DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
dictar V 2497 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb dictar Freqüència total:  2497 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

cilíndric i en llegeixes, amb la vista tan cansada, els decrets que dicta la indiferent immortalitat. Afrodita Urània ens és germana, no sé per
vigorosa, d'ajaçar-me tranquil sota la benigna llum de l'hivern i de dictar, durant el guany d'un honest descans, amb l'ajut de barates plomes a sou,
excepció, fins els que els frívols qualifiquen de criminosos, varen ser dictats en benefici de la corona i del poble, en suprema aliança. Per sort, en
purificar, i les cerimònies duren, i els divins jutges es complaurien a dictar expiacions oneroses. La dona i el fill m'han vist, m'han escoltat i m'han
és clar, de la pròpia posició, i Erasme sap que la seva consciència li dicta, simultàniament i parcial, simpatia i animositat per cada costat de la
, com sol dir-se. No veia allò que tenia davant del nas, sinó el que li dictava la imaginació o la voluntat. Cervantes ja ens havia advertit que el seu
Rilke fa la sensació que sempre parla ell, que no hi ha res donat, dictat com per una força externa, a diferència d'altres poetes que semblen un
companys —diu l'home. A la vasta cambra del costat, l'individu que dictava ha acabat ja el seu parlament i amb un altre to de veu, més familiar i
més lents o responsables, rellegeixen les pàgines que l'home els ha dictat. Un tercer grup es reuneix en un racó, on se'ls veu discutir i fumar fins
Cavaller no pot ser més desafortunada. És en 1454, quan Joan II dicta sentència contra les famílies dels Farnés, Sarrovira, Carcereny i
havia intentat usar, sense èxit, el contingut d'unes paraules que Erasme dictava en la nocturna Cervera, en el barracot del molí d'en Blai, i ell componia
un entès en aquesta mala fi de noves lleis que els funcionaris francesos dictaven, omplint papers i més papers que ni tot el foc de Sant Joan no cremaria.
pena Les paraules inconscients que una tendresa et va dictar, on són? De vegades les dius, i les dius amb
dels vincles de Catalunya a la Península. Aquesta reflexió ens la dicta la consideració dels planys de la nostra historiografia romàntica a
dels avalots produïts arreu d'Espanya per la carestia del pa, es dictà una disposició creant dos diputats del Comú i síndics personers als
del tot o res, la negació de l'ideal de compromís i pacte dictat pel seny col·lectiu. Les rauxes, però, són transitòries. Són com el vent
iguals en les armes, persuadits per la llei, ells que es dictaven les lleis, i a la força més forta que inunda o estreny,
pot errar cabalment per la desmesurada confiança que atorga al que li dicten els homes i les coses en llur immediata presència. L'home assenyat, en
" i un "ai tia..." i un "però tia..." que semblava que els hi dictessin els àngels. Don Tomàs li feia moxaines i es remenava davant d'ella com un
era un nen encara, feia les coses d'una manera directa, tal com els hi dictava la seva inexperiència, i ell les trobava normals i naturalíssimes. Per
als mètodes científics, i la "intuïció" en el sentit més ampli del mot dicta a cada artista una gosadia íntima com a llei essencial de la seua obra. I
sense saber lo qu' alló deya! potser la desesperació, lo despit hi havían dictat condicions que de no aceptarlas produhirían un atentat, un suicidi, tal
Y al mitj d' aquest rahonament sofístich, que l' egoisme envalentonat dictava, se sentí assaltat per un remordiment terrible: —Un fill! Oh, nó; aixó no
a l'hora d'esmorzar per embellir-li la taula. Li endreço el despatx. Em dicta alguna cosa. Em diu que aviat seré el seu secretari. M'ensenya bé el
i sempre gent de la terra, alguna vegada gent illetrada que havia de dictar la lletra en la taverna o bé en casa del propi versaire, vora el foc de
sens cap pena ni dolor! [(Pausa)] Tal volta en aquet moment li dictan fatal sentencia. Deu meu, á sa conciencia envia la llum ardent, la llum
instant y torni l' amor de filla tos sentits á importunar. La Junta ¿ha dictat son fallo? La seva sort ¿qué será? Timb· He pujat al Consistori
timbal, y per totas mas hassanyas lo perdó 'ls he demanat si no volian dictarne ab sa sentencia fatal, la negra pena de mort contra un pobre enamorat.
