Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

sembla que ja devia conèixer, o que no em va sorprendre. No sé pas d'on	diantre	me'l devia haver tret. Tant se val: en tot cas, jo no veia gens que allò
llur saber? Fos quina fos la raó, mai no es feien pregar. Em recordo d'un	diantre	de vell luchazi que portava braçats de fulles seques, d'arrels i de tiges
ab goig que fins aquesta volta s' havía errat. Era un desconegut. ¡Cóm	diantre	havía suposat tan desvergonyit al bon estudiant! Y com diantre 'l
¡Cóm diantre havía suposat tan desvergonyit al bon estudiant! Y com	diantre	'l confonía ab tanta gent! ¿per ventura tenía un ayre de tothom que
Mira, aniré y vindré de casa 'l fotógrafo pera que tingas lo retrato...	Diantre	de sang, m' has punxat un xich massa fondo! (interposá xuclant altra
que tenía ja la fesomía reposada, y comensá á tranquilisarse. Aquell	diantre	de cervell que Deu li havía dat, sempre li feya veure fantasmas, com deya
. —Cap a fora! Al carrer!— I si entraren com a cavalls, surten com a	diantres	. I en ser al carrer, que té ganivetades de sol i d'ombra, criden més que
segons conta el santoral, veié una dona, s'excità, agafà una destral... —	Diantre	, quin imbècil! —em va interrompre Zorbàs, endevinant el que jo anava a
ets fort, ets una bona persona, no et manca res. No et manca res,	diantre	! Només una cosa: diguem la bogeria. I mentre et manqui això, patró...
recordar del company d'estodi, que deyem llavors!" —Però, què	diantre	! —feu últimament, revestit de decisió. Engallà'l cap, y de mica en mica,
transformat en son aspecte exterior, i tot remarcant agrament: —	Diantre	! Ella rai! M'hauria presentat a aquest àngel, anant jo amb aquella bata
—Ja fa més d'una setmana que va passar venint de Vallsabollera. ¿Què	diantre	deu fer, tants dies enllà avall? No pot trigar a tornar. El cor em diu
va esmortuir una mica el dolor. Almenys ja havia parat de nevar! ¿Per què	diantres	en Valentí s'havia d'estar allí dalt de la muntanya? De segur que la
plegades. I no cal pensar què fóra si esclatessin els ous que ella deia.	Diantre	! De totes passades tinc de veure Darzee —va dir-se. Sense esperar l'hora
de fusta, que brollaven de tots cantons com si m'envestissin... Què	rediantre	significava aquella transformació? Allò era un moble, però quin?. Palpa
-i-pipa. —Elis, elis! La dona encalçava a Laia. L'atrapava. —	Diantre	de mossota! A veure si... Té i té! Li ventà dos clatellots i li estirà
com si fossin balins, després de quatre hores de bullir. Però, què	diantre	!, a l'estiu és d'allò més freda i ara pels de casa i ara pels vianants que
Llavors comencen les converses i comentaris. El de l'àvia és aquest: —	Diantre	de Josep! Quan se li fica una cosa al cap! Qui ho havia de dir! Veure
Em va fer riure l'altre dia l'Anton polletaire, quan va dir: ""Aquest	diantre	de gos no sé què ha agafat amb la meva manta, que tant l'ensuma!"" I
no escasseja en el país. Però aquella espinada llarga de peix fi, ¿d'on	rediantre	la vas treure? Ara sí que veig que t'emportes bona vida. Jo no n'he
que viu en contacte amb la terra i es nodreix dels seus fruits. ¿Com	diantre	, doncs, va anar a parar a Barcelona, a viure en un piset esquifit de
i tot esdevingué tan fosc com quan ell es trobava dins la capsa. —A on	diantre	aniré a raure? —pensà ell. —Bé, bé; tot és per la malvestat d'aquell
! —¿Ara et vénen les presses? ¿Ara que veus que el noi fa falta a aquest	diantre	de quillat? Ja has perdut els trucs! —Fes vela i calla!... Has de fer
les notes. —La Mare de Déu bé podria fer el miracle que aprovessis aquest	diantre	d'ingrés, oi? —Home. Era la nora gran de Cal Garriguer. —Oh, i
