Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

pobrets, encara feyan mes de lo que bonament podian... Vosté dirá: —¡Que	diastre	! ¿Tanta miseria passabau? Si, senyor, tanta miseria passabam. Jo 'm
? Bé, i què va fer? —Descobrir l'Amèrica!... Descobrir l'Amèrica! Oh,	diastre	! —Descobrir l'Amèrica. No... aquesta afirmació amb prou feines pot
per aquesta rodalía ben poques cargues se'n colliràn aquest any! —Què	diastre	! Si em fallen les d'aquí, no em faltaràn les de fòra. No tingui por, home
aquestes negrures, que sembla que la Carme es complau en retreure. Què	diastre	! —féu atançant-se falaguerament a María Gloria, que pareixía no tenir
de la mà bona el darrer pam clàssic a aquell baldó, quan... (—Què	diastre	és això?) trobà penjat en aquell clau un feix de papers del mateix tamany
gallejava. I se l'emportaven les perdudes... —Paulina. On t'ets ficat?	Diastre	de noia! Tafanejant. La neboda tornava. Una ganyota impotent:
Els que ens hem cremat les celles estudiant no hi trobem retop. —Quin	diastre	de nom! Cregui que, només de sentir-lo, m'ha vingut una esgarrifança. És
sembla que donen avís d'un altre. —I qui les engega? —vaig dir. —Al	diastre	el minyó! —interposà la meva germana, tot arrufant les celles cap a mi,
la meva germana feia vigorosa collita per terra, en el seu estatge. —I on	diastre	heu estat? —féu la senyora Joe per tot salut nadalenc, quan jo i la meva
, no; no vull pas enganyar-vos; no és pas nebot meu. —Doncs, què	diastre	és? —preguntà el foraster. Pregunta que em va semblar d'una innecessària
Aquest serà el meu goig. El meu goig serà de veure-li-ho fer. I al	diastre	tots plegats! —acabà, tot mirant al volt de la cambra i fent petar
tot mirant al volt de la cambra i fent petar terriblement els dits,— al	diastre	un per un, des del jutge amb la perruca fins al colonial que remena
ho vaig dir? —va respondre ell.— Ah, ben segur que us ho vaig dir.	Diastre	—afegí engrunyidament,— me'n recordo prou. Veig que encara no estic prou
encara queia a sobre! Ni el Pare Rodés ni el Senyor Mur. Un altre! Què	rediastre	hi feia, aquell home, tot el dia, sempre, a tot arreu amb els seus oncles!
aleshores? I tu, què feies? T'asseguro, Anna, que ara no ho recordo. Què	diastre	passava?... Digues-m'ho, preciosa, si és que ho saps! —A la millor
casar amb Anneta. Ho entens? —No. Francament, je nage... —	Diastre	! És que no sé expressar-me ràpidament. Dos anys després de viure amb el
cementiri de records? —A la Gare, si us plau.— ¿I per què	rediastre	se'ns ficà en aquestes pàgines René Le Sueur de la Pomme? Deixem-lo en
el que haurà mogut Martel per a obtenir alguna pista d'Àlec!"... ¿On	rediastre	estaria ficat, que no fos en els mateixos averns? ¿O qui sap si es
—quan te l'haurà aixafat un automòbil ja veurem quina cara faràs. ¿On	diastre	volia que l'aixafés un automòbil si pel seu carrer no hi havia passat mai
ella; d'ençà d'aleshores, alguna nit he de dormir amb manta. Però ¿qui	diastres	tocava el violí? Ho he dit al practicant, que m'ha mirat tot sorprès: —¿No
un moviment d'impaciència i murmurava: —Són els gossos d'en Charles. ¡	Diastre	de gossos! El noi semblava com si anés a respondre, però s'engolia la
El pare rondinà, com sempre, que eren els gossos d'en Charles, "aquell	diastre	de gossos"; però en Jordi aquesta vegada no es pogué aguantar: —No,
fou l'última a morir), jo no sé quin embolic sortí a la llum del dia, quin	diastre	de relacions, fins aleshores ben amagades, resulta que hi havia entre la
foren meus, i potser ja no es cantaria gall ni gallina de vós, si aquest	diastre	de vailet, que no sé què té a la veu que us enterneix vulgues que no i et
