DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
dictadura F 2491 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2020)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb dictadura Freqüència total:  2491 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

que hi concorrien, la Revolució no tingués altra sortida que la dictadura: el "bonapartisme" s'imposava potser per una exigència profunda de les
a un destí d'obnubilada passivitat. La majoria dels súbdits d'una dictadura, "acostumats" a ella, no enyoren la llibertat perduda; la majoria dels
és un xerraire més, un xarlatà. Les peces oratòries emanades de les dictadures locals, d'ençà de la Grècia clàssica, constitueixen un apartat
a la caiguda del capitalisme. No són, però, profetes de llarg abast. La dictadura del proletariat, sí. Però, ¿com serà exactament el futur remot, la
de la doctrina comunista. L'home lliure, bo, angèlic. Però, de moment, dictadura del proletariat, mà de ferro, camí infal·lible cap a la perfecta
Però a Espanya no sembla possible, ara com ara, altra cosa que una dictadura roja o una dictadura blanca. En la hipòtesi d'un triomf del poble, és
no sembla possible, ara com ara, altra cosa que una dictadura roja o una dictadura blanca. En la hipòtesi d'un triomf del poble, és ingenu pensar que els
i objectiu, que tampoc no creu possible una solució intermèdia entre dictadura roja i dictadura blanca. En això, ell i jo dissentim de Mr. Eden i de Mr.
que tampoc no creu possible una solució intermèdia entre dictadura roja i dictadura blanca. En això, ell i jo dissentim de Mr. Eden i de Mr. Neville
favorable als franquistes. Pensa que, després de la guerra, vindrà una dictadura centre-socialista, probablement presidida per Prieto. Però no un règim
un triomf roig, que implicaria possiblement la destrucció d'aquestes dues dictadures. Es veu —segons Langdon-Davies— que una solució Prieto fóra el seu ideal.
coincideix amb l'opinió d'O. sobre la mediació. Creu possible una dictadura militar a Catalunya —com la que ja hi ha a Madrid— i, al capdavall, una
un govern fort que pacifiqui el país durant un parell d'anys, o sigui una dictadura sense eleccions immediates. Però un dels qui intervenien en la conversa
reelegida per al Consell de la Societat de Nacions. Es parla molt d'una dictadura militar a la República (a Itàlia han parlat del general Lara com a
a allunyar-se de Catalunya amb la restauració de Ferran VII i amb la dictadura moderada de Narváez, o sigui en bloc, de 1815 a 1833 i
els quals extremaren llur individualisme en els anys catacumbaris de la Dictadura primorriveriana. Llegint els papers de l'època, he quedat més d'una
seu temps Don Toni Maura, anava criant fama de ponderat i cervantista. La Dictadura el tragué d'una situació compromesa, i va afermar els seus dots d'home
d'en Mates?" "Aquest tros d'infeliç", Baró de Falset per gràcia de la Dictadura —perquè els Mates venien de Falset, i ell va pagar unes escoles a aquest
que aguantaven una conversa més esqueixada i potser més intel·ligent. La dictadura havia facilitat no se sap per què, un intercanvi femení entre Madrid i
dintre aquell món que es deia aristocràtic. També era degut a la dictadura una rebrotada de pompa grotesca, d'exhibició i compra-venda de títols
però sempre amb misèria i amb por de tornar-se pobres, en aquells anys de dictadura varen sentir un desig de gastar i de lluir, de veure's el nom en els
dintre l'expansió sentimental de Barcelona, durant aquella època de dictadura també inventà títols i uniformes, i també va presentar senyores
de babarota aristocràtica, esperonades per la mentalitat de la gent de la dictadura. Entre els diferents grups, es mantenien unes converses que posades totes
aleshores això: una gran multitud de budells prims i galtes badoques. La dictadura omplia de rosegons de pa els abdòmens esquàlids i feia una mica de focs
