Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

els hipòcrites parlant de puritat i d'innocència,	difamant	com a impur el que declara Déu com a pur, i ho mana a alguns, i
l'anomenada i us serà atribuïda la culpa per part d'aquells que volen	difamar	la ciutat, d'haver mort Sòcrates, un savi. Car diran que sóc savi, àdhuc
Antoni—. Si és veritat que tot això es diu i heu callat i m'heu sentit	difamar	i no heu vingut a parlar-me'n fins ara, em sou més traïdora que tots els
només pago la meva consumació! Això és una infàmia, i m'has de dir qui em	difama	així; perquè on el trobi li pegaré una bufetada. —Hauries de donar moltes
parlat perquè ja en dubtava. No en facis cas! La gent petita, la genteta,	difama	sempre perquè no capeix les excentricitats, i malpensa. La teva vida, una
El segueixen molt pocs. Es juga la carrera, la seva acta de diputat; és	difamat	, perseguit, odiat. Marxa a l'exili i es posa a treballar decididament per
la bona criança. I, en conseqüència, el Patronat fou combatut, bescantat,	difamat	. Un altre factor de l'oposició feta al Patronat, en alguns moments
no alleujava la responsabilitat del processat obrer." El Jurat —	difamat	repetidament pels patrons i autoritats a causa de la seva sensibilitat
banal i sotmesa, cap autòcrata no hauria prescindit d'ell ni l'hauria	difamat	. La prova està en el Parlament acomodatici que ha constituït Mussolini i
una mica de temps, atenencs, sereu reprovats i acusats pels qui vulguin	difamar	la ciutat d'haver fet morir Sòcrates, home savi —perquè diran que jo era
I diu l'Evangeli de Sant Mateu: "I el seu espòs, essent just, i no volent	difamar	-la, es proposà repudiar-la secretament." L'àngel del somni li aclarí el
no es podia desfer sinó amb procés legal, públic per tant, acció que	difamaria	la jove davant l'opinió de la gent. Josep era un home just, un jove bo.
autèntiques per a la crítica situació del camp. Hi ha sectors que han	difamat	la Unió de Pagesos, perquè no saben fer altra cosa que difamar, i que si
que han difamat la Unió de Pagesos, perquè no saben fer altra cosa que	difamar	, i que si no han ofert alternatives de solució per al camp és perquè no
als teus béns, odia els teus semblants que intentin discutir-te'ls i	difama	l'orgullós que et parla de justícia. En Simao somreia quan parlava; tenia
invasió que havia de prohibir l'ús de la nostra llengua, es dedicaven a	difamar	-nos acusant-nos de crims imaginaris, de robatoris i saqueigs, per acabar
No obstant, bé sabem nosaltres quant àgils són alguns de llengua, per a	difamar	, per a assegurar haver fet mil gestes imaginàries, ja en la política, ja
Ciutat Deserta", i aquesta mateixa ciutat tú me l' has sentida	difamar	en les meves pobres estrofes de "La Ciutat Crudel". L' has
rencor. Cregám en aixó al pare de la mentida; que lo qu' ell aborreix y	difama	, porta ab aixó sol, cert y segur testimoni d' ésser la veritat.
als enemichs declarats de Déu y de sa Iglesia, los quals deuhen ésser	difamats	tant com se puga (per suposat, sense váldrers de la mentida), essent gran
després encara serà pitjor, quan els homes ja no trobaran prou odi per a	difamar	-te o abominar-te, però sospesaran les qualitats que et mancaven, mirant
Costa poc de dir-ho. Vostès no es paren en barres, quan es tracta de	difamar	. No ho consentiré! A fe que no! Tot això, que ja seria d'un mal gust
ha estat d'espionatge a favor dels alemanys. [(Pausa.)] Mort, el	difamen	. Dona [(Llarg silenci.)] Cal dimitir, Lluís. Desengatjar-se
meditaban la rapinya de tots los bens monacals, los diaris se afanaban en	difamar	aquells religiosos: quant volian posarnos Bisbes cismátichs, los
cregueres la calúmnia, sense dubte, pero jo no conseguí res més que	difamar	... difamar: Ton cor permanegué tancat a mon carinyo... Després, a la
