Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
dia AV 1 oc.
dia M 105834 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2013)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb dia Freqüència total:  105835 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

que se li atansés i que, amb afalacs, utilitzés l'adjectiu, graciós un dia per a algunes orelles lavinianes —ignores per complet la sobtada i
tothom. Vés-te'n, jo miraré de fer arreu el teu treball, quan els dies de sol arribin. Excepte a Lavínia i a les terres que li són properes,
et farà delejar, tard o d'hora, un ben guanyat repòs, el terme dels teus dies. No t'allunyis gaire d'Ítaca ni, sobretot, l'abandonis, no perquè sigui
que t'impulsa Ate", va dir el parlador Arístocles a Euforió, aquell dia força entremaliat. "Vola sempre damunt el teu cap, per enterbolir-te la
Ja n'arribarà el temps. Avui acontenta't de pensar que n'esdevindràs un dia lliure, una creença esperançada que comporta un tibant i desvetllat
la mort, caliu de la nostra tristesa, ets immortal i ens ets amic. I un dia, tal vegada molt llunyà, ens trobarem, tu lliure i nosaltres lliures, en
sense entretenir-nos a la jaça, que demà ens hem de llevar a punta de dia. Entretant, escolta, amb el cor adormit, com pasturen enllà les
de Glaucos, les ones, en els prats immensos del mar." Ganimedes Feia dies, des d'un remot dilluns, que el vell senyor, ullerós i pàl·lid, rondava
de la terra. "Saps què?", es malfiava el pelegrí. "Ja tornaré un altre dia a consultar l'oracle. Ara no em trobo en una disposició avinent."
a anguniejar amb raó, en veure els efectes de la seva lluita, cada dia més i més victoriosa, contra infermetats i malalties, adversa de retop a
tenien els ulls posats en el mont Liceu, sempre lluminós durant el dia, tant, que homes i animals no projectaven ombra, quan penetraven en el
callar, mentre s'anul·len sacres consagracions subterrànies, durant tres dies. En el seu transcurs, moltes coses poden succeir, i de segur que
des de la comoditat del recer domèstic. Entretant, silenciosa per tres dies, segons els tractes amb la subtil Persèfone, que ha d'observar, a
esvorancs, va nedar —tal vegada ho maliciem nosaltres— durant tres dies i tres nits, ajudat per ones de tempesta, en direcció a una riba, al
el seu honest ofici, a refrescar una memòria meravellosa i mantenir al dia una prodigiosa informació. Les noies, de retorn al repòs del prat i a
? Per sort, no som immortals. En la noia, que ho és, la memòria de cada dia s'esvaneix amb ell. Un feble batre d'ales, el brunzit amic d'un eixam,
dels nous conservadors, exigeixen modèstia en les vestimentes del dia més feliç de la vida. Les peülles són potser més difícils de tractar,
l'amplària de l'aigua on els dofins joguinegen. En canvi, t'estàs tot el dia al davant d'un blanc mur. Ah, ja ho endevino, és perquè demà et casaràs",
perquè facis goig. Però per què et mous tant, avui? Si és com cada dia, exactament igual que cada dia. Et neguiteges pel que parlen i disputen
per què et mous tant, avui? Si és com cada dia, exactament igual que cada dia. Et neguiteges pel que parlen i disputen aquests senyors? I deixa'ls
i Egist no compta, és un xitxarel·lo. Per a una dona, quedar-se asseguda dia rera dia a casa, sola, és un dany que esglaia. Per tant, que no se m'
no compta, és un xitxarel·lo. Per a una dona, quedar-se asseguda dia rera dia a casa, sola, és un dany que esglaia. Per tant, que no se m'exigeixi més
les comoditats d'abans, quan érem joves i sense aquests maldecaps, amb dies i dies sencers només per a nosaltres, amb llargs anys per analitzar amb
comoditats d'abans, quan érem joves i sense aquests maldecaps, amb dies i dies sencers només per a nosaltres, amb llargs anys per analitzar amb calma