Timb· Espliquéuvos. Car· La sentencia al últim ja s' ha dictat. Devant d' aquella tarima, ahont hi había los jurats, un gros Sant-Crist
diguin tots los patricis, (lo President diu ben alt,) la pena qu' hem de dictarne contra lo pobre gabaitx. Avants que ningú enrahoni, jo ja comenso á
parat. Ni un solt patrici s' oposa als desitjos d' aquet brau, y 'l jurat dicta sentencia mentres lo Sant-Crist penjat al altre costat de sala mostra
lliure vola, y 's torna en jutje fatal, que sols la justicia escolta, per dictarne la sentencia mes terrible y dolorosa contra mon nóm y ma vida, contra
No: si durará un moment de nosaltres dos l' ausencia. Julia. No dictéu una sentencia que 'm causará fer torment. Roch· La nostra
deu realisarse com has pronosticat; val mes morirse. Al qui ton pensament dicti sentencia de sufrir una vida desastrosa, avants que passi pena neguitosa,
tú brollan dels llabis; ja sabs que may han de causarte agravis accents dictats per una bojería. Escena VI [Julia y Timbaler] Julia.
sols penso ab eixa terra, y per salvarla del saqueitx é incendi que li ha dictat l' autoritat francesa, lo Timbaler del Bruch fins donaria gota á gota la
has fet? [(horroritzada)] Timb· Lo que 'l deber avuy me dicta. Rentar ab foch ta virginal puresa. [(En aqueix moment se senten
llur voluntat, o amb l'alta presciència; ells mateixos dictaren llur revolta; no vaig pas ésser jo: si la preveia, no
el son pot separar-nos? Lleis novelles se'ns han dictat, ja ho veus; i unes lleis noves d'aquell qui regna poden en
iguals, si no en poder i glòria, iguals en llibertat? ¿Qui pot dictar-nos unes lleis i uns edictes, si nosaltres mai no
visitar-me de nit, sense implorar-li-ho, i que em dicta en els somnis o m'inspira, condescendent, uns versos
l'últim, contra Satan, primer a pecar, sentència fou dictada per Déu, bé que en uns termes misteriosos, judicats els òptims;
L'esperit hi llisca i salta com un palet damunt de l'aigua. Sembla dictar el meu caprici. Mes avui no l'ha volgut dictar ni l'ha volgut seguir.
damunt de l'aigua. Sembla dictar el meu caprici. Mes avui no l'ha volgut dictar ni l'ha volgut seguir. M'ha calgut igualment entendre al cap d'una estona
dic jo, "aquesta feina i quin profit ne trauré? ¿On és la lleugeresa que dictava aquestes impressions tan deslligades i desavingudes que no formen cap
extraordinària. No passava mai davant dels altres. Quan el mestre dictava, repetint dues o tres voltes la mateixa frase, ell s'estava amb la mà
amb un pal. Era com la dansa del foc, senzilla i neta, viva i mesurada, dictada per la feina, però el ventíjol venia de la marenda. Entretant, una cigala
"moda" en depèn, en gran part. I no solament a hores d'ara, quan la dicten els interessos fabrils i comercials: les dames romanes, les senyores
i del regne d'Aragó. Les observacions concordes dels dos forasters eren dictades més per l'exactitud que no pel menyspreu. Un obscur dietarista de
que els Justícies i Jurats de València —les magistratures de la ciutat— dictaven dret. Els reis construïen així un marc jurídic folgat i elàstic, i el

  Pàgina 1 (de 50) 50 següents »