×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb dibuixar |
Freqüència total: 4088 |
CTILC1 |
hora més que avançada, un gran artista, per a nosaltres sense nom, va | dibuixar | i pintar, damunt l'ample ventre d'una mena de càntir amb detalls | treballadors que havien acudit tots a la sala, el vell Candaina començà a | dibuixar | figures de dansa damunt el trespol deteriorat. Ballava en moviments | escassa afecció a l'estudi: li agradava, al contrari, sortir al camp, | dibuixar | , córrer, cantar, contemplar la posta del sol, admirar els arbres, | Restà de nou immòbil i blanc, com fet de marbre. "Bah!" es digué bo i | dibuixant | amb la mà un gest en l'aire. I, deixant-se caure enrera, amb el cap | i fins li semblava que a la vora d'ell —enfonsada també en negra nit— es | dibuixaven | com masses informes les siluetes borroses dels seus edificis; però de | tot, que tampoc no són una refracció d'aquesta voluntat. Més aviat es | dibuixen | com tendències objectives, potents i condicionants, que arrosseguen en la | allargats, com translúcids cetacis. Les branques fines dels castanyers es | dibuixen | contra el cel gris o blau pàl·lid, contra la neu lleument encalitjada, | Cap al tard vaig a la masia anomenada El Martí. Els arbres nus es | dibuixen | delicadament contra el cel. Contemplo llarga estona les branques negres, | tan clara que sortim al camí dels Sis Avets. Quina celístia! Cassiopea es | dibuixa | entre els avets i el teix, l'estrella polar és damunt la teulada, la Via | i Gencianes bavareses, de Lawrence. A contrallum el sol | dibuixava | amb or la silueta dels ocells amatents; s'agrupaven, esbategaven un | Charles Madge, per a l'antologia. Nit clara de lluna, amb els conreus ben | dibuixats | . 20 novembre. Dia pur, tranquil, daurat. El marit de la | ha sortit una ullada de sol. Les pomeres i els castanyers d'un quintà | dibuixaven | les blanques siluetes contra la boira assolellada que mig traslluïa la | una agulla hipodèrmica en el còrtex mentre el seu company, el cardiòleg, | dibuixa | una incisió al llarg de l'estèrnum, en arribar a la part baixa del qual | li adreça una ullada encuriosida—. Ximple —repeteix ell, mudament, però | dibuixant | la paraula amb tots els llavis, desafiador—. Ximple. La noia diu uns mots | —Aquí. Encendré la llanterna. La flama resplendeix, minsa i pàl·lida, | dibuixant | un ròdol de claror que deixa tots els racons en l'ombra. Ell es frega els | pes, setanta-dos. Firma i rúbrica del funcionari responsable... — | dibuixa | una gran corba que es va tancant cap a l'interior, on escriu dues | alt, on els volums semblen extraordinàriament gruixuts. La faldilla li | dibuixa | descaradament la línia de les bragues, només un instant, car la | estretament retallada per la pressió de la faldilla que fins i tot s'hi | dibuixa | el relleu de la lligacama. —Sí. També és del segle II i va | carreró és fosc i estret i la llum, vermellosa, s'atura al rectangle que | dibuixen | les darreres cases, una llum curulla d'ombres bellugadisses i monstruoses | el pagès ho permetia, amb les grosses tisores, girant d'ací i d'allà, hi | dibuixava | flors, figures, ornaments, fets amb molta traça, i els deixava les anques | i tot! Alguna vegada, si no apressava la feina i estava d'humor, li | dibuixava | una flor al costat, damunt de l'orella. Manuel deixava fer; serrava només | Totes aquestes illes petites que formen l'arc de les Antilles menors i | dibuixen | , amb Cuba, Jamaica, Haití i Puerto Rico, aquest immens ronyó d'aigües | segle XIX que, volent representar una illa amb un aire romàntic, | dibuixen | una cosa semblant al que és el conjunt de Tahití vist a deu milles de | cap mena de barreja —i això no són imatges—, i a la banda nord-oest es | dibuixava | perfectament la piràmide de Borabora. Jo vaig comprendre aleshores per | puritans, que aquí han produït desastres, i que Somerset Maugham ha | dibuixat | tan bé en un llibre, L'Arxipèlag de les Sirenes. El P. | problema polític i per últim les discòrdies econòmico-socials, han anat | dibuixant | la superfície d'una sèrie d'onades revolucionàries, l'origen de les quals | de la vida de l'esperit. A través de les lluites d'aquesta època es | dibuixà | la formació d'una minoria dirigent amb plena consciència d'una política | el teu cos. Signe Quin pinzell d'orient obeïu, que us | dibuixa | un signe de carícia? Ratlles d'un cos i un altre | podent suportar la conversa, se n'haurà anat al balcó. Allí s'entreté en | dibuixar | ratlles en els vidres entelats pel seu propi alè. Pausa.)] Quin | de l'hostal. Corvetó, lladre de la colla de Perot.] [Els | dibuixà | tal com eren Xavier Nogués.] {Rosaura} {Jovita} | i ninots. I entre els noms i els ninots hi havia unes balances molt ben | dibuixades | , amb les ratlles endintre de la paret com si les haguessin fetes amb la | havent sopat, sense dir res per donar-li una sorpresa, mentre en Quimet | dibuixava | un moble sota el llum de ferro que feia una rotllana clara damunt de la | mig esborrat. Només es veien clares les balances, perquè el que les havia | dibuixades | les havia marcades molt endins. El passamà era humit i enganxós. Havia | segant amb calma, al llostre, amb mà tropical, | dibuixa | en la teua espatlla l'altar feixuc del treball. Tu mires el pas | com diu la coneguda sentència, traduir-los és trair-los. Aquests mots ens | dibuixen | amb suficient aproximació el contorn de la seva ànima i ens il·luminen | del que podrien fer suposar els migrats elements amb els quals ha estat | dibuixada | . És el que s'esdevé, per exemple, entre els portuguesos, amb la paraula | a la mina de plom de postals pornogràfiques conegudes. Corminola només | dibuixava | becs de gas. Tots dos tenien fama d'una altra cosa, però eren dos | mata de cabells desplaçada tornava a lloc, en la cara de les xicotes s'hi | dibuixava | una baralla de suor, de somriures i de fatiga. A l'hora de la gent, | que els horitzonts de la colina faixa, és l'or on se | dibuixa | la parella de la jove gentil i el vianant: el vianant | de verdor era coberta, i la muntanya alta i deserta | dibuixa | l'aigua en son mirall. El poble antic, devora el riu, | nit. Agulles de la ciutat En la pantalla del cel es | dibuixa | l'obscura silueta dels teulats i les torres vespertines. Sobre | és precisa i terminant. "Allí va nàixer un infant meravellós, que sabia | dibuixar | una ovella del natural". Perquè açò era, en efecte, el fet decisiu, el | aparegués algú —i més encara quan aquest algú era un infant— que sabia | dibuixar | una ovella del natural. La cosa podria semblar-nos insignificant, avui; | d'estimulant. El Cimabue, que anava camí de Bolonya, veié el nen | dibuixar | les seues ovelles sobre una pedra, i en quedà estupefacte. ¿No era allò, | en el segle XIII? Giotto, fill de Bondone, de Vespignano, sabia | dibuixar | una ovella del natural, i l'art de la pintura, en conseqüència, "començà | Capacitat, voluntat Començava, en un mot, a ésser possible | dibuixar | una ovella del natural. El cas és, si hem de creure un bon sector dels | totes les èpoques". Un pintor romànic o un pintor gòtic no podien | dibuixar | , com el Giotto, del natural. I no podien per la simple —o | "impossibilitat". Són pocs els pintors actuals que saben, que sabrien | dibuixar | una ovella del natural. Em referesc als grans pintors, als indiscutibles. | punt és açò cert que quan algú es gloria —i es vanagloria— de saber-la | dibuixar | , hom el desdenya: es tracta, al capdavall, d'una destresa a l'abast de | emotiva que assumien, per herència, de la religiositat gòtica. Saber | dibuixar | una ovella del natural no suposava concedir a l'ovella que es dibuixava, |
|