Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

violència com en el mar de les Antilles. I aquesta claredat del dia, o	diafanitat	de l'espai, a la nit encara es fa més sensible, perquè les estrelles
, si el gest no deia "allò", si els ulls no deien "allò" amb una	diafanitat	esglaiadora ¿què és el que li havia passat a la seva germana? Maria
Déu, un home que s'ha alliberat d'esclavituds ridícules. Transparència,	diafanitat	, potser foren les paraules justes: quan te'l mires, no atura en ell la
la llum dels estels; i cap a la banda d'orient el cel s'obria amb una	diafanitat	verdelosa sobre les calimes de la costa. Tot seguit començàrem a
llucar qui era el cridaner que hi navegava, però el sentíem, per la	diafanitat	del silenci d'aquell lloc, si pot dir-se així. Els crits ens arribaven,
apel·la a la profunditat misteriosa dels horitzons i a la	diafanitat	dels cels lluminosos; en Barrau, que altre cop ha tornat a l'olotisme
en dos segments, desplaçament i penetració, no fa més que mostrar amb	diafanitat	les dues parts d'una mateixa operació. El desplaçament està sembrat de
tota voltada d'aures i gavines... Tarragona té una pulcritud, una	diafanitat	i una puresa de línies que us fa recordar, de la mar estant, la visió
el perdia de vista, adés el llambregava com una taca negra sobre la	diafanitat	del cel nocturn. Quan ja apuntava l'alba, el veié davallar a una cala
i han substituït les opaques parets pel vidre, la transparència o la	diafanitat	del qual és, en certa manera, expressió del sentit que cerca la vida
timorat artesà de Natzaret, les volences de l'Altíssim brillaren amb una	diafanitat	meravelladora. Referint-se a ell, un seu molt inspirat panegirista ha
torna a baixar a la vista, que veu que en l'aire il·luminat llum i	diafanitat	es composen. Semblantment a la poma el color de l'aire i el color del foc
humil, humilitat; frívol, frivolitat; mòbil, mobilitat; diàfan,	diafanitat	; etern, eternitat; auster, austeritat; ver, veritat; generós,
de la vibració de les frases, de l'elegància dels epítets i de la	diafanitat	prosòdica. Fugia igualment de l'èmfasi que de l'estil vulgar. Es malfiava
A més a més, parlava bé. Tenia el cap claríssim i exposava les coses amb	diafanitat	, directament. Sempre sabia el que s'havia de dir o de fer. L'any
i als arbres un aire pensarós i extasiat. Aquesta llum mòrbida, d'una	diafanitat	aturada, lleugerament trista, elimina de l'espectacle tot el que podria
qui repassa una màquina de rellotge! Estic segur que em sorprendria la	diafanitat	de la teva consciència; potser m'horroritzaria la terbolesa dels teus
immorals. També pot ésser considerada en tal aspecte ja que garantitza la	diafanitat	de l'actuació municipal, puix l'obrar a plena llum és la millor defensa
d'aquesta petita campana constitueix un bell encert, per sa claretat,	diafanitat	, i ès plàcida com un matí primaveral. Malgrat les seves curtes dimensions
dels productes industrials. Les estructures nervades del ciment armat, la	diafanitat	de la construcció amb vidre, el redescobriment de l'armadura de ferro,
I tot això barrejat amb una gràcia incomparable de rim i amb una puresa i	diafanitat	de llenguatge fins aleshores inassolides. No era ja, en Josep Carner, la
les noses externes i deixant-la amb la nuesa lleial i desarmadora, amb la	diafanitat	que penetra la claror de Déu (/La casa neta és el mirall de Déu\
i contalles ingènues plenes de gràcia alada, referides amb una màxima	diafanitat	per Sor Elisabet de Villena al seu "Vita Christi". L'augusta
lluminosament abstractes o de raonaments congènits amb l'eterna	diafanitat	: en el primer cas, a l'obra del pensador, i en el segon, a la del
de pura essència melòdica. El poeta va a copsar les seves imatges en les	diafanitats	d'un atzur remot, de l'èter invisible. "De l'èter plouen innombrables
