▲
  DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
devesa F 201 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1832-2022)
Imprimir Exportar a .csv  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
Reportar un error  
 
Lema:  Coincident amb devesa Freqüència total:  201 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

a la ribera, olivers a la garriga; posseïen boscos extensos i vastes deveses on pasturaven les raveres de bous i els ramats que durant l'hivern, quan
i d'alegria presidí tot el desdejuni. Després s'internaren cap a les deveses. Arribats al camí que assenyalava el límit dels cultius, es deturaren. El
seus béns la seva ravera de bous, que a l'estiu pasturaven per les amples deveses, prop de la mar, i a la tardor, de cara a l'hivern, eren conduïts a
per la carretera de Vinaròs i cridava, ja de lluny, que el gos era a la devesa. —Calleu! —Silenci! —Què diu "este"? —Diu que és a la
. —Calleu! —Silenci! —Què diu "este"? —Diu que és a la Devesa. Un crit ressonà en la multitud: "A la Devesa! A la Devesa! Diu que és
"? —Diu que és a la Devesa. Un crit ressonà en la multitud: "A la Devesa! A la Devesa! Diu que és a la Devesa!" I, mentre cridaven, corrien ja
que és a la Devesa. Un crit ressonà en la multitud: "A la Devesa! A la Devesa! Diu que és a la Devesa!" I, mentre cridaven, corrien ja cap allà amb els
crit ressonà en la multitud: "A la Devesa! A la Devesa! Diu que és a la Devesa!" I, mentre cridaven, corrien ja cap allà amb els rostres alterats,
alterats, brandant a l'aire els garrots, les falçs, les forques. "A la Devesa!" "A la Devesa!" "A la Devesa!" Tots varen córrer cap allà,
l'aire els garrots, les falçs, les forques. "A la Devesa!" "A la Devesa!" "A la Devesa!" Tots varen córrer cap allà, però no pogueren evitar
falçs, les forques. "A la Devesa!" "A la Devesa!" "A la Devesa!" Tots varen córrer cap allà, però no pogueren evitar que el gos
ferides a la cama. Per fi havia estat acorralat a la part alta, a la Devesa, com havien dit. L'animal anava fet una llàstima; portava ja alguns cops
un gos rabiós... —Un gos... rabiós? —Sí, l'han matat este matí a la Devesa. —Però, ¿què hi té a veure, la Canela, amb...? —És que
urpades per carícies. Vallcebollera, la pau de les deveses, la llum com un fum d'or s'escampa en les carenes.
mig carrer com un glop de neu més pura. El camí ramader s'anima cap a la devesa. I ja comença una musica que mai no té fi, l'esquellejar de la vacada.
volia dedicar a santa Magdalena. A la primeria l'hauria edificada en la devesa de Corsaví, al damunt de la Fou, sense l'oposició dels habitants d'aquell
dels elements decoratius, i fins la representació espiritual de la devesa caçadora del cervo, i del poeta diví amb la seva lira, us deixen que no
s'hauria pogut sospitar enllà de les cases la fronda xopa de la nostra devesa. Oh exhalacions admirables de l'aigua! El blau del cel era moll, tendre,
plantades com ella, però sense polir, poltres que no havien sortit de la devesa nativa, de gràcia entreviada d'un urc de bravura. A la cambra de Pina mai
roja de la ciutat i la resplendor blanca que pujava del riu i la Devesa. En Rahola esdevenia l'erudit més amable, el conversador més comprensiu.
Ja es veuen les corpentes punxagudes dels pallers de les eres de la Devesa... Mireu: Aspa! Aquest rotllet de cases torrades i de teulades roges amb
i uns torterols de fum. Tanmateix, els meus ulls, de dalt del pla de la Devesa estant, descobreixen una taqueta incerta al mig de la plaça, prop de les
a les seves faccions. Les primeres "estàncies", és a dir, les primeres deveses habitades per gent blanca no eren tan aprop com convenia als captius.
no tenia altre al·licient que les incursions periòdiques en les deveses dels espanyols. Per això, quan veieren partir de nou els guerrers de la