que ara et col·locaré. Mira: així." I les lliçons varen durar diversos dies. "Bé, avui a arriscar-nos", va decidir el pare. "Jo traçaré el
són feblíssims, però cal desnuar-los, poc o molt, i a la llum del nou dia hi veuré millor." Fedra "No em ve gaire de gust, però m'he de penjar,
d'amor. Jo, la casa, vaig arribar-la a veure encara tal com estava en els dies en què ella hi habità: amb l'ample portal i el pou a la vora, i l'entrada
era allí, en aquell portal, on Mila sortia a esperar que passés ell. Uns dies passava; d'altres, no. Però ella baixava a esperar-lo cada dia. I per això
ell. Uns dies passava; d'altres, no. Però ella baixava a esperar-lo cada dia. I per això era censurada. Mila estava cega amb el seu amor, i res del
d'ésser seva, en premi a l'amor i a la constància demostrats. Però un dia, inesperadament, es presentà a Santa Maria Tino Costa, que anava pel món
emocions més pures —les emocions santes de la seva vida. En ella aquell dia sortiren a rebre'l els seus records més bells, i ell avançava lentament
era tancada, però a la finestra hi havia llum: aquella llum que un dia hauria pogut saludar amb les divines paraules del poeta: "Allà baix, a
l'havien fet objecte. La cosa succeí com segueix: Candi baixava un dia pel carrer, en direcció a casa seva. Era molt petit, i la seva mare vivia
moltes vegades contra les ofenses i les brutalitats, fins al punt que un dia, per causa d'ell, provocà Manuel de Randa, una mena de valent que infonia
Manuel de Randa, una mena de valent que infonia temor a tothom. Era pels dies en què Tino Costa, en un d'aquells canvis sobtats que es produïen en la
que es produïen en la seva vida, s'havia dedicat a caçar. Donaven aquell dia una batuda pels aiguamolls, i, com Candi es mostrés frisós per
la tasca, enmig de l'estupor i l'estranyesa de tots. "Si s'acosta aquell dia, li obro el cap; estic cert que l'hi obro", digué Tino Costa molt temps
sortia poc pel poble; però només amb allò, a penes si, durant molts dies, s'atreví ningú a ofendre Candi. Després, quan ell deixà Santa Maria, les
totes plegades sortien a passejar pel camp. Mila del Santo en aquells dies vivia lliure de preocupacions, feliç. Ja aleshores la pretenia la flor
va trobar-se convertida en la promesa de l'hereu Tiago de Candaina. Un dia la veieren ballar amb ell, a la plaça, i més tard la veieren, també amb
més aviat aspriu. La dissensió no trigà a manifestar-se. Ell li féu un dia una observació un xic dura, segons la seva manera. Ella s'acalorà i, com
per conformar-se al seu caràcter. Ella, no obstant això, es mostrà cada dia més susceptible, més irritable i agressiva, saltant al més mínim senyal
continuar d'aquella manera, que calia prendre una resolució abans que un dia, davant una d'aquelles escenes, perdés els estreps i cometés una
a viatjar per les terres d'Argona, separades d'allí cosa d'uns tres dies de camí. Allí es dedicava a la compra i venda de gèneres, i hi romania
Joan del Santo sentia la nostàlgia del camp i dels seus treballs. Un cert dia, en una d'aquestes correries, se li oferí l'ocasió de comprar una finca
de llur vella apatia, i per a les terres varen semblar ressuscitar els dies de l'antiga prosperitat. Joan del Santo n'havia fet definitivament el
altres no posseïa, i convencé sa filla perquè anés a passar uns quants dies amb ella a la masia. Mila, de primer antuvi i a causa de la novetat,
morir després el pare de la nena; veié envellir l'Arcisa, la mare, cada dia més fidel a la masia i a l'amo; veié envellir Andreu, el mosso, i també
contenta la Mila, per fer-li agradable la casa i apressar el casament. Un dia Tiago, amb l'ajut del padrí de la noia, pogué, per fi, decidir-la que
precedits dels més vells, amb els capells a les mans. Saludaren: —Bon dia, nostramo i la companyia! —Bon dia! S'havien aturat tots a la vora del

  Pàgina 1 (de 2117) 50 següents »