Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

a la festa nocturna que es celebrava per sant Antoni. En aquesta	diada	el padrí de Mila es feia imprescindible; tant era així, que quan ell, a
una missa en acció de gràcies. Oeixen la missa el dia 3 de març	diada	de Sant Medí, de 1770, i s'instal·len a la casa, ell, la seva
á una: l' endemá era 'l Diumenge de Rams. Ahont aniría en semblant	diada	? —Ho haig d' aprofitar tot, perque me 'n vaig á Ripoll á passar no més
immenses, unes violentes ànsies de viure, d'ésser bo, d'ésser feliç. La	diada	de Pasqua, amb el Senyor ressuscitat, m'embriaga de tendresa. Unes
verset antic d'anys que ja recitaren els vells del poble en semblants	diades	: Senyor rei Xerolí senyor rei Xerolà, si em dónes la cistelleta jo te
fa a sant Antoni. I si no és el punt fort, és almenys el punt dolç de la	diada	. Volteig de campanes, la vespra a la nit; volteig de campanes al dematí,
de joies. A l'hivern la vesprada és curta. Hi ha anys que en aquesta	diada	fa un fred que pela. De vegades fa un gris, un ventet que talla la cara. ¿
de sol i d'ombra, criden més que canten aquella antiga tonadeta de la	diada	: Dumenge que estem, dumenge de Rams, i a l'altre que ve, la rosca en
les parelles d'atxes en la festa de la capvuitada i en la festa de la	diada	del Corpus; un portaestendard, encarregat del guió; un pendonista i un
i aquells plats de quallada que són una benedicció. Solemnitat de la	diada	. La vespra del dia del Corpus el poble té una cara nova. Què us diré? Els
són brodades del segle XVI, que solament ixen en les grans	diades	. Les vares del pal·li piquen l'empedrat del carrer, i darrere va la
i tendra, guisada d'aquella manera que les dones saben fer per a les	diades	de gran festa. I què direm de la vedella que fan córrer el dia següent?
manteus i els capells lluents d'ala rodona que solament usen en les grans	diades	de festa. A la vesprada, cap a les cinc, es fa la processó del sant del
Sembla que 'l dia de que parlo, per mes senyas, era 'l dia de Nadal,	diada	ben senyalada per cert, en la que tothom, com vosté sab, qui mes qui
fa dos mesos que l'escric; la vaig començar el 4 de maig,	diada	de Santa Mònica. Feia pocs dies que no m'havia trobat bé. Vaig sentir una
tres. "Ja saps com sóc! Sí, pesada com els grills! Vols aprofitar la	diada	per a la gran escena del perdó fent-me passar per la parròquia. Déu per
eludir els motius de conversa. Com totes les famílies, en aquella	diada	, ens vam asseure al voltant d'una taula parada amb esplendor. Vaig menjar
daurades, pel vent fuetejades, i sembla que canten les dolçes	diades	, i que 'l goig de la vida és etern. Aquí per que veji nevada la
estés, en aquêt tremolor d'aigues, d'aigues i d'aigues en	diades	serenes, no seríes encar l'alé de les sirenes,
cantava la ciutat de Cervera amb petites variants, ja que el dia d'avui,	diada	de sant Magí, era festa grossa a Cervera. Era una festa singular dintre
ha elaborat unes danses específiques que se segueixen ballant per la	diada	del Corpus, i hem pogut veure els estatuts de la Cooperativa de Consum
excessos climàtics, els ametllers estan florits als afores de Palma a la	diada	del sant. Entre els prats pigallats de vaques pensaroses i de molins de
s'adreça a les autoritats, als comensals, comenta les incidències de la	diada	i al·ludeix a les expressions i actituds d'alguns dels presents, amb una
de la Barceloneta A les vuit del matí del dia 29 de setembre,	diada	de Sant Miquel, hi havia un home vell, escardalenc, amb el cor trencat i
a la nostra. El dimarts de Pasqua, 31 de març de 1282,	diada	tradicional, el poble anava a jubileu. Festa religiosa i festa de