d'aquestes proves fou la proclamació de la República. Don Tomàs amb la Dictadura, no és que cregués realitzat el seu somni, però el carlisme de don Tomàs
somni, però el carlisme de don Tomàs era ja una mica cadavèric, i en la Dictadura hi veia si més no una mena de pacte entre el Sagrat Cor de Jesús i el rei
d'un gran amic seu, don Lluís Figueres, un dels homes més brillants de la Dictadura. La Marquesa pensava que don Lluís fugiria amb ella, però don Lluís
conseqüència d'una gran estafada que havia fet el seu marit, gràcies a la Dictadura. Aquella dama, perquè amb la República la mateixa estafada que havia fet
com que pertanyien a famílies molt riques i havien figurat molt durant la Dictadura, Isabel Sabadell i altres dames com ella no podien deixar de fer-los un
un conegut aristòcrata dels més doblegats d'esquena davant la pretèrita dictadura i dels més enamorats del monarca, li proposà que ingressés en el partit
i un guàrdia civil perquè els fessin fregues al ventre. Ja durant la Dictadura, s'havien establert a Barcelona una mena de contactes socials que feien
predicaven contra allò que en deien la relaxació dels costums. Durant la Dictadura, els bisbes, ajudats de les autoritats locals, imposaren càstigs i
hi feia un negoci gras, especialment la taula de joc. El govern de la Dictadura havia prohibit el joc. Espanya, i es donava el cas que els aficionats a
casa d'un antifeixista. O un Miró. Recordo haver vist, fa anys, durant la dictadura, a casa d'alguns amics, les obres completes de sant Tomàs d'Aquino. La
La classe dominant ho és també perquè deté el poder espacial. Hi ha una dictadura de l'espai que és una manifestació de l'opressió de classe amb una
el volum present, ve a ésser continuació de les notes escrites durant la Dictadura i publicades en el meu llibre "Catalunya endins". Cal sorgir
i la puixança de l'elefant. Per això continuo sonant —com en temps de la Dictadura— el meu clarí de revetlla i d'atenció; i em sento, com abans, profeta en
aspecte comú té el problema de la llengua dins el món contemporani; la dictadura de la vulgaritat, equivalent al que, en política, anomenem la demagògia
tant progrés espiritual —preparador de força política— com en temps de la Dictadura que ens havia temeràriament condemnat a mort. No he trobat gaire
un càrrec, privat i literari només, sinó un ofici públic i múltiple: una Dictadura, deia, un Tribunat, un Sacerdoci, i un Ministeri profètic, tot alhora.
un Tribunat, un Sacerdoci, i un Ministeri profètic, tot alhora. Amable Dictadura, que fa acceptar els propis pensaments a les ments lliures i domina sobre
valent lluitador a Catalunya i a l'estranger contra la dictadura de Primo de Rivera, que l'empresonà a la Model de Barcelona i el desterrà
era quelcom d'altre, que —això sí— estava al seu abast: demostrar que la dictadura no era la pau i fixar l'esguard internacional damunt el problema de
públiques, una tasca zelosa, positiva i, sobretot, encoratjadora. La Dictadura, però, destruí la Mancomunitat, i el discurs d'Alfons XIII als seus
—any de la Mancomunitat, any de la guerra europea. La Mancomunitat, la Dictadura, la República i la Generalitat, fins el triomf feixista del 1939
la situació general d'Espanya és un fet obvi, que la benigna i incruenta dictadura de Primo de Rivera havia ja palesat. La modesta autonomia administrativa
completa a la meva voluntat —en un mot, contrariar la meva arbitraria dictadura en qualsevol respecte. Si mai hi ha hagut damunt la terra un despotisme
poguéssim dir que no tot eren bombes i crims i persecucions i delacions i dictadures a Barcelona; perquè el comiat de l'any 1919 no ens prengués els
després d'haver sobreviscut a la prova de l'odi i de la persecució de la dictadura, el fet català és indiscutible, ara que la consciència universal
no seria possible, a la ciutat de Barcelona, de fer el que en plena Dictadura es consentia a la vila i cort de Madrid: fou pel setembre de

  Pàgina 1 (de 50) 50 següents »