DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
devorar V 1635 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb devorar Freqüència total:  1635 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

massa el que havia comès amb el seu pare, Cronos va decidir d'anar devorant els seus propis fills, tot just naixien. Per un cèlebre ardit de la mare,
de Goya y Lucientes. En ell, Cronos endrapa a trossos el fill que devora. Goya, que complica així el misteri de les menges, que hem esmentat, era
càstig, i els olímpics la varen transformar en un monstre horrible, que devora tota la carn humana que abasta, amb preferència la dels nens, que són
damunt les seves víctimes, les destrossen amb unes llargues urpes i les devoren de viu en viu. Al principi eren dues, Ael·lo i Ocipeté. Després s'hi
amb l'escurçó de la cua i fins amb les orelles. El qui en vol sortir és devorat per l'estrany i tothora despert porter. Mastega i s'empassa, tanmateix,
I les esquerpes, feréstegues, terribles eugues de Diomedes, que varen devorar, en el rompent, el cadàver del seu amo. En recordaria de molts d'altres,
es mostrà cada vegada més inquiet i d'humor desigual; començà a devorar els llibres de la biblioteca del seu avi i altres que li deixava el seu
retornaria a les cavernes. "Ciència" i "tècnica", avui, desplacen o devoren tot allò que no congenia amb elles. La "moral" dels nostres avis serà
nerviosa i seca que li retruca a l'orella com un espetec de sarments devorades pel foc. La dona de la casa explica: —A cada veïnat n'hi posen una pel cap
recents, desviant l'esguard cada vegada que ensopega amb una cara devorada per la putrefacció, amb una mandíbula oberta que riu sardònicament, amb
sota un cel que ha anat congriant uns núvols espessos i negres que devoren les estrelles. Ací, fora de la protecció dels arbres, el vent s'accentua
no el preocupava; agafava el seu plat, fred ja, que tenia guardat, i en devorava el contingut amb una mica de golafreria, una mica a la manera dels
ple, cercava l'ombra d'un arbre, i assegut allí, amb tota tranquil·litat, devorava el que havia collit i satisfeta la fam, s'ajeia a fer la migdiada.
a la seva ment, era el seu turment a totes hores, el corc interior que la devorava. Es tornà com un infant. De sobte, començà a no voler veure el metge i es
Van a Tahití per viure en silenci i apartats de tothom la flama que els devora, perquè, segons, diuen, a la Côte d'Azur la gent se'ls mira amb un
imitar-los, i amb la meva dona vaig anar a un altre cantó de la fusta, i devoràrem el sopar fred que ens havia preparat la mestressa del Restaurant Sage. I
de coco fermentat, només us cal el recurs de tirar-vos a l'aigua i ésser devorats pels taurons. Perquè és evident que amb els taurons no es pot jugar. En
aquell moment hauria jurat que era l'aleta d'un tauró immens destinat a devorar-me si els meus inconscients protectors, els mariners del cutter,
res. Hi ha dies que us heu de fer el llit i hi ha dies que un porc us devora la camisa, o que una de les infinites criatures de la família de Madame
treball i la riquesa, ni en el de la política i la cultura; quan estàvem devorats per faccions internes irreconciliables i se'ns tirà al damunt la llopada
de bé vacil·là en la seva fe i en la seva actuació. No és estrany que devoréssim polítics i homes de govern, que es malmetessin tantes i tantes ocasions,
d'Europa, ara inclosa Anglaterra, el jusconstitucionalisme desapareixia devorat per l'absolutisme monàrquic, ja que és fàcil combatre una abstracció per
actituds extremistes. El nostre sentit d'ironia falla, i sortim al carrer devorats per un excés de pressió sentimental. Totes les precaucions del seny,
sòcols de les barraques hi ha fragmentacions de verdet, segments de fusta devorats per la humitat i plens de taques de salobre. Un d'aquests carrers dóna
