×
Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb devesa |
Freqüència total: 201 |
CTILC1 |
| a la ribera, olivers a la garriga; posseïen boscos extensos i vastes | deveses | on pasturaven les raveres de bous i els ramats que durant l'hivern, quan | | i d'alegria presidí tot el desdejuni. Després s'internaren cap a les | deveses | . Arribats al camí que assenyalava el límit dels cultius, es deturaren. El | | seus béns la seva ravera de bous, que a l'estiu pasturaven per les amples | deveses | , prop de la mar, i a la tardor, de cara a l'hivern, eren conduïts a | | per la carretera de Vinaròs i cridava, ja de lluny, que el gos era a la | devesa | . —Calleu! —Silenci! —Què diu "este"? —Diu que és a la | | . —Calleu! —Silenci! —Què diu "este"? —Diu que és a la | Devesa | . Un crit ressonà en la multitud: "A la Devesa! A la Devesa! Diu que és | | "? —Diu que és a la Devesa. Un crit ressonà en la multitud: "A la | Devesa | ! A la Devesa! Diu que és a la Devesa!" I, mentre cridaven, corrien ja | | que és a la Devesa. Un crit ressonà en la multitud: "A la Devesa! A la | Devesa | ! Diu que és a la Devesa!" I, mentre cridaven, corrien ja cap allà amb els | | crit ressonà en la multitud: "A la Devesa! A la Devesa! Diu que és a la | Devesa | !" I, mentre cridaven, corrien ja cap allà amb els rostres alterats, | | alterats, brandant a l'aire els garrots, les falçs, les forques. "A la | Devesa | !" "A la Devesa!" "A la Devesa!" Tots varen córrer cap allà, | | l'aire els garrots, les falçs, les forques. "A la Devesa!" "A la | Devesa | !" "A la Devesa!" Tots varen córrer cap allà, però no pogueren evitar | | falçs, les forques. "A la Devesa!" "A la Devesa!" "A la | Devesa | !" Tots varen córrer cap allà, però no pogueren evitar que el gos | | ferides a la cama. Per fi havia estat acorralat a la part alta, a la | Devesa | , com havien dit. L'animal anava fet una llàstima; portava ja alguns cops | | un gos rabiós... —Un gos... rabiós? —Sí, l'han matat este matí a la | Devesa | . —Però, ¿què hi té a veure, la Canela, amb...? —És que | | urpades per carícies. Vallcebollera, la pau de les | deveses | , la llum com un fum d'or s'escampa en les carenes. | | mig carrer com un glop de neu més pura. El camí ramader s'anima cap a la | devesa | . I ja comença una musica que mai no té fi, l'esquellejar de la vacada. | | volia dedicar a santa Magdalena. A la primeria l'hauria edificada en la | devesa | de Corsaví, al damunt de la Fou, sense l'oposició dels habitants d'aquell | | dels elements decoratius, i fins la representació espiritual de la | devesa | caçadora del cervo, i del poeta diví amb la seva lira, us deixen que no | | s'hauria pogut sospitar enllà de les cases la fronda xopa de la nostra | devesa | . Oh exhalacions admirables de l'aigua! El blau del cel era moll, tendre, | | plantades com ella, però sense polir, poltres que no havien sortit de la | devesa | nativa, de gràcia entreviada d'un urc de bravura. A la cambra de Pina mai | | roja de la ciutat i la resplendor blanca que pujava del riu i la | Devesa | . En Rahola esdevenia l'erudit més amable, el conversador més comprensiu. | | Ja es veuen les corpentes punxagudes dels pallers de les eres de la | Devesa | ... Mireu: Aspa! Aquest rotllet de cases torrades i de teulades roges amb | | i uns torterols de fum. Tanmateix, els meus ulls, de dalt del pla de la | Devesa | estant, descobreixen una taqueta incerta al mig de la plaça, prop de les | | a les seves faccions. Les primeres "estàncies", és a dir, les primeres | deveses | habitades per gent blanca no eren tan aprop com convenia als captius. | | no tenia altre al·licient que les incursions periòdiques en les | deveses | dels espanyols. Per això, quan veieren partir de nou els guerrers de la | | el propòsit que s'hi feia avinent de no repetir mai més els atacs a les | deveses | espanyoles i d'oblidar els greuges recíprocs, el corregidor va fer la | | una