Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

cilíndric i en llegeixes, amb la vista tan cansada, els decrets que	dicta	la indiferent immortalitat. Afrodita Urània ens és germana, no sé per
vigorosa, d'ajaçar-me tranquil sota la benigna llum de l'hivern i de	dictar	, durant el guany d'un honest descans, amb l'ajut de barates plomes a sou,
excepció, fins els que els frívols qualifiquen de criminosos, varen ser	dictats	en benefici de la corona i del poble, en suprema aliança. Per sort, en
purificar, i les cerimònies duren, i els divins jutges es complaurien a	dictar	expiacions oneroses. La dona i el fill m'han vist, m'han escoltat i m'han
és clar, de la pròpia posició, i Erasme sap que la seva consciència li	dicta	, simultàniament i parcial, simpatia i animositat per cada costat de la
, com sol dir-se. No veia allò que tenia davant del nas, sinó el que li	dictava	la imaginació o la voluntat. Cervantes ja ens havia advertit que el seu
Rilke fa la sensació que sempre parla ell, que no hi ha res donat,	dictat	com per una força externa, a diferència d'altres poetes que semblen un
companys —diu l'home. A la vasta cambra del costat, l'individu que	dictava	ha acabat ja el seu parlament i amb un altre to de veu, més familiar i
més lents o responsables, rellegeixen les pàgines que l'home els ha	dictat	. Un tercer grup es reuneix en un racó, on se'ls veu discutir i fumar fins
Cavaller no pot ser més desafortunada. És en 1454, quan Joan II	dicta	sentència contra les famílies dels Farnés, Sarrovira, Carcereny i
havia intentat usar, sense èxit, el contingut d'unes paraules que Erasme	dictava	en la nocturna Cervera, en el barracot del molí d'en Blai, i ell componia
un entès en aquesta mala fi de noves lleis que els funcionaris francesos	dictaven	, omplint papers i més papers que ni tot el foc de Sant Joan no cremaria.
pena Les paraules inconscients que una tendresa et va	dictar	, on són? De vegades les dius, i les dius amb
dels vincles de Catalunya a la Península. Aquesta reflexió ens la	dicta	la consideració dels planys de la nostra historiografia romàntica a
dels avalots produïts arreu d'Espanya per la carestia del pa, es	dictà	una disposició creant dos diputats del Comú i síndics personers als
del tot o res, la negació de l'ideal de compromís i pacte	dictat	pel seny col·lectiu. Les rauxes, però, són transitòries. Són com el vent
iguals en les armes, persuadits per la llei, ells que es	dictaven	les lleis, i a la força més forta que inunda o estreny,
pot errar cabalment per la desmesurada confiança que atorga al que li	dicten	els homes i les coses en llur immediata presència. L'home assenyat, en
" i un "ai tia..." i un "però tia..." que semblava que els hi	dictessin	els àngels. Don Tomàs li feia moxaines i es remenava davant d'ella com un
era un nen encara, feia les coses d'una manera directa, tal com els hi	dictava	la seva inexperiència, i ell les trobava normals i naturalíssimes. Per
als mètodes científics, i la "intuïció" en el sentit més ampli del mot	dicta	a cada artista una gosadia íntima com a llei essencial de la seua obra. I
sense saber lo qu' alló deya! potser la desesperació, lo despit hi havían	dictat	condicions que de no aceptarlas produhirían un atentat, un suicidi, tal
Y al mitj d' aquest rahonament sofístich, que l' egoisme envalentonat	dictava	, se sentí assaltat per un remordiment terrible: —Un fill! Oh, nó; aixó no
a l'hora d'esmorzar per embellir-li la taula. Li endreço el despatx. Em	dicta	alguna cosa. Em diu que aviat seré el seu secretari. M'ensenya bé el
