×
 Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb diabló |
Freqüència total: 20 |
CTILC1 |
| rosegadors (exemples: les erugues de les fulles dels fruiters, el | diabló | de l'avellaner, etc.) tenen les peces de la boca molt resistents | | perfecte, posseeixen l'aparell bucal de tipus rosegador (exemples: el | diabló | de l'avellaner, el corc de les flors de la pomera i tots els insectes | | i 32) aplicades a l'hivern, poden completar la lluita. El | diabló | de l'avellaner El diabló és el flagell de l'avellaner que té una major | | a l'hivern, poden completar la lluita. El diabló de l'avellaner El | diabló | és el flagell de l'avellaner que té una major importància econòmica. | | el cap marró i corbada. Els fruits cauen. La closca té un forat: El | diabló | de l'avellaner 40 Brots. L'extrem dels brots s'asseca | | El morrut dels fruits 42 Picades i deformacions: El | diabló | de l'avellaner 40 Pàgs. Rosegats interiorment per una sola | | El morrut dels fruits 42 Picades i deformacions: El | diabló | de l'avellaner 40 Rosegats interiorment per una sola eruga | | 114 Presseguer Fruits. Picades i deformacions: El | diabló | de l'avellaner 40 Rosegats interiorment per una sola eruga | | sana. Produeix molts xucladors. Fertilitat irregular, molt atacada pel | diabló | . Demana terres frescals, resisteix l'excés d'humitat i s'adapta | | irregular i reduïda; bastant subjecte a la purgada; molt atacat pel | diabló | . Observacions. El nom de lluenta el dèu a la color quasi lluenta | | rebrots. Fertilitat irregular; molt atacada per l'Eriophyes i pel | diabló | , i subjecte a donar més avellana podrida que no pas les altres varietats. | | l'Aliga dansa a honor dels convidats. Primerament vénen el drac i els | diablons | , més el gegant i la gegantesa, i alguns anys la Brívia i els cavalls | | cap a la Seu. L'ordre de la processó serà el següent:" "El drac, els | diablons | i tota altra mena d'entremès que hi hagi." "Els tabals i les trompetes | | piloters, buiners, els escanyapolls, banyarriquers o capricorns, | diablons | , jaumets, bequeruts, corcs, les marietes, lluernes o cuques de llum, | | dels avellaners i les nogueres (Oberea linearis). Els bequeruts, | diablons | , morruts, i tot el complex de la família Curculionidae —la més nombrosa | | més ningú ha tret les bruixes que hi són al fons, i quimeres i cabres i | diablons | . Rebadà Més, i la dòna d'aigua? Prou que n deu sê de bonica, i | | l' camatge? Felix. ¡Oh, prou! Mes, si men' anava, ¡nom de | diablu | ! m' tirava la Senyora á mal viatge. Tom. ¿Donya Pepa? | | nostres aficions: d'on deriva el nom de «cal groc» o de «cal | diabló | »; on calia situar l'emplaçament del castell (o castellot) de la vila i el | | meu costat, jo sempre en el meu lloc de vigia, i vet-aquí que un somriure | diabló | balla en els seus ulls, llisca al llarg de les galtes fins a la seua boca | | una mena de ressaca de divinitats gregues i romanes degradades a | diablons | ; elementals, bandolers i personatges populars convertits en |
|