llarga tanca construïda amb fustes tot just polides. Eren a una | devesa | ! Eren a una "estància"! No en veien sinó aquella tanca interminable; ni | | designi, desinència, desistir, resistir, desolació, desori, despesa, | devesa | , diapasó, dipòsit, divisar, eclesiàstic, empavesar, emperesir, encisar, | | de la jardineria italiana; el parc de Montjuïc, de l'andalusa; i la | Devesa | de Girona, de la francesa. Els moderns camps de golf han difós la gran | | són una novetat de l'època. Els francesos els havien introduït amb la | Devesa | de Girona i el Parterre de València. El Jardí del General, a Barcelona, | | els nostres petits plors d'infant angoixat... L'albada dels sentits De la | Devesa | ens arribava l'or tardoral que el vent feia saltar de les branques dels | | Feliu. A l'altra riba, s'hi movien lleument les gegantines siluetes de la | Devesa | . Aquells arbres, amb el dol de la nit, semblaven uns frares de llegenda | | el cap entre la parella. —Faràs tard, Berronyo, si vols ésser a la | Devesa | abans que comencin. El fotògraf tingué una intensa expressió | | recitació dels llibres de Job, i com en aquests temps el passeig per la | Devesa | , degut a les humitats, ja era poc convenient per a la gent d'alguna edat, | | d'ací la dita emprada pels clergues gironins: "pels llibres de Job, fora | Devesa | ". Que no es cregui però que els capellans d'altres temps vestissin com | | i festívols i caigudes de fulles d'aram que encatifaven i envermellien la | Devesa | . Refranys i dites: Si a l'octubre fa bon fred, mor la mosca i el cuquet | | dites regions es cobreixen d'una capa de verdor deguda an els boscos i | deveses | ; és com si a davant d'una paret que us envia l'eco d'un sò determinat, hi | | Vagabund, dels carrers misteriosos, dels passeigs de la | Devesa | i dels alterosos campanars de Girona! Però hi ha també la dura brega per | | de ribera no tants—, però no són eterns. La situació involutiva de la | devesa | de Girona hauria d'ésser prou alliçonadora per als qui, | | de l'Ebre Llacuna d'Almenara Illes Columbrets Albufera de València i | Devesa | del Saler Montgó i Cap de la Nau Baix Vinalopó Litoral menorquí Albufera | | terme la desamortització dels extensos béns de Propis (boscs, garrigues i | deveses | ) del municipi i que foren adquirits a baix preu pels benestants de la | | d'aiguardent provocà una autèntica colonització agrícola de les antigues | deveses | de pastura que, com s'esdevingué al Pla de l'Arc, foren parcel·lades i | | Mentre que antigament hom considerava l'oest de França, lloc de | deveses | , com "de pobra fortuna" i les antigues viles com "graners | | neu baixaven per l'esquena dels obacs, i, solana amunt, un verdejament de | deveses | s'esgraonava tan alt com els ulls li'n donaven. Les aigües del temporal, | | pujà a muntanya, on l'altre pasturava la vacada. Trescant per boscos i | deveses | encontrà vacada i vaquer. Ja sabeu com s'emmaneguen les coses entre gent | | La dona resta somniosa, com si li recordés la puresa lluminosa de l'alta | devesa | . L'home segueix rumiant. —Maleït vaquer! —reputega— Bé deu tenir un flac | | dels malalts o dels vells. Anava de la casa al camp, del camp a les | deveses | , seguint tot el seu terme, muntat a cavall, la verga als dits i l'insult | | ovella esgarriada. La va cercar pels còrrecs, pels boscos, vessana amunt, | devesa | enllà, xiulant, cridant-la, belant, com si fos un xai, per atreure-la | | néixer la frescor d'un còrrec. I per aquest còrrec guanyava el bosc i les | deveses | . Però la defensa organitzada per l'hereu tenia poques falles, i la lloba, | | d'ordinari són al Petxinar, al Sequiol d'En Salvador, escorrentia de la | Devesa | , el Perelló, Sèquia del Rei, el Toll de la Closa, el Pou d'Aparici, | | ciutat, separada de la mar per aqueixa llengua de terra que s'anomena la | Devesa | , és u dels llocs més estimats dels caçadors. En temps passats foren |
|