i sempre gent de la terra, alguna vegada gent illetrada que havia de	dictar	la lletra en la taverna o bé en casa del propi versaire, vora el foc de
sens cap pena ni dolor! [(Pausa)] Tal volta en aquet moment li	dictan	fatal sentencia. Deu meu, á sa conciencia envia la llum ardent, la llum
instant y torni l' amor de filla tos sentits á importunar. La Junta ¿ha	dictat	son fallo? La seva sort ¿qué será? Timb· He pujat al Consistori
timbal, y per totas mas hassanyas lo perdó 'ls he demanat si no volian	dictar	ne ab sa sentencia fatal, la negra pena de mort contra un pobre enamorat.
Timb· Espliquéuvos. Car· La sentencia al últim ja s' ha	dictat	. Devant d' aquella tarima, ahont hi había los jurats, un gros Sant-Crist
diguin tots los patricis, (lo President diu ben alt,) la pena qu' hem de	dictar	ne contra lo pobre gabaitx. Avants que ningú enrahoni, jo ja comenso á
parat. Ni un solt patrici s' oposa als desitjos d' aquet brau, y 'l jurat	dicta	sentencia mentres lo Sant-Crist penjat al altre costat de sala mostra
lliure vola, y 's torna en jutje fatal, que sols la justicia escolta, per	dictar	ne la sentencia mes terrible y dolorosa contra mon nóm y ma vida, contra
No: si durará un moment de nosaltres dos l' ausencia. Julia. No	dictéu	una sentencia que 'm causará fer torment. Roch· La nostra
deu realisarse com has pronosticat; val mes morirse. Al qui ton pensament	dicti	sentencia de sufrir una vida desastrosa, avants que passi pena neguitosa,
tú brollan dels llabis; ja sabs que may han de causarte agravis accents	dictats	per una bojería. Escena VI [Julia y Timbaler] Julia.
sols penso ab eixa terra, y per salvarla del saqueitx é incendi que li ha	dictat	l' autoritat francesa, lo Timbaler del Bruch fins donaria gota á gota la
has fet? [(horroritzada)] Timb· Lo que 'l deber avuy me	dicta	. Rentar ab foch ta virginal puresa. [(En aqueix moment se senten
llur voluntat, o amb l'alta presciència; ells mateixos	dictaren	llur revolta; no vaig pas ésser jo: si la preveia, no
el son pot separar-nos? Lleis novelles se'ns han	dictat	, ja ho veus; i unes lleis noves d'aquell qui regna poden en
iguals, si no en poder i glòria, iguals en llibertat? ¿Qui pot	dictar	-nos unes lleis i uns edictes, si nosaltres mai no
visitar-me de nit, sense implorar-li-ho, i que em	dicta	en els somnis o m'inspira, condescendent, uns versos
l'últim, contra Satan, primer a pecar, sentència fou	dictada	per Déu, bé que en uns termes misteriosos, judicats els òptims;
L'esperit hi llisca i salta com un palet damunt de l'aigua. Sembla	dictar	el meu caprici. Mes avui no l'ha volgut dictar ni l'ha volgut seguir.
damunt de l'aigua. Sembla dictar el meu caprici. Mes avui no l'ha volgut	dictar	ni l'ha volgut seguir. M'ha calgut igualment entendre al cap d'una estona
dic jo, "aquesta feina i quin profit ne trauré? ¿On és la lleugeresa que	dictava	aquestes impressions tan deslligades i desavingudes que no formen cap
extraordinària. No passava mai davant dels altres. Quan el mestre	dictava	, repetint dues o tres voltes la mateixa frase, ell s'estava amb la mà
amb un pal. Era com la dansa del foc, senzilla i neta, viva i mesurada,	dictada	per la feina, però el ventíjol venia de la marenda. Entretant, una cigala
"moda" en depèn, en gran part. I no solament a hores d'ara, quan la	dicten	els interessos fabrils i comercials: les dames romanes, les senyores
i del regne d'Aragó. Les observacions concordes dels dos forasters eren	dictades	més per l'exactitud que no pel menyspreu. Un obscur dietarista de
que els Justícies i Jurats de València —les magistratures de la ciutat—	dictaven	dret. Els reis construïen així un marc jurídic folgat i elàstic, i el

Pàgina 1 (de 57)

50 següents