Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

de xiscles. Avui, ajaguts entre els ginebrons, sentíem uns pigots que	dialogaven	. No era aquell doll estrident, aquella "rialla" a què es referia Mary
dona de cal Ferrer ja va sentir el cucut. Avui (jo dormia encara) diu que	dialogaven	el cucut i la seva companya, l'un a l'alzina grossa, l'altre a Puig de
diàleg amb una criatura tossuda, estúpida que no té cap ganes de	dialogar	amb nosaltres. Una criatura era, abans que Rousseau no hagués exercit la
o qualsevol idea en una illa polinèsia no té més remei que pactar o	dialogar	amb el xinès local. Si un desgraciat anava a Huahine o a Borabora a posar
cosit de crancs; els veieu a uns quants metres, com surten del cau, com	dialoguen	o es barallen; a mesura que us hi acosteu, us vigilen amb aquests ulls
dels tangos a l'amor, i de l'amor als tangos. La majoria dels xicots	dialogaven	sobre els xassis, les carrosseries i la blenorràgia. Era una conversa de
i pesaven el doble que ella. Després de sopar, Maria Lluïsa i Dionísia	dialogaven	; Maria Lluïsa volia dissimular; a Dionísia, innocent com Pat, només li
La Remei de Torroella, la Vilella i alguna altra, no feien més que	dialogar	amb els ulls; ara sí que hauran pogut fer cabal del senyoriu dels
daura les agulles de la Catedral; unes falzies aparellades comencen a	dialogar	misteriosament sota el ràfec de la teulada. Laura i Beatriu surten al
llibre, a col·locar en ordre algun objecte tret de lloc: cosí amb Teresa;	dialogà	amb les visites. Fou en una d'aquelles tardes lentes, buides, quan entrà
del canari, delirants; la veu d'alguna visita vestida de fosc que	dialoga	amb Teresa... Fins a les sis, hora en què Pere Gifreda entra al saló. La
aire de l'abril. Pere i Laura, que encara no han après de dissimular,	dialoguen	per a ells sols. La vídua del notari va per ajuntar-s'hi, només perquè
sobre una paret; s'enfonsa en la nova realitat del seu món, a	dialogar	amb les imatges que hi floten, dotades de la corporeïtat que el seu
subsistirà una diferència, fins si hom té en compte el fet que el savi no	dialoga	mai amb la natura pura, sinó amb un cert estat de relació entre la natura
distingit mai amb alguna de les seves comptades facècies. A penes si	dialogaven	cara a cara. Però Josep compleix com el primer; a les set ja ha preparat
i es va perdre en els seus pensaments: li va semblar que estava sol, que	dialogava	amb aquell home desvalgut que a vegades el sorprenia i l'interrogava des
"ara", d'exposar-li el determini que havia pres durant el viatge?	Dialogaria	amb una dona que era aproximadament la Mònica. Sí, devia estar malalta...
com cosia, seguia els moviments experts de les seves mans, que semblaven	dialogar	entre elles, confessar-se intimitats o discutir en silenci. Adorava
sensat o pusil·lànime?" El que experimentava era gairebé un desfici per	dialogar	amb ells, per descobrir qui era o qui eren els qui esperaven arribar
per ara!"" Dubto que aleshores m'entenguessis. ""No és possible	dialogar	amb el pare!"", et devies dir, irritat, però jo em vaig dir entristit:
devies dir, irritat, però jo em vaig dir entristit: ""Ja no és possible	dialogar	amb el meu fill!"". D'aleshores ençà vas incrementar els teus negocis
la nostra tristesa! Cosme no va fer cap comentari. Per què? Era superflu	dialogar	; protestar, sí, era indispensable, i desfogar-se. La compensació
semblava que estiguessin d'acord a viure en discòrdia permanent; a penes	dialogaven	, i de fet s'ignoraven. Havia renunciat als estudis amb enterca tenacitat
refinant. Els instal·laren tots dos sols en un cotxe per obligar-los a	dialogar	o suportar-se en silenci. A Cosme, li semblava aspirar, junt amb aquell
ple de picardia, mentre ajuntava les dues mans com si la invités a	dialogar	amb el seu pare. Els diàlegs amb Cosme! Mònica aixecà el braç per
