Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

se o a atacar. De qui o qui? No arrisquem cap hipòtesi. És jove, i el	dibuixant	no l'ha mutilada. Ens en felicitem, pel plaer estètic que ens dóna la
florits i fan una intensa aroma. 4 juliol. Al matí ve el	dibuixant	i jardiner Mirambell, amb la seva nena Elisea. Els acompanyo fins al
desvagades, sinó la finalitat d'un bon nombre. El pintor, l'escultor, el	dibuixant	no són a Catalunya, com el bon literat o el bon músic, éssers d'excepció.
cultiu dels cactus i a la poesia soviètica. En aquella penya hi havia dos	dibuixants	que tenien una fama poc viril. Amèlia Nebot era grassa, vulgar i
però a Sabartés no li deixaven pujar mai. Amb el músic Cascante i els	dibuixants	Corminola i Saladrigues, s'acabava dintre la reunió el grup
poc després de la redacció de la crònica), i no pas obra d'un	dibuixant	de la segona meitat del segle XV. Els famosos murals del segle
París, que és per a tot català artista la Meca dels seus somnis. Un jove	dibuixant	que havia conegut un moment —no menys que Picasso!— havia anat a París i
persona, les seves idees polítiques i socials. Sobresortien en això un	dibuixant	de cara agra, guenyo i boca dura; un paleta alt i sec, trist, amb cara d'
llur silenci sinistre. Només, de tant en tant, somreien irònicament. El	dibuixant	ja estava cuit de badallar venent a cap preu torejadors, chulos i
els diners amb mi, i això jo no ho podia tolerar. Sobretot hi havia el	dibuixant	, vulgaríssim, sense sentit ni noció de l'art, molt lligat amb el mestre,
negre i amb un capell ample em semblava ella. Passaren uns pocs dies. El	dibuixant	trobà feina de rentar plats en un hotel i desaparegué. El mestre
admiració, el deliciós i extraordinari mestre d'estudi. Un dia, el	dibuixant	, que encara venia a trobar-nos a les hores que tenia lliures, no tornà
l'arrenqués d'entre les banyes de la bèstia. Ell hi anà. L'acompanyava el	dibuixant	per tal de vendre toreros i manolas dintre la plaça (això fou
-me sempre amb el mateix recel. Què li volia jo? Hi ha en els ulls de tot	dibuixant	una agudesa tan inquiridora que una pobra cabeca no hi sabria resistir.
tan inquiridora que una pobra cabeca no hi sabria resistir. Els ulls del	dibuixant	imanten ses pupil·les, on se dilata una buidor absoluta. Quina aventura
Ara, cal dir que en un cas semblant la sorpresa és compartida. El	dibuixant	s'estranya igualment del seu model. Les reflexions que li inspira el
estúpid. La forma del mot és boirosa, com és boirosa la forma del cos. El	dibuixant	, si té poca traça, se toparà amb una dificultat evident, a una mena de
decorativament el progrés material en les nostres societats, els	dibuixants	, els poetes i els regidors de vocació oratòria solien acudir a la imatge
dels dibuixos, fruits d'investigacions fetes al mateix lloc pels	dibuixants	en els tallers): la imatge és un tipus de sinopsi racional: il·lustra no
però, no són formes immòbils. Del Guimerà diran un dia que fou el	dibuixant	d'una de les fesomies de la nostra terra. Comparança Mistral ens ofereix
un discurs, amb dos sacs d'unces. —Doncs encara n'hi han posat poques. El	dibuixant	encara no sap lo molt que's pesca a les clavegueres, que si ho sapigués
copiem: Molts dels redactors de /"Joventut"\; artistes com el	dibuixant	Méndez Alvarez, Mariano Miguel, avui triomfant després d'haver-se
acreditat de gran pintor a la Havana; Santana Bonilla, Vicente Tur,	dibuixant	i guerrillero quan la guerra de Filipines; Medina Vera, que avui té
i escrofulós, a penes es digna atendre les visites. Si albira algun	dibuixant	, adopta una positura de majestat fallida, perquè no diguin. Li havien
Per la gravetat de la seva positura, sembla talment un preceptor. Alguns	dibuixants	humoristes ja s'han atrevit a posar-li ulleres. La cigonya, però, amb
