Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

que se li atansés i que, amb afalacs, utilitzés l'adjectiu, graciós un	dia	per a algunes orelles lavinianes —ignores per complet la sobtada i
tothom. Vés-te'n, jo miraré de fer arreu el teu treball, quan els	dies	de sol arribin. Excepte a Lavínia i a les terres que li són properes,
et farà delejar, tard o d'hora, un ben guanyat repòs, el terme dels teus	dies	. No t'allunyis gaire d'Ítaca ni, sobretot, l'abandonis, no perquè sigui
que t'impulsa Ate", va dir el parlador Arístocles a Euforió, aquell	dia	força entremaliat. "Vola sempre damunt el teu cap, per enterbolir-te la
Ja n'arribarà el temps. Avui acontenta't de pensar que n'esdevindràs un	dia	lliure, una creença esperançada que comporta un tibant i desvetllat
la mort, caliu de la nostra tristesa, ets immortal i ens ets amic. I un	dia	, tal vegada molt llunyà, ens trobarem, tu lliure i nosaltres lliures, en
sense entretenir-nos a la jaça, que demà ens hem de llevar a punta de	dia	. Entretant, escolta, amb el cor adormit, com pasturen enllà les
de Glaucos, les ones, en els prats immensos del mar." Ganimedes Feia	dies	, des d'un remot dilluns, que el vell senyor, ullerós i pàl·lid, rondava
de la terra. "Saps què?", es malfiava el pelegrí. "Ja tornaré un altre	dia	a consultar l'oracle. Ara no em trobo en una disposició avinent."
a anguniejar amb raó, en veure els efectes de la seva lluita, cada	dia	més i més victoriosa, contra infermetats i malalties, adversa de retop a
tenien els ulls posats en el mont Liceu, sempre lluminós durant el	dia	, tant, que homes i animals no projectaven ombra, quan penetraven en el
callar, mentre s'anul·len sacres consagracions subterrànies, durant tres	dies	. En el seu transcurs, moltes coses poden succeir, i de segur que
des de la comoditat del recer domèstic. Entretant, silenciosa per tres	dies	, segons els tractes amb la subtil Persèfone, que ha d'observar, a
esvorancs, va nedar —tal vegada ho maliciem nosaltres— durant tres	dies	i tres nits, ajudat per ones de tempesta, en direcció a una riba, al
el seu honest ofici, a refrescar una memòria meravellosa i mantenir al	dia	una prodigiosa informació. Les noies, de retorn al repòs del prat i a
? Per sort, no som immortals. En la noia, que ho és, la memòria de cada	dia	s'esvaneix amb ell. Un feble batre d'ales, el brunzit amic d'un eixam,
dels nous conservadors, exigeixen modèstia en les vestimentes del	dia	més feliç de la vida. Les peülles són potser més difícils de tractar,
l'amplària de l'aigua on els dofins joguinegen. En canvi, t'estàs tot el	dia	al davant d'un blanc mur. Ah, ja ho endevino, és perquè demà et casaràs",
perquè facis goig. Però per què et mous tant, avui? Si és com cada	dia	, exactament igual que cada dia. Et neguiteges pel que parlen i disputen
per què et mous tant, avui? Si és com cada dia, exactament igual que cada	dia	. Et neguiteges pel que parlen i disputen aquests senyors? I deixa'ls
i Egist no compta, és un xitxarel·lo. Per a una dona, quedar-se asseguda	dia	rera dia a casa, sola, és un dany que esglaia. Per tant, que no se m'
no compta, és un xitxarel·lo. Per a una dona, quedar-se asseguda dia rera	dia	a casa, sola, és un dany que esglaia. Per tant, que no se m'exigeixi més
les comoditats d'abans, quan érem joves i sense aquests maldecaps, amb	dies	i dies sencers només per a nosaltres, amb llargs anys per analitzar amb
comoditats d'abans, quan érem joves i sense aquests maldecaps, amb dies i	dies	sencers només per a nosaltres, amb llargs anys per analitzar amb calma
que ara et col·locaré. Mira: així." I les lliçons varen durar diversos	dies	. "Bé, avui a arriscar-nos", va decidir el pare. "Jo traçaré el
