Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
diable A 3 oc.
diable M 1910 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2013)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb diable Freqüència total:  1913 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

per unes sabates de moda. I què, al capdavall, si retira a un petit diable?", s'embrancava la Ignasieta. "En els trastorns d'avui, nosaltres i el
mort: la hi tinc pronosticada. I s'allunyà tot senyant-se. —És fill del diable —afegí una altra, allunyant-se, mentre murmurava com per a ella mateixa:
la serra diu que lluitava amb els llops a força de braços... És fill del diable..." A Santa Maria hi havia, tanmateix, una casa on l'arribada de Tino
i al pas del qual les velles es senyaven com si veiessin el propi diable. Tino Costa avançà lentament i anà passant sense deixar de mirar-la,
manera Nostre Senyor? Pietat li tinc a Mila, a fe de Déu! —És fill del diable, ja està vist, quan així gira el cap a les dones. On s'ha vist cosa
de llop va estar a punt de fer-lo trossos; però com que és fill del diable, aconseguí dominar la fera. Quan arribaren els caçadors el veieren tot
encara avui no se'n sap avenir, del que veieren aquell dia. —És fill del diable, no hi ha més! Veurem com acabarà. Pobra Mila! —Per a acabar d'adobar-
aquell infant havia nascut sota un signe advers i que allò eren arts del diable; algunes velles, en veure-la, es persignaren, i no faltà qui opinà que
valent, i es gloria de no creure en bruixes ni en fantasmes, i es riu del diable per pura presumpció, i fins de Déu pretén riure's. Falòrnies! En la seva
Candaina allí. L'estàvem felicitant quan Rafael Verdaga, que és el propi diable, li diu allò de la bosseta. Candaina es posà roig com un tomàquet i negà.
a Constantinoble. —Quan els seus partidaris feien un rebombori de mil diables perquè el bisbe Alexandre es decidís a acceptar-lo —comenta ell, atent al
era una ciutat plena de morts sense repòs, ànimes de penjats, dimoniets o diables de talla, i encara estranys fantasmes sense nom. La ciutat de la nit era
en tot cas, si de bellesa es pot parlar, posseïa només la bellesa que el diable posa a la joventut, a la cosa desitjada, al fruit prohibit. Bella potser
Erasme! Quan ella parla em sembla sentir, per una transposició del propi diable, la veu del clan Campdepadrós, ple de seny i mesura. Jo esdevindria a les
que, si ens deixéssim endur per un fàcil maniqueisme, creuríem obra del diable. I no ens deixarem temptar perquè en aquests dos anys plens de baixesa,
un mos, privant-se d'aigua, que sense fumar. Llavors es donava a tots els diables; blasfemava i repetia una vegada i una altra que s'havia de matar.
les clavegueres, com la pell de l'esquena bruta i pelada. Aquests pobres diables s'enfilen per l'escala de gat més lleugers que els simis de Blidah. Els
cançons ídix, llargues i lúgubres, d'una desolada bellesa. Aquests pobres diables afinen com uns merlots, i, com que es mig amaguen entre les cadenes i els
és, però, ara completament inofensiu. Els executors són uns pobres diables que el que cobra més cobra un jornal de deu francs. La faldilla de tapa i
era absolutament necessari que adoptessin l'abillament europeu, si no els diables els farien un forat sota de cada aixella. Des d'aleshores les tahitianes
per terra, castigat per les ales dels àngels i per les dentadures dels diables. Jo sóc d'aquests del càstig, i per això només accepto Punaauia com un
Adam. Sí, naturalment... Jo també vaig mossegar aquella poma del diable. Eva em va dir, encara amb una resta d'esperança: "Pel que es veu, si
pensar que aquest home ha eixit de la meva sement! ¿No hi veus la mà del diable? Quer· Tant com això! Adam. Ja veuràs com farà alguna
genolls... I aquella noia que no m'ajuda mai. [(Pel fons apareix un diable. Després de convèncer-se que Adam dorm, avança vers Eva amb
malícia. Jo era —com vosaltres dieu— un àngel! Eva. Però, diable! enllesteix. Adam es pot despertar. Ja saps la ràbia que et porta.