com devot que soc de l'artista), ha anat anotant, amb sa gran mestría de	dibuixant	expert i inèdit, les més tenues inflexions, les més imperceptibles
i exterioritza. Tots els meus llegidors coneixen sens dubte el Raffaelli	dibuixant	, el Raffaelli en blanc i negre, que, amb el seu àlbum de /Els tipus
pictòrica, ja que en la majoría de les seves teles la personalitat del	dibuixant	se sobreposa a la del pintor. No cal més que representar-se aquells trets
esperit i la naturalesa a l'anulació. Teòrics i literats més que pintors,	dibuixants	erudits la major part de les vegades, dominants els uns pels prejudicis
van veure's reflectits pels pintors de gènere o d'historia, sinó per	dibuixants	modestos, el nom dels quals ja es va extingint en la memoria de l'actual
reformes urbanes de la ciutat. Però aquests historiaires del món modern,	dibuixants	o caricaturistes, gravadors o litògrafs, que amb tal perspicacia havíen
o més literaria que artística, corroborada a voltes per la llegenda, els	dibuixants	de costums varen concretar-se més especialment a l'anècdota pintoresca, a
correcció de formes ens descobreix al jove pensionat de Barcelona,	dibuixant	i pintor de nus magnífics; les enciseres coloracions, que papallonegen
fantasmagoríes el teatre de llurs poemes. Amb pregona crueltat de	dibuixant	satíric, vessa en Casas un doll de finíssimes ironíes en aquell /Ball
entre linies veurà que el pintor ha subratllat, amb una crueltat de	dibuixant	humorista, la tristeta vulgaritat del local i la cursilería circumspecta
si aquest, assats preocupat de traduir finament la seva impressió de	dibuixant	psicòleg, no hagués preterit altres aspectes que afecten més
que era un home petitó, viu, molt simpàtic. A la revista hi treballava el	dibuixant	Bonnin i les coses d'aquella casa m'agradaven. Malgrat la vida que he
de cartró. El centenari fou dirigit per En Padronet, germà del gran	dibuixant	Padró. En Padronet era un home que feia un art caragolat i barroc, que
un xicot magre, alt, camalluent, lleidatà que es féu un nom a París, de	dibuixant	. Era molt hàbil, feia la moda i la gent deia que els seus dibuixos eren
feta entendridora. Havia anat a veure, acompanyat d'un amic, un pintor i	dibuixant	de gran anomenada que acabava d'arribar d'Itàlia, carregat de llorers.
vacil·lem en situar dins el realisme rigorós Xavier Nogués, el formidable	dibuixant	que, en l'Exposició de Primavera del 1935, ens sobtava amb una
dels renaixentistes, arquitecte fi i sensible, crític d'art clarivident,	dibuixant	incisiu i exacte, i que darrerament s'ha imposat com a pintor amb unes
Pruna, són exquisits el bon gust i l'elegància d'aquest gran artista,	dibuixant	agut, colorista refinat, que excel·leix sobretot en la decoració i la
freqüentà els seus condeixebles germans Vallmitjana, escultors, el	dibuixant	Tomàs Padró i els pintors Agustí Rigalt, Antoni Caba, Tomàs Moragues i R.
i traslladar-la a la tela cercant la seva vibració, Fortuny, que era un	dibuixant	formidable i que mai no perdia de vista la realitat dels contorns de les
revenja esclatant. A més de Fortuny, Antoni Caba i Simó Gómez, el fecund	dibuixant	i litògraf Eusebi Planas i Romà Ribera ja es traslladaren a la capital de
cultivat per Dalí amb un mestratge rar i que el converteix en un dels	dibuixants	més prodigiosos de la nostra època, ateny en les seves obres un
no pot prescindir del natural. I ja no construeix amb línies, com fan els	dibuixants	, sinó amb colors, que és el que fan, el que han de fer, els pintors.
Arts de Barcelona. Adquirí bastant de renom a la nostra ciutat com a	dibuixant	, il·lustrador i cartellista; va guanyar el primer en molts concursos de
ell, en el nostre món literari, professió de classicisme. Una vegada, un	dibuixant	massa realista per al seu gust, li feia el retrat. El llapis del

Pàgina 1 (de 12)

50 següents