la calúmnia, sense dubte, pero jo no conseguí res més que difamar...	difamar	: Ton cor permanegué tancat a mon carinyo... Després, a la porta d' esta
podrè jó sufrir, sens pensar en venjár-me D'el qui sens mès ni mès vulía	diffamár	-me? ¡Â qu'anám â parar! ¡y qu'es que me dirá La mía espósa
la flama de un volcán! Si aixis may fos ¡malhaja que 'm vinga á	difamar	! encare que pols sia, m' aixecaré cridant
les nostres pròpies mans; quan ens persegueixen, ho suportem; quan ens	difamen	, responem amonestant; hem acabat com escombraries del món, el rebuig de
que governin la pròpia casa i no donin a l'adversari ocasió de dur-les a	difamar	; que ja algunes s'han girat per anar darrera Satanàs. Si alguna creient
si sou molt més jove que jo! —vaig protestar. —Diderot m'odia, Grimm em	difama	, D'Alembert té el cor trencat amb el seu desengany amorós amb
d'escurçó i tots procuraven relegar-lo a un segon terme, menysprear-lo o	difamar	-lo. Recordava que les primeres setmanes que Diderot va passar a la presó,
deixar-lo fora de joc, fer els ulls grossos davant el sofriment del veí,	difamar	el company de treball per destacar més davant de l'amo, i destruir boscos
de Cursa d'obstacles (6/11/97), en el qual es dedica a	difamar	-me, com a traductor de la novel·la Puerto Vallarta, amb
durar dies i a vegades setmanes, durant els quals ella es dedicava a	difamar	-me. Per fi, vaig trobar la Grace Poole, a l'asil de Grimsby. Ella i el
Parlar de la bête humaine és, com ja he argumentat,	difamar	els animals. D'altra banda, les dones i els homes estan dotats no
per tal que el fessin fora del negoci. I el van fer fora. I el van	difamar	. I el van injuriar. Com que avui ja he recuperat el 97% que m'havien
entrarien dins aquella categoria fusteriana dels «bromistes» dedicats a	difamar	la civilització i a exalçar les bondats de la natura
diu que n'elabora beuratges, però la gent garla massa i sempre que parla,	difama	. No té ganes d'enfrontar la mirada rancuniosa de Berta, així que
vostès, senyors, m'havien encarregat... —No li havíem encarregat que	difamés	Garibaldi i els italians valents que han lluitat amb ell, sinó que trobés
i plans destinats a destruir per sempre l'autoritat del Sant Pare i a	difamar	el nostre rei. Aquest piròscaf s'ha d'enfonsar abans no arribi a Torí, i
que fins i tot el lector més ignorant s'adona que el pamflet va de dret a	difamar	el nostre emperador atribuint-li la intenció de neutralitzar el poder de
la broma que m'havies fet amb els piemontesos. Després d'haver-la	difamat	d'aquesta manera, tens alguns deures amb la Companyia. Dimoni, aquests
del malaltós Borja, i n'informarà el papa. A Francesc se l'estava	difamant	considerant-lo un boig il·luminat, és a dir, un esperit particular. Els
de posar el nom sagrat de la llibertat a les seves pestilències)	difamant	els professionals de Catalunya Ràdio amb Mònica Terribas al capdavant, ja
polseguera va alçar. No sabia que el seu amic, com tants d'altres, seria	difamat	i perseguit. D'una manera o d'una altra, el motiu sempre era el mateix.
adúlter o amb un no musulmà. Això els és prohibit als creients. Als qui	difamin	les dones honestes sense poder presentar quatre testimonis,
penedeixin i es corregeixen. Déu és indulgent, misericordiós. Els qui	difamin	les pròpies mullers sense poder presentar més testimonis que ells
haver-la investigada i desvelada: «A mi em fereix molt que m'acusin de	difamar	la meva terra, quan diuen que faig públiques aquestes contradiccions que
mal i la teva llengua calumnia. T'asseus a malparlar dels teus germans, a	difamar	els teus familiars. He de callar mentre fas tot això? Et pensaves que

Pàgina 1 (de 2)

50 següents