Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

hora més que avançada, un gran artista, per a nosaltres sense nom, va	dibuixar	i pintar, damunt l'ample ventre d'una mena de càntir amb detalls
treballadors que havien acudit tots a la sala, el vell Candaina començà a	dibuixar	figures de dansa damunt el trespol deteriorat. Ballava en moviments
escassa afecció a l'estudi: li agradava, al contrari, sortir al camp,	dibuixar	, córrer, cantar, contemplar la posta del sol, admirar els arbres,
Restà de nou immòbil i blanc, com fet de marbre. "Bah!" es digué bo i	dibuixant	amb la mà un gest en l'aire. I, deixant-se caure enrera, amb el cap
i fins li semblava que a la vora d'ell —enfonsada també en negra nit— es	dibuixaven	com masses informes les siluetes borroses dels seus edificis; però de
tot, que tampoc no són una refracció d'aquesta voluntat. Més aviat es	dibuixen	com tendències objectives, potents i condicionants, que arrosseguen en la
allargats, com translúcids cetacis. Les branques fines dels castanyers es	dibuixen	contra el cel gris o blau pàl·lid, contra la neu lleument encalitjada,
Cap al tard vaig a la masia anomenada El Martí. Els arbres nus es	dibuixen	delicadament contra el cel. Contemplo llarga estona les branques negres,
tan clara que sortim al camí dels Sis Avets. Quina celístia! Cassiopea es	dibuixa	entre els avets i el teix, l'estrella polar és damunt la teulada, la Via
i Gencianes bavareses, de Lawrence. A contrallum el sol	dibuixava	amb or la silueta dels ocells amatents; s'agrupaven, esbategaven un
Charles Madge, per a l'antologia. Nit clara de lluna, amb els conreus ben	dibuixats	. 20 novembre. Dia pur, tranquil, daurat. El marit de la
ha sortit una ullada de sol. Les pomeres i els castanyers d'un quintà	dibuixaven	les blanques siluetes contra la boira assolellada que mig traslluïa la
una agulla hipodèrmica en el còrtex mentre el seu company, el cardiòleg,	dibuixa	una incisió al llarg de l'estèrnum, en arribar a la part baixa del qual
li adreça una ullada encuriosida—. Ximple —repeteix ell, mudament, però	dibuixant	la paraula amb tots els llavis, desafiador—. Ximple. La noia diu uns mots
—Aquí. Encendré la llanterna. La flama resplendeix, minsa i pàl·lida,	dibuixant	un ròdol de claror que deixa tots els racons en l'ombra. Ell es frega els
pes, setanta-dos. Firma i rúbrica del funcionari responsable... —	dibuixa	una gran corba que es va tancant cap a l'interior, on escriu dues
alt, on els volums semblen extraordinàriament gruixuts. La faldilla li	dibuixa	descaradament la línia de les bragues, només un instant, car la
estretament retallada per la pressió de la faldilla que fins i tot s'hi	dibuixa	el relleu de la lligacama. —Sí. També és del segle II i va
carreró és fosc i estret i la llum, vermellosa, s'atura al rectangle que	dibuixen	les darreres cases, una llum curulla d'ombres bellugadisses i monstruoses
el pagès ho permetia, amb les grosses tisores, girant d'ací i d'allà, hi	dibuixava	flors, figures, ornaments, fets amb molta traça, i els deixava les anques
i tot! Alguna vegada, si no apressava la feina i estava d'humor, li	dibuixava	una flor al costat, damunt de l'orella. Manuel deixava fer; serrava només
Totes aquestes illes petites que formen l'arc de les Antilles menors i	dibuixen	, amb Cuba, Jamaica, Haití i Puerto Rico, aquest immens ronyó d'aigües
segle XIX que, volent representar una illa amb un aire romàntic,	dibuixen	una cosa semblant al que és el conjunt de Tahití vist a deu milles de
cap mena de barreja —i això no són imatges—, i a la banda nord-oest es	dibuixava	perfectament la piràmide de Borabora. Jo vaig comprendre aleshores per