per a la pràctica del mal... Eva. [(Excedida.)] Diable, ¿acabaràs d'una vegada? Si no vols cenyir-te a la qüestió que et porta,
Eva. [(Amb pànic.)] Els àngels! Tenia raó el diable! [(Els quatre àngels resten formats al fons de l'escena. El Querub
sense solució. Comprendràs que no puc adoptar el punt de vista d'un diable... Si almenys pogués esdevenir un home! Caín. Si això fos
en vosaltres els resultats d'una combinació curiosa: les qualitats d'un diable i els defectes d'un àngel... Caín. Així digues que tot són
àngels rebels pels homes pecadors. És que creà la humanitat per donar als diables una feina digna d'ells? I si la caiguda dels àngels no s'hagués
on tothora hi ha el plor i el cruixir de dents! Caín. Ets un diable de bondat! Quer· Un pobre diable! Diab· I ara escolta,
de dents! Caín. Ets un diable de bondat! Quer· Un pobre diable! Diab· I ara escolta, excel·lent Caín, i tu, àngel digníssim!
Forces Supremes se'm disputen! Quer· No et posis a predicador, diable! Nosaltres sabem vetllar per la salut dels homes. Cadascú el seu ofici.
I així la seva inconsciència esdevé bíblica. En ocasions profetitzà. El diable, que és tan pintoresc, la dotà de tots els secrets de l'expressió, que és
em tempta i m'hi complac, clandestí com un talp; i el diable és una contalla. Em ronda i em pren el pecat (m'agenollava amb
Rosa. A fe que hauràs de decidir-te avui mateix. No sé pas què diable hi trobes en compartir les nostres misèries! [(Víctor, incapaç de
a la plaça de Rubí. Per mos crims no sóc un home i al diable em cal servir amb mon cap per companyia tristament
nit. Només li feia por topar-se amb la cara d'Antoni Mates; però, què diable, encara faltaven dos dies pel venciment de la lletra i amb dos dies es
madurs aficionats a la cotització de l'adulteri era el següent: "¿Què rediable hi deu veure aquesta dona, en aquest tros d'infeliç d'en Mates?"
encara no se li havia fet aquesta justícia. En definitiva, era un pobre diable amb la llengua i el cor construïts de pus. Dels poetes que figuraven al
amb un somriure de gel, i aleshores ell, sense encomanar-se a Déu ni al diable, li ventà dues bufetades amb tota l'ànima. Conxa restà lívida, però
escolta per primer cop la fatal sinfonia del sexe, que l'arquet del diable toca grollerament damunt les cordes tivants dels nostres nervis. Quan
la teva set d'amor atesa! Jo voldria al teu regne esser captiu; però el diable ja assoleix sa presa i em crema el foc d'infern de viu en viu! [(Dins
Que bé que parla! L'últim dia sobretot, no sé pas què ens va explicar del diable i de l'infern; jo no vaig acabar d'entendre'l, però els asseguro que jo
analítica i raó dialèctica com a error i veritat, quan no àdhuc com el diable i el bon Déu, com totes dues raons apareixen complementàries: vies
aquells que passan del plor al cant y del cant al plor repentinament. Lo diable d' ahir avuy era un ángel, y aquella qu' ahir llensava, feta á micas, una
parlar á mí. No sab qué deya San Bernat? Que la dona es l' orga del diable. Per la cara que fá, 'm sembla que no m' enten: vull dir que vosté y
vull dir que vosté y la Toneta, com donas que son, son portant-veus del diable, y en Lluís no n' ha de fer cas.— Un dia en una de tas exaltacions me
les potes dels muls... Salta el ròssec de roca en roca. Sembla que uns diables tracten de traslladar el bosc d'un lloc a un altre lloc. Dos, quatre,
tal d'amuntonar els tions que s'escampen en caure encesos. Semblen uns diables o uns esperitats que es retallen contra la claror violenta de la foguera,

  Pàgina 1 (de 39) 50 següents »