que s'escoli per l'afrau cap a mar. Els factors d'enterboliment i de	diafanitat	Totes aquestes boires i calitges són pròpies de les capes més baixes. A
cal considerar-les, però, com un fet secundari pel que fa referència a la	diafanitat	habitual del nostre cel. El més freqüent és que no la disminueixin
del Crist. El món com una atmosfera divina que ens envolta. La	diafanitat	de Déu. La milieu divin! El valor diví de l'humà Heus
I un cop en podem identificar les partícules resulten d'una agraïda	diafanitat	. Els goigs, des de llur origen medieval, travessaren el Barroc, que a
visió del nostre darrer contacte amb l'art italià se'ns revelà amb tota	diafanitat	. No som els primers d'experimentar una impressió semblant, i avui ja
opacs, mòlts a gra finíssim, ben regular i net, si bé no tenen aquella	diafanitat	i subtilesa del blanc de Llemotges, l'han substituït prou bé i en alguns
per l'atmosfera de Tàpies que ell ha transformat en el sentit d'una	diafanitat	pulcra i una minuciositat cristal·lina. L'ingenuisme Com una illa de
al mateix temps que l'espentejava a llevar els ulls vers un cel d'una	diafanitat	i profunditat meravelloses. I en aquests dos fets rauen el somni altíssim
pesadíssima del mon degenerat i foll, tornem al desig vehement de la	diafanitat	primitiva, volem apendre, no sabem, amb tant rebombori de pomposa
que després d'aquesta anàlisi queda clar el punt d'ombra que obscuria la	diafanitat	d'aquesta gestió d'Oliba. Pesava sobre Oliba, encara que informulada,
de l'Espanya catòlica i tradicional. En el recolliment de posta i en la	diafanitat	de l'alba, Alah feia passar el seu col·lega Jesús els versicles de la
l'esperit per una forta tensió enguniosa, veu conjuntament, amb la	diafanitat	d'un dia de tramontana a l'Empordà, tot allò que ha nodrit el seu cos i
sobre tot de nits, que el cel adquireix a vegades dalt del Montseny una	diafanitat	extraordinària. VII. Boires El punt més negre de l'estada al cim
©." Confessió hermosíssima, de una energía que sugestiona y de una	diafanitat	que ja ella sola anuncía al geni. Aquest es lo dogmatisme integralment
per mica d'atenció que es posés en llegir les Elegies, a "	diafanitat	". I el cas és que els crítics que, poc o molt, se n'havien ocupat fins
Proust i hem acabat per adonar-nos que el seu llenguatge és un model de	diafanitat	. Cal també veure on ha d'ésser la viabilitat cercada: si en les
com diu Maria Luz Morales, tota l'obra de Concepció Arenal. Malgrat la	diafanitat	de la seva vida i la seva obra, Concepció Arenal fou incompresa: ella
i minarets. Se veu una pimpanta vellugor de colors virolats; en la	diafanitat	del blau líquid del cel giravolta un estol de colomins; la remor de la
infinit en aquell horitzó biespuntat, en ses llums incomparables, en sa	diafanitat	insondable y en la incoercible y rítmica gamma de sos tons, de sos grans
acalorament sense mesclarse, com lámines d' aygua distintament dènses, la	diafanitat	de les quals permet sien vistes sense confondrese. La jove no era sa
més lluminós. Solament que tenia un fons de boyra, era mancat de	diafanitat	: festetjaven d' amagatatjons. Y si axò, per un cayre, donava a-n aquelles
pintat de lluna diluida. L' atmòsfera completament deslliurada, ab	diafanitats	y trasparències nitidíssimes, de felicitat pura, mostrava un firmament
de tot. L' hora-baxa s' en torná a-n el figueral ab l' ánima endolada. La	diafanitat	de l' atmósfera apropava les distàncies ab fal·lácia de miratge. El sol
dins una collada de la banda del Mestral se destriaven, apropades per la	diafanitat	atmosfèrica, les cuculles de ses muntanyes de sa Neu enjoyades de
quals, mitjansant la preparació que vaig donarlos, conservavan tota sa	diafanitat	; un paper sensible posat enfront me donava un negatiu, del qual vaig

Pàgina 1 (de 2)

50 següents