ésser jo jornaler d'ell, perquè el coneixia i em coneixia, no sé quin	diantre	diria de mi pel poble que, quan jo anava a la plaça a llogar-me, tothom em
una galetona? Li dic ratolí perquè té aquest color de rata. No sé per què	diantre	tenen la pell tan arrugada. Aguanti'm el paraigua, faci'm el favor. Té,
per beure i la fusta per adobar les avaries que ens ha fet aquest	diantre	de tràngul, ens obligaran a desembarcar, ja ho veig —va afegir el capità
al Roig.— I a propòsit, on és M. Briolles? Encara no l'he vist... —	Diantre	! Jo tampoc... —va fer el Roig, sobtat.— No me'n recordo pas d'haver
de triomf, afegí: —¿Que es pensa que no en sabem de llegendes, nosaltres? —	Diantre	de noi!... —feren les persones grans, en veure el bé que se n'havia
més se t'entrebanquen i et fan tornar vermella. Quina foscor! En aquest	diantre	de Santa Marta, a mitja tarda ja no t'hi veus. No sé pas d'on surt tant de
ganxo. —Encara no acabes? —rondinà, provant d'obrir la porta de l'armari—.	Diantre	de panys!... —Deixa'l, que torçaries la clau. Ja estic, veus? —féu
veure's dins aquella presó de cristall negrós, l'Espurneta va fer: —On	diantre	voleu que trobem flors aquí? ¿Des de quan creixen plantes damunt del
en casa 'l ferrer, ixqué la ferrera i despajá als	diantres	en la granera. Ixqué Guardiòla, que tenia
les fadrines de quinze anys no volen dormir assòles. El	diantre	de les dònes s' han burlat del tío Pere; li han fet
allí cuant son les dos hores, es pòsen a badallar. El	diantre	son les dònes! Estic com un encantat de vore a la meua dòna,
Au, lleva't, que ja som a mig matí! —fa tot sacsejant-lo.—	Diantre	, si està glaçat com el marbre! —exclamà tot d'una. —Que no ho veieu que
al cor de veres haver estat esclau tant de temps de les suggestions del	diantre	. No vull més seguir així. Voldria tornar al Monestir per reglar ma vida o
no desitja altra cosa que viure enlluernat i sens escrúpols. Què	diantre	! —es digué a si mateix, després d'haverse atipat benbé de gras en un dia
¿Què en treu de tenir mitjans si no els fa servir,	diantre	? És com qui té molts diners i s'està morint de gana.
que l'arribat de fresc és obligat de fer-se aquesta pregunta: —Però, on	diantre	es posen els limenys? Una senyora —de les que a Amèrica ha fet
foscas de totas aquestas circunstancias, quan sobrevé lo mal, dihém: ¿cóm	diantre	ha vingut? No pot ésser sino per sí meteix. Si s' veu clarament la
fresca, per a mi no té valor. La carn sempre és carn,	diantre	!, i fa malbé el païdor; la carn sempre du toxines
por /coronado\, coronat: /diante\ por /diantre\,	diantre	. Lo solecisme es comet, cuant se falta á la concordancia ó
noveleta; es un xich escabrosa, mes la fi es plena de moral... Que	diantre	! Com volém fer un quadro sense clars obscurs!... l'obscur fa ressortir lo
durets mes que dongui cada Sr. Canonge, ja son vuytanta cinch, y... ¡qué	diantre	! no 'n faríam quinze més? Y ab cent durets, ja 's podría fer alguna cosa.
¿sab? Per l'estil del que té donya Carolina ¿se'n recorda?... Però,	diantre	, no para. Oh! y plora, plora!... Aqueix animaló va perdut!— afegí,
ordinariament, se estanquen y acaben per ser els més negats del món.— "¡	Diantre	!" exclamava jo interiorment, condempnant l'imprudencia y sens gosar
somnis!... els ensurs ab que ens despertavem a cada instant! "¿Però què	diantre	ha pogut fer la Manela, que l'hagin posat presa y no'ns ho vulguin dir?"
A part)] Ai, pobra de mi! Si aquest és el mestre Briguel·la! ¿D'on	diantre	haurà sortit? [(Alt)] Amic, em sembla que us conec! Briguel·la.
en un braç de Dorman.)] Comendatore Morelli Nó; axò nó: Què	diantre	de pressa! Ni que'l món s'acabés! [(Rihent.)] Ara, perque la

Pàgina 1 (de 5)

50 següents