a Licaó, amargat, enyorat i solitari, el | devia | abatre Apol·lo, arran del clarós cim del Liceu, mentre el bessó d'Àrtemis | precisava Pulcre. "I un protector amb un concepte agudíssim del | deure | , un noble defensor de la seva família, de la seva ciutat i del seu | sistema del més petit elogi adreçat als altres. "Amb tantes qualitats, | devia | tanmateix acabar, posem per cas, segons una comparança del meu temps, com | l'engolidora basarda del mar. La dona ha complert, fidel, tots els seus | deures | . Sap també que no trairà mai ningú, que es comportarà amb rectitud fins | amb excés castigada. Amb roba, va perdre força encant, ho vaig notar. No | devia | estar acostumada al joc dels llums i dels matisos. Per a tot cal un llarg | i la varen aparellar, als Camps Elisis, amb Aquil·les." "El pobre | devia | quedar servit", reia la senyora Tecleta Marigó. "Però deixem ara les | de les dues races més conegudes, la rústica i la urbana, l'artista les | devia | realitzar sens dubte de memòria. Tres vasos varen ser descoberts, | conseqüències greus, si em refusava a atendre, fins on exhauridors | deures | de gratitud em permetin, el seu present, que, encara que silenciós i | simple amazona sense nom, de les de la tropa de xoc. Sortida del bosc, on | deu | haver deixat la cavalcadura, s'apresta amb un gest magnífic, armada d'un | desordenat, violent i salvatge en els seus seguidors primitius. Li | devem | , però, el teatre, i aquesta eterna invenció ja el justifica prou als | deia i repetia la reclusa voluntària. "L'heroi se'n va anar i ja | deu | haver arribat a la seva illa, a la fi de la seva navegació. Mai més no | frase de debò original, unes quantes llàgrimes d'íntima complaença pel | deure | ben acomplert varen rodolar per les galtes llises de la matrona encara | el fum no li havia entelat la mirada, però compliria, coratjós, el seu | deure | , avui i demà i en l'esdevenidor més allunyat, mentre li fos possible. No | valor, i encara a estones d'insinceritat rebel: conec l'acatament que es | deu | al geni. Algun cop, en els escassos moments que al meu torn m'avorreixo, | sacrificis sense límits, abnegades, amatents a acomplir el nostre sagrat | deure | d'afermar el demà dels néts. Per a nosaltres, ni un tast d'engruna, res: | No governant-se ell, menys governaria l'Estat, el meu estricte | deure | , el meu deler. Per tant, l'avui trescador m'és una nosa i una potencial | escrutadora mirada i a les dels altres, davant tothom, quan em trobin, ho | dec | al meu llinatge. Sollada, maleïda, provinc tanmateix d'una estirp solar, | els mitògrafs o els tràgics les varen inventar: Sísif i Alcestis. Ho | devien | ordir contra el meu prestigi, perquè ningú no em pot guanyar ni combatre. | Al capdavall se li paga per entretenir-nos una mica. Poc, però algú li | deurà | gratificar el servei." "Salom no tenia ni família", va indicar la | la vora dels porxos, comentava: —Ja torna a ésser aquí! —Quin mal vent el | deu | haver portat? —Però, després del que ha fet, com gosa tornar? —No coneix | , però ja li arribarà l'hora. —És un escàndol! —I a ella, on la | deu | haver deixada? —Sí: què en deu haver fet, d'aquella perduda? —La deu haver | És un escàndol! —I a ella, on la deu haver deixada? —Sí: què en | deu | haver fet, d'aquella perduda? —La deu haver deixada a qualsevol banda, i | la deu haver deixada? —Sí: què en deu haver fet, d'aquella perduda? —La | deu | haver deixada a qualsevol banda, i si t'he vist... ja ho sabeu. Quan s'ha | es girà d'una manera inesperada i sortí així com havia vingut. —Què | deu | tenir? —preguntà Tino Costa. —Deu ser pel temps que fa que no t'ha vist. | i sortí així com havia vingut. —Què deu tenir? —preguntà Tino Costa. — | Deu | ser pel temps que fa que no t'ha vist. Ja tornarà; potser ha anat a | Diu que en donaren quatre roves d'or: més de quatre i més de deu en | deu | tenir. Tiago, fill únic i l'hereu de tot; presumit però simpàtic, | La claredat dels seus judicis, així com la fortalesa del seu esperit, la | devia | tant a la seva experiència de la vida com a les seves lectures. Els seus | festes solemnes. Quin dia no seria festa aleshores? Déu no ho ha volgut: | deu | ser que no ho mereixia. Vaig ser feliç un moment, però la meva felicitat | impel·lia la nena a desafiar les ires del pare salvatge i brutal. | Devia | ésser com ella Catarineta, cega i obstinada en el seu amor; amb el seu | cega i obstinada en el seu amor; amb el seu amor, que aquella nit | devia | estar esperant-la a la plaça. I ella no podia sortir perquè al seu damunt | sempre li queda alguna pols entre els dits. Alguna saviesa, doncs, se li | degué | encomanar, a força de manejar saviesa d'altri: no direm que no, i tant és | instant reflexionava sobre el secret de sofrences i humiliacions que | devia | amagar-se en la infantesa d'aquella criatura apassionada i d'una | a la bona taula i al bon vi, car sabia conciliar molt bé els seus | deures | religiosos amb aquestes petites satisfaccions que en res no afectaven la | que amb prou feines podia donar crèdit a la seva oïda. Va dir-se que | devia | estar begut. Tornà a pensar en allò que havia pensat tantes vegades | un moment hagué fins i tot de recalcar-se a la paret. Quim Bisa pensà: " | Deu | estar begut!" S'aixecà i el seguí al carrer. III @Mal quem lhe | el misteri de l'ànima innocent i sensitiva de l'infant, i quins efectes | degué | tenir en el futur aquella amarga descoberta, era impossible predir-ho. Hi | tornat amb Mila. —Sembla que no. —Féu una pausa i afegí: —Per què les | deu | fer, aquestes coses, Déu meu! Es féu un silenci, i, de sobte, veieren | en aquest món de brutalitats i de misèries, i per a quin objecte la | deu | haver creada? Criatures així —es digué encara— degueren inspirar a la | per a quin objecte la deu haver creada? Criatures així —es digué encara— | degueren | inspirar a la humanitat la idea dels àngels mitjancers entre Déu i els |
|