mans aplanades sobre els genolls, mirant-se-les atentament, com si hi	dialogués	. Mònica va pressentir què pensava. —Li hi quedarà un senyal per sempre!
diguessis, no et podries adormir tranquil. Cosme va somriure. S'escoltava	dialogar	amb la seva dona com si fos el plàcid espectador de l'epíleg acomplert i
—Un mercat no està mai saturat d'un bon producte. Però no podrem	dialogar	sobre aquest extrem mentre hi hagi gent que accepti la pobresa com un
dels tres darrers anys? Hem vacil·lat a prendre'l de personatge. Podria	dialogar	perfectament amb Haeckel. Potser hauria fet més sensació i tot. Hem
de mots castellans no seria predominant. Portugal, altrament, pot	dialogar	i combregar espiritualment amb l'imperi del Brasil, d'una opulència
encara són realitats que es cotitzen. Però, en general, en sabem poc de	dialogar	, de relacionar-nos; sembla que tinguem alguna cosa que ens aferra al
es feu càrrec de tot: val a dir que, en qüestió de proposar temes per a	dialogar	, encara hi tenia més poca traça que jo. Havien passat cinc quarts d'hora,
feia molt ben fet. Amb qui trobava, la tia Paulina, un gust especial a	dialogar	sobre el projectat matrimoni, era amb el sogre d'en Víctor. El sogre i la
es torna arc de llum de banda a banda del passeig, auriga i senyor	dialoguen	així (l'un en català; l'altre en castellà-francès-anglès de diccionari de
i saltar "fora". El "fora" no existeix. No trobaríem amb qui	dialogar	, ni qui observar. Les zones d'aparcament estan senyalitzades i separades
fort. Qui sap a quina hora se'n va anar al llit. Jo tinc necessitat de	dialogar	i passant-li la mà per la cara rasposa, el crido: —Oncle, oncle! El
entrar al barri de can Tomeu i vaig trobar el Quimet perrucaire	dialogant	amb la cuinera. —Per on vols començar? —Tant me fa. —I si t'ho
simulació i la follia. Anava pel món abstret en els seus somnis de poeta.	Dialogava	sol pels carrers i places de la urbs, i tota la seva obra, nodrida dels
que l'amenaça era també pura retòrica, ja que a l'endemà podien	dialogar	tots dos tranquil·lament d'ell i dels altres —i més d'ell que dels
la regla de tres, ja us serà més difícil; amb un home de carrera, no hi	dialogareu	, seriosament, mai. Sobre el gust de la burgesia, no us vull pas dir res,
Quant als erudits, els cinc o sis —no gaires més, per desgràcia— que	dialogaven	amb la resta d'Espanya, els Capmany, els Finestres, els Fèlix Amat i els
són destinades als petits cantaires, en nombre de set-cents, que tenen de	dialogar	amb el chor de clergues. En tribunes col·locades entre les columnes que
el Dubte i la Fe, transita entre un "ja no" i un "encara no",	dialoga	simultàniament amb la Mort i l'Eros, parteix d'un Caos i es dirigeix vers
ombra del poeta—. Però no han dit una cosa. —Quina? —No han dit que	dialogarien	. No sents com parlen? —No, francament. No sento res. Restàrem una bella
Déu, topa amb la tenebra. Condemnat així l'home a l'esforç defallent per	dialogar	amb l'inoïble, a haver-se d'enamorar de l'Invisible, ve Jesús i deixa
públics amb qui, mitjançant els organismes representatius, havien de	dialogar	els nostres industrials; era amb l'opinió pública, per il·lustrar-la, per
Ell veu actuar els personatges plàsticament i, alhora, sap fer-los	dialogar	amb naturalitat i vivesa: dues condicions que cal que reuneixi tot bon
El nostre autor domina, com pocs, el difícil art de saber fer	dialogar	amb naturalitat i casticisme els seus personatges. Les frases ixen
Redmayne i Weecks, el de saber enfocar el qüestionari al comprador en	dialogar	sobre la investigació de la competència. Ha de saber-li fer dir:
per dins el problema resolt (en l'ordre espiritual) i aleshores ja podem	dialogar	amb els nostres enemics (en el terreny polític) i no cal témer de

Pàgina 1 (de 12)

50 següents