×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb devorar |
Freqüència total: 1787 |
CTILC1 |
massa el que havia comès amb el seu pare, Cronos va decidir d'anar | devorant | els seus propis fills, tot just naixien. Per un cèlebre ardit de la mare, | de Goya y Lucientes. En ell, Cronos endrapa a trossos el fill que | devora | . Goya, que complica així el misteri de les menges, que hem esmentat, era | càstig, i els olímpics la varen transformar en un monstre horrible, que | devora | tota la carn humana que abasta, amb preferència la dels nens, que són | damunt les seves víctimes, les destrossen amb unes llargues urpes i les | devoren | de viu en viu. Al principi eren dues, Ael·lo i Ocipeté. Després s'hi | amb l'escurçó de la cua i fins amb les orelles. El qui en vol sortir és | devorat | per l'estrany i tothora despert porter. Mastega i s'empassa, tanmateix, | I les esquerpes, feréstegues, terribles eugues de Diomedes, que varen | devorar | , en el rompent, el cadàver del seu amo. En recordaria de molts d'altres, | es mostrà cada vegada més inquiet i d'humor desigual; començà a | devorar | els llibres de la biblioteca del seu avi i altres que li deixava el seu | retornaria a les cavernes. "Ciència" i "tècnica", avui, desplacen o | devoren | tot allò que no congenia amb elles. La "moral" dels nostres avis serà | nerviosa i seca que li retruca a l'orella com un espetec de sarments | devorades | pel foc. La dona de la casa explica: —A cada veïnat n'hi posen una pel cap | recents, desviant l'esguard cada vegada que ensopega amb una cara | devorada | per la putrefacció, amb una mandíbula oberta que riu sardònicament, amb | sota un cel que ha anat congriant uns núvols espessos i negres que | devoren | les estrelles. Ací, fora de la protecció dels arbres, el vent s'accentua | no el preocupava; agafava el seu plat, fred ja, que tenia guardat, i en | devorava | el contingut amb una mica de golafreria, una mica a la manera dels | ple, cercava l'ombra d'un arbre, i assegut allí, amb tota tranquil·litat, | devorava | el que havia collit i satisfeta la fam, s'ajeia a fer la migdiada. | a la seva ment, era el seu turment a totes hores, el corc interior que la | devorava | . Es tornà com un infant. De sobte, començà a no voler veure el metge i es | Van a Tahití per viure en silenci i apartats de tothom la flama que els | devora | , perquè, segons, diuen, a la Côte d'Azur la gent se'ls mira amb un | imitar-los, i amb la meva dona vaig anar a un altre cantó de la fusta, i | devoràrem | el sopar fred que ens havia preparat la mestressa del Restaurant Sage. I | de coco fermentat, només us cal el recurs de tirar-vos a l'aigua i ésser | devorats | pels taurons. Perquè és evident que amb els taurons no es pot jugar. En | aquell moment hauria jurat que era l'aleta d'un tauró immens destinat a | devorar | -me si els meus inconscients protectors, els mariners del cutter, | res. Hi ha dies que us heu de fer el llit i hi ha dies que un porc us | devora | la camisa, o que una de les infinites criatures de la família de Madame | treball i la riquesa, ni en el de la política i la cultura; quan estàvem | devorats | per faccions internes irreconciliables i se'ns tirà al damunt la llopada | de bé vacil·là en la seva fe i en la seva actuació. No és estrany que | devoréssim | polítics i homes de govern, que es malmetessin tantes i tantes ocasions, | d'Europa, ara inclosa Anglaterra, el jusconstitucionalisme desapareixia | devorat | per l'absolutisme monàrquic, ja que és fàcil combatre una abstracció per | actituds extremistes. El nostre sentit d'ironia falla, i sortim al carrer | devorats | per un excés de pressió sentimental. Totes les precaucions del seny, | sòcols de les barraques hi ha fragmentacions de verdet, segments de fusta | devorats | per la humitat i plens de taques de salobre. Un d'aquests carrers dóna | i, com que la fosca era completa i l'animal no tenia olfacte, l'havia | devorat | . —Molt lamentable —explicava Lluís Salvador—. És clar que totes ses | Avui, els forasters poden tenir la seguretat de no esser apedregats ni | devorats | . Mallorca, indolent i peresosa, dissocia la moral i en comença a admetre | per cent dels homes que hi havia a casa d'Hortènsia Portell, l'havien | devorada | al "Folies-Bergère", sortint d'aquella esfera platejada i ensenyant les | la lectura el deu impressionar més que a tu i a mi, que tot el dia estem | devorant | novel·les... Jo quan he llegit un llibre, al cap de dos dies ja no en | en un retrat del senyor Sabarté com en l'escena del gat que | devora | un ocell. El "tema" és tota la realitat, però vista ara no en funció | llegia distret, ho feia tot d'esma. Estava sec, ullerós, feble, cremat i | devorat | per la sensualitat. M'apartava de la filla del mestre, com ja feia mesos | Era un esclau del treball, però més esclau del seu somni; estava | devorat | pel foc interior més que no pas per les contrarietats externes, i tenia | que em vaig asseure en un banc del Parc i vaig començar a llegir. Vaig | devorar | el llibre furiosament. La seva lectura em feia mal, però no la podia | rabiosament, em vaig empassar el meu dinar, que estava intacte. | Devorava | com un afamat, queixalava la carn freda com un lleó. "Jo, malalt? —em | de tots els meus mals. Era, com si diguéssim, el meu mal sagrat que em | devorava | i m'exaltava ensems i em feia viure en un desequilibri constant. Era una | un detritus sense vigoria física ni moral, pervertit abans de néixer, | devorat | per la sensualitat, /ramolli de la moelle épinière\ com aquells | que hauria abraçat tots els homes com germans, i l'endemà odiava tothom, | devorat | pel tedi i la rancúnia? Sovint em tenia una ràbia jo mateix, que m'hauria | "Covard, jo, després d'això?" Quan el veia desassossegat, nerviós, | devorat | per la profunda enyorança de Lleida, de l'horta, de la benestança | a sopar la dona i els infants. El meu amic i jo fèiem cara de pasqües. | Devoràvem | . Quan M. Ponchon s'absentava un moment, ens dèiem que a l'hora | tot, guardàvem alguna cosa per a l'endemà. Però a mig matí ja ho havíem | devorat | . Aquesta protecció durà una setmana, o més. En aquest temps van passar | cops al qui tenia més a prop, com ell feia amb mi. A l'hora de menjar | devorava | , bevia abundosament, em complaïa amb la meva força, aspirava amb gust la | jo altres coses comunes a tots dos. Tinc una gana que m'arbora. No menjo, | devoro | . Josep. —Potser a casa teva mai no havies menjat tan de gust. | aquest ja flamejava ardentment, hi vam afegir llenya mullada que el foc | devorava | amb forts crepitaments. Jo em vaig canviar la roba interior i els mitjons | de la casa! Ric com un benaventurat. Arriba la carn. Finalment! La | devorem | . El mosso corre a treure'ns els plats i els coberts. Ens serveix una | delít! Las montanyas vomitaban foch y pedras al combat; sanch del traydor | devoraban | y fins "¡venjansa!" cridaban los turons del Montserrat. Allá'hont hi há | havia acceptat un pacte. L'amor era la impaciència, el neguit que ara la | devorava | i que la feia bategar amb tanta força en descobrir Lluís al final del | tot jo vivia tan sols en l'espera de l'indici més lleu. La gelosia em | devorava | i m'alimentava alhora. Ni un sol moment no em vaig cansar d'esperar-te; | que tenia a l'abast—, compto els dies; em recordo la impaciència que em | devorava | quan t'havia de posar al món... Les llàgrimes lliscaven dels seus ulls, | res, no hi viu res, és un gran sol desencarnat, un sol immòbil que la | devora | eternament. Els morts ja no són, cal que comprengueu aquests mots | creus que un jorn em podré alliberar dels rosecs d'aquesta angoixa que et | devora | ? No hi fa res: sóc lliure. Més enllà de l'angoixa i dels records. Lliure. | al poble. Publica Els enigmes de l'Univers, els quals són | devorats | com a bresques per tots els devots de la semicultura. L'Església espetega |
|