el propòsit que s'hi feia avinent de no repetir mai més els atacs a les deveses espanyoles i d'oblidar els greuges recíprocs, el corregidor va fer la
una llarga tanca construïda amb fustes tot just polides. Eren a una devesa! Eren a una "estància"! No en veien sinó aquella tanca interminable; ni
designi, desinència, desistir, resistir, desolació, desori, despesa, devesa, diapasó, dipòsit, divisar, eclesiàstic, empavesar, emperesir, encisar,
de la jardineria italiana; el parc de Montjuïc, de l'andalusa; i la Devesa de Girona, de la francesa. Els moderns camps de golf han difós la gran
són una novetat de l'època. Els francesos els havien introduït amb la Devesa de Girona i el Parterre de València. El Jardí del General, a Barcelona,
els nostres petits plors d'infant angoixat... L'albada dels sentits De la Devesa ens arribava l'or tardoral que el vent feia saltar de les branques dels
Feliu. A l'altra riba, s'hi movien lleument les gegantines siluetes de la Devesa. Aquells arbres, amb el dol de la nit, semblaven uns frares de llegenda
el cap entre la parella. —Faràs tard, Berronyo, si vols ésser a la Devesa abans que comencin. El fotògraf tingué una intensa expressió
recitació dels llibres de Job, i com en aquests temps el passeig per la Devesa, degut a les humitats, ja era poc convenient per a la gent d'alguna edat,
d'ací la dita emprada pels clergues gironins: "pels llibres de Job, fora Devesa". Que no es cregui però que els capellans d'altres temps vestissin com
i festívols i caigudes de fulles d'aram que encatifaven i envermellien la Devesa. Refranys i dites: Si a l'octubre fa bon fred, mor la mosca i el cuquet
dites regions es cobreixen d'una capa de verdor deguda an els boscos i deveses; és com si a davant d'una paret que us envia l'eco d'un sò determinat, hi
Vagabund, dels carrers misteriosos, dels passeigs de la Devesa i dels alterosos campanars de Girona! Però hi ha també la dura brega per
de ribera no tants—, però no són eterns. La situació involutiva de la devesa de Girona hauria d'ésser prou alliçonadora per als qui,
de l'Ebre Llacuna d'Almenara Illes Columbrets Albufera de València i Devesa del Saler Montgó i Cap de la Nau Baix Vinalopó Litoral menorquí Albufera
terme la desamortització dels extensos béns de Propis (boscs, garrigues i deveses) del municipi i que foren adquirits a baix preu pels benestants de la
d'aiguardent provocà una autèntica colonització agrícola de les antigues deveses de pastura que, com s'esdevingué al Pla de l'Arc, foren parcel·lades i
Mentre que antigament hom considerava l'oest de França, lloc de deveses, com "de pobra fortuna" i les antigues viles com "graners
neu baixaven per l'esquena dels obacs, i, solana amunt, un verdejament de deveses s'esgraonava tan alt com els ulls li'n donaven. Les aigües del temporal,
pujà a muntanya, on l'altre pasturava la vacada. Trescant per boscos i deveses encontrà vacada i vaquer. Ja sabeu com s'emmaneguen les coses entre gent
La dona resta somniosa, com si li recordés la puresa lluminosa de l'alta devesa. L'home segueix rumiant. —Maleït vaquer! —reputega— Bé deu tenir un flac
dels malalts o dels vells. Anava de la casa al camp, del camp a les deveses, seguint tot el seu terme, muntat a cavall, la verga als dits i l'insult
ovella esgarriada. La va cercar pels còrrecs, pels boscos, vessana amunt, devesa enllà, xiulant, cridant-la, belant, com si fos un xai, per atreure-la
néixer la frescor d'un còrrec. I per aquest còrrec guanyava el bosc i les deveses. Però la defensa organitzada per l'hereu tenia poques falles, i la lloba,
d'ordinari són al Petxinar, al Sequiol d'En Salvador, escorrentia de la Devesa, el Perelló, Sèquia del Rei, el Toll de la Closa, el Pou d'Aparici,
ciutat, separada de la mar per aqueixa llengua de terra que s'anomena la Devesa, és u dels llocs més estimats dels caçadors. En temps passats foren

  Pàgina 1 (de 5) 50 següents »