i, com que la fosca era completa i l'animal no tenia olfacte, l'havia devorat. —Molt lamentable —explicava Lluís Salvador—. És clar que totes ses
Avui, els forasters poden tenir la seguretat de no esser apedregats ni devorats. Mallorca, indolent i peresosa, dissocia la moral i en comença a admetre
per cent dels homes que hi havia a casa d'Hortènsia Portell, l'havien devorada al "Folies-Bergère", sortint d'aquella esfera platejada i ensenyant les
la lectura el deu impressionar més que a tu i a mi, que tot el dia estem devorant novel·les... Jo quan he llegit un llibre, al cap de dos dies ja no en
en un retrat del senyor Sabarté com en l'escena del gat que devora un ocell. El "tema" és tota la realitat, però vista ara no en funció
llegia distret, ho feia tot d'esma. Estava sec, ullerós, feble, cremat i devorat per la sensualitat. M'apartava de la filla del mestre, com ja feia mesos
Era un esclau del treball, però més esclau del seu somni; estava devorat pel foc interior més que no pas per les contrarietats externes, i tenia
que em vaig asseure en un banc del Parc i vaig començar a llegir. Vaig devorar el llibre furiosament. La seva lectura em feia mal, però no la podia
rabiosament, em vaig empassar el meu dinar, que estava intacte. Devorava com un afamat, queixalava la carn freda com un lleó. "Jo, malalt? —em
de tots els meus mals. Era, com si diguéssim, el meu mal sagrat que em devorava i m'exaltava ensems i em feia viure en un desequilibri constant. Era una
un detritus sense vigoria física ni moral, pervertit abans de néixer, devorat per la sensualitat, /ramolli de la moelle épinière\ com aquells
que hauria abraçat tots els homes com germans, i l'endemà odiava tothom, devorat pel tedi i la rancúnia? Sovint em tenia una ràbia jo mateix, que m'hauria
"Covard, jo, després d'això?" Quan el veia desassossegat, nerviós, devorat per la profunda enyorança de Lleida, de l'horta, de la benestança
a sopar la dona i els infants. El meu amic i jo fèiem cara de pasqües. Devoràvem. Quan M. Ponchon s'absentava un moment, ens dèiem que a l'hora
tot, guardàvem alguna cosa per a l'endemà. Però a mig matí ja ho havíem devorat. Aquesta protecció durà una setmana, o més. En aquest temps van passar
cops al qui tenia més a prop, com ell feia amb mi. A l'hora de menjar devorava, bevia abundosament, em complaïa amb la meva força, aspirava amb gust la
jo altres coses comunes a tots dos. Tinc una gana que m'arbora. No menjo, devoro. Josep. —Potser a casa teva mai no havies menjat tan de gust.
aquest ja flamejava ardentment, hi vam afegir llenya mullada que el foc devorava amb forts crepitaments. Jo em vaig canviar la roba interior i els mitjons
de la casa! Ric com un benaventurat. Arriba la carn. Finalment! La devorem. El mosso corre a treure'ns els plats i els coberts. Ens serveix una
delít! Las montanyas vomitaban foch y pedras al combat; sanch del traydor devoraban y fins "¡venjansa!" cridaban los turons del Montserrat. Allá'hont hi há
havia acceptat un pacte. L'amor era la impaciència, el neguit que ara la devorava i que la feia bategar amb tanta força en descobrir Lluís al final del
tot jo vivia tan sols en l'espera de l'indici més lleu. La gelosia em devorava i m'alimentava alhora. Ni un sol moment no em vaig cansar d'esperar-te;
que tenia a l'abast—, compto els dies; em recordo la impaciència que em devorava quan t'havia de posar al món... Les llàgrimes lliscaven dels seus ulls,
res, no hi viu res, és un gran sol desencarnat, un sol immòbil que la devora eternament. Els morts ja no són, cal que comprengueu aquests mots
creus que un jorn em podré alliberar dels rosecs d'aquesta angoixa que et devora? No hi fa res: sóc lliure. Més enllà de l'angoixa i dels records. Lliure.
al poble. Publica Els enigmes de l'Univers, els quals són devorats com a bresques per tots els devots de la semicultura. L'Església espetega

  Pàgina 1 (de 33) 50 següents »