, i les neules? En canvi, a La Molina, l'estar a règim dóna un to. Que	diastre	, no tothom es pot permetre el luxe d'estar artrític! Molt femení Sentit a
van á ensenyarhi la parla de la nació vehina. Aquets centralistas son uns	diastres	. S' indignan devant de fets com lo citat, y per altra banda aplaudeixen
Isabel segona. Y donchs, are ¿que farem? Perque aixó es un mal de cap del	diastre	. Afigurintse que las Corts ja están convocadas pe 'l dia 20 del
llagosta, el pollastre. Bernat Si interrompeu així, no acabarem,	diastre	! Breument: sense culpar concretament ningú, el pare de l'Albert va perdre
troben a la secció esquerra de l'escenari.)] Estrella. Però què	diastre	deuen estar-se dient? Professor. El deu interrogar abans de
Ara tenim pau. Rei. Doncs pagueu com tres i dos fan cinc,	diastre	! I no em traureu d'aquí, no us ho penseu! [(Es tomba cap a Becket
¿Però fill teu aquest vell pudent? [(Ensuma per tot el volt.)] ¿Què	rediastre	deuen endrapar aquesta gent perquè faci tanta pudor tot això? ¿Femta?
torna la mirada més tendra.)] Però estàs molt pàl·lid, saxó!... Per què	rediastre	t'haig d'estimar tant jo, eh? No t'ho pensis que em faci gràcia que
vénen a empestifar cada dia, regularment. Senyor Jourdain	Diastre	! Nicolaua, criada nostra, teniu la llengua ben baldera per ésser pagesa.
Jourdain.)] Senyor Jourdain A poc a poc! Ei! Dolçament! El	diastre	de la berganta! Nicolaua. Em dieu que escometi. Senyor
persona estimada! Covielle Que fàcilment us ensibornen aquests	diastres	d'animals! Escena XI [(Senyora Jourdain, Cleonte, Lucila,
no han desaparegut).] Burke. [(Movent-se una mica. Mormolant).]	Diastre	, quina patacada! [(Obre els ulls i parpallejant la mira amb un esguard
mar. Chris. [(Indignat).] No, no és culpa meva això. És aquest	diastre	de mariner que t'ensenya coses lletges. Anna. No ho és de
a fora per la finestra, mormolant).] Maleït siguis, vell endimoniat del	diastre	! [(Va a la taula, pren el diari que l'Anna ha deixat caure a terra,
estigués lluny, fent-se una dona a terra, sense que conegués aquest	diastre	de mar. Burke. [(Sorneguer).] I heu de maleir el mar, pel que
[(Enrabiat).] Ja m'heu dit masses vegades mentider, sentiu, vell del	diastre	? Si haguéssiu volgut, ho hauríeu vist en els diaris de Boston que van
anat bé. [(Torna a assenyalar amb el puny la mar).] Maleït, mar del	diastre	! Anna. [(Amb un desmai).] Què en treieu ara de dir tot això?
fer desgraciada la teva mare. No vull fer-t'hi a tu, també. Aquest mar del	diastre	m'ha espatllat tant, que ja no sóc bo per ningú. I ara veig que no se'n
això el que heu arranjat? Chris. Sí; de totes maneres si aquest	diastre	de mar m'hagués fet una mala passada, també t'hi hauries quedat de sola.
no estigué per invocar en son auxili mediums ni dimonis, ni	diastres	; tot enrabiat no volgué anar ni á la Bolsa, y ab una dotsena de dias de
Y aquells dos infeliços, en mitj de son grotesch corteig de bruixas y	diastres	, que tantost els cantava las absoltas o la marxa reyal, semblavan dos
una mica del recapte que duya al cistell; però era gasiva com un	diastre	y's penedí desseguida d'aquella mala idea. Ella no'n patia de fam: entre
petaren per las parets y la porta de l'iglesia ab un terratrèmol de mil	diastres	. Reculà la comitiva, esferehida; però, entremitj de la fressa y dels
fins á férloshi espurnejar los ulls, si també flaquejo tot se 'n va al	diastre	ab aquesta desolació tan estesa, y aquí quedá tothom compromés y
varen quedar tot capficats, tot rumiosos, pensant ab aquell home del	diastre	que tenía 'l do maravellós d'aparèixers desde l'un cap a l'altre cap del
varen passar de llarch, mitj somrihent al pensar ab aquell xicot del	diastre	, que sempre tenía tants acudits... Després d'això va passar una estona,

Pàgina 1 (de 2)

50 següents