fou una festa victoriosa. El gran motiu inevitable i joiós d'aquelles	diades	fou de comparar l'11 de Setembre de 1714 amb el
que, si no les més representatives, són les més responsables. En les	diades	transcendentals dels darrers temps, a les quals endebades les passions
de les nostres noces s'atançava, quan una tarda d'hivern, —una d'aquestes	diades	intempestivament tebies, quietes i boiroses que són les nodrices del bell
Brusel·les podrien rejovenir-se amb l'aplicació del nostre criteri. Bona	diada	El mateix dia, /Nausica\, d'En Maragall, i la /Passió\,
els documents gràfics d'un àlbum de vistes. Per això en arribar les	diades	assenyalades la intimitat de les quals no defuig el carrer, sortim a
les calefaccions sense possible industrialització; en arribar aquestes	diades	assenyalades sentim la pruïja de dir alguns mots de cara al públic amb
trobat a Ampúries. Allò era el siti de Girona... i quan penso en aquelles	diades	, molts cops agafo pretensions, i també em crec immortal com la ciutat
hores de fred i de tristesa treballeu posat el pensament en les belles	diades	de sol i de bonança. Ensenyeu-me si us plau l'amorós misteri d'aquella
quan repassa la roba, que és l'amor que li mena i no el fred de la	diada	. ¿Però qui gosarà fer-li'n massa retret, si és tan bell de figura i d'
avancem refiats d'haver la victòria, com si el destí ens hagués promès, a	diada	certa, de fer realitat les nostres fantasies. Foll qui pensa trobar una
plegada. És Nadal i l'hora de l'àpat que els ajusta cada any en aquesta	diada	, en honor de l'Infant que nasqué, pobret i nuet, entre el bou i la mula.
i això els commou dolçament les entranyes. Però el dinar de Nadal, la	diada	de l'any més joiosa, no en comporta pas de silencis. Els acudits i les
les violes del mestre Vilanova, que és tan pastoril i lliga tan bé amb la	diada	. A la sortida entraren a fer un petit ressopó en un restaurant de luxe. I
que li és deguda. Han menjat escudella i carn d'olla, com ho vol la	diada	, amb els macarrons tradicionals, la gallina sencera, la cansalada, la cua
les orelles enceses com un bitxo. I el jovent cantarà les cançons de la	diada	davant del pessebre, que l'avi guarní com cada any, del dia que n'heretà
la consciència, segurs d'haver complert amb tot el que demana la	diada	, després d'haver tancat amb pany i clau i cadenes i baldons la porta. I
van teixint damunt el blau del cel la fina randa de les noves fulles.	Diades	d'abril, clares i serenes com el somriure de l'infant que ha passat,
boniques la color i la frescor i el cel l'alegria. El vent, que coneix la	diada	i sap el que vol, corre adalerat cercant banderes per estendre, banderes
resurreccions i glorioses Pàsqües florides. Altre temps, en aquesta clara	diada	d'abril tan alegre, el vell palau, sagrari dels nostres records, arca de
i la segueixi fidel, sense atur, defallior ni marrada. I vindrà una clara	diada	de Sant Jordi, d'un vinent mes d'abril, que ja és a tocar, i totes les
de primavera, reprengué el monòleg interior, que no finia d'ençà de la	diada	malastruga. "Fou un dia d'estiu, en el jardí, al peu d'unes flors sense
la malaventura! De bon matí el merlot cantava, convidant a la festa de la	diada	nova. Tot reia en el món rejovenit, com acabat de néixer: el sol en el
camisa i es posa el vestit nou, a fi de celebrar dignament el repòs de la	diada	, així ells també, arribats al llindar del repòs hivernal, es revesteixen
que graten la brossa, lladrar cançoner d'un gos en aquella gran pau de la	diada	, sorda remor de gent que va a missa, el pas d'una mula que porten a beure
la gent i de la terra, vosaltres aixecàreu el sometent en aquella clara	diada	de Corpus, que la fúria dels catalans desbotà com la ira de Déu contra la

Pàgina 1 (de 38)

50 següents