són feblíssims, però cal desnuar-los, poc o molt, i a la llum del nou	dia	hi veuré millor." Fedra "No em ve gaire de gust, però m'he de penjar,
d'amor. Jo, la casa, vaig arribar-la a veure encara tal com estava en els	dies	en què ella hi habità: amb l'ample portal i el pou a la vora, i l'entrada
era allí, en aquell portal, on Mila sortia a esperar que passés ell. Uns	dies	passava; d'altres, no. Però ella baixava a esperar-lo cada dia. I per això
ell. Uns dies passava; d'altres, no. Però ella baixava a esperar-lo cada	dia	. I per això era censurada. Mila estava cega amb el seu amor, i res del
d'ésser seva, en premi a l'amor i a la constància demostrats. Però un	dia	, inesperadament, es presentà a Santa Maria Tino Costa, que anava pel món
emocions més pures —les emocions santes de la seva vida. En ella aquell	dia	sortiren a rebre'l els seus records més bells, i ell avançava lentament
era tancada, però a la finestra hi havia llum: aquella llum que un	dia	hauria pogut saludar amb les divines paraules del poeta: "Allà baix, a
l'havien fet objecte. La cosa succeí com segueix: Candi baixava un	dia	pel carrer, en direcció a casa seva. Era molt petit, i la seva mare vivia
moltes vegades contra les ofenses i les brutalitats, fins al punt que un	dia	, per causa d'ell, provocà Manuel de Randa, una mena de valent que infonia
Manuel de Randa, una mena de valent que infonia temor a tothom. Era pels	dies	en què Tino Costa, en un d'aquells canvis sobtats que es produïen en la
que es produïen en la seva vida, s'havia dedicat a caçar. Donaven aquell	dia	una batuda pels aiguamolls, i, com Candi es mostrés frisós per
la tasca, enmig de l'estupor i l'estranyesa de tots. "Si s'acosta aquell	dia	, li obro el cap; estic cert que l'hi obro", digué Tino Costa molt temps
sortia poc pel poble; però només amb allò, a penes si, durant molts	dies	, s'atreví ningú a ofendre Candi. Després, quan ell deixà Santa Maria, les
totes plegades sortien a passejar pel camp. Mila del Santo en aquells	dies	vivia lliure de preocupacions, feliç. Ja aleshores la pretenia la flor
va trobar-se convertida en la promesa de l'hereu Tiago de Candaina. Un	dia	la veieren ballar amb ell, a la plaça, i més tard la veieren, també amb
més aviat aspriu. La dissensió no trigà a manifestar-se. Ell li féu un	dia	una observació un xic dura, segons la seva manera. Ella s'acalorà i, com
per conformar-se al seu caràcter. Ella, no obstant això, es mostrà cada	dia	més susceptible, més irritable i agressiva, saltant al més mínim senyal
continuar d'aquella manera, que calia prendre una resolució abans que un	dia	, davant una d'aquelles escenes, perdés els estreps i cometés una
a viatjar per les terres d'Argona, separades d'allí cosa d'uns tres	dies	de camí. Allí es dedicava a la compra i venda de gèneres, i hi romania
Joan del Santo sentia la nostàlgia del camp i dels seus treballs. Un cert	dia	, en una d'aquestes correries, se li oferí l'ocasió de comprar una finca
de llur vella apatia, i per a les terres varen semblar ressuscitar els	dies	de l'antiga prosperitat. Joan del Santo n'havia fet definitivament el
altres no posseïa, i convencé sa filla perquè anés a passar uns quants	dies	amb ella a la masia. Mila, de primer antuvi i a causa de la novetat,
morir després el pare de la nena; veié envellir l'Arcisa, la mare, cada	dia	més fidel a la masia i a l'amo; veié envellir Andreu, el mosso, i també
contenta la Mila, per fer-li agradable la casa i apressar el casament. Un	dia	Tiago, amb l'ajut del padrí de la noia, pogué, per fi, decidir-la que
precedits dels més vells, amb els capells a les mans. Saludaren: —Bon	dia	, nostramo i la companyia! —Bon dia! S'havien aturat tots a la vora del

Pàgina 1 (de 2678)

50 següents