DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
diamantí A 70 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb diamantí Freqüència total:  70 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

a si mateix amb un amor intel·lectual infinit". I una dura condició diamantina permet de davallar un a un, sense rebel·lia i sense por, els esglaons del
del 1811 amb la força, l'audàcia, la tossuderia de la seva diamantina virginitat, potser Jeroni no hauria abandonat mai Luciènne, i potser ella
crom, ratllada per llampecs lluminosos d'ocres i taronges i per les serps diamantines de les cascades. Al peu de la mola pètria, les cabelleres dels cocoters
Obra del sol instant, aquest fugaç quiliedre diamantí: la llum sobre el teu cap curt de cabell? No. Lent a
mentre el canot ratllava la badia escampant una cua de serradures diamantines. A les cales desertes, les quatre criatures feien nudisme, engegaven
i la rosada, dins la boca teva gosa posar sos ulls diamantins. No vull la rosa que un sol bes colora, que perd el seu perfum
ni el blat es torna blanca farina. S'eixugà l'aigua diamantina i tes entranyes recrema el sol: /D'aigua passada
Era l'hora de l'amor. Amor de mi mateix i de totes les coses, diamantí i ardent, que no sofria contaminacions. Entre els vagabunds Tres dies més
del nostre Món esfèric. Amb cadenes i claus diamantins tot ho afermaren; massa durable i massa ferm van fer-ho!
l'esperit. Tot corriol sembla que el meni a la punta d'una revelació diamantina. L'isard punteja al caire de la roca i esbrota pa i violes. Salut,
glaçada, els brins de blat esberlant el terrosser i en cada un una gota diamantina. El Pla de Girona fou el lloc de les meves voluptats cruels; però també
sabates escotades i un caminar de coscueta que esfloraven la gotellada diamantina de l'herbei, l'albura remorosa d'un vestit planxat alatejant molt a prop,
de la via del litoral, en el vidre d'una finestreta, gravada amb la punta diamantina d'un anell, vaig descobrir una signatura: "Felipet Mauri". Hi havia en
tan bella. La dona pensívolament contemplà sa filla estesa sobre la molsa diamantina, somniant son mariner perdut; al seu entorn el cel blau n'era com una
alguna arrel de créixens verdejant mentre unes gotes d'aigua relliscaven diamantines, en la lluïssor del seu plomatge immaculat. També era un gust de
folrada de líquens i criptògames que era un pur degotís d'aigua gebrada i diamantina. Una pelia de castanyer clavada al fons de tot de la cofurna humida, feia
embellida per la boira, per les fulles platejades de rou, pels herbeis diamantins, per l'olor de la farigola trepitjada i per les remors d'ègloga, en el
el seu front solcat per una extensa ferida, vermella i tràgica. Quelcom diamantí brilla en son ull únic. Però la desorientació del nen esdevé molt més
de la Dragonera damunt la mar que es desperta i amb un zig-zag de llum diamantina al cim de tot. Ja arribem a Mallorca. El vent s'ha calmat. I mentre el
filet de vida, i s'amaga i surt i cau de marge en marge amb un escumerall diamantí... L'aigua triomfa arreu. És el poema de l'aigua damunt la terra el què
sajulides, poniols, orengues i farigoles, totes empolsinades d'una diamantina brilladera de gotetes de rou. Immensa i perfecta és la quietud, i tan
a extrems indicibles. L'aire de tramuntana li dóna una llum, una precisió diamantina. Aquest paisatge us fa sentir l'orgull de formar part d'aquest país.
de vermella flor desclosa. L'aire subtil i serè, de fredor diamantina, de bona olor era ple... com l'embaumava l'alè
imponents, N. N. O., clares, radiants, d'una puresa d'atmosfera diamantina. El predomini del nord fa que aquest país tingui un clima sec. La
del matí, quan el sol, en ascens, toca aquestes petites gotes de frescor diamantina anomenades la rosada que cobreixen la terra en un guspireig de puntes
i anà aturant-se dolçament, encerclada per les esplendors de la Custòdia diamantina... 1936 Bucòlica De l'estable al bosc, els esclops d'en Genís
la manigua). Havien partit ja, endins d'ells mateixos, cap a un confluent diamantí del Ter i del Magdalena, del Ter i de l'Orinoc, cap a jardins amb
de roques polides i de petits llacs, poblats de peixos i amb aigües diamantines i gelades. Penya-segats, amb esllavisades de roques al peu, formen els
glaciars i, per consegüent, sense grans circs molt elevats amb llacs diamantins, ja no més valls en forma d'U, car tots els valls tindran un
prolongació en cap dimensió extraterrenal i intemporal. Amb la claredat diamantina dels seus termes, Jacques Maritain ha dit la paraula més profunda sobre
poeta consisteixi en el seu poder d'emancipar la veritat del seu rigor diamantí, del seu signe o moneda de transacció del pensament per a crear-ne així
d'en Cosme d'Olivardella, esdevengut just i cruel, extern, en el seu cel diamantí, pitja la pedra, implacablement.
ó menys gran pressió, fer disposar las octaédricas partículas en agregat diamantí, Fig. 18a·, que constitueix l'estat al·lotrópich tercer
de Sófocles y Esquilo, aquestos no haurian arribat may tant amunt de la diamantina escala del ideal del art. Prou ilustrats los fills de la sábia Grecia per
¡Il·lusió creadora! ¿Qui podria dir el teu poder, quan una voluntat diamantina contribueix a realitzar-te? Edison llegeix i treballa. Mireu com es
el cor amb claus de cabota d'or i de punta diamantina; excels clavetejador de pau i gracia divina...
el cor amb claus de cabota d'or i de punta diamantina... conserva'ns la llum divina i la fe de l'avior!
el cor amb claus de cabota d'or i de punta diamantina... conserva'ns la llum divina i la fe de l'avior! A
i passar. Talment així, magnífica Regina, us volta d'una llum diamantina de nostre esguard l'ambició cruel. Nostre desig us va cercant
penetren com dins una capella i en tasten el misteri i el rou diamantí. Hi ha ulls que al primer cop ja trien la més bella,
que escriu, s'hi va escorrent un filet viu de llum diamantina. Llavors a si mateix es diu: heus ací que ma joia ja
en un encegament d'escuma blanca. L'aigua ja no té el blau diamantí del vespre, la duresa del cel d'un migdia de porpra.
un raig escadusser de sol naufragava en un esclat delirant, en un incendi diamantí. El cristall es feia tendrament blau, tenia un llampegueig d'esguard
els ulls de l'Àngel. Són realment uns ulls angèlics on sura una aigua diamantina. Miquel els contempla fascinat. L'arc de la cella és precís, aplomat, fi;
oposicions a calcomania. Aman No t'ablaniràs, bella i diamantina hebrea? Esther No. Calbeges massa, ullat des del canapè.
jardins plens de roses i gessamins que flairaven sota els cels diamantins, dormia el seu son, tranquila, a la lluna que perfila
un cop lluny el meu record. Francesc Com l'estrella més clara i diamantina que travessa l'eterna nuditat del cel desert, i amb la claror domina allò
els sàtzers s'agrisavan, els verns, que s'enfosquían en massa, llensavan diamantins destells en la brancada prima, y quan, per demunt de tot, se gronxava
obra que la d' una nosa insufrible. ¿S' habia posat en son cor cap gota diamantina d' aqueixa rosada celestial? Hem de veurer de trovarho ab unas cuantas
de las ayguas: que confegís ab melodiosas paraulas la rosada diamantina de l' aubada, ab las sombras carmesinas del capvespre: lo calor vital del

  Pàgina 1 (de 2) 50 següents »