puritans, que aquí han produït desastres, i que Somerset Maugham ha	dibuixat	tan bé en un llibre, L'Arxipèlag de les Sirenes. El P.
problema polític i per últim les discòrdies econòmico-socials, han anat	dibuixant	la superfície d'una sèrie d'onades revolucionàries, l'origen de les quals
de la vida de l'esperit. A través de les lluites d'aquesta època es	dibuixà	la formació d'una minoria dirigent amb plena consciència d'una política
el teu cos. Signe Quin pinzell d'orient obeïu, que us	dibuixa	un signe de carícia? Ratlles d'un cos i un altre
podent suportar la conversa, se n'haurà anat al balcó. Allí s'entreté en	dibuixar	ratlles en els vidres entelats pel seu propi alè. Pausa.)] Quin
de l'hostal. Corvetó, lladre de la colla de Perot.] [Els	dibuixà	tal com eren Xavier Nogués.] {Rosaura} {Jovita}
i ninots. I entre els noms i els ninots hi havia unes balances molt ben	dibuixades	, amb les ratlles endintre de la paret com si les haguessin fetes amb la
havent sopat, sense dir res per donar-li una sorpresa, mentre en Quimet	dibuixava	un moble sota el llum de ferro que feia una rotllana clara damunt de la
mig esborrat. Només es veien clares les balances, perquè el que les havia	dibuixades	les havia marcades molt endins. El passamà era humit i enganxós. Havia
segant amb calma, al llostre, amb mà tropical,	dibuixa	en la teua espatlla l'altar feixuc del treball. Tu mires el pas
com diu la coneguda sentència, traduir-los és trair-los. Aquests mots ens	dibuixen	amb suficient aproximació el contorn de la seva ànima i ens il·luminen
del que podrien fer suposar els migrats elements amb els quals ha estat	dibuixada	. És el que s'esdevé, per exemple, entre els portuguesos, amb la paraula
a la mina de plom de postals pornogràfiques conegudes. Corminola només	dibuixava	becs de gas. Tots dos tenien fama d'una altra cosa, però eren dos
mata de cabells desplaçada tornava a lloc, en la cara de les xicotes s'hi	dibuixava	una baralla de suor, de somriures i de fatiga. A l'hora de la gent,
que els horitzonts de la colina faixa, és l'or on se	dibuixa	la parella de la jove gentil i el vianant: el vianant
de verdor era coberta, i la muntanya alta i deserta	dibuixa	l'aigua en son mirall. El poble antic, devora el riu,
nit. Agulles de la ciutat En la pantalla del cel es	dibuixa	l'obscura silueta dels teulats i les torres vespertines. Sobre
és precisa i terminant. "Allí va nàixer un infant meravellós, que sabia	dibuixar	una ovella del natural". Perquè açò era, en efecte, el fet decisiu, el
aparegués algú —i més encara quan aquest algú era un infant— que sabia	dibuixar	una ovella del natural. La cosa podria semblar-nos insignificant, avui;
d'estimulant. El Cimabue, que anava camí de Bolonya, veié el nen	dibuixar	les seues ovelles sobre una pedra, i en quedà estupefacte. ¿No era allò,
en el segle XIII? Giotto, fill de Bondone, de Vespignano, sabia	dibuixar	una ovella del natural, i l'art de la pintura, en conseqüència, "començà
Capacitat, voluntat Començava, en un mot, a ésser possible	dibuixar	una ovella del natural. El cas és, si hem de creure un bon sector dels
totes les èpoques". Un pintor romànic o un pintor gòtic no podien	dibuixar	, com el Giotto, del natural. I no podien per la simple —o
"impossibilitat". Són pocs els pintors actuals que saben, que sabrien	dibuixar	una ovella del natural. Em referesc als grans pintors, als indiscutibles.
punt és açò cert que quan algú es gloria —i es vanagloria— de saber-la	dibuixar	, hom el desdenya: es tracta, al capdavall, d'una destresa a l'abast de
emotiva que assumien, per herència, de la religiositat gòtica. Saber	dibuixar	una ovella del natural no suposava concedir a l'ovella que es dibuixava,

Pàgina 1 (de 82)

50 següents